dimecres, 16 de març de 2016

Via TATOCAO LO GALL entrant per la SUEÑO VERTICAL. Alòs de Balaguer. Col.lectiva STAE

Dissabte 12 de març de 2016
De nou tornem a fer una col.lectiva en el C.E. Àliga i el lloc escollit es el Pic de Castellàs al Serrat del Poll en el poble d'Alòs de Balaguer. com som uns quants ens repartirem en diferents vies gràcies a la cantitat (massa exagerada) que podrem trobar recentment (això no tindrà un final massa bo pels escaladors...). A la via anem una bona colla, quatre cordades i la meva serà la capdavantera. La via que hem escollit es la recent TATOCALO LO GALL i entrant per la SUEÑO VERTICAL.

Partim del final de la pista transitable per vehicles i ens dirigim, segons les explicacions del Joan Asin,  fins a peu de via que no triguem mes de 20 o 25 minuts. La via es pràcticament equipada amb prabolts, tant sols necessitarem algun friend mitjà i tascó per acabar d'arrodonir la protecció si anem un pel porucs. La via segons diuen es 6a però no es obligat, amb estreps o A0 ho resoldrem sense masses problemes.

1er llarg: IV, V+, IV, IV+ i V, tres parabolts i una sabina en 35 metres
Comencem atacant una placa llissa assegurada per un parabolt i amb tendència a l'esquerra entrem en una cornisa. Seguim per terrenys fàcil fins una sabina i ataquem una placa vertical però amb bon canto fins que al final sortim per l'esquerra per entrar a la reunió. Llarg bonic però un pel brut

2on llarg: IV+, 5 parabolts en uns 25 metres
Seguim reste a munt a la recerca dels parabolts per plaques compactes de bona roca. Tant sols al final trobarem un petit ressalt amb roca a controlar. Arribem al final d'una mena d'agulla i desgrimpem fina arribar a la reunió. Llarg molt bonic

3er llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 40 metres
seguim pujant molt fàcilment superant ressalts de mes o menys dificultat i tots assegurats per un parabolt fins arribar a la reunió. Llarg un pel lleig.

4t llarg: caminant
Aquí fem cambi de via. Anirem pujant per terreny amb matolls per la feixa central de la paret fins arribar a peu de la paret. seran uns 60 metres de caminada.

5è llarg: IV i V, 5 o 6 parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem el primer llarg de la via Tatocaologall enfilant-nos per blogs i un petit diedre fins una cornisa als peus d'una bona placa vertical. Amb passos fins però ben assegurats anem progressant fins assolir una cornisa sorrosa on muntarem la cinquena reunió. Llarg amb una placa molt maca.

6è llarg: V, Ae i V, 6 o 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió fent un pas un pel extrany per entrar a una mena de canal i tot seguit enfilar per un altre placa vertical i fina. Mes amunt trobarem tres parabolts seguit que si el nostre grau no es molt fort podrem fer tres passos en A0 o A1e. Superat aquests passos continuem per ressalts més fàcils fins entrar a la reunió en un bon replà als peus d'un arbre. Llarg més maco si no fos per lo brut que es de terra.

7è llarg: IV, V, V+/A0, V, V/A0, uns set parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió pujant per blocs mes o menys fàcils fins arribar al peus d'un diedre, sota mateix d'un sostre. Superem al diedre molt vertical però ben protegit fins que el sostre ens barra el pas. Flanquegem a la dreta i continuem per placa dreta i fina fins que seguin els parabolts flanquegem a l'esquerra i amb passos molt fins arribem a la darrera reunió, penjada i molt petita.

Ja som al final de la via i podem fer dos opcions per baixar: una es pujar un parell de metes fins un gran merlet de la cresta cimera on hi han llaçades de cordinos per fer un ràpel de 20 o 25 metres fins la canal i llavors fer el descens clàssic o be repelant els tres llargs de la via i després baixar per la feixa fins el pàrquing. Degut a que havien molt companys pujant al darrera, optem per la primera opció.

Ara toca esperar als companys i dinar tots plegats, be, tots plegats no, esperarem als que teníem al darrera i així farem la xerrada i comentarem l'escalada.

Ens a sortit rodó el dia i hem pogut fer una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Prunera i companys de C.E.Àliga
Primer llarg de la TATOCAOLOGALL
El company recuperant el llarg
El darrer llarg
Pas finet al darrer llarg... poques fotos hem fet avui

6 comentaris:

  1. Super , super pero que super divertido fue el dia y la via tambien jjjj

    ResponElimina
  2. Ressenya graduada per no tenir sorpreses. Déu n'hi do, la processó. I a sobre, els de Lleida rapelant pel damunt.
    Va ser maco i divertit!
    Força més recomanable baixar per la mateixa via, la tartera del darrera és infame i més llarga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ni no hi ha gent, Jordi-Joan. tot i que a mi m'agrada baixar "tarteres", et fa que set posin fortes les cames... hehehehehehe

      Elimina
  3. Una bona via aquesta, encara no l'he feta, la recomanes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que la recomano Jaume, tot i que es un pel bruta i algun llarg no el gaudeixes be del tot, però si, del tot recomanable. Per baixar, si no hi ha gent es millor per la pròpia via, però si hi ha gent al darrere millor baixar pel descens normal que amb mig horeta ja som al camí...

      Elimina
  4. Només començar la primera tirada, a la SUEÑO VERTICAL ja et poses les piles per la dificultat barrejada amb la sorreta.
    La segona tirada molt maca.
    Després, la TATOcao, m'ha agradat força encara que en alguns passos, m'ha fet suar.
    El pitjor per a mi, la fastigosa baixada per la tartera descarnada.

    Bona via, millor companyia i una bona estona parlant i rient amb la gent maca del STAE.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.