Via PLACA DE LA LLUM al Santuari de Corbera. Espinalbet

 Dissabte 13 de gener de 2024

La placa de la llum és una via oberta ja fa uns quants anys i que busca les parts escalables entre la vegetació. L'any passat la cordada Panyella-Baraldes la van re-equipar, fent una nateja exaustiva i deixant-la llesta per escalar-la amb més comoditat. És un lloc tranquil i que, de moment, no podem accedir a la via sino és rapelant-la. Consta de tres llargs, sent el segon, el més bonic. Tota assegurada amb ponts de roca, parabolts i claus, no farà falta portar res mes.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta i arribarem al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i abocat al buit, veurem la instal-lació dels ràpels. Seran tres, el primer de 25/27 m, un segon de 25 m. i el darrer de 20 m. i ja serem al peu de via. Vint minuts mal contats d'aproximació.

1r llarg: V, IV+, V i IV. 2 expansions, 2 claus i 2/3 ponts de roca en uns 20 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió fent un parell de passos difícls i emprenem un flanqueig a la dreta. En tot moment en la via, les assegurances ens marquen el camí. Ja al costat dels arbres remuntem amb un pas delicat en vertical i anirem pujant per placa fins a arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

2n llarg: V/A0, IV+, V, IV i V,. 5 parabolts, 6/7 potns de roca i uns 25 metres
Sortim per l'esquerra d'una soca seca a cercar un parabolt. Per superar facilment el pas farem un pas en A0 i seguirem en vertical tota l'estona per placa i per "canalons". Arribarem a una llastra que la superarem en "bavaressa" i tot seguit entrarem en una cornisa petita. Uns parell de passos a l'esquerra i pujarem per placa de "canalons" i amb passos difícils, entrarem a la reunió que també es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, III i II 2 claus i una expansió en uns 25 metres
Llarg de tràmit, només per arribar a dalt. Sortim en vertical vers un ressalt que el superarem sense gaire dificultat i després tot en vertical per plaques i ressalts molt fàcils i un tant brut de terra. En algun punt la roca no és massa bona i arribarem a la darrera reunió i final de la via.

Via recomanable, tot i que rapelant-la no em feia gaire gràcia, però que a la fi a resultat millor del que esperabem i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg

Arribant a la R1

Començant el segon llarg

Els "canalons" del segon llarg

El fàcil darrer llarg

Anticicló, mar de núvols i el Montseny de fons

Via ANY DE TRASPÀS a la Paret de la Codolosa. Montserrat

Diumenge 7 de gener de 2024

La part esquerra de la Paret de la Codolosa, no es caracteritza per ser un lloc massa agraït pel que fa a l'estètica de la roca, però tot i així, dona per fer una matinal ben ferma i començar l'any fent una mica d'exercici. Una de les vies que ens queda per probar, es la "ANY DE TRASPÀS". Per poder escalar-la només necessitarem sis cintes i les reunions. El grau no es obligat en el primer llarg, però si en els dos darrers. La roca és d'allò més bona, l'unica pega és el traçat discontínuo, malgrat tot, va buscant les parts més escalables d'aquesta caòtica paret. Nom escrit al peu de via.

1r llarg: IIII, V. A0, V, II i III, 2 parabolts en uns 20 metres
Comencem encarant-nos a la placa vertical de sobre nostre on son ben visibles el dos parabolts. La placa és d'escalada fina i molt vertical. Si no anem fins en V+/6a, podem fer un pas d'A0. Del darrer parabolt, sortir lleugerament per l'esquerra i tot seguit, gaire be caminant i en diagonal a l'esquerra, arribarem a la reunió d'un parabolt i un espit.

2n llarg: IV, IV+, V i IV+. 6 parabolts en uns 20 metres
Sortim recte de la reunió i els parabolts ens indiquen el camí a seguir. Anirem escalant per placa i ressalts verticals. Passos bonics i de roca molt bona ens portaran a un relleu on muntarem la reunió.

3r llarg: IV, III, II i V/V+, 4 parabolts en uns 20 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió en vertical i després fent un petit pas de flanc a la dreta entraem en un terreny molt facil fins a arribar als peu d'una placa vertical. Escalem la placa fina i vertical on trobarem tres parabolts. Els còdols son petit i molt bons. El darrer pas en obligat i un cop fet, muntarem la reunió i final de la via.

Pel descens podrem baixar caminant per la dreçera de Fra Garí fent una petita desgrimpada i de seguit ja serem al camí. També podem rapelar la via però jo no ho recomano.

Bona via per una matinal i també per conbinar-la amb qualsevol via del voltant i començem l'any amb una via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Via del DIEDRE (?) a la Paret de la Codolosa. Montserrat

Dissabte 30 de desembre de 2023

Tot i que he sortit d'un fort refredat, al final m'animo a fer la darrera sortida de l'any. Serem quatre i decidim anar a la Codolosa, a mi ja m'està prou be, poca aproximació però ja de camí decidirem quina via fer. Fa uns dies parlant a crits desde diferents vies, un company de la UEC de Sants que feien la via del DIEDRE a la Codolosa m'espicaba que estaba prou be, via per assegurar-la i de grau "amable" i de camí a la Codolosa ens decidim d'escalarla.

La via, sembla ser, que te uns quants anys, hi han burins vells i bastants tacs de fuesta en molt mal estat i que en el meu cas, no vaig "xapar" cap, alguns ponts de roca i uns quants parabolts de 8mm. i espits que en el darrer llarg, deuen ser d'un altre via. Una via que ens ha sorprés bastant, tot pel fet d'autoprotegir-la i que de dificultat no passa de IV+. La via es a l'esquerra de la ALIMERA i comença en un diedre ben visible i nom escrit al peu.

1r llarg: IV i 2 ponts de roca en uns 30 metres
Començem escalant pel diedre amb còdols generosos, anirem trobant tacs de fusta totalment obviables i poden autoprotegir-nos amb friends i tascons molt fiables. Anirem trobant petis ressalts i al cap de 30 metres arribem a la reunió. El diedre en un pel brut de terra i herbes.

2n llarg: III+, IV+, IV i IV+ i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombasa i molt fàcil en direcció al visible diedre. En el llarg trobarem tres expansions distats entre elles. El diedre és un pel més exigent que en el primer llarg però podrem protegir-lo al gust. Els darrers passos per accedir a la reunió, els farem sortints del diedre i pujant per una placa/esperò i en una petita cornissa mutarem la reunió.

3r llarg: IV, III+ i IV, 3 espits un d'ells sense plaqueta i una reunió intermitja en uns 25 metres
SOrtim de la reunió en vertical i tot seguit flanquegem a la dreta per esquivar un desplom, seguim per placa i arribarem a una reunió que la deixem estar i seguim. Trams de roca un tant mediocre per placa tombada i arribem a un ressalt que superem sense dificultat i arribarem al final de la via.

Pel descens podrem baixar rapelant per qualsevol via de les properes però per a mi, millor baixar acostant-nos a la drecera de Fra Garí que en poc mes de mig hora serem un altre cop al començáment del camí.

M'ha sorprés molt aquesta via, tant per la roca com pel traçat i el fet de poder assegurar-la, cosa poc habitual en Montserrat. Ens acomiadem de l'any podent fer el que ens agrada... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera, amb en Jesús Rodríguez i l'Agustín Perez.

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

 Dilluns 18 de desembre de 2023

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.

És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.

Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.

3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.

Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Cresta X-Strats, Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 9 de desembre de 2023

L'altre dia vaig veure una "pilulada" en el blog de http://escaladaperatontos.blogspot.com/, una ressenya d'una aresta que no tenia nom ni dades dels aperturistes a Sant Llorenç de Montgai. Em va picar la curiositat i vaig veure que era prou interessant. Assegurada mínimament però encarada al Nord, tot i axí, ens disposem a anar-hi. Al ser una via a la cara Nord, vem trobar els dos primers llargs molt humits i com que la via, en algún tram es molt terrosa i sovint envoltada de boira al matí, els "peus de gat" vàren quedar ben bruts de fanc; tindrem que escalar amb una mica de cura per no patinar. Els del blog la van batejar com a Cresta X-Strats a l'espera de que algú s'adjudiqui l'autoria. El nom sembla ser que ve del tercer llarg per les estratificacions obvies.

Per accedir a la via, prendrem el mateix camí que per anar a la Cresta de la Coma d'en Gelis, deixant el vehicle a al vora del pont que creua el pantà i després de camirar 15 minuts arribem al peu de via. La cresta es molt evident des de tot el camí.

1r llarg: IV, i II  1 parabolts i dos sabines en uns 25 metres
Començem a peu de camí i pugem per roca inestable tota l'estona. Des del camí sembla més fàcil. En uns blocs inestables trobem el parabolt que ens assegura el pas més difícil del llarg i un cop superat entrarem en una zona terrosa i bruta on tindrem escalar amb cura fins a arribar al peu de la paret on muntarem la R1 als peus d'un diedre vertical.

2n llarg: V, IV+ i IV 3 parabolts i un parell de sabines en uns 30 metres
Sortim lleugerament per la dreta i entrem de ple en el diedre. A uns tres metres tenim un parabolt i amb passos difícils continuem pel diedre on podrem llaçar una sabina i més amunt un altre parabolt. Ara la dificultat decau i arribem a un altre sabina que la pujarem per l'esquerra i ja, gaire be caminant, arribarem a la reunió d'una sabina. Millor acabar de completar la R2 amb algún friend., dons la reunió es un pel pentjada

3r llarg: 3 parabolts, III, IV, V i IV i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i entrarem de ple en un llarg ben curiós. És tot estratificat i sembla més difícil del que en realitat és. Escalarem pel damunt d'un estrat ample sempre per l'esquerra. En el llarg trobarem quatre parabolts però podrem afegir flotants al gust. Son tres ressalts que tindrem que superar, essent el segón el més difícil ,que en el meu cas l'he fet empotrat. El darrer ressalt én més fàcil i ens portarà al final del llarg, als peus de la cresta.

4t llarg: 1 parabolt, IV i caminant en uns 5 metres de escalada efectiva
Aquest darrer llarg, pràcticament  és de transcissió, doncs només te un ressalt d'uns tres metres i la resta és caminant. Millor muntar la reunió uns metres abans del final de la cresta en una bona sabina. Arribar al cim és caminant.

Pel descens, caminarem fins el final de la cresta on trobarem una baga molt llarga envoltant un gran merlet que en permetrà accedir al ràpel després d'una petita desgrimpada. El ràpel sembla molt espectacular i aerí però son vint metres tant sol i que ens deixa a peu plà. Només tindrem que pujar pocs metres per arribar a un coll i seguir les traçes de camí i fites que ens duran al camí en uns 30 minuts.

Bona via d'aventura, molt humida i un tant bruta pel fanc i freda a l'hivern, però ideal per anar autoprotegint-la. Una bona troballa i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començament de la via

El diedre del segon llarg

Superant ressalts del tercer llarg

Final del tercer llarg

Vistes des del tercer llarg

Arribant a la R3

El petit ressalt del darrer llarg

Final de via i ara si, ens toca el sol

Via SERRETA a La Punta d'en Serreta. Sant Llorenç del Munt

Dimecres 6 de desembre de 2023

L'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. El Ricard que es coneixedor de la "roca/fanc" típica d'aquesta contrada, em proposa escalar la via Serreta a la Punta d'en Serreta. Jo i un company, la vàrem abandonar l'any 1985 i després d'arribar a la primera reunió, em va dir textualment: baixem?, avui prendrem mal!!! i així es va quedar la cosa. Després de tants anys i l'estómac ple de papallones revolotejant dins, em dirigeixo com be a l'escorxador acompanyat de l'amic Ricard

Jo sempre em perdo per el munt de carrers que hi ha per la part baixa de la zona però en Ricard ho controla be. Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, prenem un desviament cap amunta a l'Aresta dels Cavalls i la Punta d'en Serreta, ben visibles des del camí, en total una mig hora llarga des d'on hem deixat el cotxe. El peu de via es molt evident.

 

1r. Llarg: III+ i IV, 1 parabolt i un burí en uns 25 metres

Comencem a la part esquerra de la paret per terreny fàcil però amb cura de la roca, ja sabem com es. Trobem el primer ressalt assegurat per un parabolt i continuem. Ara arribem al ressalt final més dret i que gaire be al final del llarg, hi ha un burí i entrem a la reunió, còmoda i ample.

2n llarg: V+/A0e, V, V+/A0e, V,  5/6 parabolts, 1 cap de burí i uns 25 metres.

Sortim en vertical a cercar un parabolt. La roca es dolenta, petita i trencadissa. Son passos molt fins i delicats i abans de sortir d'aquest tram trobarem un altre parabolt (A0). Seguim fent ziga-zagues buscant la roca millor i en un gran còdol trobem un cap de burí. Seguim en vertical vers una mena de sostre que passem per la dreta i arribem en un altre ressalt molt pronunciat. Pas molt difícil que el podem fer per la dreta o recte, en aquest cas A0. Seguim en tendència a l'esquerra per paret vertical i passos difícils fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V, A0e, V, III, IV+, V+ IV, 4 parabolts i dos burins en 30 metres.

Aquí la roca millora sustancialment, essent magnífica. Sortim per l'esquerra i en vertical a cercar un parabolt que ens porta a un fort ressalt que el superarem, o be en lliure molt difícil o amb un pas d'A0e, per sortir per la dreta. Fent uns passos en flanqueix, entrem en un lloc més fàcil i encararem una placa vertical amb una roca de qüalitat superior. Escalem en vertical amb presa petita on un parell de parabolts en indiquen el camí. Sortir del segon parabolt és el més difícil. D'esprés seguim en vertical per un petit diedre amb un parell de sabines que podem llaçar i ja serem al cim planer de la singlera i final de la via.

El desces el farem caminant escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  

A estat una via difícil per a mi, molt psicològica, sobretot el segón llarg per la qüalitat de la roca, encara que anant de segon, no pots baixar la guardia. A destacar el tercer llarg, res a veure amb el principi de la via i per fí nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg, comencem a patir

En Ricard, prop de la R1

El segon llarg, difícil i psicològic

25 metres mantinguts

Arribant a la R2 tot tremolant

Més calmat, afrontant el 3r llarg

Havent superat el més difícil

La vetical i magnífica placa final

A la fí, he escalat la Punta Serreta

Via EL GANIVET DEL GRAU DEL SOLANA. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dimecres 29 de novembre de 2023

Un dia tornant d'escalar la via PALPANT L'INFINIT, vàrem baixar per un loc que no ho habiem fet mai i a les hores, vem veure una zona a la part més esquerra de la paret del Devessó, que habien unes vies de caire fàcil en aparença i em vaig quedar amb la "copla".

Aquest dimecres quedo amb el Vicenç Nin que escala molt poc i sempre li ve de gust fer alguna escalad senzilla i li proposo fer la via EL GANIVET DEL GRAU DEL SOLANA a Malanyeu, via de grau amable però que la tindrem que equipar.

Per accedir a la via anirem pel camí normal de les vies de part esquerra i abans d'arribar a l paret, prendrem un camí que en durà a un pas  entre la riera. Pujarem per una pista ample i arribarem a ua clariana del bosc i que seguirem un camí a la dreta que puja fins a un pont de roca natural, uns 30 metres abans, comença la nostre via. Es un esperò esvelt i prim on hi ha una fñletxa picada a la roca.

 

1r. Llarg: IV i III, 2/3 ponts de roca i i un clau en uns 25 metres

Ens enfilem a l'esperó i anirem escalant superant petits ressalts sempre en vertical fins a un petit replà on esta la reunió amb dos parabolts

2n llarg: IV, III i II 2/3 ponts, 1 clau i uns 25 metres.

Sortim per la dreta i continuem igual que el llarg anterior. L'esperò es va fent cada cop més estret i al final la roca es un xic trencada. Un cop al final de l'esperó arribarem a un bosc on trobarem la reunió de dos parabolts

Deixarem la reunió i caminarem per camí marcat uns quinze metres fins a situar-nos als peus d'una placa

3r llarg: III i IV, 1 pont de roca i uns 15 metres.

Ens enfilem per la placa i anirem pujant fàcilment fins a cercar un diedre que el passarem per l'esquerra i un cop supert arribarem a la reunió tambe de dos parabolts.

El descens el farem seguint pocs metres vers ponent on trobarem una instal-lació de ràpel. Primer baixarem recte fins a una plataforma del bosc i desp´res a la dreta per un diedre per on puja una via. Arribarem a un replà i acabarem el ràpel. Després seguirem per una cornisa evident a la dreta que ens durà a un ressalt amb una corda fixe que ens deixara en el camí. 35 mts de ràpel +/-

Via senzilla poc aquipada on les reunions sen de parabolts pero no prepaedes per rapelar

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Recorregut de la via i ràpel

El peu de via

Recuperant el primer llarg

Arribant a la R2

Darrer llarg

Final de la via