 |
| Foto de l'amic José Walero |
L'ultim cop que vaig fer aquesta via va ser l'any 1986 el primer va ser el maig de 1984, però ara, amb variacions substancial en el segon i tercer llarg, molt més difícils que amb l'escalada que vaig fer fa més de trenta anys. La via resta tota equipada amb anclatjes químics que li donen un certa seguretat. Escalada vertical i sostinguda on només el primer llarg el farem en A0e per la mala qualitat de la roca molt erosionada i degradada per efecte del mar.
L'accés es fa des de l'estacionament del port del poble del Garraf i passant per sota del túnel de la via del tren, accedim pel canto nord del Penya Segat per la pedrera fins arribar a un coll. Trobem un avenc i descendim per un corriol fins la zona d'escalada esportiva del Pas de la Mala Dona. Caminem pel damunt del túnel de les vien del tren i en el seu extrem baixem fins un forat amb una corda fixa que, aquí podem fer dos opcions. Una es baixar per la corda i accedir a la via del tren fins un altre forat obert a la roca i que amb un altre corda fixa i amb uns set metres de descens, accedirem al petit port en runes de la Cova de la Falconera. L'altre opció es des de el Pas de la Maladona baixem, com ja hem dit per l'extrem del sostre del túnel del tren i a poc metres veiem un parabolt que es el començament d'un llarg flanqueig fins practicament a la Cova de la Falconera. Això hem fet nosaltres i es totalment desaconsellable, millor la primera opció de totes, totes.
1r llarg: IV+, A0e, IV+ i III, sis o set químics i uns 30 metres
Comencem el primer llarg enfilant-nos a la paret fent uns passos en lliure per continuar fent A0e de químics i pujant en un flanqueig ascendent en diagonal a la dreta fins una cova on muntem la primera reunió. Roca molt dolenta.
2n llarg: V, V+/6a i V+, un pitó, tres químics i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per continuar per una xemeneia, seguim per placa molt vertical i difícil fins un replanet on podem descansar i continuem per una mena d'esperó, també molt difícil i atlètic. Per entrar a la reunió encara tindrem una curta bavaresa prou díficil que al final de la mateixa, farem reunió prou penjada a sota d'una mena de forat.
3r llarg: V, V, III i II, una flor de pitons i tres químics en uns 30 metres
Segons diuen, aquest llarg es una variant de la via, la original surt per l'esquerra (?). Ens enlairem a cercar la flor de pitons i des d'aquí fem un aeri flanqueig a la dreta i seguim per placa vertical fins que, practicament caminant en diagonal a la dreta, arribem a un còmoda cornisa entre matolls i muntem la reunió.
4t llarg: IV, V, IV i IV+, dos químics i un pitó en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa i seguim per terreny herbós fins una placa on tenim un químic molt amunt. Superem a quest pas i pugem per un diedre inclinat a l'esquerra força metres fin un altre ressalt protegit per un químic. Superem aquesta última dificultat i arribem al final de la via on muntarem la reunió d'un gran pi.
El descens el farem caminant fins el coll per accedir al Pas de la Mala Dona i així desfem el camí de pujada.
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
L'accés es fa des de l'estacionament del port del poble del Garraf i passant per sota del túnel de la via del tren, accedim pel canto nord del Penya Segat per la pedrera fins arribar a un coll. Trobem un avenc i descendim per un corriol fins la zona d'escalada esportiva del Pas de la Mala Dona. Caminem pel damunt del túnel de les vien del tren i en el seu extrem baixem fins un forat amb una corda fixa que, aquí podem fer dos opcions. Una es baixar per la corda i accedir a la via del tren fins un altre forat obert a la roca i que amb un altre corda fixa i amb uns set metres de descens, accedirem al petit port en runes de la Cova de la Falconera. L'altre opció es des de el Pas de la Maladona baixem, com ja hem dit per l'extrem del sostre del túnel del tren i a poc metres veiem un parabolt que es el començament d'un llarg flanqueig fins practicament a la Cova de la Falconera. Això hem fet nosaltres i es totalment desaconsellable, millor la primera opció de totes, totes.
1r llarg: IV+, A0e, IV+ i III, sis o set químics i uns 30 metres
Comencem el primer llarg enfilant-nos a la paret fent uns passos en lliure per continuar fent A0e de químics i pujant en un flanqueig ascendent en diagonal a la dreta fins una cova on muntem la primera reunió. Roca molt dolenta.
2n llarg: V, V+/6a i V+, un pitó, tres químics i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per continuar per una xemeneia, seguim per placa molt vertical i difícil fins un replanet on podem descansar i continuem per una mena d'esperó, també molt difícil i atlètic. Per entrar a la reunió encara tindrem una curta bavaresa prou díficil que al final de la mateixa, farem reunió prou penjada a sota d'una mena de forat.
3r llarg: V, V, III i II, una flor de pitons i tres químics en uns 30 metres
Segons diuen, aquest llarg es una variant de la via, la original surt per l'esquerra (?). Ens enlairem a cercar la flor de pitons i des d'aquí fem un aeri flanqueig a la dreta i seguim per placa vertical fins que, practicament caminant en diagonal a la dreta, arribem a un còmoda cornisa entre matolls i muntem la reunió.
4t llarg: IV, V, IV i IV+, dos químics i un pitó en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa i seguim per terreny herbós fins una placa on tenim un químic molt amunt. Superem a quest pas i pugem per un diedre inclinat a l'esquerra força metres fin un altre ressalt protegit per un químic. Superem aquesta última dificultat i arribem al final de la via on muntarem la reunió d'un gran pi.
El descens el farem caminant fins el coll per accedir al Pas de la Mala Dona i així desfem el camí de pujada.
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
 |
| El llarg flanqueig del principi (gens recomanable) |
 |
| El priimer llarg de la pròpia via |
 |
| Entrant a la primera reunió |
 |
| El dificil segon llarg |
 |
| El pas més dificil del darrer llarg |
