Via A DUES MANS. Pas Nou, Vilanova de Meià

Dissabte 7 de maig de 2022

El Camí de l'Escala del Pas Nou és com abans se'l coneixia aquest estret congost i que ara popularment els escaladors l'anomenem simplement Pas Nou. De temps, ha estat ple de vies a l'ombra de la imponent muralla de la Roca dels Arçons o Roca dels Arcs, a cavall entre la comarca del Pallars Llussà i la Noguera, en plena Serra del Montsec o de Meià. Aquestes parets situades a la dreta del Pas Nou permeten una escalada poc contínua pel fet de les seves innumerables feixes. La via A DUES MANS és un bon exemple, encaixada un tant amb calçador ens permetrà d'una escalada prou entretinguda però sense continuïtat.

He d'aclarir i advertir que nosaltres ens hem trobat que falten els cargols i plaquetes de la primera reunió, les de la tercera expansió del segon llarg i tres més expansions del darrer llarg. Nosaltres hem estat previsors i ho hem pogut resoldre portant cargols i plaquetes recuperables que ens hi han permés progressar. El que hem col.locat, despès ho hem tret. Dit això, no sé si els aperturistes o reposaran, aquí queda dit.

Per accedir a la via, deixarem el vehicle ens els punts adients que hi ha a la carretera. Pujarem per una canal molt evidren amb unes marques grogques al peu de la carretera i amb deu minuts i escacs, arribarem al peu de via. No confondre amb unes vies que hi ha a l'esquerra i a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, V, II, Ae i V, 6 o 8 expansions en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret vertical però franca de preses. Anirem progressant en vertical fins arribar a una petita feixa que ratlla la cinglera. Trobarem una mena de reunió i enfilarem per paret mol vertical i llissa. Dos parabolts ens ajudaran amb un parell de passos en Ae. La sortida és difícil, però amb bones preses, tan sols per arribar a la reunió hi ha terra i pedres soltes. Com ja he dit, de moment haurem de posar els cargols i les plaquetes a la reunió.

Ara caminarem per una ampla feixa fins a la paret del davant i muntant l'R2 en uns arbustos

2n llarg: IV, V, V+/A0e, IV+ i IV 4 o 5 expansions i uns 30 metres 
Seguim per paret vertical i bones preses de mans fins a un petit ressalt. Aquí, de moment, haurem de repondrer el cargol i la plaqueta de la expansió. Pas dífícil en diesdre un xic trencat per l'esquerra i superem el pas (possible A0e). Tot seguit pugem una mica i de seguit a l'esquerra entrant en una feixa i muntem reunió.

Passem entre un arbre gruixut i ajudats per una corda fixe, anirem en diagonal per la feixa amb molta pedra solta fins a una placa tombada on hi ha la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V+, IV i V 5 o 6 expansions i uns 30 metres 
Pugem fàcilment per la placa tombada una bona estona fins que és redreça. Seguim per placa vertical i entrem en un petit nínxol. Tenim un bon ressalt assegurat per dos parabolts, (pas atlètic de V+) i seguim per una placa a mà dreta i un cop superada entrem en un bosc penjat on hi ha la reunió.

4t llarg: II, IV i IV+ 4  expansions i uns 20 metres 
Seguirem ara per l'esquerra seguint una corda fixe fins a un esperó amb un arbre al seu peu. Per l'esquerra de l'arbre escalarem amb cura, la pedra sembla trencada, però no ho és. (En aquest llarg haurem de fer la mateixa operació de repondre els cargols i plaquetes en els parabolts a escepció del darrer que si és senser) Pugem en vertical per l'esperó i sortirem per la dreta, aquí sí que la roca és trencada i de seguit arribarem a la reunió final.

El descens el farem pel cantó oposat a la via seguint una traça de camí vers el nord i després el seguirem cap avall fins a la carretera i després al cotxe, en total una mitja hora.

Ha estat una bona escalada i divertida, sobretot el tenir que afegir cargols i plaquetes escalan, i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

El dos passos d'Ae

Els companys recuperant el llarg

El pas difícils del segon llarg

El tercer llarg

Encarant el darrer llarg

Acabant la via

Foto-cim

Via ESCALADORS BUCÒLICS a la Paret de la Batalla al Clot de Vilamala, El Solsonès

 Divendres 6 de maig de 2022

A mitjans de l'any passat i principis d'aquest, s'han anat obrint una bona fornada de vies en aquest pany de paret del Clot de Vilamala. El fet que per accedir al peu de via s'ha de rapelar qualsevol via que vulguem fer, fa que freni el poder anar a escalar aquí, com que per molts, el ràpel pot ser una maniobra senzilla i fins i tot divertida, per a mi, no ho és gens per raons que molts companys ja sabeu (he, he, he...). Després de tres intents d'anar a fer la via ressenyada i per diferents raons, sobretot pluja i fred, amb el company Xavi, decidim anar-hi. És una via ben trobada, tota equipada amb aire entre assegurances en els llocs fàcils, però haurem de tenir molta cura amb la roca, tot i sanejada necessita ser escalada força temps per ser neta i crec que no ho serà mai del tot.

L'aproximació la farem sortint de Solsona en direcció a Coll de Jou i en el quilòmetre 20 al costat d'unes ruïnes i un dipòsit d'aigua a mà esquerra podrem aparcar el vehicle tant a la dreta com a l'esquerra. Caminarem per la gran esplanada en direcció Est fins a guaitar unes fites que baixen per el sotabosc. Per corriol poc marcat anirem baixan, ara cap el Sud i ja pel llom de la cinglera seguirem fites fins a arribar a la reunió/ràpel al costat d'uns matolls. Anirem amb molta cura d'arribar a la reunió, com que ja serem abocats al buit. El ràpel té una cinta amb el nom de la via.

Per accedir al peu de via farem un primer ràpel de 30 m. fins a la R4, després un de 60 m molt, però molt just, les cordes arribem pel "xiclet" de la corda (recomano fer un ràpel anterior) fins a la R2 i un darrer de 55 fins al peu de la canal. Haurem d'equipar els ràpels amb mosquetons pel descens que recuperarem a la pujada, ja que les reunions no tenen argolla.

1r llarg: IV+, IV i III, 3 expansions i uns 30 metres
Comencem en vertical per placa un xic humida a la recerca dels millors còdols i seguin els parabolts, molt lluents. A mig llarg, la dificultat decau i es fa més fàcil fins que arribem a la reunió. Aquest  llarg, nosaltres l'hem empalmat amb el segon.

2n llarg: II, neta i uns 25 metres
Llarg de transició, molt fàcil i tombat que ens permet arribar a un gran relleix on muntem la reunió.

3r llarg: IV+, V, IV+ i IV, unes 7 expansions i uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra seguin els parabolts que ens portaran a la part més feble del gran balmat que tenim damunt nostre. Trobarem uns passos verticals i una mica trencats, però els parabolts propers ens ajudaran. Un cop superat aquest tram, seguirem lleugerament a la dreta, ja amb més bona roca, fins a la reunió.

4t llarg: IV, unes 4 expansions i uns 35 metres
Seguim en vertical de la reunió superant petits ressalts amb bona roca. En un punt escalarem cap a la dreta amb la mateixa tònica sempre fixant-nos en els parabolts que ens indiquen el camí a seguir, Am bona roca arribarem a la reunió.

5è llarg: III, IV i III, 2 expansions i uns 30 metres
Encarem el darrer llarg sortim per la dreta a cercar uns ressalts i així tota l'estona fins a la darrera reunió.

El retorn és pel camí que hem fet de baixada, com no podia ser d'altra manera. Via sense cap pretensió i la més fàcil de les obertes aquí i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per:  Xavi Díez i Joan Prunera

Descens i recorregut de la via

El primer llarg

Tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Quart llarg

Recuperant el quart llarg

Darrer llarg

Vistes del Clot de Vilamala

Final de via

Via RINGO STARR a l'Agulla del Romaní, Regió dels Frares. Montserrat

Dissabte 30 d'abril de 2022

La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari com salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Seguim els passo del germans Masó i ens endinsem al cor de la Regió dels Frares. Es una via ben trobada, típica d'ells, aprofitant un contrafort de roca, en algún tram discreta, i un segon llarg d'aventura i d'ambient, que necessitarem, fins a 6 o 7 cintes, per llaçar sabines.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. Tindrem que aguditzar el "raro instinto del hombre blanco" per trobar el peu de via. Anant pel camí i trobem una canal a la dreta, la travessem i pugem pel bosc a trobar un primer contrafort de roca, el passem de llarg i el proper que tenim a la dreta es el nostre. Començament de via trencat i brut.

1r llarg: II, IV, III, IV+ Ae i II, dos espits i uns 30 m
Pugem per rampa fàcil però bruta i trencada fins a un petit ressalt. Hi ha una sabina que podem llaçar. Seguim lleugerament a la dreta i el superem. Entrem en terreny fàcil i de millor roca fins una llastra, aqui podem emplaçar un bon pont de roca. Superem la llastra i encarem una placa de roca bona assegurada per un espit i ens dirigim al fort ressalt. La ressenya original marca un V+ (?) del tot il.lògic, recordo haber fet V+ més fàcils. Jo he fet un pas d'Ae fens fàcil. Un cop superat, anirem fàcilment fins a la reunió que farem en un arbre.

2n llarg: canvi de reunió
Seguirem caminant per cim allargat del contrafort fins a trobar un arbre que sembla possat expesament per poder baixar al coll entre el contrafort i la pròpia l'agulla. En un arbre gruixut muntarem la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V, III, IV i III  dos claus i nombroses sabines i uns 40 m
Sortim de la reunió escalant per placa al costat del diedre que ratlla tot el llarg. La escalada es franca mirant de pujar pel lloc més adient. En tot el llarg trobarem dos claus i nombroses sabines fermes per assegurar-nos. En el segon clau trobarem la maxima dificultat. Quan el diedre es bifurca en dos, seguim en vertical un tres metres i trobarem la reunió de dos espits. Llarg molt ben trobat.

4t llarg: III, III+ i II neta i uns 20 m
Seguim per la placa al costat del diedre fins uns densos arbustos. La via surt per una canal trencada i terrossa de la dreta. Jo m'he permés de sortir per una mena d'esperó que hi ha al devant nostre. La roca es bona i fàcil d'escalar i ens permet una manera més elegant d'arribar al cim.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà un altre cop al camí d'accés a la via

Bona via de tipus clàssica i per col.leccionistes seguidors dels Masó i nova via per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/08/via-george-harrison-lagulla-den-roman-o.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Col.locant un pont de roca

El fort ressalt

Començant el segon llarg

Passat el clau

La tercera reunió

Millor sortir per l'esquerra, per l'esperò

El cim de l'agulla

Via CANTACORBS a la Roca 101 del Serrat del Centenar. Els Frares de Montserrat

Diumenge 24 d'abril de 2022

Encara que faci anys que estic escalant, Montserrat té això, sempre pots trobar una roca o agulla que no has pujat mai. Aquest és el cas del Serrat del Centenar, nom que segons diuen, són les primeres roques numerades amb el número cent del plànol d'en Semir i que la cordada dels escaladors Joan Nubiola i Josep M. Torras les batejaren amb aquest nom.

Seguin els passos dels prolífics germans Masó, decidim anar a una via prou recent però amb poca informació, la via Cantacorbs, una manera de pujar la roca número 101 del Serrat del Centenar diferent i amb més sal i pebre que la via Normal. Amb una equipació austera ens permetrà fer una escalada un xic compromesa però divertida.

En el primer llarg, nosaltres hem entrat remuntant una mica la canal i flanquejant a la dreta fins a cercar el parabolt, per sota la roca amb verdet i molt humida.

Per accedir al peu de via seguirem el camí de l'Alta Ruta dels Frares fins a situar-nos a la base de la roca. Sembla que és una via poc recorreguda i hi ha punts amb roca a controlar

1r llarg: III+, III, A0e, V i IV, 3 parabolts i 25 metres 
Entrarem per la canal que puja per accedir a la via Normal, com ja he dit, del camí, està tot molt humit i amb molt verdet. Flanquegem fàcilment però amb cura fins al parabolt i llavors amb diagonal ascendent fins al ressalt. Farem un pas d'A0e i cercarem el tercer parabolt amb escalada difícil. Sortim amb més tranquil.litat per placa. Hi ha un bon forat per emplaçar un friend del 2. Seguim vers un arbre i que entrarem per l'esquerra per untar reunió de dos parabots.

2n llarg: IV, V, IV+ i III+, 2 parabolts i 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra pujant per un diedre fàcil fins a l'alçada del parabolt. Fem un parell de passos fins i cerquem el parabolt. Continuem en vertical fins que la dificulta decau i arribem a un altre parabolt. Seguim fins a una cornisa i pugem per l'aresta fins que a poc abans d'arribar al cim seguim per la via Normal. La reunió es a terra, per sota del cim i que també ens servirà per a descens.

El descens el farem amb un rapel de 25 metres fins a al peu de la via Normal i després desgrimpant o rapelant d'un arbust per una canal  al peu de via.

Via només per "Col.lecionistes" i per escalar d'una manera diferent d'aquesta roca, que per cert, té unes vistes magnífiques de Frares i Agulles, no entenc com no l'habia escalat antigament. Nova via i roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

l'Accés a la via

El peu de via, molt humit

Començant el primer llarg flanquejant

El segon llarg

El cim de la Roca 101

Via OLGA FRONTERA al Serrat del Poll, tretze anys després

Diumenge 10 d'abril de 2022

L'Olga Frontera és una d'aquelles vies que em va seduir, ja fa una pila d'anys, quan ven anar per primer cop per aquest indret de la Noguera. Vista des de la pista, impressiona com s'enlairen al cel les reves roques estratificades i veient la piràmide del tercer llarg, encara més. No va ser aquest cop quan la vam escalar, ja que no ens vam atrevir. Van passar un parell d'anys fins que la vaig escalar. No la habia tornat a repetir pel fet que els escaladors de Lleida van obrir unes quantes vies al voltant que eren prou llamineres. Ara, com en Dídac feia tant de temps que ens proposava anar-hi i sempre li donàvem "llargues", ens decidim. La via es prou assequible, tot i que haurem d'escalar de valent. Hi ha trams de roca discreta ,però predomina la bona. Semiequipada, ens donarà molt de joc per autoprotegir-nos, aventura i ambient garantit

Arribats al poble d'Alòs de Balaguer, el travessem fins a una cruïlla on a la dreta hi ha una font i a l'esquerra un pont que travessa el riu. Prenem la pista del davant que davalla i la seguim una bona estona fins a un àrea d'esbarjo. Podem deixar el vehicle aquí o seguir un parell de quilòmetres més fins que ja no és transitable i estacionar el cotxe. Tenim el Serrat del Poll davant nostre. L'aproximació és d'un quart d'hora escàs i podrem identificar el peu de via amb una O i una F.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 4 expansions en uns 35 metres
Comencem enfilant-nos a la paret en vertical. La primera expansió és a uns 5 metres. Seguim fins a una segona expansió i entrem en una placa neta amb possibilitat de protegir-la. Seguim per la placa fins la tercera expansió. Ara tenim un petit ressalt que el passem entre uns arbustos per l'esquerra i en vertical arribem a la reunió.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 1 expansió en uns 35 metres 
Sortim en vertical a cercar una bona sabina per assegurar-nos. Continuem en escalada vertical però agradable fins a una expansió. Seguim amb la mateixa tònica fins a un ressalt que superant-lo arribarem a la feixa. Seguim uns metres caminant fins a un arbre amb cable i maillon i muntem reunió

Farem un canvi de reunió caminant per la feixa uns 20 metres fins a la base de la paret (fletxa indicativa). No hi ha reunió, però és a peu pla.

3r llarg: III, IV+, V Ae i IV+, 6 expansions en uns 40 metres 
El llarg estrella de la via. Comencem escalant unes grades fàcils cap a la dreta fins a situar-nos al mig de la gran piràmide (parabolt d'inici). Escalem en vertical uns metres fins a l'expansió que és prou lluny. Ara escalem amb tendència a l'esquerra per placa molt vertical i passos fins. Els més difícils són a la part final. La reunió és penjada i un xic incòmoda que també la podem fer dintre de la canal si no volem estar penjants.

4t llarg: IV, IV+, V, Ae i IV+ 5 expansions i 1 clau en uns 35 metres 
Situats dins la canal/xemeneia escalem en oposició (algun tam trencat) fins a una cornisa entrant a la dreta abocada al buit. Seguim en vertical per un esperó molt dret fins a una petita cornisa als peus d'una placa de roca vermellosa. Aquí trobarem tres expansions i un clau. Segons ressenyes és V+ no obligat i podrem superar aquesta dificultat amb tres passos d'A0. La sortida és vertical i amb la roca a controlar i muntarem la reunió en un petit relleix

5è llarg: IV+; IV, IV+ i IV 2 expansions, 1 pont de roca (mal estat) i 1 clau en uns 35 metres 
Sortim un xip per la dreta a cercar un clau nou i després per l'esquerra fins a una cornisa als peus d'un ressalt protegit per una expansió. El pas és més fàcil del que sembla. Seguim per una diedre/canal fins a un altre ressalt amb una expansió. El superem per l'esquerra i seguim fàcilment fins la reunió. 

6è llarg: III, IV+, IV i IV+, 3 expansions (passem per una reunió) i un pont de roca en uns 40 metres 
Comencem fàcilment fins a un arbre on llacem una baga. Comença un festival de preses per les mans, llarg vertical però magnífic. Anem escalant per placa vertical però amb presses per totes bandes gaudint de l'escalada. En un punt, arribem a un relleix on trobem dos parabolts d'una reunió. Seguim ara per una curta, però vertical placa que al final la superarem per la dreta (pont de roca amb baga vella) i arribarem a la reunió.

7è llarg: II, neta i uns 15 metres 
Llarg molt fàcil, tan sols de tràmit per arribar al final de la via i haver gaudit d'una escalada magnífica

Pel descens davallem uns 10 metres pel cantó oposat a la via fins a un arbre amb bagues i un maion. Farem un ràpel còmode d'uns 35/40 metres fins a la canal que baixarem per camí més o menys còmode finsa una tartera i llavors fins a el camí que travessa el Congost de Mu . Passarem per la passarela metàlica i d'aquí fins el cotxe.

Diuen que les coses bones de la vida, són las coses repetides, aquest és un bon exemple d'una via magnífica.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Regorregut de la via

Primer llarg

Segon llarg

Arribant a la R3

Sortint de la R3

Cinquè llarg

Arribada al cim

INTEGRAL DEL SOL I LA LLUNA a la Talaia del Montmell

 Dimecres 9 de març de 2022

Recordo quan era petit i anave amb la mare al mercat i jo veia un nen amb un gelat, una "Pepsicola" o una jogina o jo que se, qualsevol cosa, també en volia una i em deia: "culo veo, culo quiero, antojines que eres un antogines!!!". Us podeu imaginar que jo no entenia el significat de la paraula, doncs això passa quan una via d'escalada es fa viral per la "xarxa", doncs aixó, que "culo veo, culo quiero.".. i cap a La Talaia del Montmell que marxem avui a fer la via Integral del Sol i la Lluna.

La via està ben trobada, No se ben be si es més antiga però ja fa uns anys la van re-equipar generosament amb espits i on també, trobarem algún pont de roca i pitons casolans vells. Podem afegir friends i tascons, però si no volem, no sen necessaris. La roca en bona i adherent, el calcari característic d'aquestes contrades.

Sortint de Barcelona, prenem la AP7 que ara és de franc., la seguirem i ara canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle.

Per accedir a peu de via, seguirem un camí que va a la dreta, seguint una mena de jardí botànic amb cartells d'identificació d'arbres. En un punt, el cami puja en direcció a la paret. Ull que en hem de desviar a la dreta un cop pugem uns 100 metres mes o menys. El camí en poc marcat i plé de sotabosc, i fent us del meu famós "raro instinto del hombre blanco" ens portarà de plé al vistos diedre del primer llarg, Entre mig i tres quarts d'hora, d'aproximació.

1r llarg: IV, V, V, V+ o  A0 i IV, 4 o 5 espits i 3 claus en uns 20 metres 
Comencem pujant pel marcat diedre, passos difícils ja desde començament pero ben assegurats. En un punt es fa molt vertical, com a plogut la roca es una mica humida i entre un espit i un clau, pas no obligat i un cop superat arribem més facilment a un bon replà on hi ha la reunió.

2n llarg: IV+ i IV, 4 espits un pont de roca i un clau en uns 20 metres 
A la dreta tenim uns ressalts, un espit i un pont de roca ens indican el camí a seguir. Superant el pont de roca entrarem a una placa inclinada i en escalada fina i un xic a la dreta la superarem i entrarem a la reunió.

3r llarg: III, IV, III+, IV i III+, 4 espits en uns 30 metres 
Aquest llarg, no sortirem per la dreta (uns espits visibles d'un altre via), seguirem per l'esquerra assegurant-nos amb un espit i tot seguit en vertical per terren una mica brut. Més faciment seguim una mena d'esperó fàcil que en portarà a la reunió en una plataforma pentjada.

4t llarg: III V+ o A0, V, IV i III, 4 espits i un clau en uns 20 metres 
Tenim un resalt amb un pont de roca devant nostre que ens portarà a un esperó. Flanquegem i arribarem a un ressalt pronunciat amb un espit en el seu inici (pas no obligat) i seguirem per una fissura prou difícil. Un cop superada, anem per terreny més facil fins un altre ressalt on hi ha un pitó. el superem i en poc ja arribem a la reunió. D'aquí, anirem pujant uns 50 metres en vertical per camí poc marcat fins a La Creu del Montmell i ja serem al cim

Per baixar del cim, prenem un corriol que baixa vers a l coll entre la Creu i El Castell del Montmell. Passarem per l'Esglèsia Vella de Sant Miquel i d'aqui en poc, arribarem un altre cop a la pista.

La via ens a sorprés, doncs la imaginave més fàcil. Primera via que escalo en aquest indret i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Homs i Joan Prunera

El primer llarg

Arribant a la R1

Recuperant el llarg 2

Pas difícil al darrer llarg

ültima pas de la darrera tirada

Abans d'arribar a la darrera reunió

La Creu del Montmell