Via INTEGRAL TINTÍN I MILÚ AL MONTROIG. La Noguera

Dissabte 3 de desembre de 2016

Aquest dissabte ens ho prendrem amb calma i anirem a fer una bonica via, tranquila i senzilla al Mont-roig. Senzilla, per que els llargs son bastant fàcils a excepció del darrer que es un "empotrament" dintre d'una xemeneia on nomes trobarem un clau per assegurar-nos. Es una integral de dos vies on la primera part puja fins la roca anomenada el Castell i després empalma amb la Proa. Jo creia que seria una via poc "agraciada" però la veritat es que m'he divertit prou i quan arribes al cim dona la sensació de que t'ho has passat d'allò ben be.
Per accedir al peu de via es una bona excursió de gaire be hora i mitja. Deixarem el vehicle un cop passem l'ultim túnel de la presa de Camarasa tot venint del propi poble i uns dos-cents metres mes endavant, trobarem a mà dreta, una petita explanada on caben uns quants cotxes. Caminarem carretera a baix fins que travessem el túnel i la presa i a l'entrada del pròxim túnel veurem un camí que indica La Cova del Tabac. Anirem per camí ben marcat per la cara Nord fins donar la volta i cambiant de vesant al Sud. Seguim caminant i en un punt trobarem una gran alzina que tapa el camí i a la dreta tenim una tartera on podem veure fites. Pugem per la tartera i un cop a la base d'una paret seguim per la dreta fins un punt on veurem una mena de contrafort on es visible el primer parabolt de la via.

1r llarg: IV i III, un parabolt i dos ponts de roca en uns 20 metres
Pugem per paret vertical però fàcil fins assegurar-nos d'un parabolt. Continuem amb roca a controlar però molt fàcil fins arribar a un petit bosc i ens decantem a la dreta per entrar a la reunió que la farem d'un arbre.

2n llarg: IV+ i IV, un clau i 4 parabolts en uns 35 metres
Seguim lleugerament a l'esquerra a cercar un pitó i continuem recte amunt per terreny un pel difícil fins arribar a un petit diedre i tot seguit a l'esquerra fins arribar a una feixa on muntarem la reunió d'un sol parabolt que hi ha al terra. L'altre se l'han endut.

Caminarem en sentit Nord (Fites) fins un esperó on li donarem la volta i muntarem una reunió d'un pont de roca (podem reforçar-la) en plena cara Nord.

3r llarg: IV, 4 parabolts en uns 40 metres
Superem un petit ressalt des de la reunió i seguim per plaques un pel pol.lides fins un altre ressalt del propi esperó. Des de l'ultim parabolt podem seguir pel fil del esperó per la dreta fent un flanqueig molt forçat  (IV+) o seguir recte a munt del parabolt per una mena de canal curta que en durà a la reunió d'un arbre (II i III)

4t llarg: I i II, neta i uns 30 metres
Seguirem la cresta molt fàcil i en algun punt aèria fins pujar un petit turó on muntem la reunió d'un clau
D'es d'aqui podem fer un "pas de gegant" per accedir al cim de la "presó", si volem, el cas es que hem de desfer-lo un altre cop per continuar la via. El pas es prou espectacular i assegurat per un parabolt. Es més difícil la tornada que l'anada. Un cop fet això o no, pujarem a un petit cim per desgrimparlo molt fàcilment (III) o fer un petit ràpel d'un parabolt amb anella (jo no ho recomano) i després tot caminant arribarem a un coll on començarem la segona part de la via.

5è llarg: V, II i I un parabolt i un pont de roca en uns 30 metres
Estan a peu pla, superarem un ressalt molt vertical però assegurat per un parabolt i decantant-nos a la dreta arribarem a una cresta que la seguirem per terreny molt fàcil i amb molt de matolls  fins arribar a un altre paret on muntarem la reunió d'un bon arbre

6è llarg: IV, 3 parabolts en uns 30 metres
Pujarem per placa tombada superant algun ressalt i el final on caminarem uns metres fins arribar a un arbre on muntarem la reunió.

D'es d'aquí caminarem per matolls fins la base de la pròpia Proa on muntarem una reunió a peu pla d'un pont de roca

7è llarg: II i III neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil en tendència a l'esquerra fins endinsant-nos dins la xemeneia. Terreny brut i poc agraït. arribarem a una paret on trobarem un parabolt. Si volem podem fer reunió aquí, si no, un parell de metres més a la dreta podem muntar una reunió de dos parabolts al començament de la xemeneia.

8è llarg: IV, IV+ i V, un clau i uns 25 metres
Sortim de la reunió en tècnica d'oposició superant un bon ressalt assegurat per un pont de roca i de seguit ens "empotrem" a la xemeneia, com més en dins més "empotrats" anirem. Als pocs metres podem llaçar una bona sabina i continuar arrossegant-nos per la paret. Podrem assegurar-nos en un parell de fissures que jo no he vist, si no, a munt fins que la xemeneia ens obliga a sortir en fora i a la nostre esquena trobarem un pitó que no es veu des de sota i que ens assegurarà el darrers metres prou difícils. La sortida de la xemeneia es prou bruta i un cop sortim muntarem la reunió al terra d'un sol parabolt.

D'es d'aquí caminarem amunt fins el cim de la Proa, final del nostre recorregut.

Per baixar, seguirem un camí ver ponent fins que arribem a un altre camí molt més marcat tot fent un gir al Nord. Seguirem baixant per la cara Nord fins el camí que em fet de pujada a la via i d'aquí retornant a la presa de Camarasa

Via sense cap pretensió però molt divertida a,b un llarg final que no ens deixarà indiferent... i una més per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Víctor Vigil, Joaquim Lloria i Joan Prunera

El nostre objectiu 

Començant el primer llarg

El segon llarg 

Arribant a la R2

L'ombrívol tercer llarg 

El ressalt del cinquè llarg 

El sisè llarg 

La xemeneia del darrer llarg

Sortint de la R8 

El final de la xemeneia 

Les nostres ombres davant del solt ponent 

A estat una escalada divertida! 

El cim de la Proa

Via MIQUELUCHI a la Pala Alta

Dissabte 19 de novembre de 2016

La via Miqueluchi a la Pala Alta, es una de les clàssiques d'aquesta zona que em faltava per fer. Fa temps que li vaig proposar al Ricard i aquest cop mirarem d'enllestir-ho. A mi sempre m'havia frenat el darrer llarg, de V+ i sense equipar però acompanyat d'un company ben valent, és un altre cosa. De fet, el darrer llarg l'he fet (patit) dos cops, un quan el pujava el company i l'altre, mentre l'elcalava jo. Fa temps que no patia tant de segon en un llarg de corda! La via està molt be, es una manera semblant al Diedre Blanqueta, de pujar la Pala alta. La trobarem semi equipada amb parabolts i dos llargs comuns amb la seva via veïna, el Diedre Blanqueta. La via comença a la dreta de la caracteristica gran piràmide d'aquesta paret en un marcat esperó. Via recomanable però amb un darrer llarg molt exposat i atlètic on tindrem que fiar-nos de la nostra força i perícia.

1r llarg: IV, IV+, IV i III, neta i uns 25 metres
Comencem l'escalada pujant per un marcat esperó on al mig trobarem el pas clau a equipar i un cop arribem a un bon ressalt, flanquegem fàcilment a l'esquerra fins arribar a la reunió. Bon llarg on ja ens posem les piles.

2n llarg: V; IV+, IV i III, 4 parabolts en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant un desplom protegit per un parabolt. Tot seguit fem un petit flanqueig a l'esquerra per continuar per placa tombada amb petits ressalts, però d'una adherència fantàstica. Seguim tot recte a munt per placa fins que els desploms de sobre nostre, ens mana flanquejar a l'esquerra fins arribar a l'extrem d'un aeri esperó on muntem la reunió de dos espit i un parabolt. Llarg per gaudir d'un rocam fantàstic.

3r llarg: V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV, 2 espits dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Iniciem el llarg per l'esquerra de la reunió amb bon ambient. Primer pujant uns metres en vertical i després fent un llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar al tram comú amb el Diedre Blanqueta. Pugem per diedre equipar amb dos parabolts i un pitó en escalada atlètica i dura fins arribar a una bona cornisa on muntem la reunió. Llarg molt atlètic però espectacular.

4t llarg: IV+ i V dos parabolts en uns 15 metres
Continuem per diedre amb passos mes o menys difícils fins arribar a una mena de xemeneia curta on serà el pas més difícil del curt llarg.

5è llarg V+ (6a) neta i uns 25 metres
El darrer llarg i la "cirereta" o la "fava" del tortell. Pugem per la paret vermellosa de la dreta del Diedre Blanqueta per terreny molt vertical i atlètic. El problema del llarg consisteix en que ho hem d'equipar tot no essent fàcil parar-se i buscar el friend o tascó adient per emplaçar tot tirant de braços. Quan portem uns quinze metres d'escalada vertical, veiem una savina a la nostra dreta i emprenem un aeri flanqueig a la dreta per continuar en un terreny brut de terra que li resta continuïtat al llarg fins arribar al cim de la paret. La reunió la tindrem que muntar de friends i tascons dons no hi ha res fixe. Llarg molt dur pel meu nivell però que a la gent que aneu força be en V+ sense equipar, us semblarà una meravella.

La baixada la farem pel camí normal que puja del Coll de la Porta al cim del Mont-roig. vint minut i vint minuts més fins el parquing on deixem el vehicle.

Nova via per la cole però no crec que la repeteixi per culpa del darrer llarg. De totes maneres l'hem gaudit força.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Camí de les parets, la boira comença a recular 

Recuperant el primer llarg

Començant el segon llarg

A la part final de les plaques del segon llarg

El llarg flanqueig del tercer llarg 

El passos més difícils al diedre del tercer llarg

Sortint del tercer llarg 

Començant bonic però curt quart llarg

Recuperant el quart llarg

El difícil darrer llarg

Una més per la "cole"

Via DAVIS JONES. La Podrida. Regió de les Agulles. Montserrat

Dissabte 12 de novembre de 2016

La Regió d'Agulles es en el primer lloc que em vaig lligar literalment, una corda a la cintura i d'això farà d'aquí res, 38 anys. Gaire be les he pujat totes les agulles però sempre queda una pendent i es el cas de la Podrida. Tot i que anys enrere la vaig tenir en comte, el seu nom i l'unica via que havia i sent una "Cerdà", no em va fer mai el pes. Remenant la nova guia d'agulles del Joan Miquel Dalmau, ja me la vaig mirar amb altres ulls i aquest dissabte teníem la intenció d'escalar amb tranquilitat i seguretat i això em va fer decidir-me per una via que en teoria va per l'esquerra de la Cerdà. Ja se sap que les guies et poden donar una part d'informació mes o menys encertada però un cop et fiques a la via es quant veus la realitat i no sempre verdadera perquè depèn dels teus instints i de l'equipament o no que trobes. Entre la guia antiga d'Agulles del Rodés i Labraña i la del Dalmau hi ha unes diferències abismals i així passo a dibuixar el que ens hem trobat a la sopossada via Davis Jones descrita en el llibre del Dalmau.

Per accedir a l'Agulla farem el mateix camí que per arribar a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret i un cop siguem a peu de via, davallem vers ponent fins que arribem als peus de l'aresta de la Podrida i en el seu extrem esquerra, molt a munt, podem veure el primer parabolt que ens indicarà el camí a seguir. La via esta equipada en els trams difícils però hem d'escalar. La graduació que indico es la meva, que no te res a veure amb la de la guia. Per fer aquesta via s'ha d'anar molt be amb el V+.

1r llarg: II, III i IV, tres parabolts en uns 40 metres
Ens enlairem per terreny fàcil i tombat fins que a tres quarts del llarg trobem uns passos fins però no gaire difícils i tot seguit superarem un petit ressalt que en durà a la reunió de dos parabolts amb anella. Llarg típic de les parts baixes de les arestes Brucs.

2n llarg: IV, V, V+ o un pas d'estrep, V i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió atacant un mur vertical on veiem un parabolt. superem el pas vertical  difícil i uns metres més a munt trobem un altre parabolt. Seguim per terreny més agraït fin un altre mur molt vertical protegit amb tres parabollt amb prou distància entre ells. El pas del segon parabolt l'he trobat molt difícil tenint que ajudar-me duna baga pel peu i superar el pas. Arribem a un altre parabolt que en assegurarà el darrer pas difícil del llarg per continuar l'aresta, ara més fàcil però sense cap assegurança. La reunió es d'un parabolt i un espit no gaire fi. Llarg fi i difícil que tindrem que escalar de valent entreels parabolts.

3r llarg: III+, III i II, sense cap assegurança i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per continuar una aresta fàcil i a la seva part final molt tombada on trobarem la reunió amb anelles al terra abans d'arribar al cim. Aquest llarg podria ser la part final de la via Cerdà (?)

Només ens resta caminar pel cim allargat de l'agulla fins el seu extrem, abocat al vuit, a la cara Nord d'Agulles.

El descens el podem fer per la mateixa via amb dos ràpels o be amb un de sol per la cara Est de vint metres fins la canal que separa la Podrida de l'Agulla de l'Arbret i baixant per la canal fins al camí. Nova via i nova roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Arribant a la primera reunió

El segon llarg 

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 

L'impresionant "timba" de la cara nord

No volem "peus de gat", volem" peus de cabra"

Via LO PEP a la Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

Diumenge 6 de novembre de 2016

Els plans no vàrem sortir com eren del nostre dessitg i després d'abandonar la via "Los Chichos", ens recomanen fer una nova via a la ja, hiper-exprimida, paret de la Formiguera. La via LO PEP, de caire esportiu i totalment equipada amb parabolts i les reunions amb anella, només tindrem que seguir els lluents parabolts que ens marcaran els passos a seguir. La via va molt encaixada a la dreta de la via Normal però gaudirem d'una roca amb molt cantell i vertical en un grau que no supera el V, a excepció d'un pas en els dos últims llargs i sense ser obligats.

1er llarg: III i IV, sis parabolts (últim es defectuós) en uns 35 metres
Pugem lleugerament a la dreta de la via Normal superant per un esperó tombat amb passos fàcils fins que decau la dificultat i muntem la reunió on la paret torna a posar-se vertical.

2on llarg: V/V+, set parabolts en uns 25 metres
Enfilem el segon llarg per paret vertical i amb molt de cantell fins un ressalt on trobem el pas més difícil del llarg. Seguim en tendència a la dreta fins entrar en un replà petit on muntem la segona reunió.

3er llarg: V-V+, vuit parabolt i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim la mateixa tònica, paret vertical i bons cantells fins un altre ressalt. Superat, continuem en vertical fins que decau la dificultat i entrem a la reunió.

Escalada divertida amb poc o gens de compromís, però que la gaudirem força combinant-la amb d'altres del voltant. Un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg 

El tercer llarg

Arribant al final de la via

A la fí, ha donat de si el dia

Via 40è ANIVERSARI CESFC i via CAVALL DE FERRO a la Miranda de Sant Joan

Diumenge 23 d'octubre de 2016

Avui es un diumenge d'aquells que tens tots el números per mullar-te i cambiem varius cops de pensament i zona i ens dirigim a la regió de Tebes o popularment anomenada, Gorros. Tenim tota la muntanya de Montserrat envoltada de "boira pixanera" i decidim anar cap a la zona de Sant Joan a una roca que ara l'anomenarem Miranda de Sant Joan fent referència a la guia de "Gorros" del Luichy. Com hi ha un ball considerable de noms, seguiré el seu criteri per dibuixar la ressenya.

Sortim de l'estació superior del funicular de Sant Joan i ens dirigim cap a la ermita del mateix nom i un cop passada les ruïnes de la ermita de Sant Onofre, abans fer un pronunciat revolt molt pronunciada, seguirem un corriol amb marques blaves que ens durà a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Deixarem el camí i baixarem per la vessant S.E. de la Miranda se Sant Joan, per una canal ample sense traces de camí fins el peu de les vies que volem escalar, una a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Es remarcable la diferència de pensament en obrir vies en una mateixa vessant d'una roca. Una via amb una dificultat assequible però amb passos força fins i un equipament molt auster i l'altre, molt més senzilla i amb un excés d'expansions, dos opcions totalment diferents però per tots el gustos.

Via CAVALL DE FERRO

1r llarg: II, IV, III i IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Pugem per una rampa molt fàcil fins un ressalt assegurat per un parabolt. Seguim amb tendència a la dreta fins assolir un altre ressalt molt més pronunciat però amb molt bon canto i un cop superat entrarem a la reunió al damunt d'un còdol de dimensions molt gran on muntarem reunió.

2n llarg: IV i III, 3 o 4 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió i pujarem per terreny fàcil fins que arribarem a la reunió, uns metres abans d'arribar al cim.

Per baixar podem fer un ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via o be desgrimpant pels vessant Est fins el camí.

El primer llarg de la via CAVALL DE FERRO

A mig primer llarg

A punt d'entrar a la reunió...

... i jo que m'ho miro

El segon llarg

Via 40è ANIVERSARI CESFC (Centre Excursionista Sant Feliu de Codines)

1r llarg: IV, V+, IV, III i III+, dos espits en uns 30 metres
Pugem recte fins els espits visibles en mig del ressalt. Superem el ressalt amb passos difícils i molt verticals però amb molt bona roca i bons cantells. superat aquest tram seguirem per una rampa fàcil i de roca a controlar. Podem llaçar un parell de sabines fins que trobem un altre petit ressalt que flanquejarem a la dreta i entrarem a sota d'un arbre on muntarem la reunió

2n llarg: IV, V, IV, III i II, un clau i un espit en uns 25 metres
Flanquegem a l'esquerra per sota l'arbre fins arribar a un cornisa. En una fissura trobarem un clau que ens assegura els primer passos per arribar a un espit. Fem un pas difícil i vertical per continuar fàcil ment els darrers metres fins el cim de la roca on trobarem un parell de parabolts grocs (Guillem Árias) on muntarem la reunió.

Per baixar, desgrimparem facilment fin el coll d'aquesta roca i la Miranda Xica i desfarem el cami fins a l'estació del funicular

Be, a la fi em pogut escalar, una mica remullats, sobre tot a sota de la reunió de l'arbre que hi ha a via dels germans Masó per culpa de la boira "pixanera". Dos vies sense gaires pretensions però que ens servirà per opinar sobre la manera d'escalar i obrir vies. Dos vies noves per omplir la col·lecció.

Escalades realitzades per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El Primer llarg de la via dels Marsó

Arriban a la reunió tota mullada

El segon llarg 

Avui dos vies, ja trenim prou que el temps empitjora

Al cim emvoltats de boira "pixanera"