dilluns, 17 de maig de 2021

Via ORIGINAL o NORMAL a l'Esperó Sud per la variant de la XEMENEIA de la Paret de l'Os. Sant Llorenç de Mongai

 Diumenge 16 de maig de 2021

Tenia coneixement d'aquesta xemeneia final en el primer llibre que vaig tenir de "ESCALADAS EN LA NOGUERA". En aquest llibre, no queda massa clar que és la via Original i la Normal, ja que el croquis de les vies, al meu entendre, no són massa clarificants. Ara fa vint i un any que la vem seguir per primer cop i tot de casualitat, perqué havia massa gent al darrer llarg de la via Normal i vam decidir aventurar-nos dins la xemeneia. He repetit la via Normal o Original infinitat de cops i ara ens hem decidit per escalar la xemeneia.

L'aproximació a la paret pot ser de 5 minuts o nul.la, depenent d'on venim. Només hem de superar un ressalt a la vora la carretera i situar-nos a peu de via. Parabolt visible a uns 6 metres del terra

1r llarg: IV i IV+ i 5 parabolts en uns 35 metres
Comencem per placa agraïda, però vertical, en direcció a la vistosa llastra. Passarem per una reunió que no la utilitzarem i en ficarem dintre de la xemeneia. Amb tècnica d'encastament anirem pujant. La roca és polida pel pas de les cordades. En un punt ens veiem obligats a sortir de la xemeneia i de seguit arribarem a un replà on muntarem la reunió de dos pitons i un parabolt.

2n llarg: I, V i IV i 3 parabolts en uns 25 metres
Sortim per una mena de feixa pràcticament caminant en direcció a un esperó on hi ha un arbust. Just al seu damunt hi ha un parabolt. Seguim pel fil de l'esperó amb passos difícils fins que decau la dificultat i entrem en un replà on hi ha la reunió

3r llarg: IV, IV+i IV+, 5 parabolts i 1 pitó en uns 30 metres
Ens enfilem vers un esperó vertical per blocs. Fem un pas de flanc a la dreta i entrem en un una cornisa. La superem per la dreta i seguim per placa fins a un bon ressalt. Trobarem dos parabolts i un pitó. Amb passos atlètics i un xic desplomats superarem el ressalt per l'esquerra. Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió pel fil d'una petita cresta.

4t llarg: III i IV, neta i uns 25 metres
De la reunió, n'encarem per la dreta a cercar l'entrada de la xemeneia. Pujarem en vertical en forma de "X" fins a una mena d'arrels d'un arbre. Damunt nostre tenim un gran blog encastat que el superarem per dits i tot seguit dempeus al seu damunt on ja veiem el final de la xemeneia. Sortirem per la dreta i entrarem a la reunió i final de la via.

El descens el farem resseguint un corriol marcat que ens durà a un camí fitat fins a un coll i tot seguit, el camí a la dreta que ens portarà a la carretera. Uns 20 minuts de descens.

Per més informació:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/12/paret-de-los-espero-sud-via-normal.html

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera amb els companys Agustín Perez i Jesús Rodríguez


Primer llarg a la xemeneia

Segon llarg

L'entrada a la xemenia del darrer llarg

Sortida de la xemeneia

Final de la via

2 comentaris:

  1. La via Original no anava per la xemeneia del primer llarg, quan arribes casi al seu peu, flanquejaves a la dreta. Però el terreny és molt descompost i en la segona repetició va caure un bloc com un armari a la carretera, i aleshores es va pujar per on ara es puja, la xemeneia. Respecte al quart llarg, per la xemeneia es feia bastant, perquè per la via original abans només havia el clau del flanqueig i la tirada era a pel, per la Xemeneia de l'esquerra podies posar algun clau o baga (encara no existien els fissurers i friends). Aquesta via originalment només havia un clau en la primera R un altre en el desplom del 3r llarg i el clau del flanqueig. Així és com la van deixar el Jordi Vidal i el J.E. Farreny

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mingo, llavors la xemeneia del final es una variant de la Normal?, Samb quei la va escalar per primer cop?

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.