Via NORMAL al Sabardó. Congost de Camarasa. Segona part

Diumenge 9 d'agost de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Un cop hem acabat d'escalar lo Puro, ens dirigim a un altre roca emblemàtica de la zona, lo Sabardó. Jo ja fa uns quants anys que vaig fer aquesta via però sense sortir per la variant directa a la paret. Podríem dir que no es ben be una agulla diferenciada com ho es lo Puro, de fet es una llastra enganxada a la paret i tants sols els últims quinze metres son separats de la paret. L'escalada es bàsicament interior per xemeneia i diedres fins arribar al cim de la llastra. Una bona opció un cop som d'alt del Sabardó es fer uns pas senzill i passar a la paret que domina, i amb un curt llarg arribar dalt de la paret.

Per arribar seguirem el mateix camí que per lo Puro caminant escassament cinc minuts arribarem a la banda dreta de lo Sabardó visible en tot moment des del camí. Pujarem vers l'esquerra per una petita canal terrosa fins la gran llastra on comença la via.

1er llarg: IV- i III i dos parabolts en 15 metres
Comencem a la vertical d'una gran figuera que tenim a sobre nostre pujant per un esperó de roca a l'esquerra de la canal. Parabolt visible. Quan som a la base de la figuera, flanquejar a la dreta per placa senzilla vorejant la figuera. Parabolt amagat. tot seguit entrem en una canal fàcil però un pel trencada fins uns blocs on a la paret de la dreta tenim la reunió. Escalada senzilla i un pel bruta.

2on llarg: IV, IV+, V i IV+, un parabolt (o dos, no m'enrecordo) un gran arbre i dos ponts de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en remonage prou franc fins que ens parra el pas un gran arbre que neix dintre l'escletxa. el superem i pugem per diedre difícil però fàcil de protegir. Continuem fins un gran bloc empotrat amb una baga llaçada i seguim a cop remonage, a cop placa, tot això amanit amb una bona escalada atlètica. Arribem en un punt que la llastra es transforma en una xemeneia ben franca i en aquest punt, muntem la reunió en un bloc empotrat amb moltes bagues que l'envolten. Llarg preciós.

3er llarg: III i IV un pont de roca en uns 25 metres
Ens endinsem per la xemeneia sempre amb bona presa i un remonage franc i còmode pujant entre les dues parets. Trobarem un pont de roca abans de passar al cim de lo Sabardó on farem un pas atlètic però franc on arribarem al cim de la llastra. Llarg fàcil i amb cert ambient.

4t llarg: IV, V i IV+, neta i uns 10 metres
Del cim de la llastra, desgrimpem uns parell de metres i fàcilment passem a la paret que domina la llastra. Pugem fins una cornisa un xic herbada i davant nostre tenim un diedre rematat per una llastra a equipar. Friends i tascon poden entrar a "caldo". Un cop situats a la base de la bavaresa pugem en oposició amb passos força atlètics fins que va perden verticallitat i còmodament arribem a un bon replà on trobarem la reunió. Llarg curt però intens.

Pel descens només tindrem que pujar seguin un camí poc marcat fins que trobem el camí que porta al pont penjant i la passarela i en mig hora ja serem un altre cop a la central.

Malgrat que ja havia fet aquestes dos vies, feia molt de temps que no venia per Camarasa i de totes maneres ha estat un plaer escalar amb l'Eduard del blog Escalatroncs on hem pogut intercambiar maneres d'entendre l'escalada i sobre tot, compartir corda, que es el millor de tot

Escalada realitzada per: Eduard Giménez (Escalatroncs) i Joan Prunera

El primer lalrg 

Vista del segon llarg des de la reuió

Recuperant el segon llarg

La xemeneia del tercer llarg

Passant de la xemeneia al cim de la llastra

El quart llarg

La bonica bavaresa final

El cim de lo Sabardó des de la paret

Via JOPUMA al Puro. Congost de Camarasa. Primera part

Diumenge 9 d'agost de 2015

Lo Puro es la primera via que vaig fer en el Congost de Camarasa ja fa quinze anys. Es un bon lloc pels dies del període canicular on el sol mossega de valent on podrem gaudir d'hombra des de primera hora del matí. La via que farem ja la vaig escalar fa uns 8 o 9 anys i com l'Eduard (Escalatroncs) no la ha fet mai no m'importa repetir-la, així podré fer els llargs que no vaig fer de primer. Es una via, tant la variant d'entrada com la JOPUMA, totalment equipada amb parabolts i podem fer diverses combinacions dels llargs, la podem fer amb quatre, tres o dos llargs, al gust del consumidor.

Deixant enrere el poble de Camarasa a 1,5 km i abans de passar el pont que creua el riu, tenim una entrada a la Central Hidroelèctrica a la nostre dreta. Ens endinsem pel congost fins que la carretera s'acaba i podrem aparcar el vehicle. L'aproximació es de cinc minuts mal contats només sortir del cotxe tenim un camí prou fressat que ens durà inmediatament a peu de via. Perfecte pels que no us agrada caminar massa.

1r llarg: V, IV+ i IV uns 5 o 6 parabolts en uns 12 metres

Comencem el llarg amb parabolts visibles per un panys de paret vertical però amb bones preses de mans fins un ressalt. Un cop superat amb un pas atlètic entrem en un petit replà on fent un pas de flanqueig passem a la dreta de la paret. tot seguit, pugem per un esperonet ara més fàcil on trobem la primera reunió.

2n llarg: IV i IV+, uns 4 parabolts en uns 12 metres

Sortim de la reunió per la dreta dirigint-nos a un diedre molt vistos i totalment equipat. Pregresem amb diedre fins el final fent un pas de flanqueig a la dreta per entrar en una cornisa on trobem la reunió. Mes a la dreta es troba el començament de la via normal i JOPUMA.

Aquests dos primer llargs es poden fer en un de sol.

3r llarg: IV i IV+ uns 7 parabolts en uns 45 metres

Continuem pel fil del que seria tota l'aresta de l'agulla amb escalada molt agradable fins una llastra on podríem fer la quarta reunió. continuem i ens enfilem al cim de la llastra i fent un pas atlètic superem un ressalt amb molt d'ambient. flanquegem a l'esquerra i pugem per una placa fàcil fins el cim de l'agulla.

Pel descens podem fer un sol ràpel de 60 metres per la vessant del riu fins al peu de via.

Com es d'hora, aprofitem i marxem al Sabardó per la via normal, que jo també he fet però l'Eduard no i que a mi ja m'està be... però això vindrà a la propera entrada del blog.

Escalada realitzada per: Eduard Giménez (Escalatroncs) i Joan Prunera

El primer llarg 

Recuperant el primer llarg

El diedre del segon llarg 

Recuperant el segon llarg

Vistes del riu Segre de de el tercer llarg

ARESTA BRUCS o via NORMAL a l'Agulla Lluís Estasen. Els Ecos de Montserrat

Dijous 6 d'agost de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Històrica agulla de Montserrat i referent de la nostre historia de l'escalada al nostre petit país. Ascendida per primer cop l'any 1927 pels pioners Lluís Estasen i Jofre Vila te una llarga aresta Sud de molt poca dificultat però tota ella respira un ambient grandiós. Situada al bell mig de la nostre estimada muntanya, pujar-la no ens representarà cap dificultat extrema, si més no, gaudirem d'unes vistes meravelloses i emulant els pioners, podrem gaudir les mateixes sensacions que vàren tenir ara fa 88 anys.

Una de les aproximacions podria ser fent una bona excursió donat que l'escalada no reporta cap dificultat ni massa temps, es des de Can Massana prenem el camí de la Rel fins la cruïlla que ens portarà a Coll de Porc. D'aquí seguim el camí del Montgrós fins el coll del Miracle. Al poc trobarem unes marques blaves que ens indiquen per anar al Ecos i tot seguint-les i superant petites plaques de roca arribarem al pas de l'Esfinx dels Ecos. Des d'aquest indret davant nostre tenim el conjunt de les roques del Salt de la Nina i l'Agulla Lluís Estasen a la nostre dreta. Voregem el camí per l'esquerra tot passant per la Miranda i la Roca dels Aurons seguin les marques blaves que després es faran vermelles. Anirem caminant i des-grimpant per sota el conjunt de roques fins que veiem l'Agulla que volem escalar i la primera roca de les arestes del ecos. Entre aquestes dues roques hi ha una canal força en mal estat però assequible que ens portarà a un petit coll i a l'esquerra trobarem el començament de la fàcil aresta que venim a pujar.

L'escalada no reporta cap dificultat rellevant tret del tram final. Pugem per la arrampada aresta pràcticament caminant i només farem servir les mans en contades ocasions. al final de la rampa trobem la bola final. Seran una desena de metres verticals de III grau però amb molt d'ambient. A la meitat de recorregut trobem una instal·alció de ràpel amb un burí i un parabolt que farem servir per la baixada fent un petit ràpel, la resta la baixarem com l'hem pujada, sense cap dificultat.

Escalada només per romàntics de la muntanya i per "col·leccionistes"

L'agulla vista des de la Miranda dels Ecos

La fina i inclinada aresta

Vistes des de la part final de l'agulla

ARESTA SUD al Roc Colom. Pirineus Orientals

Dies 18 i 19 de juliol de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

El primer cop que vaig veure el Roc Colom, fa un munt d'anys pels voltants de l'estiu de 1977, va ser des de el Puigpedrós i aquella agulla solitària em va captivar. En aquella època no escalava encara i ja somiava en enfilar-me per parets i crestes. Amb els anys em vaig fixar amb la cresta Peiraforca-Roc Colom però per una cosa o altra sempre mai he pogut anar-hi. No se si tindre que renunciar a fer-la algun cop... el cas es que aquesta setmana passada li proposo al Vicenç fer el Roc Colom, però per la vessant sud i es deixa enganyar. Mai he estat per aquesta zona del Puigpedrós ni per el circ d'Engorgs però en Vicenç si, i m'adverteix que es una "llonganissa" de mil parells de nassos. El "kit" de la qüestió es que es una aproximació molt llarga per una escalada que no sobrepassa els 80 metres, però es que quan s'hem posa una cosa entre cella i cella... Juanitu, es que ets ben cabut!!!

Arribem el dissabte per la tarde al refugi de Malniu on ja he reservat per dormir i sopar. ens a pogut a la collada venint de Barcelona i un cop al refugi es mig tapat i alguna gota que cau, malgrat tot les prediccions per demà no son dolentes del tot.

En llevem a les cinc de la matinada i a dos quarts esmorzem tots sols i a les sis tocades, emprenem la marxa. Us ben asseguro que no tenia ni idea de la llonganissa que es arribar a peu de l'aresta sud del Roc Colom. A bon ritme, a bon ritme em refereixo al nostre pas, lent però segur... triguem dos hores clavades en arribar al refugi de la FEEC, J. Folch i Girona a 2380 m. d'alçada i d'aquí enfilem a la Portella de Maranges, collada ben ample que divisem a l'esquerra de de la vessant nord del Puigpedrós. Un hora ens costa arribar des de el refugi pujant per una serie de prats on donava la impressió que cada cop era més lluny la Portella de Maranges. Un cop al mig del coll puc veure relativament a prop l'esvelta figura del Roc Colom., però per arribar-hi no està gaire clara la cosa. No he trobat gaire informació de la seva escalada ni de l'aproximació. Tot el que he trobat no es precís i aclaradoraixí que farem cas del "raro instinto del hombre blanco". Decidim pujar pel llom com si volguéssim ascendir el Puigpedrós i en un punt comencem a flanquejar per blocs de pedra a sovint, inestables. Així fem fins arribar a un coll on veiem a sota nostre una vall que sembla ser el Planell de Campcardós, ja dins de terres catalanes dominades per francesos. No veiem clar per on anar i decidim baixar per un esperó de roca i blocs enormes que sembla ser que en portarà a la bretxa on comença la via que volem fer. A la meitat d'aquest esperó trobem un altre coll amb una canal d'herba que intueixo ens durà sense problemes a peu de via i així va ser. Hem trigat un hora més en arribar i en total han estat quatre hores d'aproximació. En algun moment he pensat seriosament llençar la tovallola, però ja som a peu de via, el temps es bo i no tenim excusa. He de dir que m'he quedat sorprès el trobar-me parabolts a la via en llocs que no calien, tant en el primer llarg com en el segon. Com no portem ressenya he decidit anar seguint els parabolts que no se si van realment per on es la via original, però com ja dic, no he trobat informació escaient.

1er llarg: III+ i II, 1 parabolt en uns 20 metres
Comencem el llarg en una gran placa on hi ha una fissura escalonada on es visible un parabolt als pocs metres de terra. També hi ha un altre mes a l'esquerra però no li fem cas. Lleugerament a l'esquera de la fissura pugem  per una cornisa fins arribar a la fissura i continuem en escalada vertical però fàcil fins fins que decau la dificultat. Per unes grades d'herba i roca arribem a la reunió a sota d'un ressalt. La reunió s divisa molt be. trobarem un pitó i un parabolt. Llarg bonic però se'ns fa curt. Per completar la protecció he posat un friend.

2n llarg: III+, II i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant per la dreta el ressalt i en flanqueig ascendent a l'esquerra, pugem per unes grades fàcils fins un mur vertical. En aquest llarg he trobat un excés de parabolts que son molt visibles, dons ens indiquen el camí a seguir i també veiem la reunió propera que també es el ràpel. M'he saltat un parell de parabolts. Superem el ressalt i entrem en un diedre. Un cop superat continuem en vertical fins que uns desplom ens barren el pas. Flanquegem a la dreta i superem unes fissures verticals fins entrar a la reunió en una petita cornisa. La reunió es d'un parabolt i un pitó. Llarg vertical, amb ambient i divertit de fer. La primera meitat del llarg hi ha masses parabolts i a la segona meitat no hi han però podem posar tascons i friends.

3er llarg: III+ i III, un pont de roca i uns 30 metres
Comencem el llarg per la dreta i escalem unes plaques escalonades on es difícil posar alguna assegurança. Seguim per l'esquerra per uns grans blocs, sempre buscant el camí més lògic i sempre en escalada fàcil. Trobem un pont de roca amb cordinos molt vells i seguim amb tendència a l'esquerra i ja podem veure la reunió al damunt nostre. superem un altre ressalt i entrem a la reunió d'un parabolt i un pont de roca amb moltes bagues.

De la reunió, sols resten uns deu metres de grimpada fàcil fins arribar al petit i allargassat cim del Roc Colom. Vistes esplèndides de la vall de Campcardós, de la cresta del Peiraforca, del circ d'Engorgs amb la Portella de Maranges i al sud l'enorme Puigpedrós. Ara es quan arribant al cim d'aquesta esvelta agulla queden al darrere tota la gran aproximació que em fet per gaudir d'aquesta curta escalada que no exenta de dificultat.

Pel descens farem tres ràpels amb una sola corda de 60 metres. Desaconsello per els ràpel més llargs pel fregament de les cordes. desgrimpem fins la darrera reunió i fem un primer ràpel de 30 metes fins la segona reunió. Tot seguin un altre vertical de 30 metres mes fins la primera reunió i un darrer d'uns 20 metres i ja som un altre cop a terra. Hem trigat dos hores en fer la via i mig hora en els ràpels.

Ara toca la tornada que la fem pel mateix camí que hem fet de pujada trigant un hora menys. El temps s'ha comportat molt be dons hem començat amb el cel una mica tapadot i de mica en mica s'ha anat aclarint. Ara ja passat el mig dia comence a venir més núvols però el sol es de justícia i amb tres hores justes arribem al refugi de Malniu.

Després de tants anys, a la fi he aconseguit escalar el Roc Colom, llàstima que no tinguem dos-cents metres més!!!
Una altre via per la cole, aquesta si que es per col.leccionistes...

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Son les sis del matí i en el Cadí despunta el sol

Cami del circ d'Engorgs pel GR-11

La Cerdanya i la Tossa d'Alp al fons 

El refugi J. Folch i Girona i a la dreta de tot, la Portella de Maranges

La Portella de Maranges 

Des de la portella ja veiem el Roc Colom

Ja som a peu de via 

El primer llarg

El Vicenç arriban a la primera reunió

El segon llarg 

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 

Ja som al cim!!! 

L'ultim ràpel

El Roc Colom 

Una ultima ullada 

Fets pols, arribem al refugi de Malniu

Via RETORNO DE LA INQUISICIÓN. La Gronsa Sud

Diumenge 12 de juliol de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Per aquest diumenge em proposen anar al Massís dels Ports a una via que, supossadament, no toca gaire el sol, la via Retorno de la Inquisicón a la Gronsa Sud. Ja feia temps que tenia ficat l'ull en aquesta via però sempre havia quedat en un segon pla i ara m'han comvensut per anar-hi. La via no està malament malgrat tot, els primers quatre llargs son immensament aburrits i amb un excés de parabolts, donada la seva poca dificultat tot i això ens facilita el trobar la línia correcta per les reunions. Amb els quatre llargs últims la cosa cambia i esdevé una escalada prou divertida, amb cert ambient i poc exposada. Una bona elecció pels dies tant calorosos que estem patint, i sobre tot per terres de l'Ebre.

L'aproximació la podem fer si venim d'Horta de Sant Joan pel camí dels Estres i un cop estem a la vertical de la Gronsa Sud pujarem per entre rampes inclinades mes o menys a l'alçada d'un gran bloc després en mig de l'ampla canal. La reunió la trobarem en un replanet a mena de feixa petita amb vegetació lleugerament a l'esquerra i per sota d'aquest gran bloc. Hi ha un parabolt de 12mm. per fer reunió. 15 minuts d'aproximació des de on deixem el vehicle.

1er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió i pugem en vertical per seguir després a la dreta amb escalada molt fàcil i de rampa fins la reunió de dos parabolts.

2on llarg: II i III, 4 parabolts en 30 metres
De les mateixes caracteristiques que l'anterior, tant sols que al final dels llarg flanquegem a la dreta per entrar a una canal amb arbres on muntem la segona reunió. Ens em saltat algun parabolt.

3er llarg: II i III, 3 o 4 parabolts en 30 metres
Igual que l'anterior anirem pujant per roca inclinada a l'esquerra de la canal.

4t llarg: II i III, 4 o 5 parabolts en 30 metres
Mes del mateix on al final del llarg entrarem un altre cop a la canal i muntarem reunió

5è llarg: IV i IV+ 7 o 8 parabolts en 50 metres
Aquí la cosa cambia. El llarg ja es més vertical i més ombrívol amb passos prou interessants en algun punt que li donen sal i pebre al llarg. La reunió la muntarem després de 50 metres. Des d'aquí tindrem que despenjar-nos uns 10 metres fins la canal de la nostra dreta on farem el cambi de reunió. Podríem desgrimpar però la roca es humida i polida i a partir d'aquí totes les reunions tenen anella de ràpel.

6è llarg: A0e, V i IV uns 9 o 10 parabolts en uns 25 metres
En un peu a cada banda de la canal cercarem el primer parabolt. La roca es molt polida en aquest llarg i els primer metres costen de resoldrels però podem fer A0e. Després continuem en escalada difícil però ben protegida per placa fins un bon replà als peus d'una bonica xemeneia.

7è llarg: IV, A0e/V+ i IV uns 9 o 10 parabolts en uns 25 metres
De la reunió ens endinsem per la xemeneia que es ben oberta i amb tècnica de remonage i bon ambient, anem guanyant alçada fins desploma i pugem fent A0e i petites sortides en lliure no obligades. En un punt ja podem continuar en lliure amb una cama a la paret i l'altre a la xemeneia i amb passos més tranquils arribem a una bona reunió als peus del mur final.

8è llarg: V+, A1e (2 passos), V, V+ o A0e (1 pas) i IV, 11 parabolts en 25 metres
De la reunió sortim per la dreta amb uns passos força difícils però molt ben protegits i no obligats fins que la paret es desploma un xic. Fem dos passo en A0e o A1e segons les nostres posibilitats i continuem en lliure fins un ultim pas d'una llastra petita força difícil, que tampoc es obligat, i en poca estona arribem al final de la via.

Per accedir al cim pujarem per una canal molt fàcil que ens portarà a un dels petits cim de la carena de la Gronsa Sud i com es habitual gaudirem d'unes vistes dels Estrets, de la Gronsa Central i de les roques de Benet, espectaculars.

Pel descens davallarem per la dreta tot seguin la cresta fi baixant per canals terroses i un xic descompostes fins arribar a una tartera on ja divisem a baix de tot el camí dels estres i el riu. Trigarem una mig hora. de baixada tota l'estona tenim ficat l'ull al riu i un cop al camí no ens podem estar i ens donem una bona remullada, primer amb les gelades aigües i després ja no tant gelades... coses del cambi de temperatura corporal. Ben remullats, secs i un altre cop vestits, fem cap al parquins i anem a Horta a fer un mos i una bona remullada, ara si, de cervesa... i carretera i manta que tenim una bona estona fins el Baix Llobregat. Un altre via nova al "bote"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El recorregut de la via

Els primers llargs

El cinquè llarg 

El remonage del setè llarg

La sortida de la xemeneia

Arribant a la reunió 

El darrer llarg

Un altre via per la "cole"

Via ANGLADA-ELI, variant CADE al Camell dels Ecos. Montserrat

Diumenge 5 de juliol de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

El primer cop que vaig veure aquesta via va ser l'any 1982 ressenyada a la nova guia de Roques, parets i agulles de Montserrat. Era una via, no massa llarga i de grau assequible però ubicada massa lluny i per aquells anys desconeixia molt la regió dels Ecos. Van tenir que passar trenta un anys per que em fixes de nou en aquesta via. Va ser arribant al cim de l'Albarda Castellana que vàrem veure una cordada arribant al Cap del Camell i ràpidament vaig posar en marxa els "motors de recerca" d'aquella via que estàvem veient. Amb la perspectiva dels anys, em pregunto com habia deixat escapar el plaer d'escalar aquesta petita joia de l'escalada clàssica a Montserrat. Veient el Camell dels Ecos des de el camí que puja al coll de Migdia, es veu impresionant, començant arrampada i de seguit redreçar-se a la verticalitat perfecta. L'escalada d'aquesta aresta no ens deixarà indiferents, amb un traçat lògic, impresionant per les vistes i un equipament, gaire be inexistent, tindrem que llegir la roca per trobar el camí correcte amanit amb prou exposició però mai amb dificultat extrema. L'aproximació es molt llarga, fregant les dos hores de pujada fins el coll del Camell amb l'Eco Superior, malgrat tot, l'escalada i l'ambient que respirarem, s'ho val.

També aclarir que al contrari del que he vits en les ressenyes de la via per internet, realment la gent el que fa es la variant de sortida CADE. La original Anglada-Eli va més a la dreta. Això ho podem veure clarament fent el tercer llarg si mirem a la nostre dreta la renglera de burins molt vells per on va la via original.

Sortirem de Santa Cecília i prendrem el camí que puja al Coll de Migdia. tot seguit davallem uns meres i a la nostre dreta comença la canal dels Micos amb algun tram equipat. Pujant per l'esmentada canal la tindrem que remuntat tota fins dalt arribant a un coll entre l'Eco Superior i el Camell i a les hores baixarem la canal per la cara oposada a la que hem pujat. Es bastant penosa de baixar pels còdols i terra que hi ha. El començament de la via el farem una mica al nostre entendre. Hi ha algun punt que trobarem fàcil encaramar-nos a la roca però mai baixarem fins el final de la canal. Nosaltres hem començat en un punt prou fàcil però de roca delicada que després millora de cop. En total son entre 1 hora 45 minuts o dos hores, depenent de lo cansats que pugem.

1er llarg: III+, net d'assegurances i uns 30 metres depenent d'on comencem
ens enfilem a la roca en un punt prou fàcil per poder accedir al bell mig de l'aresta. L'escalada, un cop a l'aresta esdevé senzilla però exposada amb la roca de molt bona qualitat i cantelluda. Podrem emplaçar un parell de bons merlets i ensumant molt, algun que altre foradet per un friend petit. La reunió visible abans d'arribar la farem de tres burins i un parabolt vell. Llarg que es el preludi d'una bona escalada.

2on llarg: III+, IV, IV+ i III, un únic burí en uns 40 metres
Continuem recte fins que la paret es posa vertical però sempre amb molts bons còdols. Anirem buscant el millor camí fins arribar a un petit replà on hi ha una burí amb plaqueta. Penso que no es un espit, mes aviat un burí amb forma d'espit. Seguirem en vertical i després amb tendència a l'esquerra fins un ressalt amb un còdols fantàstic per llaçar un bon merlet. La dificultat baixa i arribem a una zona on hi ha una petita sabina i una fissura i tot seguit en flanqueig a l'esquerra arribem a la segona reunió molt còmoda. Llarg superb.

3er llarg: III, IV, IV- i IV, net d'assegurances ens uns 25 metres
Ens dirigim a un diedre en aparènça fàcil. Pujarem per placa i anirem posant algun pont de roca, tricam, tascó o friend al gust. en les ressenyes que portem marquen un pitó. No hi es, al menys nosaltres no em vist cap. Arriba un punt que el diedre s'acabe i ens barra una cornisa amb un mur molt vertical. Des d'aquí podem veure a la dreta les burinades de la via original. Ataquem el mur per l'esquerra superant el ressalt i fent uns passos de flanqueig per una cornisa molt aèria fins que es fa més ample i al terra trobem tres burinades on muntem la reunió. Llarg senzill però que te la seva gràcia.

4t llarg: V-, A1e i III, sis burinades ens uns 30 metres
Del balconet abocat al vuit on tenim muntada la reunió flanquegem a la dreta per on veníem de la tercera tirada i en el punt més feble fem un pas difícil per superar el ressalt. Podem posar alguna cosa en una mena de fissura/forat (?) abans de fer el pas i tot seguit flanquegem a l'esquerra fins cercar el primer de les sis burinades (molt velles totes) del curt artificial. Quan podem sortir en lliure, fàcilment escalem a l'esquerra i en una bona fissura podem emplaçar algun aparell i fàcilment arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg aeri i "adrenalínic" per l'estat dels burins però bonic, dons ens portarà al cim del cap del Camell caminant sense cap problema.

Vistes esplèndides a tot el nostre voltant, la paret de Sant Jeroni, La altiva Atalaia, la paret Nord dels Ecos, la curiosa agulla Lluís Estasen, no podem fer altre cosa que seure i admirar el paisatge.

Pel descens davallem uns metres en sentit Oest on trobarem una instal.lació de ràpel i en 20 m. serem al coll entre ell cap del Camell i la gepa. Aprofitarem que som aquí dalt per escalar la seixantena de metres de l'aresta de la Gepa. Escalada senzilla de II i III. Del cim farem un ràpel vertical d'uns 20 metres i ja serem al coll entre l'Eco Superior i el Camell i ja podem fer la tornada pel mateix lloc que em fet l'aproximació.

Aventura assegurada amb una escalada de grau moderat/senzill però amb un alt contingut "expo" i via nova per la cole. ara toca fer un refrigeri amb el company per que, ben be, ens ho mereixem que fa un calor infernal!!!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Ressenya de la Guia d'Ecos 

El Camell, altívol dirigint-nos al coll de Migdia 

El primer llarg 

En Ricard desmuntant el llarg 

El preciós segon llarg

El tercer llarg

"balconet" amb vistes

L'artificial del darrer llarg

Darrers metres de la via

Foto-cim