dimarts, 19 de desembre del 2023

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

 Dilluns 18 de desembre de 2023

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.
És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.
Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.
3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.
Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

4 comentaris:

  1. Gràcies per la ressenya Joan, tot molt ben detallat, aquesta del Nil quan hi vam anar no hi era, i és que a l'esquerra de la Joan Francesc es veia tot molt trencat....dèuen haver fet una bona feina de neteja....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Jaume, era tot bastant brut de terra al primer llarg. A la ressenya original del Joan Baraldes no hi habia posat els graus de dificultat, al menys no saltres no ho vàrem saber veure. Una del G. Arias no era massa bona i donave a confussió. Nosaltres no vem trobar cap V

      Elimina
    2. Molt bona ressenya Joan,
      Jo però en els passos finals de la 2a.tirada hi trobo passos de V.
      Salut i a escalar

      Elimina
    3. Joan, jo sóc molt delent escalant de segon i tot ho trobo més dificil que de primer i la veritat es que no vem saber trobar un V però ja sabem que això dels graus és molt variable

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.