CRESTA DEL SOL als Bassets. El Solsonès

Diumenge 12 de març de 2017

Aproximació, ascens i descens de la cresta

La idea d'aquest diumenge era un altre, però veient com s'aixecà el dia amenaçant pluja, tot arribant a Solsona, comencem a buscar plans "B". Vaig recordar que un company del centre em va recomanar una cresta pels voltants de Sant Llorenç de Morunys, la Cresta del Sol, però no portem informació. Ja se sap que ara amb la tecnologia dels mòbils, podem buscar informació de qualsevol cosa i ens posem a la feina. Trobem la ressenya de l'Escalatroncs i es la que farem servir tota l'estona.

La cresta en qüestió es molt senzilla, camines més que escales però te el seu "puntet". Trobar el peu de la cresta es tot una bona excursió i el retorn tota un "gimcana". Mes aventura que escalada, gaudirem d'un entorn, podríem dir "salvatge" però no, tenim la carretera de la Llosa del Cavall molt a prop però les vistes son fabuloses.

Des de Solsona, el camí més directe es anant per la carretera nova fins l'embassament de la Llosa del Cavall. Si venim de coll de Jou es molt mes llarg. Un cop passat l'embassament, al poc, trobarem una corba molt pronunciada, on a la dreta, tenim una bona explanada per deixar el cotxe. Aquest també serà el lloc on arribarem de la baixada. Un cop estacionats, seguirem la carretera fins el proper túnel i un cop arribem seguirem traces poc marcades de camí a l'esquerra del mateix. Seguirem camí tot pujant fins una mena de coll on hi han unes torres elèctriques. Sempre seguin les fites, davallarem per un camí fins gaire be a la vora del pantà i tot seguit, pujar tot el desnivell que hem baixat en forta pendent. Un cop al final del la pujada arribem al cim d'una roca i seguirem flanquejant, a cops per camí a cops per plaques de roca i entre baixades i pujades arribarem a un coll on comença la cresta. Un total d'un hora i 30 minuts d'aproximació.

Comencem l'ascenció grimpant per terreny molt fàcil buscant la manera més fàcil d'ascendir entre canals i bosc. Un cop hem fet uns 100 metres, mes o menys, arribarem a la pròpia cresta escalable i muntarem la reunió en un gran pi.

1r llarg (empalmant dos llargs) IV i III+, unes vuit expansions i 60 metres.
Pugem per l'esquerra del pi per placa compacta i així anirem fent fins un petit replà on trobarem la reunió d'un espit i un parabolt. La passem de llarg per la dreta i continuem pel mig de la cresta amb una roca compacta i de primera. Al final muntarem la reunió d'un pi doble molt gran.

2n llarg (empalmant dos llargs mes) IV+, III i II, unes set expansions i 55 metres
En enfilem pel mig d'una placa inclinada i un fort ressalt (parabolt visible) i farem el pas més difícil de la escalada per seguir cap a la dreta. Un cop superat això seguirem per la cresta amb molt bona roca i molt fàcil. passarem per la reunió que ens saltarem fins arribar al cap de munt d'un dels cim de la cresta.

D'aqui caminarem força metres fin un altre ressalt escalable on muntarem la reunió en un petit arbre

3r llarg, III, una expansió i uns 20 metres
Ens enfilem per la cresta amb una roca no gaire bona però se'n se cap problema remarcable i poc a poc anirem perdent dificultat fins que muntarem la reunió al terra i d'un arbust.

Continuarem caminant força metres fins un últim ressalt. Com que la ressenya que pontàvem no feia referència a l'ultim llarg i que teníem que caminar forçes metres en cambiem de calçat per ascendir al cim de la cresta i la sorpresa nostre va ser que uns 15 metres abans d'arribar al cim està el darrer llarg. Un esperonet de roca amb dos parabolts i de dificultat IV. Ens va fer mandra tornar a treure material i calçar-nos i vàrem decidir ascendir al cim caminant.

El descens del cim es tot una aventura, molt més que l'escalada pròpiament dita. Estan en el cim baixarem per la part oposada a la cresta i tot seguit baixar per la cara nord fins un petit coll on hi ha una gran fita. d'aquí flanquegem a la dreta fin un altre coll on tenim una canal de descens. Si està mullada millor fer un ràpel doncs no es fàcil baixar la llarga canal. Continuem baixant fins arribar a un gran bloc de pedra a mena de pont. el passem per sota i continuem baixant sempre per la canal. Tindrem molta cura de controlar les fites, dons ens seran de molta ajuda per no perdre el camí de baixada. Seguim baixant i en un bon punt trobarem el ràpel instal.lat en un arbre. Seran 30 metres justos de descens per una canal molt polida per l'aigua. al final del ràpel, continuem baixant per la dreta i per dins de la canal. Arribarem a una clariana del bosc i rodejats de tallats ens fixarem que a la dreta de la canal hi han un filferros (no cables com diuen) i flanquejarem amb ajuda d'ells fins un escalons de fusta i barres de ferro clavats en mig de la canal. seguim baixant amb ajuda dels filferros fins una "andamiatge" precari (mot precari) fins unes bones grapes clavades a la roca i en uns 15 metres serem al final. D'a qui només seguirem la pista ben ample que en deixarà al punt de partida on hem deixat el vehicle. entre hora i mitja i dos hores de baixada, depenent de si ens despistem.

Escalada apta només per "senglars" com nosaltres en que la aproximació i el retorn es més aventura que la pròpia escalada... i una més per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i  Joan Prunera

El principi de la cresta

El primer llarg

Arribant a la reunió

La reunió després d'empalmar el dos llargs

El pas més difícil de la cresta

Arribada a un dels cims de la cresta

Seguim caminant i pujant

Arribant al cim

El cim. El temps comença a complicar-se

El blog que passem per sota durant la baixada

Les grapes del final de la... aventura

Corredor central a la paret S.E. del Pic Gran del Grà de Fajol, trenta anys després. Pirineu Oriental

Diumenge 26 de febrer de 2017

El corredor Central del Pic Gran del Grà de Fajol es una clàssica imprescindible, llarga, prou assequible i d'una vellesa aclaparadora. Comença ben ample i de sobte es va fent estreta per trobar-nos envoltats de parets verticals i desplomades en un ambient alpí digne de ser admirat. No es el primer cop que he pujat pel seu estret itinerari, el 15 de març de 1987 va ser el primer cop que la vaig escalar amb el meu amic Balbino... i ja han passat gaire be 30 anys.

Sortim de Barcelona a les sis de la tarde, i arribem a la corba on comença el camí fins el refugi d'Ull de Ter. Son les 9 del vespre. Sopem com hem pogut i condicionem la "furgo" de l'Agus per poder passar la nit còmodament. Ja son les sis del matí i toquen diana. Preparem les motxilles i ens disposem a marxar en bon punt despunten les primeres llums del dia i a les nou del matí ja som a peu de la canal.

Les condicions de la neu poden ser cambiants i aquest cop només em fet servir el piolets, grampons i una corda, malgrat tot la neu no era en molt bones condicions, a sovint tova i en algun punt dura, però es deixave fer. Hem tingut que fer traça nova i això es prou cansat, sobre tot l'aproximació al corredor. Hem trigat unes tres hores i mitja en accedir al cim i això no està malament per la sequera que tenia des de fa dos anys de fer canals de neu.

El descens aquest cop l'hem fet fins el coll de la Marrana, més llarg però més tranquil doncs estem prou cansats i preferim fer un descens sense masses complicacions i a quarts de dugues ja som un altre cop al punt de partida.

A estat una bona activitat, tot i que cansats, hem tornat contens per, tant de les condicions admosfèriques com per l'activitat, ara toca un bon dinar a Sant Pau de Segúries que ens ho mereixem.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El Grà de Fajol Gran des de el Petit amb la canal ben marcada

Cami del nostre objectiu 

Ens acostem a peu de la canal

Ja encordats comencem a pujar per la canal 

Fem una parada per gaudir del paissatge i fer una foto 

comença a estretar-se la canal

Cambiem de rol 

Cambiem de vessant 

Ens acostem a la fi de la canal

L'Agus arribant al final

Fita aconseguida, ara només toca arribar al cim

Foto-cim

Via FALCONERA a la Falconera o Penyó de Garraf

Dissabte 18 de febrer de 2017

Foto de l'amic José Walero

L'ultim cop que vaig fer aquesta via va ser l'any 1986 el primer va ser el maig de 1984, però ara, amb variacions substancial en el segon i tercer llarg, molt més difícils que amb l'escalada que vaig fer fa més de trenta anys. La via resta tota equipada amb anclatjes químics que li donen un certa seguretat. Escalada vertical i sostinguda on només el primer llarg el farem en A0e per la mala qualitat de la roca molt erosionada i degradada per efecte del mar.

L'accés es fa des de l'estacionament del port del poble del Garraf i passant per sota del túnel de la via del tren, accedim pel canto nord del Penya Segat per la pedrera fins arribar a un coll. Trobem un avenc i descendim per un corriol fins la zona d'escalada esportiva del Pas de la Mala Dona. Caminem pel damunt del túnel de les vien del tren i en el seu extrem baixem fins un forat amb una corda fixa que, aquí podem fer dos opcions. Una es baixar per la corda i accedir a la via del tren fins un altre forat obert a la roca i que amb un altre corda fixa i amb uns set metres de descens, accedirem al petit port en runes de la Cova de la Falconera. L'altre opció es des de el Pas de la Maladona baixem, com ja hem dit per l'extrem del sostre del túnel del tren i a poc metres veiem un parabolt que es el començament d'un llarg flanqueig fins practicament a la Cova de la Falconera. Això hem fet nosaltres i es totalment desaconsellable, millor la primera opció de totes, totes.

1r llarg: IV+, A0e, IV+ i III, sis o set químics i uns 30 metres
Comencem el primer llarg enfilant-nos a la paret fent uns passos en lliure per continuar fent A0e de químics i pujant en un flanqueig ascendent en diagonal a la dreta fins una cova on muntem la primera reunió. Roca molt dolenta.

2n llarg: V, V+/6a i V+, un pitó, tres químics i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per continuar per una xemeneia, seguim per placa molt vertical i difícil fins un replanet on podem descansar i continuem per una mena d'esperó, també molt difícil i atlètic. Per entrar a la reunió encara tindrem una curta bavaresa prou díficil que al final de la mateixa, farem reunió prou penjada a sota d'una mena de forat.

3r llarg: V, V, III i II, una flor de pitons i tres químics en uns 30 metres
Segons diuen, aquest llarg es una variant de la via, la original surt per l'esquerra (?). Ens enlairem a cercar la flor de pitons i des d'aquí fem un aeri flanqueig a la dreta i seguim per placa vertical fins que, practicament caminant en diagonal a la dreta, arribem a  un còmoda cornisa entre matolls i muntem la reunió.

4t llarg: IV, V, IV i IV+, dos químics i un pitó en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa i seguim per terreny herbós fins una placa on tenim un químic molt amunt. Superem a quest pas i pugem per un diedre inclinat a l'esquerra força metres fin un altre ressalt protegit per un químic. Superem aquesta última dificultat i arribem al final de la via on muntarem la reunió d'un gran pi.

El descens el farem caminant fins el coll per accedir al Pas de la Mala Dona i així desfem el camí de pujada.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El llarg flanqueig del principi (gens recomanable) 

El priimer llarg de la pròpia via

Entrant a la primera reunió

El dificil segon llarg

El pas més dificil del darrer llarg

Via DOC. ANTON R. a la Magdalena Superior. Montserrat

Dissabte 11 de febrer de 2017

La via Doc Anton R. es per gaudir de l'escalada amb el mínim de risc possible. Amb un equipament que frega l'excessiu, podrem escalar i "apurar" passos ben difícils i tot això, amb poc compromís. La roca es la típica dels "Gorros", ben generosa al gual que l'equipament. Per accedir en aquesta vessant de la Magdalena Superior podem anar per dos llocs diferents, un pot ser per la canal que puja al coll del Gorro Frigi i la Mateixa Magdalena i tot seguit, davallar fins arribar al començament de "l'arrampat" primer llarg o be, per les escales d'en Jacob fins a la ermita de Santa Magdalena i un cop arribem al coll entre l'Ullal i la Magdalena Superior, davallem per una estreta canal fins arribar a peu de via.

La via sembla ser que ja havia estat escalada molts anys abans, prova es que en el segon llarg podem trobar burinades velles i a la reunió dos burins amb una argolla. Probablement seguia per la canal fins arribar a la via normal però al no estar divulgada es possible que caigues en l'oblit.

1r llarg: II i III, uns 6 o 7 parabolts en uns 45 metres
Escalem l'ajagut primer llarg una bona pila de metres ben fàcils on només trobarem una mica di dificultat uns metres abans d'arribar a la primera reunió. Al vint metres del primer llarg trobem dos parabolts on podríem muntar la primera reunió però es millor continuar.

2n llarg: IV, V i IV+, 11 parabolts (sense contar alguns de vells) i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un fort ressalt tot seguint els parabolts fins arribar a la part més feble del ressalt. Aquí podem trobar un parell de burinades antigues. Superem el ressalt tocant a la canal i tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar en vertical amb passos fins, fina arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

3r llarg: IV; V, V+ i V, 12 parabolts i uns 30 metres
Ens enlairem vers l'esquerra de la reunió per terrenys vertical fins un esperó vertical a tocar la canal. Amb passos verticals i difícils, però generosament equipats, escalarem aquest panys de paret fins arribar a la reunió. El llarg no es gens obligat, la part final es pot fer tot en A0e.

4t llarg: III, IV i II,, 4 parabolts i uns 25 metres
Encetem el darrer llarg per l'esquerra amb escalada fàcil fins un ressalt pocs metres abans d'arribar a la reunió pràctic ament muntada al cim de la roca.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 50 metres o be amb dos. La instal.lació la trobarem a la dreta de la darrera reunió

Bona via per gaudir d'un dia d'escalada i amb el mínim de risc possible i bona per apurar en lluiure el passos més difícils del tercer llarg

Escalada realitzada per: Joquim Lloria, Santi Guerra i Joan Prunera

El fàcil primer llarg 

El segon llarg 

Arribant a la segona reunió 

Els companys des de la tercera reunió 

Recuperant el tercer llarg 

Arribant a la tercera reunió 

Dia amb molta boira però, aprofitat

Via VENUS AND MARS. Placa dels Roofs. Regió del Ecos a Montserrat

Dissabte 4 de febrer de 2017

Anar a la regió dels Ecos, sempre es garantia de solitud i una bona excursió per arribar al destí proposat. La Placa dels Roofs, era per mi, un indret desconegut fins que fa uns quatre anys vaig veure una ressenya dels germans Masó i sempre per una raó o altre, mai em vaig decidir a visitar aquest lloc recòndit. Es un dia que retornant d'escalar la imponent roca del Faraó, que vaig veure on ere ubicada. Aquesta paret es abocada en mig de la canal Roja i orientada a l'est amb un roc enorme adossat en el seu mig que l'anomenen, "el Botijo".

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem per pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via.

1r llarg: A2e, V, IV+, III i II, 9 assegurances i uns 35 metres
Comencem un artificial força acrobàtic i desplomat amb parabolts de 8mm (que ja comencen a estar un pel tocats) i un cop hem fet uns 6 o 7 passos d'estreps, sortim en lliure fins que perdem dificultat i muntem una còmode reunió al cim mateix de l'anomenat "botijo"

2n llarg: V-, IV- III, IV+, IV i IV+, 4 assegurances en 35 metres
Comencem el llarg amb passos fins per placa mes o menys tombada i passat la segona expansió anirem en tendència a la dreta fins una mena de balma. Pugem per un esperó vertical que tenim a l'esquerra. Superem aquest pas i tornem un altre cop navegant per placa i en tendència a la dreta arribarem a un petit relleix un muntarem la reunió. Llarg un xic "expo"

3r llarg: IV, IV+ i II, 3 assegurances i uns 25 metres
Seguim la mateixa tònica que el llarg anterior per placa tombada fins arribar a un petit ressalt, el superem i arribarem facilment al final de la via on muntarem la reunió d'un bon arbre.

Pel descens seguirem la carena que baixa de la paret vers el sud fins arribar al Coll de la Palomera.

Via divertida i bona per combinar-la amb alguna del costat o del Serrat de la Palomera com  es el nostre cas que ens hem dirigit a la via Josep Fatjó i Gené. Aquí deixo l'enllaç en aquest blog de la via.

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Un altre via nova per la "cole" en un indret ben solitari i salvatge de la regió dels Ecos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El nostre objectiu

El feixuc primer llarg de la via

Navegant pel segon llarg

El company recuperant el segon llarg

"Guapos" no ho som... no!

Via L'ÚLTIM FLUTTER. La Codolosa. Montserrat

Diumenge 22 de gener de 2017

Amb un dia fred, ventós i núvol, els plans previstos no surten com eren d'esperar i si sumem la via que volíem fer (dels 172 anys), millor recular i buscar un plan "B". Entre trobar la via, un primer llarg per oblidar, part del segon, també i el temps que no millora, en Ricard proposa anar a la Codolosa per no tornar a casa amb les mans buides i diu de fer la via l'últim flutter, curta i segons ell, de roca bona i be, cap enllà que anem. La via es compon d'un primer llarg mot dur en el seu tram final però ben assegurat i un segon fàcil però amb poques assegurances.

La via es a l'extrem esquerra de la famosa paret de la Codolosa, fàcilment identificable per la seva cicatriu que ratlla la paret al primer llarg. Podem accedir des de l'ermita de la Salut amb uns 20 min. d'aproximació.

1r llarg: IV+; IV, V, V+ (Ae-6a) i V+, unes 8 assegurances en 35 metres
Encetem el llarg pujant per la dreta d'un llom "arrampat" en el seu començament a cercar el primer parabolt que es força lluny. Superem aquest primer tram i la paret per verticalitat fins arribar a una mena d'empotrament per entrar de ple en una zona molt vertical  i com si fóssim dins una cova. Seguirem amb passos molt difícils, sempre amb tendència a l'esquerra i superarem els darrers metres molt verticals i atlètics.

2n llarg: IV i III, dos assegurances i uns 30 metres
El segon llarg no te res a veure amb el primer, molt fàcil si el comparem alb el primer. Sortim de la reunió amb roca molt bona però exposat, tant sols trobarem dos parabolts en tot el llarg i tindrem que completar les assegurances amb friends, ponts de roca i algun tascó.

Un cop al final de la via, de la mateixa reunió farem un sol ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via.

Bonica via per combinar-la amb d'altres de la zona i malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

La paret des de el peu de via

El company fen el primer lalrg 

Jo, suant la carn-salada

El darrer llarg