divendres, 14 d’agost de 2015

Via NORMAL al Sabardó. Congost de Camarasa. Segona part

Diumenge 9 d'agost de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Un cop hem acabat d'escalar lo Puro, ens dirigim a un altre roca emblemàtica de la zona, lo Sabardó. Jo ja fa uns quants anys que vaig fer aquesta via però sense sortir per la variant directa a la paret. Podríem dir que no es ben be una agulla diferenciada com ho es lo Puro, de fet es una llastra enganxada a la paret i tants sols els últims quinze metres son separats de la paret. L'escalada es bàsicament interior per xemeneia i diedres fins arribar al cim de la llastra. Una bona opció un cop som d'alt del Sabardó es fer uns pas senzill i passar a la paret que domina, i amb un curt llarg arribar dalt de la paret.

Per arribar seguirem el mateix camí que per lo Puro caminant escassament cinc minuts arribarem a la banda dreta de lo Sabardó visible en tot moment des del camí. Pujarem vers l'esquerra per una petita canal terrosa fins la gran llastra on comença la via.

1er llarg: IV- i III i dos parabolts en 15 metres
Comencem a la vertical d'una gran figuera que tenim a sobre nostre pujant per un esperó de roca a l'esquerra de la canal. Parabolt visible. Quan som a la base de la figuera, flanquejar a la dreta per placa senzilla vorejant la figuera. Parabolt amagat. tot seguit entrem en una canal fàcil però un pel trencada fins uns blocs on a la paret de la dreta tenim la reunió. Escalada senzilla i un pel bruta.

2on llarg: IV, IV+, V i IV+, un parabolt (o dos, no m'enrecordo) un gran arbre i dos ponts de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en remonage prou franc fins que ens parra el pas un gran arbre que neix dintre l'escletxa. el superem i pugem per diedre difícil però fàcil de protegir. Continuem fins un gran bloc empotrat amb una baga llaçada i seguim a cop remonage, a cop placa, tot això amanit amb una bona escalada atlètica. Arribem en un punt que la llastra es transforma en una xemeneia ben franca i en aquest punt, muntem la reunió en un bloc empotrat amb moltes bagues que l'envolten. Llarg preciós.

3er llarg: III i IV un pont de roca en uns 25 metres
Ens endinsem per la xemeneia sempre amb bona presa i un remonage franc i còmode pujant entre les dues parets. Trobarem un pont de roca abans de passar al cim de lo Sabardó on farem un pas atlètic però franc on arribarem al cim de la llastra. Llarg fàcil i amb cert ambient.

4t llarg: IV, V i IV+, neta i uns 10 metres
Del cim de la llastra, desgrimpem uns parell de metres i fàcilment passem a la paret que domina la llastra. Pugem fins una cornisa un xic herbada i davant nostre tenim un diedre rematat per una llastra a equipar. Friends i tascon poden entrar a "caldo". Un cop situats a la base de la bavaresa pugem en oposició amb passos força atlètics fins que va perden verticallitat i còmodament arribem a un bon replà on trobarem la reunió. Llarg curt però intens.

Pel descens només tindrem que pujar seguin un camí poc marcat fins que trobem el camí que porta al pont penjant i la passarela i en mig hora ja serem un altre cop a la central.

Malgrat que ja havia fet aquestes dos vies, feia molt de temps que no venia per Camarasa i de totes maneres ha estat un plaer escalar amb l'Eduard del blog Escalatroncs on hem pogut intercambiar maneres d'entendre l'escalada i sobre tot, compartir corda, que es el millor de tot
El primer lalrg 
Vista del segon llarg des de la reuió
Recuperant el segon llarg
La xemeneia del tercer llarg
Passant de la xemeneia al cim de la llastra
El quart llarg
La bonica bavaresa final
El cim de lo Sabardó des de la paret

1 comentari:

  1. Bona escalada Joan! es veu molt estètica i atlètica; no conec la zona però me n'has fet entrar ganes, quin diedres mes perfectes.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.