Via DESIG DE SOL al Faraó. Els Ecos de Montserrat

Diumenge 15 de maig de 2016

El Faraó es una d'aquelles roques isolada a la part mitja de la muntanya però que des de la vessant sud es visible des de molt punts. Altívola i desafiant em va fascinar des de molt de temps però la seva llunyania i les vies que l'envolten sempre van fer que tirés enrere. Durant molt de temps em va "picar l'ullet" una via pel seu bell mig de l'aresta sud, la via DESIG DE SOL, però com us dic, el fort desplom i la quarta tirada de 6a feia que sempre la deixés arraconada. Per sort, amb el company Ricard vàrem decidir anar-hi i repartint els llargs segons les exigències de cada un de nosaltres, ha estat un èxit el poder escalar aquesta bonica via i espectacular roca amb una aproximació llarga, com ho son totes les de la Regió del Ecos i un retorn també molt llarg i per fi, pujar a una roca que encara no havien trepitjat els meus "peus de gat".

Comencem a caminar deixant el cotxe a Can Jorba o seguint la pista un quilòmetre i mig més endavant fins el Torrent de la Coma del Pastor (Bona explanada per estacionar). Seguirem el Camí del Pastor a munt sempre seguint marques de color groc. Sempre en forta pujada, tindrem que grimpar per alguna part quan entrem dins del torrent. En un punt abandonem el torrent i ens decantem a l'esquerra fins que ens creuem amb el Camí del Cabrit (marques vermelles) i tot seguit, seguim per la nostra dreta. Es ben visible tot el Serrat del Faraó. Arribarem a un pi molt gran amb una fita, Abandonem el camí principal i pujarem per traça de camí es quan seguirem el nostre instint per arribar a peu de via, passant per sota del Faraonet i un cop passat, remuntem una canal amb traça de corriol fins arribar a l'aresta sud del Faraó. Ben be, un hora i mitja d'aproximació.

1r llarg: III+, IV i III i dos parabolts en uns 40 metres
Situats al bell mig de l'aresta sud pugem un pel amb tendència a l'esquerra buscant la manera de trobar els passos més lògic i fàcils per continuar navegant per la immensa aresta Podem emplaçar un friend petit o tasco en alguna llastra no massa "catòlica". A uns quinze metres del terra trobem la primera expansió i respirem una mica més tranquils. Prosseguim recte amunt fins un ressalt  vertical assegurat per un altre parabolt. Continuem a munt on ja divisem la reunió en un petit replà. L'escalada d'aquest llarg es fàcil però molt exposada, et fa escalar amb les dents "apretades". Diuen les males llengües que es tot de III... si es tercer jo soc bomber!!!

2n llarg: IV+, V i IV i dos parabolts en 15 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar la primera expansió i amb passos fins arribem a un ressalt, el superem i trobem la segona expansió i de seguit disminueix la dificultat per entrar a la reunió davant mateix de l'extraplom amenaçador. Llarg curt però intens.

3r llarg: IV, Ae+, Ae i V amb 12 parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg escalant fàcilment el pedestal fins arribar a la base del sostre/extraplom. Tenim tres passos molt desplomats que et fan suar de valent si la nostra tècnica d'artificial no es la que era fa 25 anys. Superem  amb prou dificultat aquest passos i continuem amb un desplom més amable fins que a pocs metres de la reunió ens veiem obligats a sortir en lliure. Passos fins sobre roca molt bona i vertical i un pas de flanc ens portaran a una reunió molt penjada i aèria. Llarg per suar de debò.

4t llarg: V+/A0e (6a), IV, V+/A0e (6a), IV+ i IV en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra amb passo molt fins i verticals i que no arribem fàcilment a la primera expansió. Continuem en escalada molt dificil i un cop superat aquests entrebancs entrem a una zona mes amable fins que es torna redreçar. Passos molt fins o A0e i desprès escalada amable però atenta fins la reunió. Llarg molt difícil però molt "guapu".

5è llarg: II, IV i III, dos burins (reunió de l'Anglada) o una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió amb molta facilitat dons tenim una bona rampa davant nostre. L'escalada es molt fàcil però sense cap assegurança. Podem llaçar un merlet abans d'arribar a una sabina gruixuda on trobarem dos burinades al terra de la darrera reunió de l'Anglada-Guillamon. Continuem per un diedre on podrem emplaçar algun friend o tascó i de mica en mica, per terreny trencat arribarem al fantàstic cim del Faraó.

Ja som al cim i per mi, doble satisfacció per haver fet una via nova i ascendir per primer cop en aquesta fabulosa roca que es el Faraó. El company ja tenia la sort d'haver fet anteriorment, l'Anglada-Guillamon.

Pel descens, farem un ràpel molt aeri de 15 metres per la vessant est, on anirem a parar a la reunió de la via Normal o Torras-Nubiola. Flanquegem caminant amb cura fins l'aresta Nord on podrem desgrimpar, també amb molt de compta o fer un ràpel d'uns 15 metres fins un coll.

El retorn el farem pel contrari per on em vingut dirigint-nos al Coll del Mosset, passant pel Serrat de la Palomera seguin marques vermelles que ens portaran de nou on tenim el cotxe.

Ha estat una jornada complerta, Aproximació llarga amb una mica "d'aventureta", bona escalada i retorn també llarg, que es pot demanar més per uns "culs inquiets com nosaltres? Ara toca gaudir de les agulletes en tot, però tot el cos, i roca i via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El Faraó, roca amb molta personalitat

El conjunt de roques del Faraó des de el Coll del  Mosset

"Navegant" pel primer llarg, prou exposat

Entrant a la primera reunió

El segon llarg, curt però finet, finet

Arribant a la segona reunió. Veiem amenaçador el desplom...

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg. Comença el "Ball de Bastons"

Superat el tram mes desplomat del llarg

El company sortint de l'artificial...

... i jo que me'l miro des de la reunió

El quart llarg, sortint de la reunió i difícil de debò

segon tram difícil del quart llarg

Cinquè llarg, fàcil però exposat

Darrers metres de l'ultim llarg comú amb l'Anglada-Guillamon

Aconseguida, però l'hem suada!!!

Ràpel per baixar del Cap del Faraó

Via del GUILLEM al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 7 de maig de 2016

Totes les coses (escalades), per poder criticar-les s'han de conèixer. De fet quan ens vàrem decidir ja sabíem al que anàvem, però... el cas es que la via no ens ha fet el pes del tot, tot i que a primera vista no pinta malament a excepció del primer tram que fa molt recorregut carregant la corda a les espatlles i caminant amb el peus de gat. La ressenya la vaig treure de l'ultim Vèrtex on, literalment diu: "sobre terreny de qualitat (tret del trams de caminar)". D'acord, tot son opinions, però si s'ha escalat la via o el que pretén ser. Mes lluny de la realitat.  L'unic llarg que val la pena, es el darrer de la via, molt bona roca i l'equipament en plan esportiu, la resta pot passar sense pena ni glòria, on combines l'escalada amb roca i l'escalada amb terra i herba. L'equipament es generós, típic de les vies del Guillem, tret que en els trams de caminar, també trobes algun que altre parabolt perdut pel terra (?). Amb això crec que ja es dit tot, via sense cap pretensió i per no passar por, menys els trams de terra i herba, que si m'han fet escalar amb el "cul apretat"

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns centenar de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via de la NÚRIA. Seguim uns metres a l'esquerra i en un fort desplom, a l'esquerra comença la nostre via. (Parabolts grocs molt visibles) 1/2 hora llargeta d'aproximació.

1r llarg: Ae (tres passos) V, IV i III, i uns dotze parabolts en 30 metres
Comencem en un desplom amb tres parabolts molt seguit fent passos d'Ae. Tot seguit, sortim en lliure entre roca bona, roca discreta, terra i herba i així anem fent fins una terrassa on trobem la reunió. Deu metres més a l'esquerra hi ha un altre reunió (?). Llarg molt lleig, tret d'un parell de passos en lliure.

Fem cambi de reunió caminant fins un contrafort de roca que tenim davant nostre.

2n llarg: III i 5 parabolts en uns 20 o 25 metres
Pugem per l'esquerra de la reunió per blocs i canals seguin el parabolts grocs fins un altre terrassa on muntarem la reunió. Llarg molt senzill i de roca molt discreta.

Cambiem un altre cop de reunió, tot caminant, fins la base de la paret principal lleugerament al costat d'una mena de canal emboscada. Parabolts visibles, tant de la reunió com del proper llarg.

3r llarg: Ae (un pas) V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió per una canal d'arbres fins situar-nos sota un petit ressalt. Fem un pas d'Ae molt forçat i entrem en una placa amb bones fissures per les mans i molt adherent. Quan comencem a gaudir del llarg arribem a la reunió en una cornisa als peus d'un mur vertical i ple de molsa. No està malament el llarg del tot, llàstima que s'esgota de seguit.

4t llarg: IV, Ae (tres passos), V i IV, 9 parabolts en uns 25 metres
Flanquegem ascendent ment vers la dreta a cercar el primer de tres parabolts d'un Ae o A0e segons lo forts que anem. Sortim en lliure amb presa bona i alguna a controlar. Seguim per l'esquerra per placa bona fins la reunió un pel penjada. Ara comencem a tenir una mica d'ambient. Llarg prou acceptable, llàstima del tram d'Ae que sembla que quan plou baixi aigua i es ple de brutícia.

5è llarg: IV+, IV i IV+ i 10 parbolts i una corda fixe en uns 25 metres
Sortim de la reunió recte a munt per terreny vertical amb passos força bonics fins que trobem una canal vertical plena de terra. Tenim dos opcions, pujar per la canal de terra amb l'ajuda d'una corda fixe o per l'esquerra d'una sabina. No se que es pitjor. Ho deixo a gust del consumidor. Seguim per terreny més amable fins un diedre prou bonic i de seguit entrem a la reunió. Llarg tot en lliure que no se com catalogar-lo, ni bo ni dolent...

6è llarg: III, V, V+ (A0e un pas) V i IV+, 12 parabolts en uns 25 metres
Comencem dirigint-nos a la dreta per pujar per un bonic esperó tombat de roca nua i molt adherent. Superarem uns ressalts verticals sempre ben assegurats fins un ressalt més pronunciat. El superem un pel per la dreta amb bon cantell i seguim amb passos difícils on de mica en mica anem perden dificultat fins arribar al final de la via. Sens cap mena de dubte, el millor llarg de la via, per gaudir-lo.

7è llarg: I i IV, dos parabolts i uns 15 o 20 metres (darrer de la via NÚRIA)
Aquest llarg es el darrer de la seva veïna via de la NÚRIA. Podem obviar aquest llarg i marxar de la via o podem també pujar per un contrafort que tenim davant nostre que podria ser el darrer de la via que estem fent... però a cap de nosaltres ens va fer el pes superar un blog de pedra d'un parell de metres per arribar al cim. Llargs rescindibles tan un com l'altre, a menys que decidim trepar un pel mes.

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via vers les torres elèctriques fins arribar al tallafocs de les esmentades torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins la última. Desgrimpem amb cura uns passatges més verticals fins una terrassa molt ample i tot seguit baixarem per l'esquerra per traqçes d'un corrieol, en un moment som a la pista molt visibre. Uns 3/4 d'hora de baixada, tot depenent de com tinguem els nostres genolls vells i adolorits.

Be companys, una més per la cole, que de ben segur, no repetiré... però això no es pot assegurar mai!

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'extrany primer llarg

El curt tercer llarg 

El quart llarg després del curt artificial

Apurant en lliure/A0e, l'artificial del quart llarg

El cinquè llarg

El company recuperant el cinquè llarg

El bonic sisè llarg 

El companys, al darrere, esperant torn

Foto dels quatre al final de la via i de la baixada

Via MONTSICIANA, Montsec d'Ares

Diumenge 1 de maig de 2016

Diuen que a la de tres va la vençuda i així ha estat. Desprès de dos intents i sense haver tastat la roca, aquest primer dia de maig he fet el primer bateig de la meva vida de "grimpa-còdols" a les parets d'Àger. No es de les vies clàssiques del bell mig de la serralada, més aviat es una paret modesta que amb els seus quatre llarg de corda no m'han deixat indiferent. D'escalada variada, tant pel que fa de plaques, desploms i petits diedres i de equipació correcte, ens farà escalar de valent en un entorn privilegiat, envoltats de grans cingleres i amb un rerefons de la vall del poble d'Àger, immillorable. Mes de maig, que gràcies a les pluges tardanes, gaudim d'uns camps verds que son un plaer pels sentits.
La via es divideix en dos parts, els dos primers llargs verticals i els dos últims de placa en adherència.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista. Uns cinquanta metres abans del bloc de pedra trobarem fites i un corriol que es durà a peu de via que també serà el camí de baixada. Uns 20 o 25 minuts d'aproximació. El peu de via es marcat amb una M i una fletxa que ens indica el començament del llarg

1r llarg: IV+, V, IV-, IV+, V i IV-, dos pots de roca amb cordinos molt vells i 4 parabolts en uns 40 metres
Comencem escalant una paret vertical amb bona pressa fins un ressalt assegurat per un pont de roca. el superem i fem un petit flanc a l'esquerra on trobem un altre pont. Tot seguit l'escalada esdevé prou fàcil fins uns altres ressalts verticals. Arribem en un punt que el ressalt es més pronunciat i protegit per un parabolts superem el ressalt i entrem en una petita cornisa amb una sabina als peus, seguim uns metres per una mena de diedret i superem l'ultim pas per la dreta i en pocs metres arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg bonic i divertit, des de sota sembla més fàcil.

2n llarg: IV, V, 6a, V+, V i III, 7 parabolts, dos claus i un pont de roca vell en us 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un fort desplom amb fissura. La dificultat del llarg es que el 6a no el podem trampejar a menys que posem un parell de friends per protegir el pas. Realment es un pas molt dur. Un cop superat, arribem a un parell de parabolts més seguits on podem descansar (en el meu cas) i tot seguit fem un llarg flanqueig ascendent molt aeri i fi fins arribar a una mena d'esperò fins arribar a una mena de feixeta on en una clariana dels arbres, fem la segona reunió. Llarg fi i mantingut.

3r llarg: V, IV+, IV i III, 4 parabolts i un pont de pedra en uns 30 metres
L'entrada al llarg es una mica estrany on pujant-nos en una branca cerquem una fissura horitzontal prou difícil per cercar el primer parabolt que es molt amunt. Podem llaçar un pont de roca o posar un tascó per protegir els primers passos. Un cop en el parabolt fem un pas difícil a la dreta per entrar de ple en una placa inclinada i llissa fins un ressalt. el superem i continuem per placa en adhèrencia fàcil fins una feina i caminant a la dreta arribem a la reunió.. Llarg amb un principi prou difícil i la resta divertida. Es fa curt.

4t llarg: V+, V, V+, V, IV+ i IV, 6 parabolts i un pont de roca vell en uns 40 metres
Comencem el llarg caminant per la dreta a cercar una bona bavaresa i un cop superat, entrem de ple en una placa molt fina de cantells i més vertical que l'anterior. Seguim pujant fent "actes de fe" fins que el llarg esdevé mes fàcil fins arribar a la reunió. Ull els darrers metes del llarg, la roca no es bon del tot. Sens cap dubte, el millor llarg de la via.

Ja som al final de la via i al cap damunt de la cinglera del Montsec amb una vista del Pirineu amb neu nova poc habitual en aquesta època. Bufa vent gelat de Mestral, mengem una mica i ens fem la foto de rigor i emprenem el camí de baixada.
El descens el farem com es baixa de totes les vies del Cap de Ras. Tenim que remuntar la carena una bona estona fins arribar a una fita que ens parc el camí de baixada per una espectacular feixa de roca. Tant sols una petita desgrimnpada d'un metre i mig on tindrem que anar en conte i de mica en mica arribarem a la canal de baixada fins la pinta. Uns 3/4 d'hora a un hora de baixada.

Be, ja la tinc al sac la "ditxosa" via!!! m'ho he passat de conya amb el company Ricard i com sempre, una nova via més per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant el primer larg

El company recuperant el primer larg

El pas "finet" del primer llarg

El pas més difícil de la via

El tercer llarg

La tercera reunió des de la placa

La bavaresa del quart llarg

La fantàstica placa del darrer llarg

Si senyor, ya la tenim al sac!!!

ARESTA IDÍL·LICA a l'Agulla dels Tres Ponts

Diumenge 17 d'abril de 2016

Encara que sembli mentida, hi han llocs a Catalunya que encara desconeixia i un d'ells son les Moles del Corb i Sant Honorat. Un racó petit i amagat de l'Alt Urgell que només per caminar i gaudir del seu paisatge mig salvatge, es per si mateix, un plaer pels sentits.
Un cop sortim d'Oliana seguim la carretera C-14 fins al desviament del Peramola i prenem la carretera LV-5118. Un cop a dins de Peramola seguim els indicadors de la carretera de Cortiuda, primer per asfalt i després per pista en molt bon estat. Fets uns quatre quilòmetres a la dreta trobarem un desviament a Mas Torrent i un cop allí deixarem el vehicle en una bona explanada prop de la masia.
Un cop a peu seguim camí ben marcat amb pintura groga i blava fins arribar a les cingleres de la Mola del Corb on ens creua una pista ben ample i la seguim vers l'esquerra. En poc més de deu minuts arribarem al Coll de Mu tenint davant nostre les Moles de Sant Honorat. Seguim el camí vorejant les cingleres de roca despullada i en cosa de mig hora ens portara davant de l'Agulla dels Tres Ponts clarament visible.

Per accedir al peu de via tindrem quer grimpar una vintena de metres fàcils fins el balmat on amb dos burinades al terra farem la R-0.
La roca es conglomerat prou fiable, no obstant, tindrem que tenir cura d'algún còdol propens a la llibertat espontània...

1r llarg: Ae, V/Ae, IV+ i IV, quatre assegurances en uns 15 metres
Encetem el llarg fent un pas d'Ae per col.locar-nos sobre un ressalt i amb un pas difícil cercarem el proper anclatge a la dreta. Pujarem per un tram vertical fins que de mica en mica anem perdent dificultat i arribarem a la reunió prou còmoda. Llarg curt però intens

2n llarg: IV+, IV i III, tres assegurances en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per paret vertical però amb bona presa i anirem progressant amb tendència l'esquerra fins la reunió també prou còmoda. Llarg bonic de fer però compta amb la roca.

3r llarg: IV i III una assegurança en uns 25 metres
Enfilem el tercer llarg superant un primer relleix fàcil i després per aresta fins arribar al final on muntarem la reunió d'una bona sabina. Llarg molt fàcil.

Ara cambiem de reunió i ens dirigirem fins l'esvelta agulla que tenim al nostre davant, on muntarem la reunió en un forat al peu d'un diedre.

4t llarg: V+, V, Ae, V i IV, sis assegurances entre parabolts i espits i dos claus en uns 25 metres
Sortim per la dreta del forat i pugem per placa molt fina fins cercar una sabina prima que en permet accedir al díedre. Progressem pel diedre molt vertical fins arribar al desplom on comencem un artificial curt, desplomat i amb passos molt llarg. Quan som a l'ultim parabolt sortim per l'esquerra amb passos fins i difícils flanquejant amb ambient. Tot seguit, seguim recte fins un forat balmat i d'aquí fem un altre flanqueig a la dreta fins la reunió prou penjada de dos parabolts. Llarg magnífic, el millor de la via.

5è llarg: Ae, V, Ae, V i III, cinc assegurances en uns 25 metres
Seguim fent dos passos d'Ae i fent una sortida en lliure difícil fins arribar a un altre Ae de dos passos mes, En lliure, diuen que es V, però nosaltres no em pogut. Fem un altre sortida en lliure difícil i seguim progressant en lliure fàcil però amb un rocam de pel·lícula, poder la millor roca de tota la via, fins la reunió. Llarg molt bonic.

6è llarg: IV i III, un pitó i uns 15 metres
Sortim de la reunió per terreny prou descompost però fàcil i  seguirem fins d'alt del cim de l'agulla on muntarem la reunió d'una bona sabina.

Pel descens farem un primer ràpel de 20 metres, al canto oposat de la via, des d'una sabina gruixuda amb cordinos i maillon. Un cop  fet muntem un altre ràpel per vessant nord de dos parabolts. Aquest ràpel es espectacular. Primer baixem per un diedre d'una quinzena de metres fins que s'acaba. Llavors baixarem 45metres de ràpel volat fins el terra. Un cop a sota i mirant a munt, podrem gaudir de la meravella geològica que dona nom a l'Agulla dels Tres Ponts. La resta del descens el podem fer desgrimpant, diuen alguns (?) o fent ràpels pe la canal tant com tres més un pel angoixants dons la canal es prou bruta. Un cop al final del darrer ràpel descendim una mica fin arribar un altre cop a peu de via.

Via molt maca i ràpel sorprenent en un ambient grandiós, companyia de primera i una nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria i Joan Prunera

L'elvelta aresta

El primer llarg sortint del primer pas d'Ae

El mar de còdols del segon llarg

El tercer llarg

El fantàstic diedre del quart llarg

La sortida en lliure del quart llarg

El lliure del cinquè llarg

El darrer llarg

Fita aconseguida

El ràpel volat dels tres ponts

Vistes de Sant Honorat des de el coll de Mu

Vistes des de la cinquena reunió

Via de l'ALICORN a la Paret de la Cubil. El Montgrony

Diumenge 3 d'abril de 2016

Aquest cap de setmana hem quedat cinc antics companys de joventut, que ja habitualment, fem trobades tant a Barcelona com caps de setmana a. aquest cop hem anat al Santuari de Montgrony, on habitualment anàvem un parell d'ells. Jo no he anat mai, tant sols un parell de cops a fer escalada esportiva i a dinar al restaurant del santuari i aprofitant la ocasió, en Santi i jo decidim fer una via. Fa anys que tinc una guia prou bona d'on he tret infinitat de bones escalades, EL PLAER DE L'ESCALADA on es ressenyada la via de l'Alicorn. A mi, particularment, em fan una mica de "pànic" les plaques inclinades d'adherència... però l'hem de provar, oi? tant i tant de pànic em fan que en el segon llarg, arribant al tercer químic no m'atreveixo i tiro cap a vall. Tot es qüestió de decisió i tècnica i fins que no la vaig fer de segon no em vaig adonar de lo que realment costa... o no costa tant, tot depèn, com dic de la decisió.

Son plaques compactes inclinades amb canaletes de dalt a vaig on ens veiem obligats a escalar arrossegant-nos com sargantanes fent o posició amb els peus cap en fora i amb els dits cap en dins escalant en X. Mes que escalada en placa es escalada d'oposició. Realment sorprenent. La via originalment tenia menys assegurances que ara, però no ens enganyem, hi han excursions de seguro a seguro. La recomano, no us la podeu perdre.

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrén trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. En quinze minuts arribarem a peu de via per camí marcat molt evident. Al final pujarem per una tartera arreglada amb escalons de pedra per accedir més fàcilment a la paret.

1r llarg: III, IV i caminar fins la reunió, tres assegurances en uns 30 metres
Estant a peu de via ja veiem els tres químics de la placa vertical d'uns deu metres i un cop superat caminem per una feixa fins a peu de la paret com si fossim a peu de via. Reunió amb cadena per rapel.lar.

2n llarg: V, A1e (6a?) V, IV, V+, V i IV+, unes 10 assegurances en 45 metres
Comencem el llarg amb passos atlètics i verticals fins el proper químic. Amb l'ajuda d'un estrep si no fem 6a (?) intentarem arribar al proper químic i llavors seguirem escalant amb tècnica d'oposició per les canals de la placa fent força amb el peus, un a cada banda de les canals i amb les mans fent força al contrari, cap en dins i així arrossegant-nos com sargantanes anirem fent fins a meitat de llarg. Arribem a una cornisa i lleugerament a l'esquerra superem un desplomet i continuem amb la mateixa tècnica però ara més difícil. Les assegurances no allunyen tant fins que anem perdent dificultat i en un altre relleu, muntem la reunió amb anelles per rapel.lar. Llarg fantàstic però prou difícil.

3r llarg: V, V, III, IV, V, A0e, V, unes 7 o 8 assegurances en 40 metres
Sortim e la reunió per l'esquerra per situar-nos al mig de les canals i seguir amb la mateixa tònica que el darrer llarg. Podem aprofitat un arbre a l'esquerra de la placa per llaçar una bona baga i continuar fins que la placa s'acabe. Seguim per terreny fàcil fins uns ressalt on arribarem a un bloc vertical amb una fissura ample a l'esquerra. Superem aquest ressalt i seguim per placa fissurada amb passos difícils fins arribar a la reunió. Llarg molt bonic un pel més fàcil que l'anterior.

Per baixar farem tres ràpels de les tres reunions que em fet i ja serem un altre cop a peu de via. Segons diuen hi ha un camí de baixada però nosaltres no tenim cap dada certa i preferim rapel.lar.

Escalada molt curiosa que a mi, d'entrada, m'ha fet recular. Impressiona molt estar arrambat a les canal de la placa i mirar lo lluny que sembla que son els químics!!!. Bona via del tot recomanable i amb més assegurances que originalment i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

La paret des de el Coll roig

El primer llarg 

El tercer llarg

Final de via

... i la visita turística, el dia abans, pels voltants del Montgrony i Castellar de N'Hug

I l'autocar de l'imserso, on es...? vine nena vine!!!

Via TATOCAO LO GALL entrant per la SUEÑO VERTICAL. Alòs de Balaguer. Col.lectiva STAE

Dissabte 12 de març de 2016

De nou tornem a fer una col.lectiva en el C.E. Àliga i el lloc escollit es el Pic de Castellàs al Serrat del Poll en el poble d'Alòs de Balaguer. com som uns quants ens repartirem en diferents vies gràcies a la cantitat (massa exagerada) que podrem trobar recentment (això no tindrà un final massa bo pels escaladors...). A la via anem una bona colla, quatre cordades i la meva serà la capdavantera. La via que hem escollit es la recent TATOCALO LO GALL i entrant per la SUEÑO VERTICAL.

Partim del final de la pista transitable per vehicles i ens dirigim, segons les explicacions del Joan Asin,  fins a peu de via que no triguem mes de 20 o 25 minuts. La via es pràcticament equipada amb prabolts, tant sols necessitarem algun friend mitjà i tascó per acabar d'arrodonir la protecció si anem un pel porucs. La via segons diuen es 6a però no es obligat, amb estreps o A0 ho resoldrem sense masses problemes.

1r llarg: IV, V+, IV, IV+ i V, tres parabolts i una sabina en 35 metres
Comencem atacant una placa llissa assegurada per un parabolt i amb tendència a l'esquerra entrem en una cornisa. Seguim per terrenys fàcil fins una sabina i ataquem una placa vertical però amb bon canto fins que al final sortim per l'esquerra per entrar a la reunió. Llarg bonic però un pel brut

2n llarg: IV+, 5 parabolts en uns 25 metres
Seguim reste a munt a la recerca dels parabolts per plaques compactes de bona roca. Tant sols al final trobarem un petit ressalt amb roca a controlar. Arribem al final d'una mena d'agulla i desgrimpem fina arribar a la reunió. Llarg molt bonic

3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 40 metres
seguim pujant molt fàcilment superant ressalts de mes o menys dificultat i tots assegurats per un parabolt fins arribar a la reunió. Llarg un pel lleig.

4t llarg: caminant
Aquí fem cambi de via. Anirem pujant per terreny amb matolls per la feixa central de la paret fins arribar a peu de la paret. seran uns 60 metres de caminada.

5è llarg: IV i V, 5 o 6 parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem el primer llarg de la via Tatocaologall enfilant-nos per blogs i un petit diedre fins una cornisa als peus d'una bona placa vertical. Amb passos fins però ben assegurats anem progressant fins assolir una cornisa sorrosa on muntarem la cinquena reunió. Llarg amb una placa molt maca.

6è llarg: V, Ae i V, 6 o 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió fent un pas un pel extrany per entrar a una mena de canal i tot seguit enfilar per un altre placa vertical i fina. Mes amunt trobarem tres parabolts seguit que si el nostre grau no es molt fort podrem fer tres passos en A0 o A1e. Superat aquests passos continuem per ressalts més fàcils fins entrar a la reunió en un bon replà als peus d'un arbre. Llarg més maco si no fos per lo brut que es de terra.

7è llarg: IV, V, V+/A0, V, V/A0, uns set parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió pujant per blocs mes o menys fàcils fins arribar al peus d'un diedre, sota mateix d'un sostre. Superem al diedre molt vertical però ben protegit fins que el sostre ens barra el pas. Flanquegem a la dreta i continuem per placa dreta i fina fins que seguin els parabolts flanquegem a l'esquerra i amb passos molt fins arribem a la darrera reunió, penjada i molt petita.

Ja som al final de la via i podem fer dos opcions per baixar: una es pujar un parell de metes fins un gran merlet de la cresta cimera on hi han llaçades de cordinos per fer un ràpel de 20 o 25 metres fins la canal i llavors fer el descens clàssic o be repelant els tres llargs de la via i després baixar per la feixa fins el pàrquing. Degut a que havien molt companys pujant al darrera, optem per la primera opció.

Ara toca esperar als companys i dinar tots plegats, be, tots plegats no, esperarem als que teníem al darrera i així farem la xerrada i comentarem l'escalada.

Ens a sortit rodó el dia i hem pogut fer una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Prunera i companys de C.E.Àliga

Primer llarg de la TATOCAOLOGALL

El company recuperant el llarg

El darrer llarg

Pas finet al darrer llarg... poques fotos hem fet avui