divendres, 7 d’agost de 2015

Agulla Lluís Estasen, Aresta Brucs o via Normal. Els Ecos de Montserrat

Dijous 6 d'agost de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Històrica agulla de Montserrat i referent de la nostre historia de l'escalada al nostre petit país. Ascendida per primer cop l'any 1927 pels pioners Lluís Estasen i Jofre Vila te una llarga aresta Sud de molt poca dificultat però tota ella respira un ambient grandiós. Situada al bell mig de la nostre estimada muntanya, pujar-la no ens representarà cap dificultat extrema, si més no, gaudirem d'unes vistes meravelloses i emulant els pioners, podrem gaudir les mateixes sensacions que vàren tenir ara fa 88 anys.

Una de les aproximacions podria ser fent una bona excursió donat que l'escalada no reporta cap dificultat ni massa temps, es des de Can Massana prenem el camí de la Rel fins la cruïlla que ens portarà a Coll de Porc. D'aquí seguim el camí del Montgrós fins el coll del Miracle. Al poc trobarem unes marques blaves que ens indiquen per anar al Ecos i tot seguint-les i superant petites plaques de roca arribarem al pas de l'Esfinx dels Ecos. Des d'aquest indret davant nostre tenim el conjunt de les roques del Salt de la Nina i l'Agulla Lluís Estasen a la nostre dreta. Voregem el camí per l'esquerra tot passant per la Miranda i la Roca dels Aurons seguin les marques blaves que després es faran vermelles. Anirem caminant i des-grimpant per sota el conjunt de roques fins que veiem l'Agulla que volem escalar i la primera roca de les arestes del ecos. Entre aquestes dues roques hi ha una canal força en mal estat però assequible que ens portarà a un petit coll i a l'esquerra trobarem el començament de la fàcil aresta que venim a pujar.

L'escalada no reporta cap dificultat rellevant tret del tram final. Pugem per la arrampada aresta pràcticament caminant i només farem servir les mans en contades ocasions. al final de la rampa trobem la bola final. Seran una desena de metres verticals de III grau però amb molt d'ambient. A la meitat de recorregut trobem una instal·alció de ràpel amb un burí i un parabolt que farem servir per la baixada fent un petit ràpel, la resta la baixarem com l'hem pujada, sense cap dificultat.

Escalada només per romàntics de la muntanya i per "col·leccionistes"
L'agulla vista des de la Miranda dels Ecos
La fina i inclinada aresta
Vistes des de la part final de l'agulla


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.