dilluns, 2 de maig del 2022

Via RINGO STARR a l'Agulla del Romaní, Regió dels Frares. Montserrat

Dissabte 30 d'abril de 2022


La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari com salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Seguim els passo del germans Masó i ens endinsem al cor de la Regió dels Frares. Es una via ben trobada, típica d'ells, aprofitant un contrafort de roca, en algún tram discreta, i un segon llarg d'aventura i d'ambient, que necessitarem, fins a 6 o 7 cintes, per llaçar sabines.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. Tindrem que aguditzar el "raro instinto del hombre blanco" per trobar el peu de via. Anant pel camí i trobem una canal a la dreta, la travessem i pugem pel bosc a trobar un primer contrafort de roca, el passem de llarg i el proper que tenim a la dreta es el nostre. Començament de via trencat i brut.

1r llarg: II, IV, III, IV+ Ae i II, dos espits i uns 30 m
Pugem per rampa fàcil però bruta i trencada fins a un petit ressalt. Hi ha una sabina que podem llaçar. Seguim lleugerament a la dreta i el superem. Entrem en terreny fàcil i de millor roca fins una llastra, aqui podem emplaçar un bon pont de roca. Superem la llastra i encarem una placa de roca bona assegurada per un espit i ens dirigim al fort ressalt. La ressenya original marca un V+ (?) del tot il.lògic, recordo haber fet V+ més fàcils. Jo he fet un pas d'Ae fens fàcil. Un cop superat, anirem fàcilment fins a la reunió que farem en un arbre.

2n llarg: canvi de reunió
Seguirem caminant per cim allargat del contrafort fins a trobar un arbre que sembla possat expesament per poder baixar al coll entre el contrafort i la pròpia l'agulla. En un arbre gruixut muntarem la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V, III, IV i III  dos claus i nombroses sabines i uns 40 m
Sortim de la reunió escalant per placa al costat del diedre que ratlla tot el llarg. La escalada es franca mirant de pujar pel lloc més adient. En tot el llarg trobarem dos claus i nombroses sabines fermes per assegurar-nos. En el segon clau trobarem la maxima dificultat. Quan el diedre es bifurca en dos, seguim en vertical un tres metres i trobarem la reunió de dos espits. Llarg molt ben trobat.

4t llarg: III, III+ i II neta i uns 20 m
Seguim per la placa al costat del diedre fins uns densos arbustos. La via surt per una canal trencada i terrossa de la dreta. Jo m'he permés de sortir per una mena d'esperó que hi ha al devant nostre. La roca es bona i fàcil d'escalar i ens permet una manera més elegant d'arribar al cim.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà un altre cop al camí d'accés a la via

Bona via de tipus clàssica i per col.leccionistes seguidors dels Masó i nova via per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/08/via-george-harrison-lagulla-den-roman-o.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Col.locant un pont de roca

El fort ressalt

Començant el segon llarg

Passat el clau

La tercera reunió

Millor sortir per l'esquerra, per l'esperò

El cim de l'agulla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.