Diumenge 10 d'abril de 2022
L'Olga Frontera és una d'aquelles vies que em va seduir, ja fa una pila d'anys, quan ven anar per primer cop per aquest indret de la Noguera. Vista des de la pista, impressiona com s'enlairen al cel les reves roques estratificades i veient la piràmide del tercer llarg, encara més. No va ser aquest cop quan la vam escalar, ja que no ens vam atrevir. Van passar un parell d'anys fins que la vaig escalar. No la habia tornat a repetir pel fet que els escaladors de Lleida van obrir unes quantes vies al voltant que eren prou llamineres. Ara, com en Dídac feia tant de temps que ens proposava anar-hi i sempre li donàvem "llargues", ens decidim. La via es prou assequible, tot i que haurem d'escalar de valent. Hi ha trams de roca discreta ,però predomina la bona. Semiequipada, ens donarà molt de joc per autoprotegir-nos, aventura i ambient garantit
Arribats al poble d'Alòs de Balaguer, el travessem fins a una cruïlla on a la dreta hi ha una font i a l'esquerra un pont que travessa el riu. Prenem la pista del davant que davalla i la seguim una bona estona fins a un àrea d'esbarjo. Podem deixar el vehicle aquí o seguir un parell de quilòmetres més fins que ja no és transitable i estacionar el cotxe. Tenim el Serrat del Poll davant nostre. L'aproximació és d'un quart d'hora escàs i podrem identificar el peu de via amb una O i una F.
1r llarg: IV, IV+ i IV, 4 expansions en uns 35 metres
Comencem enfilant-nos a la paret en vertical. La primera expansió és a uns 5 metres. Seguim fins a una segona expansió i entrem en una placa neta amb possibilitat de protegir-la. Seguim per la placa fins la tercera expansió. Ara tenim un petit ressalt que el passem entre uns arbustos per l'esquerra i en vertical arribem a la reunió.
2n llarg: IV, IV+ i IV, 1 expansió en uns 35 metres
Sortim en vertical a cercar una bona sabina per assegurar-nos. Continuem en escalada vertical però agradable fins a una expansió. Seguim amb la mateixa tònica fins a un ressalt que superant-lo arribarem a la feixa. Seguim uns metres caminant fins a un arbre amb cable i maillon i muntem reunió
Farem un canvi de reunió caminant per la feixa uns 20 metres fins a la base de la paret (fletxa indicativa). No hi ha reunió, però és a peu pla.
3r llarg: III, IV+, V Ae i IV+, 6 expansions en uns 40 metres
El llarg estrella de la via. Comencem escalant unes grades fàcils cap a la dreta fins a situar-nos al mig de la gran piràmide (parabolt d'inici). Escalem en vertical uns metres fins a l'expansió que és prou lluny. Ara escalem amb tendència a l'esquerra per placa molt vertical i passos fins. Els més difícils són a la part final. La reunió és penjada i un xic incòmoda que també la podem fer dintre de la canal si no volem estar penjants.
Situats dins la canal/xemeneia escalem en oposició (algun tam trencat) fins a una cornisa entrant a la dreta abocada al buit. Seguim en vertical per un esperó molt dret fins a una petita cornisa als peus d'una placa de roca vermellosa. Aquí trobarem tres expansions i un clau. Segons ressenyes és V+ no obligat i podrem superar aquesta dificultat amb tres passos d'A0. La sortida és vertical i amb la roca a controlar i muntarem la reunió en un petit relleix
Sortim un xip per la dreta a cercar un clau nou i després per l'esquerra fins a una cornisa als peus d'un ressalt protegit per una expansió. El pas és més fàcil del que sembla. Seguim per una diedre/canal fins a un altre ressalt amb una expansió. El superem per l'esquerra i seguim fàcilment fins la reunió.
Comencem fàcilment fins a un arbre on llacem una baga. Comença un festival de preses per les mans, llarg vertical però magnífic. Anem escalant per placa vertical però amb presses per totes bandes gaudint de l'escalada. En un punt, arribem a un relleix on trobem dos parabolts d'una reunió. Seguim ara per una curta, però vertical placa que al final la superarem per la dreta (pont de roca amb baga vella) i arribarem a la reunió.
Llarg molt fàcil, tan sols de tràmit per arribar al final de la via i haver gaudit d'una escalada magnífica
Enhorabona per la repetició, una clàssica és una clàssica . La tercera tirada és la mes mantinguda però la resta de piràmide fins al cim recordo que te l'has de treballar. Una via que fa gràcia repetir de tant en tant.
ResponEliminaDons si, te l'ahas de treballar una miqueta, Jaume!!!
Elimina