Dijous 6 d'agost de 2015
 |
| Grau de dificultat segons el meu criteri |
Històrica agulla de Montserrat i referent de la nostre historia de l'escalada al nostre petit país. Ascendida per primer cop l'any 1927 pels pioners Lluís Estasen i Jofre Vila te una llarga aresta Sud de molt poca dificultat però tota ella respira un ambient grandiós. Situada al bell mig de la nostre estimada muntanya, pujar-la no ens representarà cap dificultat extrema, si més no, gaudirem d'unes vistes meravelloses i emulant els pioners, podrem gaudir les mateixes sensacions que vàren tenir ara fa 88 anys.
Una de les aproximacions podria ser fent una bona excursió donat que l'escalada no reporta cap dificultat ni massa temps, es des de Can Massana prenem el camí de la Rel fins la cruïlla que ens portarà a Coll de Porc. D'aquí seguim el camí del Montgrós fins el coll del Miracle. Al poc trobarem unes marques blaves que ens indiquen per anar al Ecos i tot seguint-les i superant petites plaques de roca arribarem al pas de l'Esfinx dels Ecos. Des d'aquest indret davant nostre tenim el conjunt de les roques del Salt de la Nina i l'Agulla Lluís Estasen a la nostre dreta. Voregem el camí per l'esquerra tot passant per la Miranda i la Roca dels Aurons seguin les marques blaves que després es faran vermelles. Anirem caminant i des-grimpant per sota el conjunt de roques fins que veiem l'Agulla que volem escalar i la primera roca de les arestes del ecos. Entre aquestes dues roques hi ha una canal força en mal estat però assequible que ens portarà a un petit coll i a l'esquerra trobarem el començament de la fàcil aresta que venim a pujar.
L'escalada no reporta cap dificultat rellevant tret del tram final. Pugem per la arrampada aresta pràcticament caminant i només farem servir les mans en contades ocasions. al final de la rampa trobem la bola final. Seran una desena de metres verticals de III grau però amb molt d'ambient. A la meitat de recorregut trobem una instal·alció de ràpel amb un burí i un parabolt que farem servir per la baixada fent un petit ràpel, la resta la baixarem com l'hem pujada, sense cap dificultat.
Escalada només per romàntics de la muntanya i per "col·leccionistes"
 |
| L'agulla vista des de la Miranda dels Ecos |
 |
| La fina i inclinada aresta |
 |
| Vistes des de la part final de l'agulla |
Hola Joan. Primer de tot gràcies pel teu blog! Fa temps que et segueixo, i les teves ressenyes han estat les culpables de forçes dies d'emoció i felicitat a les muntanyes.
ResponEliminaL'altre dia, com a part del meu procés de reconciliació amb aquest maravellós món de la escalada, vaig ascendir aquesta modesta peró historica via. Com tu, vaig escollir fer-la sol. La meva pregunta és; vas ascendir la bola final autoasegurat? Jo vaig ser incapaç de pujar sense desencordat(com era la meva intenció inicial) i finalment vaig usar la corda.
Salutacións
Adrià Francisco
Hola, de fet, vaig trobar un pont de roca a sota la bola. Vaig passar una baga i em vaig lligar amb un nus prussic i vaig dorn'arme uns meres de corda per superar els primer metres. La veritat em va fer molta impressió la timba i vaig preferir auto assegurar-me
ResponElimina