dilluns, 12 de juny de 2017

Via CONXITA GARCÍA PÉREZ a la Roca de Sant Cugat

Dissabte 10 de juny de 2017
Un cop més visitem aquest laberint de roques i canals que es la regió de la Plantació per escalar vies pendents que tinc o tenim dels prolífics aperturistes que son els germans Masó. La via es curiosa per que comences per una agulla recolzada a la roca que els aperturistes vàrem pujar per primer cop i anomenant-la Patchword. L'escalada d'aquesta agulla no es gaire agradable, doncs la roca no es del tot agraïda i te poques obcions de protecció però passa tot el contrari en els altres llargs que son de roca fantàstica. Arribant al cim de l'agulleta tindrem que fer un petit ràpel de 8 metres per accedir a la roca pròpiament dita. El llarg més difícil es el segon, que tot essent 6a i V+, es pot passar en Ae. El darrer es una festa, vertical i amb còdols bons i cantelluts que faran les nostres delícies. Una via del tot recomanable amb el segell incomfonible dels germans Masó.

Per accedir a la roca podem anar pel Clot de la Mònica i pujant pel Torrent dels Llorers o des de Sant Joan passant per la cara Oest del Gorro Frigi i descendint pel Torrent dels Llorers fins un punt on podem veure la grandiosa cara Sud-Est de la roca i la seva agulla adossada i accedir al peu de via. Un hora ben bona d'aproximació. El retorn es un altre història.

1er llarg: IV i IV+, dos espits, un clau i una sabina en 30 metres
Comencem el primer llarg a la base de l'agulleta en tendència a la dreta fins assolir un clau no gaire fi. Tornem a l'esquerra a la vertical de l'aresta fins un espit i prosseguim en vertical sempre buscant la roca de més qualitat. Podem posar un friend petit en alguna llastra però no es gaire de fiar. la cosa es redreça i trobem un altre espit que ens assegura una progressió més segura i a prop del cim la roca es torna molt més dolenta i podem llaçar una bona sabina. continuem amb roca trencada i terrosa fin el cim de l'agulla on muntem la reunió de dos espits.

Ara fem un petit ràpel volat d'uns 8 metres fins el peu de la roca i en un arbre muntem reunió. Podem muntar un pont de roca a la dreta de l'arbre.

2on llarg: V, Ae/6a, V, V+/Ae i V, 7 espits i un clau en uns 25 metres
Comencem per paret vertical i no de gaire qualitat a cercar un espit que es força lluny. En el nostre cas farem passos combinats d'Ae i lliure força difícils pujant en vertical per fer un petit flanqueig a l'esquerra. Continuem en vertical seguin els espits amb la mateixa tònica que abans fins que abans d'arribar a la reunió fems uns darrers passos difícils per accedir a aquesta. Llarg curt però intens.

3er llarg: V+/A0e, V, IV+, III+, IV+, IV i III, 7 espits i una sabina en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt no obligat per continuar per paret dreta i amb molt bons "cantos". En un punt va perdent dificultat i ens decantem a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta, ara per terreny molt fàcil però exposat fins un nou ressalt. El superem i de mica en mica anem perden dificultat fins accedir a una reunió  que tenim al terra força metres abans d'arribar al cim. Llarg mot divertit de fer. De la reunió al cim només ens queda remuntar uns deu metres caminat i ja serem al cim d'aquesta bonic roca.

Per baixar del cim, descendim uns metres ver el nord fins trobar una bona instal.lació amb cadenes i farem un ràpel d'una vintena de metres fins el coll de la roca i l'agulla Jaume Mata.

El retorn es tot una aventura si coneixes poc o desconeixes la selvàtica regió. Un cop acabat el ràpel pugem pel canto esquerra de l'agulla Jaume Mata fins una canal molt embrossada que baixa a l'esquerra. Un cop l'hem baixada arribem a un altre canal molt mes ample i la pugem fins que una paret ens barra el pas i continuem a la dreta per un altre canal mes estreta. Un cop al final seguirem un corriol a la dreta que ens porta a un petit coll entre la Doble i la Processó dels Monjos. Baixem i ja som a la canal del Llorers. Es un pel enrevessat però si fem cas del nostre "raro instinto del hombre blanco", ens en sortirem. També podríem baixar en ràpel des de la darrera reunió fins a peu de la primera reunió de la via.

Bona via i bona companyia, pels companys nova via i roca i per mi una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici, Agustín Pérez i Joan Prunera


Començant la via pujant per l'agulla
La reunió a sota de l'agulla després del ràpel
Recuperant el segon llarg
El tercer i últim llarg
Els quatre al cim de la Roca de Sant Cugat

3 comentaris:

  1. Mica en mica les vas tatxant, enhorabona !
    a la segona tirada encara hi ha la branca de l'arbre que fa nosa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, de fet no es una branca, es un arbre del que fas reunió. Mentre pujes vas apartant les branques de l'arbre... Curiosa la segona tirada que de segur que la van obrir en artificial!!!

      Elimina
  2. Volveremos a realizarla algun dia para cambiar papeles(tu de Guay y yo de cobarde, a no que ya fue asi)bueno entonces cambiaremos tiradas

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.