dimarts, 5 d’abril de 2016

Via de l'ALICORN a la Paret de la Cubil. El Montgrony

Diumenge 3 d'abril de 2016
La meva ressenya
Aquest cap de setmana hem quedat cinc antics companys de joventut, que ja habitualment, fem trobades tant a Barcelona com caps de setmana a. aquest cop hem anat al Santuari de Montgrony, on habitualment anàvem un parell d'ells. Jo no he anat mai, tant sols un parell de cops a fer escalada esportiva i a dinar al restaurant del santuari i aprofitant la ocasió, en Santi i jo decidim fer una via. Fa anys que tinc una guia prou bona d'on he tret infinitat de bones escalades, EL PLAER DE L'ESCALADA on es ressenyada la via de l'Alicorn. A mi, particularment, em fan una mica de "pànic" les plaques inclinades d'adherència... però l'hem de provar, oi? tant i tant de pànic em fan que en el segon llarg, arribant al tercer químic no m'atreveixo i tiro cap a vall. Tot es qüestió de decisió i tècnica i fins que no la vaig fer de segon no em vaig adonar de lo que realment costa... o no costa tant, tot depèn, com dic de la decisió.

Son plaques compactes inclinades amb canaletes de dalt a vaig on ens veiem obligats a escalar arrossegant-nos com sargantanes fent o posició amb els peus cap en fora i amb els dits cap en dins escalant en X. Mes que escalada en placa es escalada d'oposició. Realment sorprenent. La via originalment tenia menys assegurances que ara, però no ens enganyem, hi han excursions de seguro a seguro. La recomano, no us la podeu perdre.

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrén trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. En quinze minuts arribarem a peu de via per camí marcat molt evident. Al final pujarem per una tartera arreglada amb escalons de pedra per accedir més fàcilment a la paret.

1er llarg: III, IV i caminar fins la reunió, tres assegurances en uns 30 metres
Estant a peu de via ja veiem els tres químics de la placa vertical d'uns deu metres i un cop superat caminem per una feixa fins a peu de la paret com si fossim a peu de via. Reunió amb cadena per rapel.lar.

2on llarg: V, A1e (6a?) V, IV, V+, V i IV+, unes 10 assegurances en 45 metres
Comencem el llarg amb passos atlètics i verticals fins el proper químic. Amb l'ajuda d'un estrep si no fem 6a (?) intentarem arribar al proper químic i llavors seguirem escalant amb tècnica d'oposició per les canals de la placa fent força amb el peus, un a cada banda de les canals i amb les mans fent força al contrari, cap en dins i així arrossegant-nos com sargantanes anirem fent fins a meitat de llarg. Arribem a una cornisa i lleugerament a l'esquerra superem un desplomet i continuem amb la mateixa tècnica però ara més difícil. Les assegurances no allunyen tant fins que anem perdent dificultat i en un altre relleu, muntem la reunió amb anelles per rapel.lar. Llarg fantàstic però prou difícil.

3er llarg: V, V, III, IV, V, A0e, V, unes 7 o 8 assegurances en 40 metres
Sortim e la reunió per l'esquerra per situar-nos al mig de les canals i seguir amb la mateixa tònica que el darrer llarg. Podem aprofitat un arbre a l'esquerra de la placa per llaçar una bona baga i continuar fins que la placa s'acabe. Seguim per terreny fàcil fins uns ressalt on arribarem a un bloc vertical amb una fissura ample a l'esquerra. Superem aquest ressalt i seguim per placa fissurada amb passos difícils fins arribar a la reunió. Llarg molt bonic un pel més fàcil que l'anterior.

Per baixar farem tres ràpels de les tres reunions que em fet i ja serem un altre cop a peu de via. Segons diuen hi ha un camí de baixada però nosaltres no tenim cap dada certa i preferim rapel.lar.

Escalada molt curiosa que a mi, d'entrada, m'ha fet recular. Impressiona molt estar arrambat a les canal de la placa i mirar lo lluny que sembla que son els químics!!!. Bona via del tot recomanable i amb més assegurances que originalment i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera
La paret des de el Coll roig
El primer llarg 
El tercer llarg
Final de via
... i la visita turística, el dia abans, pels voltants del Montgrony i Castellar de N'Hug




I l'autocar de l'imserso, on es...? vine nena vine!!!

4 comentaris:

  1. Ei, Joan, el lloc és maco, i la roca es veu de primera! Enhorabona amb els companys.
    Si vols fer adherència pura meravellosa vés a fer la Gran Manitú al Tossal de Balinyó, tens allí un llarg i mig que val per tota la via i per dues o tres més!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Quina colla Joan! ara que hi algú més de l'inserso que d'altres eh? Bona via, costa acostumar-se a l'adherència! aquesta fa temps que la tinc pendent, enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, tots som de la mateixa quinta, messos a munt messos a vall... jejejejeje
      Me que adherència, escales en oposició, en X. Fa canguel.lo veure la placa des de sota i la llunyania dels químics. Però a la que puguis, ha de anar que es molt guapa

      Elimina
  3. Bones Joan
    Et recomano la Ullets d esmeralda o la Derzu uzala mes equipades i igual de guapes
    Deu n'hi do lo lluny q stan els seguros a l'alicorn
    Es pot fer un estage el dia abans al baell, q es del mateix rotllo pero en plan esportiva

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.