Hi han dies que les coses no surten com un voldria però ens conformem doncs som previsors i portem que anem a un lloc desconegut portem un plan "B". D'un temps fins ara es famosa la via Arnau-Oleguer+Queraltina i així ho vàrem decidir. Remenant informació... be, hi ha d'informació, però al ser un lloc nou que desconeixem, la veritat es que no ho veiem gaire clar i entre se'ns ha fet tard trobant el lloc on creiem que comença la aproximació i el sol de justícia que caurà, ens decidim pel plan "B", la via MOSSÈN TRONXO. Faré cinc cèntim per on hem fet el camí però crec que hi ha un de més curt.
Arribant a Berga i sen se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya (crec que es diu així) i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle. Prenem la carretera en direcció a Berga i de seguit a ma dreta trobem un PR i el seguim. Es van veien petites plaques de roca on es pot intuir que allí poden haver vies d'escalada. Havent caminat uns vint i cim minuts trobem a ma dreta un corriol que puja fins una mena de tartera. Es important que ens fixem amb una ermita que queda entre paret matollera i un esperó de roca. Pel que seria la paret de la dreta de l'ermita va la nostra via. Sembla impossible que per mig dels arbres pugui anar una via, però hi va. El trobar el peu de via es tot una aventura. Tenim que pujar per una tartera i al final d'aquesta anar a buscar un altre a la dreta fins arribar a la base de la paret, que no es tant paret i per pura casualitat he vist el segon pont de roca del primer llarg per que de debò érem a punt de llençar la tovallola. Total mes d'un hora i mitja d'aproximació.
La via no es cap cosa de l'altre món però paga la pena el darrer llarg, quaranta metres de placa on per art de màgia van apareixen preses de ma. Tant solt trobarem quatre parabolts en tota la via a excepció de les reunions i ponts de roca emplaçats, per cert, en mal estat, es recomanable que els sustituim. Aventura garantida.
1r llarg: IV+, IV, V, IV, V i IV, 4 ponts de roca i un parbolt en uns 50 metres
Del peu de via estant, pugem per una bona placa inclinada i sempre buscant els ponts de roca que ens indican el camí a seguir entre roca i matolls. arribem a un placa més difícil i curiosa sempre amb tendència a la dreta. Després es fa més suau fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. Un cop superat seguim fàcilment fins un bosquet on muntem la reunió de des parablots. Llarg amb una placa ben curiosa, llàstima dels matolls.
2n llarg: IV, IV+ i II/III, Dos ponts de roca i un parabolt en 50 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant uns blocs verticals però fàcils fins arribar a una placa, lo mes bonic del llarg. Després es anant grimpant entre matolls i roca vers l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres als peus d'una gran placa inclinada. Dos parabolts a la reunió. Llarg sense cap interès a escepcio de la petita placa de IV+
3r llarg: IV+, V i IV+ Dos parabolts, tres ponts de roca i un parell de sabines en 40 metres
El llarg estrella de la via. Sortim clarament en flanqueig ascendent per la dreta fins arribar a un parabolt i d'aquí en vertical fins un boix on es podem assegurar. seguim per placa vers l'esquerra fins una gran llastra a cercar un parabolt que hi ha al mig de la placa i d'aquí fins un arbre. continuem a munt per plaques fissurades fins arribar a la reunió d'un parabolt i un espit. Des de la reunió la placa sembla molt més difícil del que es doncs veurem a mida que progresem que surten preses i cantells per tot arreu i podem emplaçar assegurançes flotants on vulguem. Llarg fantàstic.
Ara ja som al final de la via i només tenim que pujar per una canal fins el bosc i continuar a munt fins el camí que porta al Santuari on es troba l'ermita que ens indicava la via des de sota. D'aqui o pugem al santuari o tirem escales i camí a vall on hem deixar el cotxe.
Avui tot feia pensar que seria un "ful" de dia, però malgrat tot ha estat be la via i una més per la "cole"
Aquí teniu l'enllaç del blog dels que van obrir la via per mes informació
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2013/02/mossen-tronxo-una-via-descalada-directa.html
Escalada realitaza per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Per on va la via i l'ermita al cap de munt |
El primer llarg entre matolls |
La part que hi ha mes roca al segon llarg |
La immensa placa del tercer llarg |
Recuperant el tercer llarg |
No ha estat malament del tot l'activitat d'avui |
Felicitats per l'activitat.
ResponEliminaCelebro que hagueu gaudit ni que sigui la placa final!!
ResponEliminaun tercer llarg molt ben trobat. Felicitats!!!
Elimina