Vies ESCALADORS BUCÒLICS i BONA FEINA a la Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 29 de febrer de 2020

Aquests dies, els blogs que més o menys segueixo, detallen unes noves vies que han obert a la Serra de Corbera, prop del coll de l'Oreller i dels Rasos de Peguera en el terme municipal d'Espinalbet. No he estat mai en aquest indret, sols en els meus primers temps d'esquiar als Rasos, per enllà els anys 80'. Així doncs amb les explicacions dels blogs i un parell de vies en vista ens decidim.

Des de Berga prendrem la carretera que va als Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins al Santuari de Corbera. Arribats al santuari, que està en obres, ens desviaran per una pista a l'esquerra i de seguit tornarem a la pista principal. Seguirem uns 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera. El vehicle el podem deixar un centenar de metres en davant en algun lloc adient tot i que són petits.

Les vies estan totes equipades amb parabolts. L'escalada és de diedres, plaques i ressalts i totes dues es poden fer en un parell de llargs i amb les reunions preparades per rapelar. Podem arrodonir les proteccions amb algun tascó i friend docs l'orografia de la roca ho pemet sense ser del tot necessari. Pel descens, ho farem en dos ràpels, tots amb corda simple doncs s'arriba de. Tenir en conta que la corda es pot enganxar en algun arbre o vegetació que són abundants. Comte amb les cordes en els primers llargs, doncs estem a peu de pista i passen vehicles.

Hem descobert un lloc bonic amb vies divertides en un indret d'alta muntanya, doncs escalem sobre els 1.400 metres d'altura. Tornarem de nou que en vist un parell més de vies prou interessants

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via NORMAL SORTIDA DIRECTE a la Paret de la Formiguera, entrant per la via INDECISA, Sant Llorenç de Mongai

Dissabte 21 de febrer de 2020

Degut a certes circumstàncies, ens veiem obligats en abandonar l'esperó Ribes-Sabater del Cilindre i entre que decidim a on anar, passa el temps volant i es fa tard. Ens decantem per a nar a la paret de la Formiguera, doncs en Dídac no ha escalat mai allí. La nostre sorpresa es que hi ha una munió de gent pentjada per tots els racons. Decidim fer la via Normal per la Sortida Directe que fa un munt d'anys que no la faig. També hi ha gent a la Normal per variar i ens esperarem una estona. Esperant, veiem que hi ha una línea nova per l'esperò de l'esquerra de la via Normal, tot una serie de parabolts nous acabats de col.locar i ens decidim per escalar aquesta entrada, es la via Indecisa.

1r. llarg: IV, IV+, IV i III, uns 6 parabolts en uns 25 metres
Comencem i només tenim que seguir els parabolts. Hi ha algun passet curiós i de moment tenim que vigilar la roca tot i que ja ha estat sanejada. Trobem una reunió al final de les dificultats però seguim fins la reunió de la via Normal, ara pràcticament caminant.

2on. llarg: IV, uns 4 parabolts en uns 30 metres
Ara seguim per la via Normal. Sortim vers un petit ressalt flanquejat per uns arbustos i un cop superats, ens decantem per una placa a la dreta. Amb escalada plaent, arribem a la reunió una mica incòmoda però ferma.

3r. llarg: IV+, V i V+, uns 6 espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió en vertical seguint els espits. Trobarem passos fins i verticals fins arribar a un bon ressalt, pas clau del llarg que el superarem lleugerament per l'esquerra al costat d'un arbust i tot seguit cap a la dreta fins arribar al final de la paret, on trobarem la reunió al terra, al costat marteix d'un arbre.

Pel descens, podem fer un parell de ràpels per la via normal o be caminant vers llevant i per cami força marcat, fins travessar la via del tren, retornal pel barranc que ens portara un altre cop al pàrquing de la Formiguera.

A la fí, no em tornat amb les mans buides, he pogut repetir la Sortida Directe, que feia un munt d'anys que no la feia i també una entrada diferent a la Normal. Aquesta entrada, no se si pertany a una via nova o es una variant, el que si se es que aquesta paret ja la tenim ben saturada de ferros i gent... però es el que hi ha

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la variant d'entrada de la via Normal

El segon llarg 

El tercer llarg

Superant el ressalt final 

El companys al darrer llarg 

El últims en escalar la paret i els últims en arribar...

Via OM MANI PADME HUM a l'Agulla de l'Arbret, 18 anys després

Diumenge 16 de febrer de 2020

Fa divui tanys que anant cap a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret, vam veure una mena d'expansions químiques uns metres per sota de l'aresta i a tocar de la via Aitor. No sabíem el nom ni a on duia la via, però ens hi vam engrescar. Durant anys la vaig tenir oblidada, ja que no em va fer el pes, vaig creure que era més "autèntica" l'Aresta Brucs i així ha estat fins ara. La recordava més fàcil, es el que té fer-se vell, que tot ho recordes més fàcil. La via, de fet, no aporta res de nou, busca una línia paral.lela a la gran clàssica creuant-la poc abans d'arribar a la primera reunió i seguir per la dreta fins anar a parar a l'últim llarg.
Via per gaudir tan sols de la roca, sobre tot el segon llarg i una manera diferent d'escalar aquesta emblemàtica agulla.
La via comença uns metres abans d'arribar al coll de l'agulla amb les Bessones, tot just al costat de la via Aitor. Els químics són molt visibles.

1r llarg: IV, IV+, V i IV, 11 químics i dos burins en uns 50 metres
Comencem a pujar i clarament les expansions ens marquen el camí a seguir sempre amb tendència a la dreta. Les expansions estan a props'aniran allunyan a mida que escalem. A mig llarg trobem una petita bauma que amb passos difícils la superem per la dreta i tot seguit en vertical fins el vistós forat on hi ha la reunió de l'Aresta Brucs. Farem la reunió fora del forat i a la dreta.

2n llarg: V/A0, V, IV+, IV, V, IV i III 15 químics i una reunió que ens la saltem en un 35 metres
Sortim de la reunió ajudant-no d'un parabolt i amb tendència a l'esquerra, superem eñl primer pas. Continuem amb escalada fina fins a un bon ressalt que el superarem per la dreta amb passos força difícils, també trobarem una llastras amb roca poc agraïda. tot seguit seguim en vertical fins a una reunió de dos espits que no es gaire fiable. seguim uns deu metres més i muntarem la reunió a l'Aresta Brucs.

3r llarg: III+, neta d'assegurançes i uns 20 metres
seguim ara per la pròpia Aresta Brucs en escalada fàcil però exposada fins a la reunió al costat de l'arbre que dóna nom a l'agulla. Només ens queden uns deu metres si volem assolir el cim de l'agulla

Pel descens podem fer un sol de ràpel per las vessant Est o be dos, un d'un 20 metres i un altre d'uns 30 metres. Fa trems que va haber un desprenimen d'un gran bloc de pedra entre les dues escletxes que separen el cim de l'agulla i ara aquest bloc s'ha esncastat ala sortida del ràpel amanera de tascó. Es veu ben sòlid però no inspita confiança mentre fem els primers metres del ràpel.

Temps ha passat del primer cop que vaig escalar aquesta via i ara m'ha poertat bons records tot i que mp'ha semblat molt més difícils que llavors.

Per si us interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=l%27agulla+de+l%27arbret

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'ombrívol començament del primer llarg

Superant el principi del segon llarg 

Les Bessones al nostre darrere 

Via ARESTA BRUCS del Timbaler del Bruc entrant per l'Agulla dels Cartutxos. Montserrat

Dissabte 8 de febrer de 2020

La teníem pendent i avui és el dia. L'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, no és que sigui una bonica via, tot més lluny de la realitat, però de temps que la coneixia i sempre havia sentit parlar que tenia una roca molt mediocre. És veritat, la roca no és de la millor, a excepció dels dos darrers llargrs, però cavalcar per aquesta aresta és una bona experiència. De totes maneres, la via que hem fet és una mena de "poti-poti", doncs entrarem per una via d'esportiva, l'Agulla dels Cartutxos i seguirem per tota l'aresta fins al cap del Timbaler i sortirem per l'esquerra de la via Francesc Sardans Fàbregas i així queda una via més rodona.

Des de el pàrquing del poble del Bruc, prenem el camí del Vermell del Xincarró fins arribar a una bona esplanada i davant mateix tenim el gran bastió del Timbaler. Remuntant en diverses ziga-zagues, arribarem a peu de via de l'Agulla dels Cartutxos.

1r llarg: IV, V, V+ un pas d'A0 i IV, 4 parabolt i un espit, en uns 40 metres
Comencem fàcilment però amb roca mediocre seguint els parabolts fins que esposa molt vertical. Ull a la roca. Amb passos fins i difícils arribem a un fort ressalt. Ara tenim un pas molt difícil que el podem resoldre amb una "tramposa" o estrep per arribar a la instal·lació de descens. Seguim amb roca molt trencada fins al cim de l'agulla. En una sabina precària hem deixat una corda amb nusos d'uns tres metres per poder baixar del cim i continuar per l'aresta, ara si, amb roca una mica millor, fins a la reunió entre el cim d'una petita agulla i la mateixa aresta.

2n llarg: III i IV, un espit, en uns 30 metres
Ens enfilem aresta amunt on podrem posar un friend en una llastra a mà dreta i un xic més amunt, a l'esquerra i que queda amagada, una fissura on entra bé un tascó. Seguim per l'aresta amb roca a cop bona a cops dolenta fins a una bona sabina, Superem un petit ressalt i arribem al cim d'una altra agulla amb una sabina. Desgrimpem un metre i mig i muntem reunió en el coll.

3r llarg: V, V+/A0, un espit, tres burins vells i un pont de roca en uns 25 metres
Surtim de la reunió en vertical a cercar el primer espit. L'escalada es vertical i fina, Trobarem tres burins vells amb un pas no obligat prou difícil, a poc a poc va perdent dificultat i arribem a un ressalt comú amb la via Francesc Sardans. El superem i de seguit fàcilment arribem a la reunió.

4t llarg: V, IV i III, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta (la via original crec que surt per l'esquerra però sense cap ambient) per seguir en vertical superant un bon ressalt amb còdols bons i abundosos i que podem llaçar un parell de merlets. Seguim ara lleugerament a la dreta fins a un altre petit ressalt i fàcilment arribem al cilm de la roca. No hi ha reunió.

El descens el farem caminant en seti ponent per camí poc marcat amb fites fins a una canal que ens durà al camí principal i a peu de via. Via amb un cert ambient on la roca no serà de el millor però és una bona experiència, i via nova per a la cole.

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

El recorregut de la via

El primer llarg a l'Agulla dels Cartutxos 

El segon llarg

Els companys per sota l'aresta

El tercer llarg 

Un dels burins, ben sortit

El darrer llarg

L'Agus arribant al finmal de la via

El dia es va espatllant per moments

Via ARESTA BRUCS a la Roca del Tambor Gran. Els Pallers, Montserrat

Diumenge 26 de gener de 2020

La intenció d'aquest diumenge era ben diferent, escalar l'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, però a l'arribar a peu de via ja hi havia una cordada de tres que encara no tenien ni els peus de gat posats. Mentre fem temps, deixem les motxilles i anem a tafanejar per la zona, que és ple com un ou de gent. Un munt d'escaladors a la via Sardans i a la Ivan, al Gerro també ple de gent, noi , avui tot hom és aquí. Quan tornem, que és després d'una bona estona, continuen igual, sense estar pentjats a la roca i en vistes a la situació, decidim per anar a fer l'Aresta Brucs de la Roca del Tambor Gran. Assessorats per l'Agus, que ja la ha fet fa temps, es dedicarà a fer-nos fotos. Com veieu, la moral no està gaire pels núvols. a mi no es que em faci gaire gràcia, però la qüestió és fer alguna cosa.

La via te un sol llarg de corda d'uns quaranta metres amb equipament just i variat. És una típica Aresta Brucs on trobarem passos de IV i IV+ i un de ben curiós de V gaire be al final, doncs la roca no és gaire bona, a part d'això la roca es excel.lent. Al cim no trobarem reunió. el descens el farem caminant per un seguit de terrasses vers ponent fins a baixar per una canal que ens retornarà a peu de via  (marques de color)

Un cop retornats a peu de via, ens acostem a la roca dels costat, El Contrafort oest del Tambor Gran i fem els tres plegats una via d'esportiva, en dos llargs convinant dos vies i d'una dificultat de IV i V i així donem la jornada per acabada.

Escalada realitada per: Dídac García i Joan Prunera

Començant l'aresta

Seguim...

El company recuperant el llarg

El contrafort de la Roca del Tambor Gran

Ara si, foto dels tres

Via LAIETANA 18 D'OCTUBRE i Via 29 DE FEBRER. La Codolosa

Diumenge 19 de gener de 2020

Avui es un dia d'aquells que les prediccion no son gaire alentadores, segons els "mentidòlegs" i no ha estat així. tot pensant que faria un dia d'allò més dolent, a la fi i contra tot pronòstic, ha estat un dia "estupendu"... i nosaltres en caigut en el parany. Total que ens hem quedat a la Codolosa i hem escalat dos vies (podriem dir així) una oposada de l'altre.

La via LAIETANA 18 d'OCTUBRE, no te cap misteri, tres llargs que no saltres els em fet en dos, tota assegurada amb una certa austeritat i amb un darrer llarg amb una mica de "sal i pebre". Amb un sol ràpel de 60 metres ens durà un altre cop a peu de via.
Per arribar a la via sortirem de la zona recreativa i seguirem el camí per la canal que porta a la Cova Gran de la Codolosa. Uns 50 metres abans d'arribar a la esmentada cova, Veurem una fletxa petita a peu de via i algún parabolt de la via.

La via 29 DE FEBRER, tampoc te cap misteri. Un seguit de plaques partides per una mena de feixes, ens duran al final de la via en dos llargs. tots dos assegurats per parabolts. A destacar la placa final del darrer llarg amb una roca de pelicula. La baixada, doncs per la dressera de Fra Garí si no volem fer res mes però jo no recomano baixar per la mateixa via. La via eestasituada a la part més esquerra de la popular paret que anomenem "la Codolosa" amb una mica d'instint aventurer, trobarem el peu de via.

Dos vietes noves per la cole que a mi, particularment, m'han deixat una sensació com si no hages escalat, pero "pa gustos, colores" No em molentaré en afegir fotos, per que no aporten gaire cosa, només la dels quatre matats que em escalat avui.

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó, Didac García, Agustin Pérez i Joan Prunera

Via MALALTS DE ROCA a la Paret del Devessó. Malanyeu

Diumenge 5 de gener de 2020

Aquesta vi no es de les mes maques que he fet en aquesta zona, millor dit, es la pitjor. Així, clar i català, un bon exponent de com obrir un nou itinerari sense cap sentit, però es el que hi ha i les coses no es poden criticar si no les tastes.

La via es de la part més esquerra de la paret del Devessó i esta encaixada entre la via Aina i la Terennà domèstic, obrint-se pas entre roca dubtosa i molta vegetació per acabar on normalment acaben totes les vies i rematant-la, per esgarrapar deu metres més, per un esperó, que malgrat tot, pot estar be. Esta equipada amb poquíssimes expansions i un munt de ponts de roca, sabines llaçades i bagues amb nusos encaixats a les fissures, tot bastant "cutre" i que nosaltres hem canviat la majoria.

Son tres llargs de corda, el primer molt trencat i brut, el segon només amb un curt passatge de bona roca i un tercer, que malgrat es el més fàcil, hi ha un moment que no tens ni idea per on continuar.

La via comença uns metres a l'esquerra de la via Aina, amb un pont de roca vell a un parell de metres pel damunt nostre

1r llarg: III, IV, V, IV, IV+ i IV, un parabolt, nusos encaixats , ponts de roca i savines llaçades en uns 40 metres
Comencem pujant per terreny fàcil i poc a poc ens anem acostant a un ressalt que no inspira gaire confiança. Un cop en el ressalt, veiem que podríem assegurar-nos a la via Aina, però superem el ressalt amb cura i seguim els ponts de roca i les sabines fins arribar a una placa compacta on hi ha un partabolt, Superem la placa i entrem per l'esquerra a un diedre molt trencat i brut fins assolir la reunió en una bona cornisa.

2n llarg: III, V, IV, V, V+/A0e i III, un parabolt ponts de roca i un parell de sabines llaçades en uns 30 metres
Sortim grimpant entre matolls i pedra solta fin una placa inclinada que en durà a un ressalt de bona roca. L'ataquem per la dreta per un diedre amb vegetació i ens decantem a l'esquerra llaçant una sabina seca i pujant recte amunt. Tenim el pas més difícil de la via que tindrem que entrar en una petita cornisa però molt brut i trencada. Un parabolt ens ajudarà a fer-ho en lliure o A0, depenent del pànic que tinguem. tot seguit, farem un flanqueig ascendent per una mena de feixa fina la reunió en un nínxol i de dos arbres.

3r llarg: IV i IV+, dos ponts de roca en uns 25 metres
Sortim vers una llastra que la podem pujar per placa i una curta bavaresa per seguir un altre cop per placa compacta i arribarem al cap de munt de la cinglera. Es aquí que no sabia per on continuar. a l'esquerra podria sortir caminant i davant meu tinc un esperó de roca i mirant la inexacta ressenya, decideixo atacar l'esperó. Primer un ressalt i entro en un petit diedre i segueixo per l'esperó, a la dreta, veig un pont de roca que em queda lluny però ja sóc dalt de l'esperó. La reunió es d'un parabolt i un arbust mig sec.

El descens el podem fer en ràpel des de la veïna via de l'Aina, però des de que vaig descobrir que es pot baixar caminant, passo de rapelar si no hem de fer cap via mes.

Nova cia per la cole i m'han d'enganyar molt, però molt, per tornar a repetir-la...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 

Diedre selvàtic al primer llarg

El pas difícil del segon llarg

La llastra del darrer llarg

L'esperó final de la via

Els dos, plegats, sumen 122 anys...