Via G.A.S. al Pic de la Solana de Llauset

Diumenge 16 de juliol de 2017

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es de nova fornada, doncs amb els companys que anem ja han fet unes quantes vies, jo serà el primer cop que escalo en aquest indret i com es normal, farem una via que sigui nova per tots tres. La via en qüestió es la G.A.S. que poder es la mes fàcil de totes les que he vist, però ja ens està be.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglies. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença en un llarg i marcat diedre perfecte tombat, a la dreta del també vistos diedre de la via A.C. Valdric. La via consta de de cinc llargs variats i d'un tram final de la cresta que ens portarà a una de les puntes d'aquest cim.

1r llarg: III+, III i IV, dos parabolts i uns 55 metres
Situats a la base del vistos diedre, comencem a pujar superant un petit ressalt. Seguirem per diedre obert i tombat amb una escalada plaent on podrem emplaçar assegurances flotants en qualsevol lloc. A mig recorregut trobarem un parabolt a la placa de la dreta totalment innecessari. Seguim per diedre fin gaire be al final on trobarem un altre parabolt que ens assegura els passos finals per placa i sortint per la dreta fins una reunió de dos parabolts. Llarg fàcil i molt bonic de fer, poder el més estètic de la via.

Ara farem un canvi de reunió pujant per grades d'herba (es la feixa que hem passat per arribar a peu de via) fins la paret del davant on trobarem un sol parabolt.

2n llarg: III, III+ i IV-, dos parabolts i un clau en uns 30 metres
Pugem per placa tombada lleugerament a la dreta tot seguin una fissura. continuem per placa tombada molt agradable d'escalar fin un petit diedre assegurat per un clau. Al damunt nostre tenim un sostre que ens barra el pas i fent uns passos a la dreta entrarem en la segona reunió de dos parabolts. Llarg senzill i de molt bona roca.

3r llarg: IV, IV i III, dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per una mena de diedre fins un ressalt que sembla més difícil des de sota del que pot ser. El superem assegurats per un bon clau i continuem per diedres i plaques més fàcils fins la reunió d'un parabolt que podrem reforçar-la fàcilment. Llarg més vertical i bonic de fer.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt i uns 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per un petit diedre. Aquest llarg es una mica perdedor però seguirem pujant per plaques i esperons fins arribar a un altre diedre curt que ens portarà a la base d'un gran gendarme o torre on en una petita feixa d'herba farem la reunió d'un sol parabolt i que podrem reforçar.

5è llarg: IV, III i IV, un clau i uns 40 metres
Encetem el llarg pel mig de les fissures del gendarme fins que trobem les dues puntes finals del gendarme. D'aquí, fem un petit flanqueig ascendent per l'esquerra fins un replà. continuem per bones plaques on trobarem un clau i un cop superades arriben al final de la via on trobarem dos espits de la reunió A.C. Valdric. Poder, el llarg més vertical de tota la via.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Ara només tenim que seguir la cresta de poca dificultat fins el final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tant sols tindrem que grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Anglies, el Vallhiverna, el Pic Russell i el llac de Llauset.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via pel vistos diedre

Arribant a la primera reunió 

Les plaques del segon llarg

Recuperant el segon llarg 

El tercer llarg

El quart llarg

Escalant el gendarme del cinquè llarg 

Recuperant el cinquè llarg

La cresta final 

Vistes des de la darrera reunió dels Bessiberris

Final de la via

Solitut immensa!

Les "tres Maries"

El ràppel 

El Pic Russell

Via MOSSÈN TRONXO a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge 2 de juliol de 2017

Hi han dies que les coses no surten com un voldria però ens conformem doncs som previsors i portem que anem a un lloc desconegut portem un plan "B". D'un temps fins ara es famosa la via Arnau-Oleguer+Queraltina i així ho vàrem decidir. Remenant informació... be, hi ha d'informació, però al ser un lloc nou que desconeixem, la veritat es que no ho veiem gaire clar i entre se'ns ha fet tard trobant el lloc on creiem que comença la aproximació i el sol de justícia que caurà, ens decidim pel plan "B", la via MOSSÈN TRONXO. Faré cinc cèntim per on hem fet el camí però crec que hi ha un de més curt.

Arribant a Berga i sen se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya (crec que es diu així) i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle. Prenem la carretera en direcció a Berga i de seguit a ma dreta trobem un PR i el seguim. Es van veien petites plaques de roca on es pot intuir que allí poden haver vies d'escalada. Havent caminat uns vint i cim minuts trobem a ma dreta un corriol que puja fins una mena de tartera. Es important que ens fixem amb una ermita que queda entre paret matollera i un esperó de roca. Pel que seria la paret de la dreta de l'ermita va la nostra via. Sembla impossible que per mig dels arbres pugui anar una via, però hi va. El trobar el peu de via es tot una aventura. Tenim que pujar per una tartera i al final d'aquesta anar a buscar un altre a la dreta fins arribar a la base de la paret, que no es tant paret i per pura casualitat he vist el segon pont de roca del primer llarg per que de debò érem a punt de llençar la tovallola. Total mes d'un hora i mitja d'aproximació.

La via no es cap cosa de l'altre món però paga la pena el darrer llarg, quaranta metres de placa on per art de màgia van apareixen preses de ma. Tant solt trobarem quatre parabolts en tota la via a excepció de les reunions i ponts de roca emplaçats, per cert, en mal estat, es recomanable que els sustituim. Aventura garantida.

1r llarg: IV+, IV, V, IV, V i IV, 4 ponts de roca i un parbolt en uns 50 metres
Del peu de via estant, pugem per una bona placa inclinada i sempre buscant els ponts de roca que ens indican el camí a seguir entre roca i matolls. arribem a un placa més difícil i curiosa sempre amb tendència a la dreta. Després es fa més suau fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. Un cop superat seguim fàcilment fins un bosquet on muntem la reunió de des parablots. Llarg amb una placa ben curiosa, llàstima dels matolls.

2n llarg: IV, IV+ i II/III, Dos ponts de roca i un parabolt en 50 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant uns blocs verticals però fàcils fins arribar a una placa, lo mes bonic del llarg. Després es anant grimpant entre matolls i roca vers l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres als peus d'una gran placa inclinada. Dos parabolts a la reunió. Llarg sense cap interès a escepcio de la petita placa de IV+

3r llarg: IV+, V i IV+ Dos parabolts, tres ponts de roca i un parell de sabines en 40 metres
El llarg estrella de la via. Sortim clarament en flanqueig ascendent per la dreta fins arribar a un parabolt i d'aquí en vertical fins un boix on es podem assegurar. seguim per placa vers l'esquerra fins una gran llastra a cercar un parabolt que hi ha al mig de la placa i d'aquí fins un arbre. continuem a munt per plaques fissurades fins arribar a la reunió d'un parabolt i un espit. Des de la reunió la placa sembla molt més difícil del que es doncs veurem a mida que progresem que surten preses i cantells per tot arreu i podem emplaçar assegurançes flotants on vulguem. Llarg fantàstic.

Ara ja som al final de la via i només tenim que pujar per una canal fins el bosc i continuar a munt fins el camí que porta al Santuari on es troba l'ermita que ens indicava la via des de sota. D'aqui o pugem al santuari o tirem escales i camí a vall on hem deixar el cotxe.

Avui tot feia pensar que seria un "ful" de dia, però malgrat tot ha estat be la via i una més per la "cole"

Aquí teniu l'enllaç del blog dels que van obrir la via per mes informació
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2013/02/mossen-tronxo-una-via-descalada-directa.html

Escalada realitaza per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Per on va la via i l'ermita al cap de munt

El primer llarg entre matolls 

La part que hi ha mes roca al segon llarg

La immensa placa del tercer llarg 

Recuperant el tercer llarg 

No ha estat malament del tot l'activitat d'avui

Via SALSITXES TIBETANES a la Gronsa Sud. Estrets d'Arnes

Diumenge 25 de juny de 2017

La Salsitxes Tibetanes es una bona via per portar algú que escala poc o no te gaire experiència. Te tots el ingredients per gaudir d'una bona jornada, llarga, de dificultats molt puntuals, un entorn meravellós, ben equipada i sobre tot, que pel matí no doni gaire el sol. Així ha estat, doncs, que m'he portat a un bon amic que durant temps m'insistia en que el portes a escalar i aquesta ha estat la sisena via que ha fet i la més llarga i prou que la ha gaudit.

Els cinc primers llarg de la via discorren per plaques tombades amb dificultats puntuals i les tres darreres, més verticals una mica més difícils però no massa. Fa uns deu anys que la vaig fer i la recordava molt assegurada però en realitat ,només necessitarem sis cintes i les reunions, tant sols això, res mes.

Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguit per una sèrie de esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 untada de dos parabolts inox. Les reunions son totes amb anelles per rapelar

1r llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Escalem per placa tombada i amb poca dificultat fins assolir la reunió en un bon replà i de dos parabolts.

2n llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim escalant amb la mateixa dificultat fins la propera reunió on trobarem 4 parabolts, dos d'ells inox i amb anelles.

3r llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Ara sortim per l'esquerra per placa tombada però amb passos d'adherència un xic més fins per continuar a la dreta i entrar a la reunió.

4t llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i per plaques tombades i continuem amb escassa dificultat tot passant per l'esquerra d'un arbre i un metres més amunt muntarem la reunió

5è llarg: IV+ i III, 3 parabolts ens uns 30 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una mena de canaló fen un pas finet i tot seguit continuar recte a munt fins que la paret es tomba molt. arribarem a un mur vertical  als peus d'una xemeneia i a l'esquerra< d'aquesta muntarem la reunió. Es un bon replà a mena de feixa.

6è llarg: IV+ i IV 5 o 6 parabolts (no ho recordo) en uns 30 metres
Ara ve el llarg estrella de la via. Pugem amb passos fins per la placa de la dreta de la xemeneia. en un punt es fa molt vertical i ens veiem obligats a pujar en tècnica d'oposicó un metres fins que la paret per dificultat i continuem per placa vertical fins assolir la reunió. en aquest llarg , la roca es bonissima.

7è llarg: IV, 5 parabolts en uns 40 metres
comencem el llarg fent un flanqueig ascendent a l'esquerra per situar-no al mig d'una placa vertical. Escalem recte amunt i a uns tres quarts dels llarg clarament ens dirigim a l'esquerra fins arribar a la reunió.

8è llarg: IV+, II i IV, 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a cercar un petit ressalt ben protegit per dos parabolts i un cop superat passem pel costat d'un arbre gairebé caminant. D'aquí podem sortir flanq1uejant per l'esquerra fins el coll o continuar per unpetit mur de còdols grossos però molt descompost. Nosaltres em optat per aquesta última arribant al final de la via i muntant la reunió d'un arbre que trobarem.

El descens el farem seguin el camí poc marcat que trobarem per sota del cim de la Gronsa Sud i en qüestió de quinze minuts arribarem al coll i la canal de baixada així ens estalviarem la "calorada" de pujar al cim i baixar en ràpel. Després seguirem canal a baix que es el descens normal per arribar un altre cop al camí dels estres. En total uns tres quarts d'hora de baixada.

Per fer un final de festa ens remullem en un dels molts tolls d'aigua que trobem per refrigerar-nos de la suada del descens i un cop "secs i fresquets" marxem a dinar a la font de la Pineda i abans de emprendre la marxa cap a casa un cafè a Horta

Escalada realitzada per: José María Camacho i Joan Prunera

Per on va la via

Els primers llargs 

El llarg estrella de la via 

Els darrers llargs 

Final de la via i... 

... final de festa

Via FERNANDO LAJARÍN a la Gorra Frigia

Diumenge 18 de juny de 2017

Molts anys fa que coneixia aquesta via de la cara oest del Gorro, però sempre hi passava de llarg. Burins vells, un tram molt vertical, a l'ombra i la veritat, mai m'habia fet el pes. Fins que el Ramir me la proposa per aquest diumenge. Es prou temptator amb aquestes calors que esta fent, poder fer una via tota l'estona a l'ombra, be s'ho val.
La via es restaurada ara i en el primer llarg podrem trobar un parabolt entre tres o quatre burins vells, mes o menys. He trobat prou correcte la restauració, no així el darrer llarg que al principi hi ha algun parabolt que no tindria que ser, però...
La via es entre la popular Òptima i la Pere Navalón, sent així la mateixa aproximació que aquestes on el primer burí vell, ens indicarà el camí a seguir. Via divertida en dies molt, molt, però que molt calorosos com avui i que el primer llarg, que si som prou valents, podrem forçar alguns passos en lliure, diuen que es 6a+.

1r llarg: V, V/A0 (6a+) i V, 14 expansions entre burins i parabolts en 30 metres
Encetem el llarg pujant per placa fina, vertical i un xic polida fins el primer i segon burí, després podem anant fent A0 i lliure segons les nostres posibilitats fins que la paret es torna un pel més amable i entrem en una còmoda reunió. Llarg molt maco per poder apurar-lo.

2n llarg: IV i 7 parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta fen un arc ascendent. El llarg es un festival de còdols i així anirem escalant fins a mig llarg. En un punt continuem en vertical i amb la mateixa tònica de bona roca i grau amable fins arribar a un altre bon replà on muntarem la segona reunió. Llarg molt divertit.

3r llarg: III i II, un burí  i dos parabolts, un d'ells d'una reunió (?) en uns 30 metres
Sortim igualment per la dreta de la reunió i escalant amb molt poca dificultat a cercar un burí que costa veure'l. continuem ascendint vers la dreta fins que la dificultat baixa molt i passem per una reunió (?) i que la passem de llarg. Arribarem a sota d'un ressalt a l'esquerra d'una mena d'esperó tombat i molt trencat on podem veure una reunió de dos espits grans. Llarg molt fàcil.

Ara farem un canvi de reunió per que no podem catalogar com a llarg el que farem ara. Pugem per la dreta del ressalt per terreny mot fàcil i trencat i tot seguit pujarem per la canal que ens porta a la feixa característica i on van a parar unes quantes vies. Muntem la reunió en un bon arbre entre la via Òptima i la via Lo Tio Gos.

4t llarg: IV+ i IV, unes set expansions entre parabolts i burins en 30 metres
Sortim de la reunió fent un pas fi. Tenim un parabolt a metro i mig del terra que no se que fa aquí i continuem escalant pel característic esperó i amb molt bona roca fins arribar gaire be al cim de la roca. Podem muntar la reunió d'un bon arbre o d'uns parabolt de la via Òptima.

Per baixar del cim es el de sempre, un petit ràpel des de la cara sud per on va la via Normal i després un altre un pel mes llarg fins el peu de la canal de pujada.

La via m'ha sorprès força doncs no em feia ni "fu ni fa" però com tot, ho has de trobar per poden opinar i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici i Joan Prunera

El primer llarg, ben vertical

Recuperant-lo com puc

El divertit segon llarg 

I el companys recuperant-lo 

No hem passat gens de calor, la tornada serà un altre història

Via CONXITA GARCÍA PÉREZ a la Roca de Sant Cugat

Dissabte 10 de juny de 2017

Un cop més visitem aquest laberint de roques i canals que es la regió de la Plantació per escalar vies pendents que tinc o tenim dels prolífics aperturistes que son els germans Masó. La via es curiosa per que comences per una agulla recolzada a la roca que els aperturistes vàrem pujar per primer cop i anomenant-la Patchword. L'escalada d'aquesta agulla no es gaire agradable, doncs la roca no es del tot agraïda i te poques obcions de protecció però passa tot el contrari en els altres llargs que son de roca fantàstica. Arribant al cim de l'agulleta tindrem que fer un petit ràpel de 8 metres per accedir a la roca pròpiament dita. El llarg més difícil es el segon, que tot essent 6a i V+, es pot passar en Ae. El darrer es una festa, vertical i amb còdols bons i cantelluts que faran les nostres delícies. Una via del tot recomanable amb el segell incomfonible dels germans Masó.

Per accedir a la roca podem anar pel Clot de la Mònica i pujant pel Torrent dels Llorers o des de Sant Joan passant per la cara Oest del Gorro Frigi i descendint pel Torrent dels Llorers fins un punt on podem veure la grandiosa cara Sud-Est de la roca i la seva agulla adossada i accedir al peu de via. Un hora ben bona d'aproximació. El retorn es un altre història.

1r llarg: IV i IV+, dos espits, un clau i una sabina en 30 metres
Comencem el primer llarg a la base de l'agulleta en tendència a la dreta fins assolir un clau no gaire fi. Tornem a l'esquerra a la vertical de l'aresta fins un espit i prosseguim en vertical sempre buscant la roca de més qualitat. Podem posar un friend petit en alguna llastra però no es gaire de fiar. la cosa es redreça i trobem un altre espit que ens assegura una progressió més segura i a prop del cim la roca es torna molt més dolenta i podem llaçar una bona sabina. continuem amb roca trencada i terrosa fin el cim de l'agulla on muntem la reunió de dos espits.

Ara fem un petit ràpel volat d'uns 8 metres fins el peu de la roca i en un arbre muntem reunió. Podem muntar un pont de roca a la dreta de l'arbre.

2n llarg: V, Ae/6a, V, V+/Ae i V, 7 espits i un clau en uns 25 metres
Comencem per paret vertical i no de gaire qualitat a cercar un espit que es força lluny. En el nostre cas farem passos combinats d'Ae i lliure força difícils pujant en vertical per fer un petit flanqueig a l'esquerra. Continuem en vertical seguin els espits amb la mateixa tònica que abans fins que abans d'arribar a la reunió fems uns darrers passos difícils per accedir a aquesta. Llarg curt però intens.

3r llarg: V+/A0e, V, IV+, III+, IV+, IV i III, 7 espits i una sabina en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt no obligat per continuar per paret dreta i amb molt bons "cantos". En un punt va perdent dificultat i ens decantem a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta, ara per terreny molt fàcil però exposat fins un nou ressalt. El superem i de mica en mica anem perden dificultat fins accedir a una reunió  que tenim al terra força metres abans d'arribar al cim. Llarg mot divertit de fer. De la reunió al cim només ens queda remuntar uns deu metres caminat i ja serem al cim d'aquesta bonic roca.

Per baixar del cim, descendim uns metres ver el nord fins trobar una bona instal.lació amb cadenes i farem un ràpel d'una vintena de metres fins el coll de la roca i l'agulla Jaume Mata.

El retorn es tot una aventura si coneixes poc o desconeixes la selvàtica regió. Un cop acabat el ràpel pugem pel canto esquerra de l'agulla Jaume Mata fins una canal molt embrossada que baixa a l'esquerra. Un cop l'hem baixada arribem a un altre canal molt mes ample i la pugem fins que una paret ens barra el pas i continuem a la dreta per un altre canal mes estreta. Un cop al final seguirem un corriol a la dreta que ens porta a un petit coll entre la Doble i la Processó dels Monjos. Baixem i ja som a la canal del Llorers. Es un pel enrevessat però si fem cas del nostre "raro instinto del hombre blanco", ens en sortirem. També podríem baixar en ràpel des de la darrera reunió fins a peu de la primera reunió de la via.

Bona via i bona companyia, pels companys nova via i roca i per mi una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via pujant per l'agulla

La reunió a sota de l'agulla després del ràpel

Recuperant el segon llarg

El tercer i últim llarg

Els quatre al cim de la Roca de Sant Cugat

MAGICAL MYSTERY TOUR a la Roca de Sant Martí. Montserrat

Dissabte 27 de maig de 2017

Fa un parell de setmanes fen la via Canvi Climbàtic, havia una cordada fent la Magical Mystery Tour i em va picar la curiositat per fer aquesta via, també, de l'univers masonià i "enganyo" als companys per anar  aquest dissabte. La via, com de costum amb els germans Masó, es del tot "rebuscada", aprofitant contraforts dels voltant per construir un itinerari mes o menys adient. La via va superant contraforts que en si no tenen gaire al·licient, tal es el cas dels dos primer llargs, del tot prescindibles. No obstant, el quart i el cinquè, tenen més caràcter. La roca, en general, es de molt bona qualitat i els anclatges son els que ens tenen habituats aquests prolífics aperturistes, claus, espits i parabolts de 8mm, que pel meu gust, em refio més dels espits que d'aquest últims. Via de poc ambient però d'aventura garantida. Com sempre, el grau es el que em trobat, no el que indica la ressenya original...

Per accedir a la via es la mateixa aproximació que la seva veïna Canvi Climbàtic. Des de Collbató o la Vinya Nova fins l'explanada del Clot de la Mònica i seguirem el camí que porta a Sant Joan i que passarem per sota del Serrat de la Pastereta. Arribarem a un coll i davallem una estona fins arribar al Torrent dels Llorers seguint fites i un cop passem els graons metílics, al poc, arribarem a peu de via. Veurem picat a la roca "MMT" i els parabolts que ens indican el camí a seguir.

1r llarg: IV i III, 4 parabolts i 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret mes o menys vertical  seguint els parabolts que ens indicaran el camí a seguir fins que decau la dificultat in entrem en una feixa del bosc i muntem la reunió d'un arbre als peus d'un fort ressalt. Llarg divertit.

2n. llarg; A1e, IV, III i II, 3 parabolts i un clau en 40 metres
Comencem fent un remonage poc ortodoxa doncs farem servir un arbre i la roca de la paret per accedir al primer parabolt d'un curt Ae d'un parabolt i un clau. Sortim del Ae mes o menys fàcilment i continuem escalant amb molta facilitat fins un ressalt assegurat per una expansió. Seguim pujant per uns parell de contraforts molt fàcilment fins arribar a la feixa on farem la reunió de qualsevol arbre. Llarg sense cap mena d'alicient.

3r llarg: IV+, V, Ae/V i IV+, 3 parabolts i dos claus en 40 metres
Comencem a pujar per placa de molt bona roca però exposada doncs no trobarem un clau fins escalar uns de o dotze metres. Del clau flanquegem a la dreta amb passos difícils fins un parabolt, D'aquí en escalada molt vertical i dificil que ho combinarem amb passos de lliure i Ae fins fer la sortida en lliure i arribar al cim d'aquest contrafort. La reunió la farem d'un arbre. Cal dir que en l'ultim pas el companys que anava de primer ha fet un pas de ganxo... quina por! Per mi, el llarg més dificil de tota la via.

Ara farem un canvi de reunió. Caminem un metres a la dreta per camí planer fins tornar a fer reunió d'un arbre, als peus d'un vertical mur.

4t llarg: IV+, V, V/Ae i IV+, 9 parabolts en uns 35 metes
Comencem en vertical a cercar el parabolts en escalada dificil i fent un llarg flanqueig ascendent de gaire be tot el llarg. La roca es de primera, molt bona i cantelluda però vertical. En un punt es posa molt mes vertical on tindrem que continuar en vertical i superar un pas molt dificil ajudant-nos d'un estrep. superat això continuem flanquejant a la dreta uns metres mes fins arribar a la reunió als peus d'un diedre i un petit arbust. La reunió es de tant sols dos parabolts de 8mm. Llarg molt maco de fer.

5è llarg: V-, IV, IV+, Ae i IV+, 5 expansions i dos claus en 40 metres
Sortim de la reunió pujant pel diedre i de seguit passem a placa per la dreta i en vertical fins un arbre. Seguim per placa ver la dreta fins un ressalt assegurat per un espit. Fem un pas d'Ae i seguim en tendència la dreta fins la reunió de dos espits. Llarg maco.

6è llarg: III i II, un espit en uns 15 o 20 metres
Darrer llarg i de transcisió, molt fàcil però amb roca a controlar i reunió abans d'arribar al petit cim de la roca.

Un cop al cim pel descens només tenim que desgrimpar uns 15 metres fàcil fins el coll d'aquesta roca i la de Sant Cugat. Tot seguit baixarem per la canal que tenim a l'esquerra passant per la roca dels col.leccionistes fins arribar de nou a peu de via. Trobarem un ressalt d'uns 15 metres amb una corda fixa un pel vella (20 min)

Ha esta una bona escalada en el que algun llarg ens ha fet suar de valent i via i roca nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Primer llarg 

Recuperant el llarg 

Remonage entre el'arbre i la paret per cercar el primer parabolt 

L'exigent tyercer llarg 

El fantàstic quart llarg

Recuperant el quart llarg 

Arribant a la R4 

Començant el cinquè llarg

Sortint del diedre del cinquè llarg

El fàcil darrer llarg 

Ens ha fet suar aquesta via dels Masó!!!

Via AINA a la Paret del Davessó. Malanyeu

Dissabte 20 de maig de 2017

Aquesta via no es de les millors de la paret del Davesso, doncs es a la part esquerra i es la zona on hi ha més vegetació d'aquesta curiosa cinglera. No obstant, la via que ens hem decidit a fer, te el seu punt de via divertida. Es fàcil de localitzar doncs trobarem un parabolt amb una plaqueta de color blau a peu de via tot just pasant les vies Montse Curto i la de la Carla. La via resta tota equipada amb parabolts de 8 i 10 mm i ponts de roca encara en bon estat. Podem completar la protecció amb algun friend i tasco però no calen realment. També ens seran útils cordinos per llaçar arbres. Bona via encara que es fa curta i si no fa molta calor com va ser el nostre cas, sempre podem fer un altre dels voltants.

1r llarg: II, IV+ i V, uns 5 parabolts i uns 4 ponts de roca en 40 metres
Comencem pujant per un rampa molt fàcil fins el primer pont de roca en un ressalt. El superem i continuem per placa típica  d'aquí, amb bons forats i presses per pinçar amb l dits. Seguim i fem un pas a l'esquerra per situar-nos en una bona placa vertical i un xic més difícils que al principi i amb tendència a la dreta la superem i arribarem caminant a la reunió en un còmode replà.

2n llarg: V, I, V/Ae i IV, uns tres parabolts i uns tres ponts de roca en 30 metres
Sortim vers la dreta i superarem una placa inclinada a la vora d'uns arbres. Un cop superada caminarem vers un altre placa mes llarga i vertical amb dos parabolts visibles al seu bell mig. Les males llengües diuen que es 6a i un V+ unes altres. Nosaltres ho hem fet en A0e. Un cop sortim de la placa arribem a un altre més senzilla protegida per dos ponts de roca i després fàcilment arribem a la reunió.

3r llarg: IV, I i V, uns 3 parabolts i tres ponts de roca en 20 metres
Sortim de la reunió per placa ver uns desploms amb uns ponts de roca visibles i amb escalada atlètica superem amb oposició una mena de diedre fins arribar a una placa. un cop a la placa la escalarem pel seu costat esquerra fins assolir el cim de la cinglera.

El descens el podem fer amb dos o tres ràpels depenen del que mes ens convingui doncs totes les reunions son rapelables. En el darrer ràpel tingueu en compte un arbre que hi ha al mig del llarg que facilment se'ns pot quedar enganxada la corda al recuperar-la.

L'entorn de la via no es l'ideal d'una paret amb ambient, tot i que curta, ens a agradat força i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La ubicació de la via

Començant el primer llarg...

... i acabant-lo

El pas més dificil de la via soventat amb un pas d'A1e

El tercer i darrer llarg

La placa final del darrer llarg

Malanyeu es en un entorn idílic