dimarts, 17 de març de 2020

Vies ESCALADORS BUCÒLICS i BONA FEINA a la Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 29 de febrer de 2020
Aquests dies, els blogs que més o menys segueixo, detallen unes noves vies que han obert a la Serra de Corbera, prop del coll de l'Oreller i dels Rasos de Peguera en el terme municipal d'Espinalbet. No he estat mai en aquest indret, sols en els meus primers temps d'esquiar als Rasos, per enllà els anys 80'. Així doncs amb les explicacions dels blogs i un parell de vies en vista ens decidim.

Des de Berga prendrem la carretera que va als Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins al Santuari de Corbera. Arribats al santuari, que està en obres, ens desviaran per una pista a l'esquerra i de seguit tornarem a la pista principal. Seguirem uns 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera. El vehicle el podem deixar un centenar de metres en davant en algun lloc adient tot i que són petits.

Les vies estan totes equipades amb parabolts. L'escalada és de diedres, plaques i ressalts i totes dues es poden fer en un parell de llargs i amb les reunions preparades per rapelar. Podem arrodonir les proteccions amb algun tascó i friend docs l'orografia de la roca ho pemet sense ser del tot necessari. Pel descens, ho farem en dos ràpels, tots amb corda simple doncs s'arriba de. Tenir en conta que la corda es pot enganxar en algun arbre o vegetació que són abundants. Comte amb les cordes en els primers llargs, doncs estem a peu de pista i passen vehicles.

Hem descobert un lloc bonic amb vies divertides en un indret d'alta muntanya, doncs escalem sobre els 1.400 metres d'altura. Tornarem de nou que en vist un parell més de vies prou interessants

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera






1 comentari:

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.