dimecres, 20 d’abril de 2016

ARESTA IDÍL·LICA a l'Agulla dels Tres Ponts

Diumenge 17 d'abril de 2016

Encara que sembli mentida, hi han llocs a Catalunya que encara desconeixia i un d'ells son les Moles del Corb i Sant Honorat. Un racó petit i amagat de l'Alt Urgell que només per caminar i gaudir del seu paisatge mig salvatge, es per si mateix, un plaer pels sentits.
Un cop sortim d'Oliana seguim la carretera C-14 fins al desviament del Peramola i prenem la carretera LV-5118. Un cop a dins de Peramola seguim els indicadors de la carretera de Cortiuda, primer per asfalt i després per pista en molt bon estat. Fets uns quatre quilòmetres a la dreta trobarem un desviament a Mas Torrent i un cop allí deixarem el vehicle en una bona explanada prop de la masia.
Un cop a peu seguim camí ben marcat amb pintura groga i blava fins arribar a les cingleres de la Mola del Corb on ens creua una pista ben ample i la seguim vers l'esquerra. En poc més de deu minuts arribarem al Coll de Mu tenint davant nostre les Moles de Sant Honorat. Seguim el camí vorejant les cingleres de roca despullada i en cosa de mig hora ens portara davant de l'Agulla dels Tres Ponts clarament visible.

Per accedir al peu de via tindrem quer grimpar una vintena de metres fàcils fins el balmat on amb dos burinades al terra farem la R-0.
La roca es conglomerat prou fiable, no obstant, tindrem que tenir cura d'algún còdol propens a la llibertat espontània...

1er llarg: Ae, V/Ae, IV+ i IV, quatre assegurances en uns 15 metres
Encetem el llarg fent un pas d'Ae per col.locar-nos sobre un ressalt i amb un pas difícil cercarem el proper anclatge a la dreta. Pujarem per un tram vertical fins que de mica en mica anem perdent dificultat i arribarem a la reunió prou còmoda. Llarg curt però intens

2on llarg: IV+, IV i III, tres assegurances en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per paret vertical però amb bona presa i anirem progressant amb tendència l'esquerra fins la reunió també prou còmoda. Llarg bonic de fer però compta amb la roca.

3er llarg: IV i III una assegurança en uns 25 metres
Enfilem el tercer llarg superant un primer relleix fàcil i després per aresta fins arribar al final on muntarem la reunió d'una bona sabina. Llarg molt fàcil.

Ara cambiem de reunió i ens dirigirem fins l'esvelta agulla que tenim al nostre davant, on muntarem la reunió en un forat al peu d'un diedre.

4t llarg: V+, V, Ae, V i IV, sis assegurances entre parabolts i espits i dos claus en uns 25 metres
Sortim per la dreta del forat i pugem per placa molt fina fins cercar una sabina prima que en permet accedir al díedre. Progressem pel diedre molt vertical fins arribar al desplom on comencem un artificial curt, desplomat i amb passos molt llarg. Quan som a l'ultim parabolt sortim per l'esquerra amb passos fins i difícils flanquejant amb ambient. Tot seguit, seguim recte fins un forat balmat i d'aquí fem un altre flanqueig a la dreta fins la reunió prou penjada de dos parabolts. Llarg magnífic, el millor de la via.

5è llarg: Ae, V, Ae, V i III, cinc assegurances en uns 25 metres
Seguim fent dos passos d'Ae i fent una sortida en lliure difícil fins arribar a un altre Ae de dos passos mes, En lliure, diuen que es V, però nosaltres no em pogut. Fem un altre sortida en lliure difícil i seguim progressant en lliure fàcil però amb un rocam de pel·lícula, poder la millor roca de tota la via, fins la reunió. Llarg molt bonic.

6è llarg: IV i III, un pitó i uns 15 metres
Sortim de la reunió per terreny prou descompost però fàcil i  seguirem fins d'alt del cim de l'agulla on muntarem la reunió d'una bona sabina.

Pel descens farem un primer ràpel de 20 metres, al canto oposat de la via, des d'una sabina gruixuda amb cordinos i maillon. Un cop  fet muntem un altre ràpel per vessant nord de dos parabolts. Aquest ràpel es espectacular. Primer baixem per un diedre d'una quinzena de metres fins que s'acaba. Llavors baixarem 45metres de ràpel volat fins el terra. Un cop a sota i mirant a munt, podrem gaudir de la meravella geològica que dona nom a l'Agulla dels Tres Ponts. La resta del descens el podem fer desgrimpant, diuen alguns (?) o fent ràpels pe la canal tant com tres més un pel angoixants dons la canal es prou bruta. Un cop al final del darrer ràpel descendim una mica fin arribar un altre cop a peu de via.

Via molt maca i ràpel sorprenent en un ambient grandiós, companyia de primera i una nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria i Joan Prunera
L'elvelta aresta
El primer llarg sortint del primer pas d'Ae
El mar de còdols del segon llarg
El tercer llarg
El fantàstic diedre del quart llarg
La sortida en lliure del quart llarg

El lliure del cinquè llarg
El darrer llarg
Fita aconseguida
El ràpel volat dels tres ponts
Vistes de Sant Honorat des de el coll de Mu
Vistes des de la cinquena reunió

5 comentaris:

  1. Felicitats a tots tres, has tardat poc a repetir-la Joan, enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi, vaig veure la teva piulada i a la mínima he anat... tu ets el culpable, heheheh!!!

      Elimina
  2. La via em va agradar bastant.
    Vaig trobar que la 4ª tirada té passos exigents i l'artificial amb passos llargs.
    El rapel volat, el més impressionant i maco que he fet mai.

    Els rapels de baixada per la canal, engoixants. Com es rellisqui, cosa que pot passar si la canal està mullada, et pots quedar empotrat en la canal com un tascó. Sota el meu punt de vista, estan mal muntats. Haurien d'estar per les plaques laterals a la canal.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.