Xemeneia TORRAS HOMET a l'Esquelet, Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018

La Xemeneia de l'Esquelet es una de les grans clàssiques d'Agulles. Quan la vaig escalar per primer cop, la coneixíem per l'empotrament de l'Esquelet, una llastra d'uns 45 metres i escalada per primer cop pel Josep Maria Torras en solitari, la fèiem en dos llargs. El primer es una canal arbrada amb roca mediocre que la pujàvem amb la corda a l'esquena, ara ja no m'atreveixo. Després ens "empotravem" dins la xemeneia i reptàvem com llimacs. Com anècdota explicar que jo no entenia  per que tenia el nom de l'esquelet aquesta agulla i per mol que me la mires no li veia la similitud fins que en van explicar que els primers que van escalar l'agulla, els germans Estorach, vàrem trobar un esquelet d'ocell i d'aquí li ve el nom.

Partint del refugi Vicenç Barbé prenem el camí de la canal de les Bessones i tot just quan descendim a la canal, ens decantem a l'esquerra fins l'avenc dels Pouetons i d'aquí a la dreta resseguint la paret per la seva base arribarem a peu de la canal.

1r llarg; II i III, neta i uns 25 metres
Canal arbrada amb uns passatges de roca trencada en el seus darrers metres on podrem assegurar-nos als arbres i arribar al començament de la llastra i muntar una còmoda reunió.

2n llarg: IV+ un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió i ens enlairem vers la llastra. Amb tècnica de remonage o "enpotran-nos" a dins pujarem amb dificultat. La roca es molt polida i relliscosa. Al poc podem sortir amb mes tranquilitat on trobarem un parabolt. Continuem en remonage més estret i vertical fins assolir un gran bloc empotrar on muntarem la reunió.

3r llarg: IV+ dos parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió i continuem en "remonage" (ull, la roca es molt polida). Tant podem empotrar-nos a dins o pujar mes separat, això va a gustos. En un punt, la xemeneia es fa molt estreta i ens obliga a sortir a fora on trobarem un parabolt que ens donarà moral i ja en placa sortirem a l'exterior. Arribarem als peus d'un diedre on hi ha un parabolt. Pujarem amb tècnica de diedre on podrem emplaçar o be tascons o friends en la fissura. Ull al final del diedre que es molt trencada la roca i de seguir caminant arribarem a un arbre on muntarem la reunió.

Pel descens, anirem al canto oposat i desgrimparem uns metres i trobarem la instal.lació del curt ràpel que ens deixara al terra.
Fantàstica escalada que ens transporta a temps pretèrits on només l'afany de descobrir sensacions noves ens omplia el cor. Trenta set anys ja fa que la vaig escalar per primer cop, amb "rotxetons" i "cletes".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Esquelet i la seva llastra

Sortint de la canal i arribant a la primera reunió

El primer llarg de la xemeneia

Sortint de la segona reunió

Encaixonat dints de la llastra

Sortint de la xemeneia

Llestos, i ara, a un altre agulla

ARESTA DEL CONVENI DEL METALL a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Diumenge 30 de setembre de 2018

Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.

1r llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)

2n llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.

3r llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.

4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.

Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El bolet i el peu de via 

La canal per accedir a la primera reunió 

Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus

Fang i alguns còdols... 

En plena aresta i el bolet a sota 

el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc

El final del suplici, vull dir, de la via

Les CRESTES DEL NINET, Els Mollons. Trenta nou anys després

Dijous 27 de setembre de 2018

Trenta nou anys fa que vaig escalar per primer cop aquestes crestes, quan ningú de nosaltres teníem cap vehicle i carregats amb la motxilla sortíem de Plaça d'Espanya per agafar els "catalans" que en portaven a la Pobla de Claramunt. Nits de gresca a l'estació del poble fins que ens quedàvem dormits i pel matí plegàvem trastos i fèiem cap fins les cingleres dels Mollons i així passàvem la jornada amb dos entrepans aixafats i reservant uns "duros" pel bitllet de tornada i unes cerveses al bar del poble... diuen que qualsevol temps passat es millor, no ho se però per mi eren els millors!!!

Aquest cop torno a les crestes del Ninet, que deu fer com uns 30 anys que no les escalava doncs he vist que algú les a restaurades i m'ha picat la curiositat. No es que hagi estat un gran re-equipament però podríem dir que es correcte sense abusar massa dels salvadors/maleïts parabolts... tindrem que portar algun tasco i friends per completar la protecció. La cresta l'he fet com la feia antigament, amb sis llargs

Per arribar des de Barcelona anirem per la A2 fins la primera sortida que trobem a Igualada i després seguirem els indicadors que ens portaran a la Pobla de Claramunt. Travessarem el poble i abans de sortir d'ell girarem a l'esquerra i passarem un pont que ens porta a la estació del FFCC Catalans. Des d'aquí la cosa ja es una mica "peluda". Tindrem que anar per una mena d'urbanització (cartell indicat de el Mollons) i intentar travessar per sota l'autovia per un petit pont i tot seguit anar per una pista en bon estat que ens deixarà molt a prop de la base de les parets. De l'esplanada on deixem el vehicle, Molló Gros, surt un corriol que ens deixarà a peu del Molló Gros i un cop a la seva base, seguirem un camí a l'esquerra poc traçat passant per sota les cingleres fins guaitar l'agulla del Ninet i arribant a la seva base.

1r llarg: III, IV, IV, III i II, un parabolt en uns 20 metres
Ens enfilem per la paret (parabolts a la vista) vertical però amb bones fissures per enfilar-nos. Trobarem un parell de passos difícils a la seva meitat i tot seguit decau la dificultat escalant per terreny fàcil fins a la base del diedre Grog on farem reunió en una sabina prou ferma.

2n llarg: IV i IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i escalem a prop del diedre que tenim a l'esquerra. En aquest podem posar un bon friend mitja i tot seguit a la dreta trobarem el segon parabolt. Amb passos fins i verticals escalem per placa amb roca a controlar fins arribar a la segona reunió a la part dreta del Ninet. Sols hi ha un parabolt però ho podem reforçar amb un friend petit.

3r llarg: II, net i uns 10 metres
Escalem en diagonal a la dreta per la base del Ninet fins arribar al coll entre el mateix i les crestes on trobarem un parabolt. Mes que un llarg, es un canvi de reunió

4t llarg: Ae dos passos de dos parabolts i III, uns 6 metres
A la vessant nord del ninet trobem un parell de parabolts que amb dos passos d'Ae i una sortida fàcil arribem al cim. Un petit ràpel d'unes cadenes ens deixarà un altre cop al coll

5è llarg: III+ i IV un parabolt en uns 15 metres
Escalem per placa tombada i amb poca presa amb tendència a l'esquerra fins un petit ressalt on ens podrem assegurar a una sabina. La roca no es molt bona. i un cop al replà, untem reunió en una petita sabina que hi ha al terra

6è llarg: II i IV, un parabolt en uns 20 metres
En dirigim a una llastra molt visible on hi ha un parabolt i amb passos de bavaresa escalem la part final de la cresta. Podrem assegurar els passos sense cap problema amb friends o tascons. La reunió es penjada i d'un sol parabolt.

Després, sols tenim que crestejar molt fàcilment fins arribar a la creu que corona el punt mes alt dels Mollons.

El descens el farem des d'aquesta mateixa creu en direcció a una ampla pista però trobarem un petit corriol a la dreta que ens menarà per un camí entre boscos fins una canal equipada amb cordes que ens portarà al coll per on baixem del Molló Gros i d'aquí un altre cop a la base d'aquest.

Escalada molt senzilla però que el diedre gris continua tenint aquell caràcter ben difícil.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El diedre gris

El darrer llarg escalant la llastra

La reunió penjada del darrer llarg

Polígons industrial que en els 70' no hi eren

Miira l'ocellet Vicenç!!!

Portella Petita, via NORMAL i ARESTES BRUCS de la Pelada i el Gep Llarg

19 de setembre de 2018

Aquestes agulles son les primeres escalades que vaig fer a finals dels 70' i repetides fins l'aburriment. En aquella època, uniformat amb, "rotxetons", "cletes" i un arnés sencer, trescava per les roques sense tenir ni idea de res, tant sols una corda d'11 mm de diàmetre tres mosquetons de ferro, martell i claus, i un parell de plaquetes pels burils...  moral i moltes ganes. Han passat 40 anys i continuo tenint aquella sensació estranya dins la panxa cada cop que toco amb les mans la roca, tant sigui una escalada fàcil com difícil i encara no es esbrinat que es el que em mou a pujar parets.

Quan arribem al coll de les Portelles aquestes tres agulles ben fàcils, son unes de les primeres que podem guaitar. La seva escalada es molt senzilla i que es mou entre el III i IV grau. Tot i que ara podem trobar-les equipades amb alguns parabolts, no estan mancades d'un cert compromís, doncs si tens una caiguda, et pots encendre com un llumí fregant per la paret.

La Portella Petita, Via Normal, III i III+, dos espits i un parabolt
Escalada aèria per una estreta i curta aresta. Roca un tant polida i un xic trencada als darrers metres. Un sol ràpel pel canto Est

L'Agulla Pelada, Aresta Brucs, IV, III i III+, tres parabolts
Aresta ampla amb un tram vertical en el seu principi i d'una roca perfecte, Un sol ràpel pel canto Est

El Gep Llarg, Aresta Brucs, III, IV i III+, 5 parabolts
Llarga i sinuosa aresta amb bona roca. Antigament fèiem reunió uns metres abans d'arribar al cim. Petita desgrimpada pel cantó Nord

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

La Portella Petita

La Portella Petita

El Gep Llarg 

a mitja aresta del Gep Llarg

Afegeix la llegenda 

La Portella Petita al 1978

Agulles 1978

Via LOFOTEN a la Corona de la Reina. Regió de les Agulles

Diumenge 17 de setembre de 2018

La idea d'aquest diumenge era fer una altre via però per diferents motius canviem de plans i decidim anar a la via CALIFORNIA a la Boteruda del Gra que l'Agus i jo ja habiem fet però el Chus no així que fem cap a la zona alta d'Agulles. Un cop acabada la via i com encara es d´hora, aprofiten per portar-me a la via LOFOTEN que jo no havia fet encara.

La via LOFOTEN es una curta escalada de caire esportiu, totalment equipada amb parabolts i prou obligada que ens farà gaudir d'un primer llarg un tant relliscós, doncs es en una zona ombrívola, però d'un segon llarg amb un còdols ben generosos. Escalada com dic, curta però que podem combinar-la amb qualsevol agulla del voltant.

Per accedir a la via i sortint del refugi VICENÇ BARBÉ, prendrem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Un cop havem passat l'agulla de la Carnavalada, pugem per la dreta una estreta canal equipada amb una corda fixe que es el camí de la travessa d'Agulles i un cop arribem al coll entre la Corona de la Reina i la Boteruda del Gra, davallem per una canal a la dreta que de seguit ens menarà al peu de via.

1r llarg: IV, IV+, V- i IV, 5 parabolts en uns 15 metres
Situats en una zona ombrívola escalem en vertical vers una balma ben gran. La roca es plena de verdet i un xic humida però prou franca. Un cop arribem a la balma, flanquegem a l'esquerra per poder superar-la pel canto més feble i amb un parell de passos fins arribem fàcilment a la reunió.

2n llarg: V, V+, IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical amb els parabolt ben visible. L`escalada es tota molt vertical però amb uns còdols franc i bons. el segon parabolt et tenim a l'esquerra i tot seguit en vertical fins un ressalt. superem aquest amb passos ben fins i poc a poc anirem perden dificultat fins arribar al cim de l'agulla. La reunió es de dos parabolts al darrera d'un petit matoll  a l'esquerra de la via.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 15 metres d'un arbre abocat a la cara N.O.

Aquí deixo l'entrada de la via CALIFORNIA.
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html#comment-form

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

El peu de via 

Arriban a la reunió 

La primera reunió 

El dret segon llarg

Les "tres Maries"

Via LA PEPA a la Torre Xica. Abella de la conca

Dissabte 8 de setembre de 2018

Tornem de nou a Abella de la Conca per acabar una via que teníem pendent, doncs ens vàrem equivocar al darrer llarg i vem dir que tornaríem per acabar la via pendent i així jo ja tindre la "trilogia de vies que hi han en aquesta vistosa roca. Intercanviarem els llargs i els farem diferents del cop anterior així tots farem de primer un llarg diferent.

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1r llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres

Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2n llarg: II, V i II i IV, uns tres ponts de roca en uns 35 metres

Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire interes a excepció del pas de la placa.

3r llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres

Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. A mida que ens anem acostant a la paret vertical  ens manaran un parell de ponts de roca que ens faran decantar-nos a l'esquerra i tot seguit remuntar un curt ressalt i entrar a la reunió en una petita cornisa. Llarg molt bonic de fer.

4t llarg: V, Ae, V i IV+ i 6 parabolts en uns 30 metres

De la reunió sortim per la dreta a cercar un parabolt que ens assegura els primers passos per tot just continuar en vertical per una placa molt fina fins que ja no podem anar en lliure (nosaltres) i farem un parell de passos en Ae. La sortida del Ae es prou fina i entrarem en un terreny i vertical franc però amb la roca a controlar. Quan la dificultat decau arribarem a un darrer ressalt amb un bon arbre on ens podrem assegurar i sortir per la dreta del mateix i ja serem al cim de la via.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres en doble i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via prou divertida amb passos ben curiosos en tots els llargs i que per fi hem pogut acabar i ara si que puc dir: via nova per la "cole"

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 

El segon llarg, encara que lleig, te un passatge prou interessant

La bona placa del tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Primers passos del darrer llarg 

El tram mes vertical del darrer llarg. Ae

Cim. Guaita, si hi ha una ferrada aquí el davant!

Via YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 2 de setembre de 2018

Tres vies hi han en aquest pany de paret de la vistosa Torre Xica, la Mariquita Pérez, la Pepa i la Yolanda Cortés i aquesta última es la que em faltava per la "cole". La via no es gran cosa, tant sols a destacar la magnífica placa del tercer llarg, senzillament, fantàstica. El començament de la via es un tant rebuscat amb un primer llarg  massa forçat i un segon típic de grimpar per matolls, els millors els dos darrers. L'aproximació la farem estacionant abans d'arribar al poble i arribant fins l'esglèsia.Pujarem fins unes ruïnes i tot just al damunt comença la via on podem veure un parell de parabolts en una mena d'esperonet.

1r llarg; V, A0, V i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar fins una sabina on hi ha una baga llaçada i amb passos difícils i a la dreta arribem als parabolts que amb dos passos d'A0 ho superem. La sortida del A0 es fina. Tot seguit pujarem per uns ressalts amb molta vegetació i molt incòmodes d'escalar fins una bona cornisa on trobarem la reunió de dos ponts de roca que ja comencen a estar vells. Els podem reforçar. Llarg un tant forçat.

2n llarg, II, III i IV+, tres pont de roca en uns 45 metres
Llarg que practicamernt caminarem pels matolls i un parell de ponts de roca ens indican el camí que ens porta a una placa tombada que la escalarem pel cantó de l'esquerra amb uns passos fins i de seguida entrarem a la reunió en una mena de feixa petita. Tant sols es maco el tros de placa del llarg.

3r llarg, V, V+ i V, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg de placa per l'esquerra del parabolt que tenim força lluny i en un relleix podrem emplaçar un pont de roca fins arribar al parabolt. Fem un petit flanc a la dreta i ens endinsem de ple en una placa fantàstica on anirem progressant trobant forats i petit relleus on col.locar els peus. Els darrers metres son un pels bruts però la dificultat decau sensiblemet arribant a la reunió de dos parabolts que tenim a l'esquerra sota un mur força vertical.

4t llarg V+, V, Ae, V, III i V+, 4 parabolts en uns 30 metres

Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat tot i que tindrem que anar en compte doncs es una mica trencat. Tot seguit ens dirigim a l'esquerra fins un ressalt on hi ha una sabina amb una baga. el pas es molt difícil i forçat. Acabat això arribem a la reunió.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via divertida i que els dos darrers llargs et posen les piles, els dos primers, del tot prescindibles i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, i Joan Prunera i els companys Llorenç i Dídac

La Torre Xica

La placa del tercer llarg 

Recuperant el tercer llarg

El quart llarg 

Tots quatre a dalt del cim