Via DIRECTA NÚRIA a la Miranda de Santa Magdalena. Montserrat

 Dimecres 10 d'agost de 2022

La via "Directa Núria" és una bona opció als matins calorosus d'estiu, com els que estem patín últimament. Via amb la firma Guillem Arias, equipada a cop de trepant, ens permetrà fer una escalada ràpida i amb poc compromís i que si anem valents i forts amb el V+ o 6a, gaudirem de valent el darrer llarg. Situada al vessant de ponent, tindrem ombra tot el matí. La roca podríem dir que és bona tot i que alguna pedra ens ha saltat de les mans.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a la base de la roca que volem escalar que es veu perfectament. Només haurem de resseguir per sota la paret fins a arribar al peu de via prou evident. La via comença al mateix lloc que la Rampa de la via Núria.

1r llarg: II i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a pujar per rampa fàcil tot seguint les expansions, que ens duran a una petita feixa, on hi ha la reunió.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 30 metres
Sortim en vertical primer, per anar tota l'estona en escalada ascendent a l'esquerra. Passos ben trobats ens portaran a la reunió un xic penjada als peus d'un mur ben vertical.

3r llarg: V, A0e (6a o Ae) i V, 17 expansions i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit en vertical amb lleugera tendència a l'esquerra tot seguin les expansions. Trobarem passos fins que no són obligats. En un punt la via segueix en vertical superant un ressalt i d'aquí ja baixa un per la dificultat fins a arribar a la reunió.

Per accedir al cim, seguirem l'ample carena fins al cim de la Miranda de Santa Magdalena, lloc preferit pels turistes ansiosos de bones vistes i ambient. Cal dir que, amb les dècades que porto escalant, no soc conscient d'haber pujat mai aquest cim, potser de petit amb els meus pares, però no ho puc assegurar, doncs el fet de veure ple de turistes, mai m'havia fet el pes de pujar-hi 

Via perfecte al matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

ESPERO NE per la Variant BALDIRI a l'Aguda Gran. La Nou de Berguedà

Dissabte 30 de Juliol de 2022

Des de La Nou de Berguedà prenem la carretera a Malanyeu. En la part superior trobem una bifurcació. Seguirem en direcció a Cuirols LA CLUSA. Primerament anem per asfalt. Un cop s'acaba l'asfalt comptem les pilones de la llum i un cop passada la segona a la dreta trobarem un replà on podrem deixar el vehicle. Prenem un corriol que s'endinsa al bosc i travessarem un petit barranc i seguirem per camí ben marcat. Al cap de poc deixem el camí i anem a l'esquerra en direcció un coll on ja veiem l'Aguda Gran i arribarem al seu peu de via. Placa commemorativa a qui està dedicada la variant "Baldiri"

Sembla que la via original va una mica més a la dreta, esquivant la placa vertical amb parabolts

1r llarg: V, V+/A0e, V, IV+ 9 expansions en uns 25 metres
Comencem l'escalada per una mena de diedre (els parabolts estan a l'esquerra per la placa) i entrem en una placa molt vertical i difícil però els parabolts ens ajuden a progressar. La sortida de la placa es prou dura i un tronc tallat ens ajudarà a accedir a una cornisa terrosa. Seguim amunt i ens barra el pas un ressalt força vertical amb una escletxa a la dreta que mig encastats ens ajudarà a cercar un espit sense plaqueta i un parabolt (pas d'A0e) i ja fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV i III, 2 expansió en uns 25 metres
Seguim grimpant per blocs fàcilment fins que es posa vertical. Arribem a una llastra que la superarem amb facilitat per la dreta i tot en vertical, arribarem a un darrer ressalt que el superaremen fàciment i arribarem a la reunió.

3r llarg: III i II, net i uns 25 metres
Llarg de tràmit per accedir al cim de l'Aguda Gran. Seguirem per l'aresta superant petits ressalts i caminant arribarem al cim.

Per baixar, desfarem el darrer llarg amb cura fins a la segona reunió i farem un rapel de 25 metres. D'aquí on altre de la mateixa llargada fins a terra i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via D'ESTIU a la Cinglera de la Creueta. La Nou de Berguedà

 Dissabte 30 de juliol de 2022

Anem buscant l'ombra i això ens porta a un indret que no he estat mai a exscepció de l'Aguda Gran. Un cop arribem a la població de La Nou de Breguedà, prenem la carretera que va a Malanyeu. En un encreuament trobarem la indicació "Curiols, LA CLUSA i prenem aquesta direcció primer. Seguirem per pista mes o menys fiable fins a arribar a una formatgeria, aquí és on deixarem el vehícle dons segueix ua pista només apta per a 4x4. Caminarem uns 15 minuts pista amunt fins a un altre encreuament on hi ha una paret de pedres farcida d'esbarzers. Seguim per la dreta i de seguit arribarem a una paret al costat de la pista, aquí comença la via.

La via es discontinua i a primer cop d'ull, no inspira gaire alegria que diguem, però ja que hi som, ens hi ficarem.

1r llarg: V, V+/A0e, V, 3 expansions en uns 15 metres
Comerncem en vertical a cercar el primer parabolts. Son passos atlètics i molt verticals, fregant el desplom, però trobarem molt bon canto. A la meitat trobem el pas més difícil del llarg (no obligat) i un cop superat ens decantem a l'esquerra per terreny una mica trencat i entrarem a la reunió.

2n llarg: III, II i III, 1 expansió en uns 30 metres
Llarg de tràmit molt senzill que recorre una mena d'aresta amb un parell de ressalts. La reunió la farem al cap de munt muntant una baga un gran merlet.

Ara desgrimparem i baixarem una canal molt fàcilment fins a arribar al peu d'una nova paret. Muntarem la reunió d'un arbre.

3r llarg: Ae, V+, V i IV, 4 expansions en uns 15 metres
El començament és molt difícil i ens veiem obligats a tirar d'estreps. En el mueu cas, tres passos. d'Ae. La sortida és prou difícil per un diedre i que a poc a poc va perden dificultat. Entrarem a la reunió que és un arbre amb un cordino i un maillon.

4t llarg: IV, IV+, V/A0 i IV, 3 expansions i tres ponts de roca en uns 30 metres.
Ens dirigim a la paret i escalem en vertical i amb relativa facilitat, Trobarem un parabolt i dos ponts de roca un d'ell massa vell. Seguim en vertical fins que un tram molt vertical ens barra el pas (parabolt) seguim a l'esquerra fen uns metres de flanqueig aeri fins a situar-nos en una placa llisa assegurada per un parabolt. El pas no es obligar però es bonic de fer. Un cop superda la placa, seguirem una mena d'esperó amunt fins a arribar a la reunió.

D'aquí podem fer un ràpel fins a la tercera reunió i després caminant per l'esquerra. Nosaltres hem seguit tota la cresta escalant tres llargs més, no gaire interessants i en un punt que trobem una bretxa, baixem per una canal que ens porta a prop d'una masia i a la pista fen el reton a l'aparcament.

Ens a agradat força la via, però ens ha deixat un regust que ens manca alguna cosa. Jo que soc previsor, tenia com a pla "B" una via que fa molts anys que tenia ganes de fer, l'Esperó NE de l'Aguda Gran que és a prop... però això és la historia propera i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

 

Via TAPAS SANS DALLE a la Dent d'Orlú, 17 anys després.

Diumenge 17 de juliol de 2022

La Dent d'Orlú es una muntanya de l'Arièja, no massa alta, uns 2.220 metres d'altitud i famosa per tenir les vies d'escalada més llargues del Pirineu. La via que ens toca avui és a la cara Est, d'una llargada de 400 metres i com resa una frase en una guia: "un itinéraire idéal pour une première grande voie en tete". Ideal per un primer contacte amb aquesta característica muntanya. La seva escalada és en majoria per plaques de gneis, semblant al granit, i ressalts més o menys difícils, però sobretot, adherència i confiança amb els peus de gat. Llarga, agradable i tota equipada amb parabolts inox, no ens deixarà indiferents el seu grau moderat que ronda en majoria el IV+ i ressats de V+ o més, depenent de el forts que anem.

Un cop a Puigcerdà anirem cap a Col de Puymorens en direcció a Ax-les-Thermes. Un cop arribats al poble d'Ax-les-Thermes, concretament a la rotonda que hi ha davant de l'església, agafem la carretera D613 en direcció a Ascou i a la Quillan. Després que la carretera s'enfili tot fent diverses llaçades deixem la carretera principal enrere i girem a la dreta per la carretera D25 cap a Ascou. Passem el poble d'Ascou i arribem al llac de Goulours. Passat el llac girem a la dreta tot fent una lleugera baixada entre la Gite d'étape La Forge d'Ascou i el càmping. Donem la volta al llac per l'esquerra i al primer encreuament que trobem agafem una pista que surt a mà esquerra, hi ha trams en mal estat. Després d'uns aproximadament 6 km arribem al seu final, on deixem el cotxe estacionat a l'aparcament en forma de rotonda que hi ha.

L'aproximació a la paret la farem seguint marques grogues en camí ben indicat i tota l'estona en pujada fins a sortir del bosc i pujar pels prats. Arribarem al Col de l'Egue i descendim una mica per arribar a altre coll, tornem a baixar en diagonal i de seguit ja serem a la base de la paret. Nom escrit de la via i un topo vermell a la roca. 1:30 h/1:45 h d'aproximació.

1r llarg: III i IV, 5 expansions en uns 40 metres
Comencem vers l'esquerra seguint els parabolts, bastant visibles, tota l'estona per plaques tombades una mica polides però prou fàcils fins a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 8 expansions i uns 35 metres
Seguim en la mateixa tònica, plaques en adherència però un xic més difícils i superant un bonic ressalt. Aquí la roca és molt millor.

3r llarg: III i IV, 3 expansions en uns 35 metres
Sortim en verticals per placa i en un punt ens decantem a la dreta pel damunt d'un sostre i tot seguit en vertical fina a la reunió. 

4t llarg: IV i IV+, 6 expansions en uns 40 metres
Escalem tot recte per plaques en adherència vers un ressalt que tenim força amunt. Superem el petit sostre i al capdamunt muntem la reunió

5è llarg: IV i IV+ 5 expansions en uns 40 metres
Seguim amb la mateixa tònica que l'anterior fins a la reunió.

6è llarg: IV, V+/ A0e IV+, 7 expansions en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers un altre sostre, aquest més difícil. Si no podem fer-lo en lliure podem trampejar-lo en A0. Després en vertical i lleugerament a la dreta, arribarem a la reunió.

7è llarg: IV+, V+/A0e, V i IV, 7 expansions en uns 45 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim en vertical i al cap de poc ens decantem a unes plaques de la dreta i encarem en vertical el ressalt que tenim damunt nostre. Superem el primer ressalt força difícil i en situem sota del desplom. Aquí podem fer dues coses: tirar recte amunt amb uns passos molt difícils (crec que 6a) i superar-lo amb un pas d'estreps o si no flanquejar a l'esquerra per una canal de roca i herba i entrar a la placa de sobre el sostre. Seguim en vertical superant petit ressalt fins a una placa fàcil i en diagonal a la dreta arribarem a la reunió.

8è llarg: IV i IV+, 5 expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical superant un petit ressalt i entrarem en bones plaques d'adherència i així fins a la reunió.

9è llarg: IV i IV+, 7 expansions en uns 35 metres
Llarg semblant a l'anterior per plaques i un parell de petits ressalts

10è llarg: IV i IV, 6 expansions en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra per unes plaques immenses superant algun ressalt curt i entrarem en un diedre al final del mateix entrarem a la reunió per la dreta.

11è llarg: III i IV-, 2 expansions i uns 35 metres
Darrer llarg bastant fàcil i amb una mica de vegetació que ens portarà al cim de la Dent.

El descens el farem per la via normal de pujada a la Dent d'Orlú fins a arribar al Col de l'Eugue (1/2 hora) i d'aquí desfarem el camí fins al cotxe (1 hora).

Després de disset anys, m'ha resultat més difícil i esgotadora la via, tant com afegir mig grau més a tots els llargs, quaranta-cinc anys no són el mateix que seixanta-dos. De totes maneres, l'hem gauidt de valent la via.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera, del Centre Excursionista Àliga

Via EASY INDIAN TRAIL a l'Agulló Xic. Els Agullons de Sant Miquel. Vilada

 Diumenge 10 de juliol de 2022

Ja vaig estar un cop buscan aquestes roques, però al no ternir clar on estaven situades i no entendre ben be les explicacions de les ressenyes que portavem, ens vàrem equivocar de camins i va ser una escalada frustrada que no excursió, doncs l'entorn es fantàtsic.

Aquest cop el Xavi Diez em proposa anar-hi, tot i la calor que fa, m'apunto. Al final serem quatre i farem dues cordades i com son dos vies similars, ens repartirem les vies, una per cada cordada. La història es que hi ha dos aproximacions, una llarga i l'altre un pel més curta i anirem per la que jo conec.

Desde Barcelona, prenem la C-16 fins a Berga. Just al sortir hi ha un trencall a la dreta que diu Vilada i tot just al Km 160,4 pasad Vilada trobarem un trencall a la dreta molt tancat. Entrem per pista i als pocs metres arribarem a una explanada on deixar el vehicle. Prenem, ja caminant, una pista i travessem una barrera que ens porta al Pont del Climent. De seguit prenem un camí a la dreta amb acartells indicador que diuen, Canals de Sant Miquel. A cinquanta metres veurem un trencall a ma dreta am una X groga en un arbre, Prendrem aquest cami  (marques grogues) i amb  continues baixades i pujades fins a el Pont de Duró (embassament de la Baells) que el tenim per sota del camí. Aqui prendrem camí a munt amb marques grogues. Travessarem uns quants cops alguna riera i arribarem a la Font dels Colletons. Continuem pujant i arribarem a una pedra pintada de grog. En un punt baixaem una bona estona fins a uns blocs de pedra grans i veurem unes marques vermelles que pugen per la dreta, amb intuïció pujarem per una canal penosa i arribarem a peu de les plaques tombades de les vies que anirem a escalar. Total, un parell d'hores d'aprocimació.

Les vies no tenen cap misteri, plaques de conglomerat de la regió molt tombades i algún llarg més vertical. Assegurades amb parabolts, ens permetran una escalada distreta però mancada dambient i dificultat, lo millor, el paissatge.

Descriure la via que vem fer nosaltres, doncs a l'arribar al cim i la calor que feia vem decidir tornar cap a casa

1r llarg: II, 2 expansions en uns 55 metres
Placa molt tombada en que els dos parabolts, si el veiem, ens indicaran el camí a seguir i arribar a la reuinó

2n llarg: III, 4 expansions en uns 50 metres
Llarg similar però una mica més vertical

3r llarg: IV, 5 expansions i uns 35 metres
Llarg més vertical amb una mica més de "sal i pebre"

4t llarg: IV i III, 6 expansions en uns 45 metres
Similar a l'anterior. (Si volem prescindir del darrer llarg, podem flanquejar a l'esquerra i caminant fins a el coll de baixada)

5è llarg: II, 2 expansions i uns 35 metres
Llarg del tot prescindible, només per arribar al cim de l'Agulló Xic. 

Pel descens hem fet un curt ràpel d'ns 20 metres i d'un arbre sec (baga i maion). Després baixarem per la canal anomenada Sorà i amb forta i incòmoda baixada arribarem al peu de via i desfarem el cami d'aproximació fins al cotxe.

Via només per molt, molt col.lecioniste i fanàtics de la roca

Escalada realitzada per: Santi Llop i Joan Prunera, amb el companys Xavi i Marià

Via GUZMAN-SILVA a la Gorra Frígia. Montserrat

Dilluns 27 de juny de 2022 

Sempre que baixes de la Gorra Frígia o puges per la canal, crida molt l'atenció la gran llastra que hi ha adossada a la gran roca. El 2009 vaig escalar la GUZMAN-SILVA que la habien reequipat però aquell dia vam sortir per la via original. Aquest cop intentarem fer la sortida directa amb un llaminé A2e curt i divertit,

Via reequipada fa uns anys on li han afegit un darrer llarg per sortir més directament. La via està tota equipada amb parabolts i només necessitarem 8 cintes i els estreps per darrer llarg. A la meitat del segon llarg, la via Rapsodia Bohemia, va molt enganxada, degut a que en ser més antiga no havia tantes assegurances com ara. Via ràpida i prou encertada i amb un darrer llarg en A2e, però amb les expansions molt juntes.

1r llarg: IV i III,  4 expansions en uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on les expansions ens indican el camí. El començament és fi i polit, despés es va fent una escalada més agradable fins a un bon relleix on muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+, V i IV, unes 8 expansions en uns 35 metres
Seguim els parabolt tot en vertical fins a un ressalt. Aquí trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim escalant per placa amb passos més o menys fins i fàcilment arribem a la reunió.

3r llarg: III, A2e, IV+ i III, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers el ressalt que tenim força amunt. Un com sota el desplom encetem un curt Artificial amb el parabolts molt junts, La sortida sembla molt forta però fent un pas a la dreta i amb bons còdols als peus i mans sortim en lliure. Seguim recte amunt i trobarem alguna expansió de la via veïna. Ull que abans d'arribar a la reunió hi ha molts còdols solts. La reunió crec que es de la Rapsodia Bohemia.

Pel descens farem un primer ràpel fins al capdamunt de la gran llastra i després un altre fins a la canal de baixada i anirem descendint i flanquejant a l'esquerra fins a arribar al coll.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via LO GALL LLOP a la Paret del Pont, una excusa per celebrar l'aniversari de Pepe "el Chino". Sant Llorenç de Mongai

 Dissabte 18 de juny de 2022

Setmana de moltissima calor i malauradament d'incendis per la Noguera. Tot i això estem, convidats a l'aniversdari del nostre amic José Guerrero alies "Pepe el Chino" i que jo li estaré sempre agraït la seva col.laboració amb el meu rescat i com ell diu de conya: "Joan, me debes 42 años", entre rises.

Fa molta calor i crerc que rondem els 40º a l'hombra a Sant Llorenç de Mongai, i sobre dos quarts de set de la tarde ens decidim a escalar una via de recent fornada amb la firma Juan Guitérrez. Via com ell diu, "love", gens obligada i de bon traçat, ideal per convinar-la amb qualsevol via del costat si la calor i l'horari en ho permet, això si, al darrer llarg tindrem que suar de valent fent A0's. Trobarem el nom a peu de via. Per accedir a la via podem anar per la dreta o l'esquerra de la carretera i accedir a la feixa.

1r llarg: IV, V, A0, V i IV+  unes 8 expansions en 20 metres
Començem pujant per paret vertical amb bona presa de mans fins a un punt que és molt més difícil. Si no anem forts amb el grau de 6a ho podem resoldre amb un parell de passos d'A0 i després seguim en escalada difícil fins a la reunió. Seguin els parabolts no tenim pérdua.

2n llarg: IV, IV+ i IV, unes 6 expansions en 25 metres 
Escalem el llarg gaire be en flanqueig a la dreta superant dos o tres ressalts uns xic més difícils amb escalada abradable. Uns metres abans d'arribar a la cova, on és la reunió, la roca no es massa bona i un pel bruta de terra.

3r llarg: IV, Aei V i IV, unes 13 expansions i 30 metres 
Devant nostre tenim un fort desplom que el superaem per l'esquerra en flanqueig. Passos mot fots que els superarem en A0/Ae depenent de com anem. Seguirem en escalada molt difícil (6a o A0) en vertical per placa ferma. Superarem un parell de ressalts i ja serem a la reunió final.

La via és encara massa "tendra" i bruta de terra, però a mida que l'escalin ja s'anirà netejant. Pel descens seguirem el camí de baixada amb fites i que en menys de 15 minuts ens deixarà a la carretera.

Ara cal recollir i  anar a Camarasa que ens espera un bon sopar amb companys, amics, coneguts i saludats i com no, amb la divertida presencia del "ojomeneao" Pepe el Chino... ah, i nova via per la cole!

Escalada realitzada per: Joan Asín, Xavi Díez i Joan Prunera

L'escalada i... la festa!