dimarts, 10 de gener del 2017

Via BEGO-MIGUEL-KUSH a l'Agulla de Can Jorba, deu anys després

Diumenge 8 de gener de 2017
La via que ens ocupa es una combinació de dos vies obertes en anys diferents, quedant un traçat força bonic, llarg, generosament equipat i de grau prou assequible. Plaques verticals amb molt bona roca faran que gaudim d'una escalada molt divertida i si te alguna cosa en contra, es la seva proximitat a la veïna via Escabroni Escapullini fent un traçat gaire be tocant-se l'una amb l'altre i compartint les dos primeres reunions. Tot i això es una via molt recomanable. Si comencem molt d'hora no ens tocara el sol fins  ben tocat el mig dia i si anem més tard, trobarem aglomeracions de gent en la paret degut a la popularitat d'aquesta paret.

Per accedir a la paret podeu veure l'entrada d'aquest mateix blog la via: http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/08/via-sol-solet-la-miranda-de-can-jorba.html

1r llarg: V, IV+, V i IV+,  9  parabolts ens uns 45 metres
Del peu de via estant, comencem a escalar pel mateix lloc que la Escabroni Escapullini i a partir del primer parabolt continuem tot recte a munt (la seva veïna es decanta un pel a la dreta) Pujarem per una magnífica placa vertical i amb cantell petit però generós. Passarem pel costat d'una sabina i continuarem igualment per placa fins arribar a la reunió comuna a la Escabroni Escapullini. També podem anar uns metres més a la dreta de la cornisa i muntar un altre reunió si trobem massa gent.

2n llarg: IV+, V i IV+, 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió clarament per la dreta fent uns passos de flanc ascendents fer continuar en vertical fins un petit sostre que ens barra el pas. Superem aquesta dificultat i continuem fins la reunió en una bona cornisa entre dos arbres.

3r llarg: IV+, 7 parabolts en uns 45 metres
Encetem el tercer llarg decantant-nos a la dreta i pugem per placa vertical. arribarem a un altre cornisa que ratlla la paret i flanquegem a la dreta on entrarem en un diedre fàcil. Al final d'aquí cambiarem de vessant i en una feixa, muntarem la reunió. Aquí acaba la via Bego-Kush i comença la Miguel-Kush

4t llarg: III, IV, IV+ i IV, 4 parabolts en uns 50 metres
Flanquegem caminant poer la dreta i pugem per una paret molt fàcil i tombada. Sempre anant en tendència a la dreta seguirem escalant fins que es posa vertical. Superem aquest passos i fàcilment arribarem a la reunió

5è llarg: V, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió, ens dirigim a un ressalt. Superem aquest i continuem per plaques verticals que de mica en mica van perdent dificultat. Untarem la reunió al costat del gran diedre sud.

6è llarg: III i III+, 2 parabolts en uns 20 metres
El darrer llarg el començarem pujant una mica per damunt de la reunió i tot seguit farem un llarg flanqueig a la dreta i superarem un petit tram vertical fins un arbust. Seguim uns metres més per terreny un xic trencat i arribarem a la reunió.

Per el descens tindrem que pujar fins el cim de la roca practicament caminant i de dalt al cim, baixarem una mica i a l'esquerra trobarem un pi gros on farem un curt ràpel de 10 metres. tot seguit ens dirigirem  a una canal de baixada que ens portarà al començament de la Canal del Joc de l'Oca, ara tancada pels Bomber per la seva perillositat (diuen). Per retornar a Can Jorba podem seguir el Torrent de Mig Dia amunt fins el desviament que ens durà al coll de l'Ajaguda i devallarem pel camí dels Francesos o be, abans de tot això, a l'esquera, el camí de la Palomera, tots dos en duran en uns 3/4 d'hora a Can Jorba

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Recuperant el primer llarg 
Començant el segon llarg 
El cinquè llarg

Final de via

7 comentaris:

  1. Molt bona activitat. Una via maca, felicitats.
    Jesús R.

    ResponElimina
  2. Gustavo Mañez Garrido10 de gener del 2017, a les 22:08

    No tiene ningún tramo común,con Escabroni...Coinciden las reuniones totalmente a propósito pues la via se abrió Clean y se aprovechaba de esas reuniones.Posteriormente al abrir la parte superio se equipo toda la via desde abajo con el taladro a cuestas pero siempre en Libre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no he dit pas que tingui cap tram comú amb la Escabroni... (?) Que estan molt atocar i no respiren una amb l'altre, si...

      Elimina
  3. Gustavo Mañez Garrido12 de gener del 2017, a les 19:15

    Literalmente si lo dice en la dscripcion del primer largo.Dice..."comencem a escalar pel mateix lloc que la Escabroni-Escapullini..."he escalado ambas vías varias veces y no empiezan compartiendo nada...otra cosa sera lo que cada cual quiera hacer...SALUD!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tuya empieza 50 cm mas a la izquierda que la Escabroni? Para mi, eso es empezar en el mismo sitio y que quieres que te diga, medio metro a la derecha o a la izquierda... no es ningún problema cuando dos vias estan tan, tan, tan i tan cerca una de la otra. Otra cosa es que a ti te sepa mal que haya escrito eso, pero para gustos colores i opiniones... SALUT i força tàpia!!!

      Elimina
  4. Aquesta Placa de la Miranda de Can Jorba és molt bona amb roca agraïda, no sé quant temps farà que no la faig...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons a repetir-la Jaume, que les coses bones d'aquesta vida, son les repetides...!!!

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.