Via ALBERTO GONZÁLEZ al Serrat d'en Muntaner, 18 anys després

Dijous 8 de julio de 2021

Buscant un itinerari fàcil per aquesta matinal, hem anat a parar al Serrat d'en Muntaner. Portàvem unes ressenyes d'aquesta paret inclinada i la primera idea era fer la Traca i mocador, però entre la calor i que no tinc massa clar on comença, ens hem decantat per la Alberto González , Ha estat després de fer-la que buscant amb la meva llibreta d'escalades que la vaig escalar  l'any 2003. No recordava res de la via i m'ha sorprès, no l'he trobat tan fàcil com la pinten per les "xarxes", els anys, que deuen passar factura o bes a saber que.

Des del pàrquing de La Vinya Nova, marxem on comença el camí de les Artigues i un cop arribem al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix prenem un corriol a mà esquerra que entre ziga-zagues els porta a peu de la vistosa paret inclinada. Entre dos arbres més o menys gruixuts comença la via. Parabolt visible a pocs metros del peu de via.

1r llarg: IV i IV+, uns 6 o 7 parabolts i uns 45 metres
Comencem en escalada fàcil fins a un petit ressalt amb un pas fi, però protegit, entrem en terreny més fàcil fins que es fa un pél més vertical. Seguim en vertical amb tendència la dreta amb bona roca. En algun punt la roca és plena de pols degut a que si ha plogut pot regalimar aigua. Trobem un antre pas finet i ens decantem a un tram més vertical i amb bona roca i de seguit arribem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV+ i III+ uns 4 parabolts i uns 30 metres
Marxem de la reunió per la dreta per terreny fàcil vers a un ressalt assegurat per una expansió. Continuem escalant fàcilment fins a un mur ben vertical. Passos fins amb roca de primera i assegurats per dues expansions superem aquesta paret i entrem en dificultat fàcil fins a arribar a la instal.lació de la reunió i ràpel.

Pel descens farem un parell de ràpels des de les reunions amb les dues cordes i ja serem un altre cop a peu de via.

Bona via per combinar-la amb d'altres properes de la zona

Escalada realitzada per: Joaquim Homs i Joan Prunera

Primer llarg

Recuperant el primer llarg

Segón i darrer llarg

Foto abans de fer els ràpels

DÍEDRE JOAN COLET a Coll Roig, El Ripollès

Dissabte 3 de juliol de 2021

El 21 de juny, en Toni Vilaseca em va enviar un whatsapp dient-me que ja havien acabat d'equipar una nova via amb el Santi Sanz a Coll Roig, i evidentment, a la que hem pogut, tenim sobrats motius per apropar-nos.

La via després d'una bona feinada de neteja, ha quedat prou correcte per gaudir d'un matí en aquest lloc, ara ja tan "mediàtic", del Ripollès. Té poc ambient o gens, perqué es va obrint pas entre el bosc netejat a la recerca d'un diedre en diagonal. L'única "pega" és que els dies que ha plogut, crec que serà inpracticable la tercera tirada. Tot i que la roca és bona, en el tercer llarg, l'adherència no és massa bona, però fent A0, es pot "trampejar".

L'aproximació la farem igual que per anar a la via Malalts de Roca, que és a pocs metres d'aquesta, només seguirem el camí de pujada i en quinze metres, ja som a peu de via. Químic a la vista. Tot i que a primer cop d'ull sembli una via ràpida, per a nosaltres no ha estat així. una de les ventatges es que no toca el sol al matí.

1r llarg: V, V+/A0, V, IV+ i IV, 11 parabolts i uns 30 metres
Comencem amb un llarg flanqueig per placa fins que els parabolts ens menen a la vertical. Passos difícils, però amb bona roca i no gaire obligats ens faran tibar de valent. En un punt ens quedem aturats, perqué la propera expansió és lluny. Trobarem una sèrie de bústies que no es veuen bé i podrem encadenar uns bons passos fins que perdem dificultat i en flanqueig ascendent, arribarem a la reunió.

Ara farem un petit canvi de reunió. Caminarem uns metres fins un esperò on comença el segón llarg.

2n llarg: IV, V i IV, 4 parabolts en uns 25 metres
Pugem per l'esperó amb bona roca. Al mig trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat arribem a un petit ressalt i en poca estona arribem a la que seria la reunió. La deixem i descendim uns metres fàcilment fins a la cornisa de terra que tenim davant de la tercera tirada.

3r llarg: IV+, V+/A0, V+, Ae i IV+, 11 parabolts en uns 30 metres
Comencem per placa en vertical fins a uns matolls i comencem el llarg flanqueig ascendent per la placa. Passos d'adherència a controlar, però no obligats ens portaran a uns bonics passos de bavaresa combinats amb placa. En un punt, els parabolts ens obliguen a seguir en vertical. Aquí, nosaltres, fem tres passos en Ae fins a arribar a la reunió.

4r llarg: V, IV i III+, 3 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt. La roca rellisca prou. Ficats en el diedre superem el ressalt i continuem per placa inclinada plena de fissures i forats amb una escalada plaent i divertida. Podrem posar tota mena d'assegurances flotants fins a arribar a la reunió que és al terra al costat d'un arbre.

La baixada és el camí habitual de baixada d'aquest tram de paret. També es pot rapelar la via des de les reunions que són equipades amb anelles.

A estat una bona escalada, perqué a tots ens ha agradat força i ja donem la jornada per acabada i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Gracía, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

El segon llarg

La "desgrimpada" per accedir a la segona reunió

La difícil tercera tirada

Recuperant la tercera tirada

El divertit darrer llarg

Bona via i sense sol i calor

Vies NORMAL i Aresta BRUCS a l'Agulla del Sol Ponent. Agulles. Montserrat

Dissabte 26 de juny de 2021 

Les propostes, de cops surten be i d'altres malament, aquest ha estat el cas i com vàrem perdre massa el temps en trobar la via i no ho vem saber resoldre i que el sol picaba de valent, vem decidir fer un parell de vies que, al menys, feia tren-tacinc anys que no les escalava i serien ràpides de fer.

La NORMAL de l'Agulla del Sol Ponent va ser la segona via que vaig escalar després de l'Aresta Brucs de l'Agulla Pelada el febrer de 1979, tot un repte per a mi sent la primera via en que vaig despitonar un clau.

Trobarem poc equipament, un burí vell i un clau falcat amb un altre clau però serà una bona obcio per emplaçar tant tascons com friends. Antigament feiem reunió d'un arbre i d'aquest tambe rapelàvem, ara hi ha una bona instal.lació per fer-ho.

Com ja es tard i com ja dic, el sol apreta de valent, farem l'Aresta Brucs que hi ha a la seva esquerra. Escalda típica d'aresta amb uns passets finets al seu bell mig.

Au, cap a casa que fa calor!

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La via Normal

La via Normal

L'Aresta Brucs

L'Aresta Brucs

Via DOMÈNEC FAURA al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

 Dissabte 12 de juny de 2021

Aquest és un pany de paret que la veritat, no és massa agradable, ja vaig tenir l'experiència de les seves veïnes, les vies del Guillem i la Núria. Aquesta segueix la seva mateixa tònica, però més difícil. No serà una via que desitge repetir algún dia. Oberta, sembla ser des de sota, té algun llarg bo com el quart i el darrer, El primer, ja et posa les piles i seria un bon llarg si no fos per el brut que està. El cinquè té massa matoll i és perdedor. La via resta equipada amb claus i parabolts. Alguns claus no són massa, diríem, "catòlics". Com a mala cosa o curiosa, si més no, és que en alguns trams hi ha pintat a la roca, taques liles per no perdre't i gual que pintades, de manera maldestra, les assegurances, tant claus com "xapes". Bé, és una via per "col.leccionistes", que de ben segur, no hi tornaré. Via dedicada a un amic dels aperturistes.

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns cent de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins a pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via del Guillem. Seguim uns metres a l'esquerra fins a trobar la placa metal.lica que indica el començament de la via. Una mig hora d'aproximació.

1r llarg: V+/Ae, 18 assegurances entre expansions i claus en uns 40 metres
Comencem escalant una bavaresa que tenim  al damunt, pas no obligat, Després entrem en un terreny molt brut amb molta molsa i de seguit en un diedre també molt brut. Seguim per placa amb tendència la dreta amp passos fins (algún Ae), fins a fer un flanqueig terrós i amb fang per superar en vertical un ressalt i arribar a la reunió 

2n llarg: llarg caminant de trancissió 80 metres
Aquest llarg és de tràmit i el farem caminant en pujadaa seguint taques liles que hi han pintadses al terra. 

3r llarg: IV, II i III, 2 expansions en uns 40 metres
Llarg fàcil i també de tràmit amb uns pas al començament i un altre al arribar a la reunió 

4r llarg: Ae, V, IV+ V i III, 7 o 8 assegurances entre parabolts i claus en uns 25 metres
Damunt nostre tenim un fort desplom amb un clau col.locat cap a baix que no inspira confiança. Ens allarguem molt i arribem al parabolt. Amb un parell de passos en Ae, sortim en lliure i seguim amb un flanqueig llarg a la dreta a sota d'un ressalt. Pas difícil amb tendència a la dreta i continuem per terreny un xic trencat fins a arribar a la reunió

5è llarg: Ae, V, IV+, 5 assegurances entre parabolts i claus en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt, aquí tot és molt trencat i amb terra. Fem un pas d'Ae i seguim per zona de molt matoll. Hi han taques liles a la paret que més o menys ens indican per on arribar a la reunió. Molt a prop, a la dreta tenim la reunió de la via del Guillem.

6è llarg: III i IV+ un parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment però amb herba i terra fins a un fort ressalt (taques liles a la paret) on hi ha un únic parabolt del llarg. Pas atlètic, però franc, ens fa arribar a la reunió amb cadena.

7è llarg: V+/A0, IV i V+/A0, 7 parabolts i un clau en uns 30 metres
Ens enlairem a cercar els tres parabolts que veiem des de la reunió. Amb passos forts anem progressant fins al darrer parabolt, llavors sortim en flanc a l'esquerra fent un llarg flanqueig que ens porta a un últim ressalt força dur, però no obligat i ja serem al final de la vía

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via, vers les torres elèctriques, fins a arribar al bosc i tot seguit fins el tallafoc de les torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins a l'última on desgrimpem o fent servir una instal.lacio amb bagues posant una corda a manera de passamà. Amb cura seguim baixant per terrasses d'herba fins al corriol, que ens porta a la pista, molt visible. Uns 3/4 d'hora de baixada. Diuen que es pot rapelar tota la via, però jo no ho recomano i malgrat tot, nova vía per la "cole" 

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

La part lletja del llarg

El primer llarg des de la reunió

El fort començament del quart llarg

El quart llarg des de la reunió

El perdedor cinquè llarg

El fort començament del darrer llarg

Sortint de la part difícil del darrer llarg

Ja som al final

Via Los Hijos de Palau. Paret de la Formiguera, Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 5 de juny de 2021

Baixant del Cilindre, vàrem veure una gent penjada en el vessant més oriental de la Paret de la Formiguera i aquest cop ens hi hem acostat. Per accedir a la via seguirem el camí que va a la Ferrada i en un punt que veiem la paret pugem per una canal entre el bosc i matolls fins a arribar a la base de la paret. Nosaltres aquest cop, hem preferit pujar per la fàcil via Bob Esponja, en un parell de llarg que et deixen pràcticament a peu de via.

La via es més interessant que a primera vista pot semblar, tota equipada amb prabolts, la podrem combinar amb qualsevol de la zona. Sol al matí i ombra a la tarda.

1r llarg:V, V+ i IV+, uns 7 o 8 parabolts i una baga en un arbust en uns 25 metres
Començament fi amb un tram de passos més difícils per arribar a l'arbre. Passar per sota l'abre i seguir en vertical fins que el parabolts ens porta en diagonal a la dreta fins a la reunió.

2n llarg: IV, V+/A0e, V, uns 7 o 8 parabolts  en uns 25 metres
Sortim en escalada fàcil vers un marcat esperó. Ens situem en una cornisa amb un gran blog als peus d'una placa amb un diedre. El pas per accedir al diedre és prou difícil però no obligat. Després seguirem en escalada difícil fins a arribar a la reunió.

El descens el podem fer amb un ràpel des de la reunió veïna o bé caminant pel descens normal de la Formiguera.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera amb els companys Agus i Chus

Per on va la via

El flanqueig per arribar a la reunió

El segon llarg

Els quatre

Via NO VENDAS LA PIEL DEL OSO SIN HABERLO CAZADO, dotze anys després. Els Estrets d'Arnes

Dissabte 22 de maig de 2021 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada

El llarg nom d'aquesta via, és una bona opció a altres vies més massificades com la Salsitxes Tibetanes o la Caspa i càries. De les mateixes característiques com a roca i llagaria, però amb menys expansions, ens deixarà unes bones sensacions i bon ambient.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins a un pàrquing, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parabolt adient per muntar l'R0.

1r llarg: II i III un clau en uns 55 metres
Sortim escalant per la dreta tot seguint l'esperó per la dreta d'una mena de diedre. La tirada és llarga, però fàcil i només trobarem un clau de via. La reunió la farem d'un parabolt i un espit vell molt separats.

2n llarg: III, neta en uns 40 metres
Prosseguim per l'esquerra i anirem escalant per placa tombada i amb poca dificultat vers una placa/diedre característica que tenim amunt. La reunió és un bon replà amb dos parabolts amb anella.

3r llarg: IV i IV+, tres expansions i uns 30 metres
Comencem a escalar per placa on trobarem uns forats a modus d'escalons característics. És més fàcil del que sembla. En un punt la placa es va fent estreta i continuem amb una curta bavaresa, al final de la qual flanquegem a l'esquerra amb roca a controlar fins a la reunió als peus d'una gran placa.

4t llarg: IV, V-, IV+, cinc expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a tocar de la canal. Pugem pel cantó esquerra de la placa i proguessivament pel seu bell mig. Les expansions són distants. En un punt la placa es fa molt llissa i ens decantem a la dreta pujant pel fil de l'esperó de la placa fina trobar una sabina amb una baga molt vella. D'aquí amb clar flanqueig a l'esquerra fins a entrar d'ins d'una canal. La reunió és uns dos metres pel damunt de la canal, poder per esllavissades de terra. Reunió incòmoda.

5è llarg: IV+ i IV, quatre expansions i uns 40 metres
Comencem en "remonage" uns metres on ens podrem ajudar amb un arbust a col.locar-nos a la placa de l'esquerra. Seguim per placa fins a un tram vertical de bona roca. Un cop superat, entrem en terreny trencat i delicat fins a un bon replà on muntem la reunió

6è llarg: V i IV+, cinc expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical de la reunió o per la dreta segons les nostres possibilitats a cercar l'expansió que és força amunt. Continuem per placa en direcció a una canal/diedre amb un arbre al mig. Podem pujar per l'arbre o bé pel ressalt de l'esquerra i seguir per diedre fins un ressalt amb una bona fissura al seu bell mig. Superat el ressalt seguim fins a arribar a la reunió.

7è llarg: III i IV dues expansions i uns 15 metres
Ara tenim dues opcions, pujar per l'esperó de la dreta o bé per la placa de l'esquerra. Aquesta última té dues expansions i serà la que escollim. Sortim amb flanqueig ascendent per l'esquerra fins a l'expansió i llavors en vertical, la reunió. També podem seguir una vintena de metres més amb una fàcil grimpada fins a el mateix cim de la Gronsa Sud.

Per baixar del cim desgrimparem fins a un coll i al costat d'un arbre trobarem una instal.lació de ràpel. Són trenta metres justos fins arribar al bosc. Després del ràpel, seguirem fins un coll o bretxa de la cresta carenera de les Gronses i tot seguit davallarem per una canal boscosa fins a unes cordes fixes. Sempre seguin un feble camí i alguna fita, en durà al camí dels Estrets sense cap mena de problema.

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Tercer llarg

Quart llarg

La placa del quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Part mitja del sisè llarg

Darrer llarg

Vistes del riu dels Estrets

El cim de la Gronsa

Dia magnífic de primavera

Via ORIGINAL o NORMAL a l'Esperó Sud per la variant de la XEMENEIA de la Paret de l'Os. Sant Llorenç de Mongai

 Diumenge 16 de maig de 2021

Tenia coneixement d'aquesta xemeneia final en el primer llibre que vaig tenir de "ESCALADAS EN LA NOGUERA". En aquest llibre, no queda massa clar que és la via Original i la Normal, ja que el croquis de les vies, al meu entendre, no són massa clarificants. Ara fa vint i un any que la vem seguir per primer cop i tot de casualitat, perqué havia massa gent al darrer llarg de la via Normal i vam decidir aventurar-nos dins la xemeneia. He repetit la via Normal o Original infinitat de cops i ara ens hem decidit per escalar la xemeneia.

L'aproximació a la paret pot ser de 5 minuts o nul.la, depenent d'on venim. Només hem de superar un ressalt a la vora la carretera i situar-nos a peu de via. Parabolt visible a uns 6 metres del terra

1r llarg: IV i IV+ i 5 parabolts en uns 35 metres
Comencem per placa agraïda, però vertical, en direcció a la vistosa llastra. Passarem per una reunió que no la utilitzarem i en ficarem dintre de la xemeneia. Amb tècnica d'encastament anirem pujant. La roca és polida pel pas de les cordades. En un punt ens veiem obligats a sortir de la xemeneia i de seguit arribarem a un replà on muntarem la reunió de dos pitons i un parabolt.

2n llarg: I, V i IV i 3 parabolts en uns 25 metres
Sortim per una mena de feixa pràcticament caminant en direcció a un esperó on hi ha un arbust. Just al seu damunt hi ha un parabolt. Seguim pel fil de l'esperó amb passos difícils fins que decau la dificultat i entrem en un replà on hi ha la reunió

3r llarg: IV, IV+i IV+, 5 parabolts i 1 pitó en uns 30 metres
Ens enfilem vers un esperó vertical per blocs. Fem un pas de flanc a la dreta i entrem en un una cornisa. La superem per la dreta i seguim per placa fins a un bon ressalt. Trobarem dos parabolts i un pitó. Amb passos atlètics i un xic desplomats superarem el ressalt per l'esquerra. Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió pel fil d'una petita cresta.

4t llarg: III i IV, neta i uns 25 metres
De la reunió, n'encarem per la dreta a cercar l'entrada de la xemeneia. Pujarem en vertical en forma de "X" fins a una mena d'arrels d'un arbre. Damunt nostre tenim un gran blog encastat que el superarem per dits i tot seguit dempeus al seu damunt on ja veiem el final de la xemeneia. Sortirem per la dreta i entrarem a la reunió i final de la via.

El descens el farem resseguint un corriol marcat que ens durà a un camí fitat fins a un coll i tot seguit, el camí a la dreta que ens portarà a la carretera. Uns 20 minuts de descens.

Per més informació:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/12/paret-de-los-espero-sud-via-normal.html

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera amb els companys Agustín Perez i Jesús Rodríguez

Primer llarg a la xemeneia

Segon llarg

L'entrada a la xemenia del darrer llarg

Sortida de la xemeneia

Final de la via