Via EXCURSIÓ VERTICAL a la Serra de Les Canals

 

Anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar una via de recent obertura. Calcada a les que hi han al seu voltant sense mes rellevància que el d'una escalada amb rampes mes o menys verticals i amb roca sanejada però que hem d'anar amb conta. Trams mab vegetació i roca solta al primer llarg amb un pas amb certa finura al començar la via. Després seguir les poques assegurances que trobarem però ben identificables per la inclinacio de la "paret". Després d'un tram gaire be caminant, la reunió la trobarem a la dreta entres uns arbres.  Els altres llargs son una mica millors pel que fa a la roca. Per arrodonir l'escalada i donar-li una mica més de "sal i pebre", podem escalar el darrer llarg de la via BELLA ELENA (?), més exigent i vertical i que ens donarà l'efecte que em escalar algo millor.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-entre-xafecs-la-serra-de-les-canals.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-espero-oliana-la-serra-de-les.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-extra-omnes-la-serra-de-les-canals.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/10/via-excursio-vertical-la-serra-de-les.html

Via amb, podriem dir, cert compromís  només per les poques assegurances que hi han i que realment, tampoc fan falta i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera.

Via ASA a la Tortuga. La Pedriza de Manzanares. Madrid

La Pedriza esta situada a la vessant sud del cordal de la Sierra de Guadarrama dintre del Sistema Central. Puja des dels 890 metres d'altitud de l'embassament de Santillana fins als 2030 metres de les cingleres de les Torres de la Pedriza. Geològicament i com a paissatge, La Pedriza és un tarter compost d'innumerables blocs de pedra granítica i moles com el Yelmo, Peña Sirio i la Tortuga, molt visibles desde una de les zones més visitades com es Canto Cochino i punt de partida d'innumerables excursions que sera la zona on dedicarem aquesta escalada.

Partint del Poble de Manzanares el Real, prendrem la carretera que ens durà al parquin de Canto Cochino. Devant nostre ja tenim ben visible una part de la Pedriza amb Peña Sirio, El Yelmo i a la dreta la Tortuga que es on anirem a escalar.

La zona és plena d'innumerables corriols que ens dificultan una mica el poder orientar-nos, tot i tenint la Tortuga a tocar ben visible desde el parquing de Canto Cochino.

Ens dirigim per una pista ample en direcció al riu i travessarem un primer pont, girem a la dreta, i seguim cami fins a un altre pont on travessem un altre riu. Seguim caminant a la drtea fins arribar a una gran explanada i a la nostre esquerra surt un corriol  i que anirem pujant fins a un punt on tindrem la roca de la Tortuga a l'esquerra. Llavors anirem flanquejant a l'esquerra per camí poc marcat i entre blocs enormes de pedra descendim una mica fins a situar-nos a la base de la roca i ara, pujant alguna canal, arribarem al peu de via amb expansions de diverses vies clarament visibles. Val a dir, que pel que em vist, ni la gent de la zona te massa clar per on pujar i baixar. Fent una mica el "senglar", trigarem desde el parquing entre 3/4 i 1/2 hora, depenent del que ens trobem.

La via discrorre, com es habitual per aquesta zona, per plaques de granit inclinades immenses. L'escalada es ben curiosa i costa una mica acostumar-se però a mesura que vas escalant et vas trobant més còmode, be còmode dintre del grau entre IV i IV+, hi han moltes vies de 7a i 8a... no imagino com poden ser aquestes plaques.

1r llarg: IV, IV+ i III+, 4 parabolts i uns 20 metres.
Començem seguint els parabolts en vertical i sense mirar amunt, només mirant a terra per on trobar petits relleus on enganxar el peus, desde sota es veu més dificil. Seguim així i arribem a un balmat on hi ha una reunió, xapem un parabolt i flanquegem a l'esquerra i al seu extrem, muntem la primera reunió.

2n llarg: III, IV, IV+, III i II, 2 químics d'altres vies i un tascó abandonat en 45 metres.
Fem un llarg flanqueix facil en ascendent fins arribar a unes llastres on pujarem en bavaresa fins a una fissura horitzontal i ascendent. Aqui trobarem un tasco empotrat i podrem emplazar un parell de fiends petits. Anirem progressant amb unes regletes petites per els dits i els peus en adherència total, travessem tota la llastra fins el final. Tot seguir escalarem per una cornissa a l'esquerra ben fàcil i muntarem la reunió al final d'aquesta.

3r llarg: IV+, IV i II, un espit i un parell de químics d'altres vies i uns 30 metres
Encetem el llarg per l'esquerra a cercar un espit vell i seguirem amunt per placa. Seguim pujant fins que la dificultat decau i entrem en un altre cornissa a l'esquerra ben fàcil, al final d'aquesta muntem la reunió.

4t llarg: IV+, IV, III i II, un espit i uns 40 metres
Ens enfilem per una fisura on podrem emplazar un parell de friends. Seguim en diedreper seguir per placaen adherència fins que decau la dificultat. Arribem a una serie de blocs i desploms  que ens barren el pas, al terra trobarem un espit vell. Superem un petit ressalt i pugem facilment per placa tombada i arribem a dues pedres enganxades per un pont de roca i muntem la reunió.

5è llarg: II i III, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra  pujant per un esperó en placa i tot seguit flanquejant a l'esquerra arribarem a la curiosa roca que dona nom, La Tortuga, talment es com una tortuga, roca que sembla desafiar la llei de la gravetat i en el seu coll, muntarem la reunió i final de via.

El descens el farem just al costat oposat a la via. Tot al devant de la Tortuga baixa una placa inclinada, on amb cura, anirem baixant amb adherència (millor no treure's el gats) i això ens portarà a una canal ,que en diagonal i a l'esquerra, en poca estona ens deixarà un altre cop a peu de via. Després només tindrem que intentar desfer el camí de pujada, cosa un tant difícil, per lo caòtic del terreny i si tot va be en 1/2 hora o 3/4 ja serem un altre cop al cami de tornada a Canto Cochino.

Ha estat una experiència grata el poder escarar a la Pedriza, tot i que no teniem més dies i només hem pogut fer una sola via però a pagat la pena de conèixer un lloc nou i un tipus d'escalada no massa convencional pels que estem acostumats a Montserrat i nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via BELLA ELENA a la Serra de les Canals

Anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. Totes tres que he escalat semblen calcades, tant pel grau, equipació i tipus d'escalada.L'aproximació és la mateixa que en les altres vies i el descens igual.

Via oberta fa poc i del mateix caire que les que s'han obert recentment en aquest lloc. Val a dir que el traçat es a prop de la linea ferrada familiar, dic a prop per no dir que gaire be es toquen i no es gens agradable d'escalar amb tot el xibarri. La roca no ha estat gens sanejada i ja sabem com es en aquest sector. Un traçat recte que busca la roca entre vegetació sense gaire atractiu a escepció del darrer llarg, que crec que no pertany a la via, on podrem gaudir d'uns vint metres de roca bona i ben assegurada, pel que fa la resta, una via poc rellevant.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-entre-xafecs-la-serra-de-les-canals.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-espero-oliana-la-serra-de-les.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-extra-omnes-la-serra-de-les-canals.html

Via de caire gaire be igual que les precedents on predominen les plaques tombades amb molta crosta, vegetació i plaques on sona a buit i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Victor Alvà, Carles Marqués i Joan Prunera.

Via PSIKOTERAPIA a la Peña Predicadera. Sierra de Guara

Aquesta es una de les noves vies obertes a la Peña Predicadera, amb un equipament molt bo i generós, ens ofereix una escalada no exenta de dificultat amb un rocam, com és habitual en aquesta zona, excepcional. Seran quatre llargs, els tres primers originals i el darrer que pentany a la veïna, Jabalí errante. l'aproximació és la mateixa que per la Jabalí errante que es troba a tres escassos metres i que la creurà en la seva part intermedia. Hi ha picat a la roca les inicial SP al peu de via.

1r llarg: IV i IV+, 9 parabolts i 45 metres
Comencem  per plca tombada en adherència i que mica en mica va pujant un pel de dificultat. És una tirada molt llarga però molt bona d'escalar.

2n llarg: IV, IV+, V, IV+, V+/Ae i V,  8 parabolts i uns 35 metres
Seguim vers un esperò vertcial per placa igual que el primer llarg. Arribarem a un part vertical i que un ressalt pronunciat ens barra el pas. Flanquegem a la dreta i tornem a l'esquerra. Ara tenim un pas molt atlètic que el podem fer en lliure o un sol pas d'Ae. superat aixó arribarem a la reunió que és la mateixa que la Jabaí errante. Llarg molt bo.

3r llarg: Ae (3 passos), V, i IV+ 8 parabolts i uns 40 metres
Comencem en Ae si no fem grau de 6a+. Son tres passos de tres parabolts i al quart una bona sortida fina en lliure. Entrarem en una petita plataforma i emprendrem una escalada en flanqueix ascendent. Pujarem per una petita xemeneia/diedre en vertical i fent un altre flanqueix i en vertical, arribarem a la reunió. Molt bon llarg i amb ambient.

4t llarg: III. I, IV i I 2 parabolts i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió fent un llarg flanqueig a l'esquerra per una ample cornissa sota d'un sostre . Al final, pujarem per una placa curta i remuntarem facilment fins a un arbusts on muntarem la darrera reunió i final de la via.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la penya. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Via ràpida, bona i ben assegurada i nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Vies NANO NEGRA + ESPOLON DEL REBOLLON, Baños de Panticosa, Pirineus

 

Als Banys de Panticosa hi ha roca per un "tubu". Granet de bona qualiatat i itineraris hiper-equipats. L'escalada recorre plaques tombades en adherència i diedres verticals entre mig de boscos i que faran la delícia dels escaladors que no volem massa compromis tot i que, les vies que descric aqui, no estan exentes de dificultat. 

Desde el poble de Panticosa pendrem l'única carretera que hi ha per accedir al balneari, son vuit quilòmetres d'estreta carretera que ens durà a tot el recinte, sempre ple de cotxes i gent. Hi ha un munt de vies d'una aproximació d'entre cinc minuts i mig hora, les més pròximes, hi han de més lluny.

Prenent com referència el refugi "Casa de Piedra", anirem pel darrera i de seguit arribarem al Primer Muro. Aqui ja tindrem a on escollir depenent de la gent que trobem, minim 6 o 7 vies. Una que queda lliure es la NANO NEGRA. Per lo general que he vist, a totes les vies hi ha una cinta amb un parabolt on hi ha escrit el nom de la via i això facilita la local.lització.

Via NANO NEGRA. Trobarem una placa amb el nom de la via.

1r llarg: IV, IV+ i II, 6 expansions en uns 25 metres
Començem a l'esquerra de la paret pujant en vertical per placa un xic vertical i que poc a poc es va tombant mes. Passarem per un parell de reunions obcionals a la dreta i seguirem fins a la part més vertical de la paret on muntarem la reunió.

2n llarg: IV, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra escalant un esperó vertical amb molt bona presa i tot seguit a la dreta per placa en adherència i arribarem a la reunió sota d'una paret vertical.

3r llarg:I IV, V, V+ i III, 5 expansions i uns 25 metres
Sortim per l'esquerra fent un flanqueix i tot seguit pujarem per un diedre vertical. En un punt, ens decantarem per l'esquerra entrant en un segon diedre. Aqui està la màxima dificultat no obligada del llarg. Superem el diedre  i sortirem a una cornissa, Seguim per placa tombada, ara ja molt facilment fns a la reunió.

4t llarg: III, IV, III i IV, 6 expansions i uns 25 metres
Començem per placa tombada fins a un ressalt que el passarem per l'esquerra, seguirem facilment per placa tombada i poc abans d'arribar a l'abre de la reunió, pujarem per un petit esperó.

Aqui podem fer dos coses, seguir camí fitat fins al Segundo Muro i que arribarem a la segona via en deu minuts o baixar per l'esquerra i en vint minuts, ja serem un altre cop al refugi.

Via ESPOLÓN  DEL REBOLLÓN. Trobarem una cinta lligada en un parabolt amb el nom de la via.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 7 expansions en uns 25 metres
Començem fen un pas vertical i tot seguit per placa en adherència en flanqueix ascendent a l'esquerra. Troparem un pas finet abans d'arribar a la reunió.

2n llarg: IV, IV+, V i IV, 11 expansions en uns 30 metres
Sortim en vertical per placa  i poc a poc en va posant més vertical i dificil. Superarem un petit diedre i seguirem per un esperó vertcial arribant al cim d'una petita agulla. Devant nostre tenim la reunió. Llarg molt bo i estètic

3r llarg: IV+,V, V+/A0 i V, 9 expansions en 25 metres
Sortim en vertical superant un ressalt amb bones preses , Seguim i superarem un altre ressalt. Arribarem a una zona de desploms que els tindrem que passar lleugerament per la dreta. Trobarem una escalada vertical, aèrea i atlètica, no massa obligada si som molt llargs, si no tindrem que fer "trampes". Un cop superat això seguirem per un diedre molt vertical amb bones preses i arribarem a una cornisa ample molt còmoda on muntem la reunió. Llarg molt bo i amb ambient.

4t llarg: IV+, III i II, 5 expansions 7 i uns 25 metres
Sortim per l'equerra de la reunió si no o veiem clar pel mig i cercarem el primer parabolt. Després d'això escalaem per rampa molt tombada a quatre potes fins a arribar a la reunió i final de la via.

Pel descens, seguirem camí amb fites per la dreta, primer flanquejant i després baixant fins el GR que en uns 3/4 d'hora ens portarà un altre cop al refugi.

Una bona combinació de dues vies que ens ompliran gratament la jornada i dues vies noves per la "cole".

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via NORMAL a l'Agulla del Miracle. Els Ecos de Montserrat

Petita agulla abocada a la cara Nord de Montserrat, just entre els límits dels Frares Encantats i els Ecos; petita i solitaria, per la seva cara Sud-Oest, ens brindarà una escalada curta i fàcil, no exenta d'aventura i compromis. Conquerida per primer cop l'any 1941 pels pioners de l'escalada a Catalunya. Via sense equipament, tant sols un parell de parabolts amb argolla per poder fer el ràpel amb més seguretat.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit pel Cor de Be. Després d'aquesta última, remuntarem per dintre el bosc fins arribar a la muralla nord i anant a la dreta arribarem a la nostre agulla. Una fissura Descomposta i vertical ens indica el peu de via.

Ens enfilarem pel diedre prou vertical i tenint en comte la roca, Trobarem un parell de sabines per llaça-les i arribarem facilment a una cornissa amb una llarga fissura horitzontal. Podrem emplaçar un bon friend. Ara anirem a l'esquerra per superar el petit ressalt i seguir en vertical amb tendència a la dreta per un rocam excepcional. Poc a poc mimba la dificultat i arribarem a la reunió, pocs metres abans d'assolir definitivament l'agulla.

Per baixar farem un fàcil ràpel per la mateixa via de pujada.

Via curta però amb un regust d'altres temps on la escalada era tot una aventura i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Via GARCÍA a La Roca de Sant Salvador o l'Elefant

Pels anys 80' sabia d'aquesta via oberta a la cara Oest de l'Elefant, però mirant la ressenya no em va fer gaire el pes per anar a escalar-la. Amb els anys i les "xarxes socials", me la proposen uns quants cops però sense ferme gare gracia. L'any 2014, la vàren restaurar, elpropi aperturista i un amic, sembla ser que respectant el seu estat original i això va fer que em decidis a escalar-la. el darrer llarg el farem per la via Hispano-suecia.

Per arribar al peu de via podem seguir el camí de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, devallem seguint marques grogues fins a arribar a la cara Nord de la Roca de Sat Salvador, molt visible desde el camí on estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret Nord, ara amb alguna marca blaba despintada. Abans de flanquejar tota la paret, intuirem una canal molt tancada d'arbres que ens durà a peu de la via. Pujarem uan canal estreta entre la roca i en un boix muntarem la R0.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 1 pitó tres parabolts i un buri en uns 25 metres
Sortim de la part més alta de la canal en direcció a un desplom amb una fissura horitzontal. Arribant a la fissura trobarem un pitó vell, Flanquegem a l'esquera i trobem un parabolt. Seguim flanquejant i una mica amunt, trobem un burí vell. Ara fem un petit descens per seguir flanquejant a l'esquerra i als peus d'una placa tombada i bruta per la baixada d'aigua, muntem la reunió. Llarg curios pel seu traçat, Ull en algun punt que la roca que es un xic trencada.

2n llarg: IV, IV+, V, Ae (3 passos), V+ i V, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem per placa tombada de color gris en direcció a la part mes vertical. Amb pasos fins i delicats i expossats arribarem al primer parabolt d'un curt artificial. A la part mitja de la placa podrem col.ocar un friend petit i un tricam. Amb pasos molt llarg fem un artificial, la sortida en lliure es dificil, vertical però amb molt bona roca. Amb escalada dificil arribem a la reunió d'un forat. Llarg potent i dificil.

3r llarg: III+ i III, 1 parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i a un metre de la R trobem un parabolt, Seguim en encalada molt fàcil i de roca molt bona fins a un replà amb espits vells al terra de la reunió. 

4t llarg: III i IV, dos burins, un d'ells sense plaqueta en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra fent un llarg flanqueix per sota del desplom. Trobarem un burí sense plaqueta i seguim flanquejant passant per un ressalt/canal aparentment trencat. Seguim flanquejant i trobem la darrera reunió de la via Hispano-Suecia a l'esquerra. Ara pujarem per un diedre on podrem emplaçar algun frien petit o mitja i una sabina. Seguim amb escalada f¡acil i vertical i trobem un burí. Seguim ara per rampa mol tombada i arribem al petit ressalt del cim on muntem la reunió final.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll dela roca amb la pròpia Trompa de l'elefant i tot seguit desgrimparem una curta xemeneia. D'aquí, seguir baixant i desgrimpant algún troç fins a el camí d'aproximació a la via i retorn a Sant Benet.

Via de traçat curiós i lògic amb molt d'ambient en tot el recorregut, de roca aceptable a molt bona i no gens fàcil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera