Via EL ÚLTIMO SUEÑO al Serrat dels Monjos. Montserrat

Diumenge 18 de febrer de 2018

El Serrat dels Monjos sempre ha estat, per mi, un lloc de Montserrat amb mala sort. Tot el que he intentat ha acabat malament. Per una cosa o altre, sempre he abandonar dels primers llarg i aquest cop de la mà d'en Ricard he pogut assolir la meva primera via ... sencera d'aquesta regió!

Aquesta gran paret de la vessant sud es molt caòtica, plena de repises, matolls, feixes i còdols que volten sols per la paret i que les caigudes poden ser un "pel" lletges. Una cosa si te al seu favor, quan la roca es bona, es bona de debò i amb moltes opcions de poder emplaçar assegurances flotants. La via que hem escollit te uns quants anys i les assegurances fixes comencen a estar una mica deteriorades. En quant al grau que he vist en totes les ressenyes tant d'internet com de les guies, jo els i afegeixo mig grau mes, la via te un bon compromís i exposició, es el meu parer.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga. Nosaltres amb una fotocòpia d'una fotografia de la paret hem, trobat prou fàcilment el començament de la via. Ens pot ser d'utilitat que es escrit el seu nom a peu de via. Cal dir que el primer llarg pertany a la via veïna Insubmissió.

1r llarg: V, IV+, III, V-, IV i III, 4 espits en uns 35 metres
Comencem a pujar per un contrafort a mena d'esperó de roca compacta on trobarem un parell d'espits. Al poc va perden verticalitat i fem un flanqueig ascendent a la dreta fins un altre esperó. Seguim recte a munt per placa compacta fins que va perdent dificultat i entrem a la còmoda reunió de dos espits. Aquest llarg pertany a la via Insubmissió.

2n llarg: III, V, IV, IV+ i V, 3 espits i uns 35 metres
De la reunió sortim vers l'esquerra a cercar uns blocs que formen un diedre. Un cop superat anem pujant mes o menys recte fins un ressalt on hi ha un tercer espit seguim i entrarem en una reunió un xic incòmoda als peus d'una placa.

3r. llarg: V i V+, 3 espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa i cap a la dreta a cercar un diedre de roca poc compacta a sota d'una petita feixa. als peus del diedre trobarem un espit. Superem el diedre i entrem dintre de la feixa a cercar una mena de diedre vertical on hi trobarem dos espits mes. Son passos difícils per superar a quest diedre. Per entrar a la reunió parem un curt flanqueig a l'esquerra.

4t llarg: IV, V, i IV, un espit en uns 25 metres
Sortim de la penjada reunió per un diedre a cercar un espit que trobarem a l'esquerra d'un ressalt amb matolls. un cop en el espit superem el ressalt per l'esquera i encetem un llarg flanqueig amb ambient. Podrem emplaçar bones assegurances pel camí. La reunió es en una plataforma inclinada amb una reunió vella al terra. La reunió bona es a la paret.

5è llarg: V i III un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió fent un bona Bavaresa a equipar fins un espit. després es un diedre prou difícil acabat en una mena de feixa plena de pedres. Ull a la caiguda de còdols. Seguim per una placa inclinada de roca compacta i molt fàcil fins la reunió.

6è llarg: V+/A0e, II i III un clau en uns 30 metres
Desgrimpem uns metres per l'esquerra de la reunió per entrar en un diedre força vertical. Trobarem un clau amb una baga vella penjant que ens servira si no anem molt sobrat per fer un A0e. Seguim pel diedre fins el seu final i continuem per terreny fàcil però descompost. Acabat això podem seguir per terreny herbós fins la base del Satèl.lit, roca característica adossada a la paret i per on continua la via Planetes Transparents. Trobarem la reunió de dos espits.

Pel descens prendrem uns corriols poc definits i sense fites que amb baixades i pujades anirem fent fins arribar al Torrent Fondo. Aquest camí es una mica perdedor i tindrem que observar be el descens. Un cop al Torrent, e seguirem i trobarem tres instal.lacions amb cadenes i un ultim preparat amb un curt ràpel de 10 metres que ens deixarà en el camí d'aproximació. 1:15 h. ben bona de descens.

Per fi he trencat el malefici que tenia d'aquesta zona de Montserrat i un cop més, una via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El traçat de la via

Els primers metros de la via (Insubmissió)

Arribant a la primera reunió

El caòtic segon llarg 

Llarg terrós i amb matolls

Segon llarg amb una placa final ben curiosa

La "placa curiosa", V+ amb "rebava" 

Quart llarg 

Ambient al quart llarg

La bavaresa del cinquè llarg

Fàcil placa per arribar a la cinquena reunió 

El difícil diedre del darrer llarg, no obligat però... 

Jo he suat la "cansalada", el Ricard no tant...

Via 2006 al Cor de Be. Els Ecos. Montserrat

Diumenge 11 de febrer de 2018

La regió dels Ecos es la més apartada de Montserrat, vinguem d'on vinguem, i el que plantejo ara es una mena d'excursió-escalada d'un hora i mitja de caminar per una cinquantena de metres d'escalada tot i que la podem combinar amb altres vies del costat. He escollit aquesta via per que es una mena d'accedir en aquesta agulla amb una mica mes de "sal i pebre" que la seva veïna, l'Aresta Brucs i en bona part per que he passat un munt de cop per aquest camí dels Ecos i sempre m'habia fixat en aquesta grossa, i punxeguda agulla. La via no te cap misteri, amb uns passos força fins en el seu començament, no obligats i després una plaent aresta exposada. La via es a tocar del camí que va de coll de Port al coll del Miracle.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit a mà esquerra trobarem la nostra agulla. La via comença al costat d'una llastra enganxada a l'esquerra de la via. Espits ben visibles a cop d'ull.

1r llarg: V, Ae, V+, IV+, IV i III, 4 espits en uns 20 metres
Comencem amb passos difícils fins cercar el primer dels tres espits. Passos molt fins que no son obligats. Des de el tercer sortirem en lliure molt difícil a cercar el darrer espit que ens queda a la dreta i a partir d'allí l'escalada es molt més fàcil però exposada fins arribar a la reunió als peus d'un petit ressalt i de dos espits.

2n llarg: IV+ IV, III i II dos espits i un de molt vell de l'aresta Brucs en uns 30 metres
Sortim be per la dreta o l'esquerra de la reunió segons ens sembli, a cercar un espit que trobarem uns metres a munt d'un ressalt. Superats aquests primers metres seguim per aresta fàcil però exposada fins trobar un espit vell de l'aresta Brucs. Tant sols ens resten uns metres molt fàcils fins la reunió que també farem servir per rapelar. Només ens separen cinc metres per assolir aquest petit cim amb unes vistes esplèndides tant de la cara nord o de la sud.

Per baixar farem un fàcil ràpel d'un espit nou i dos de vells.per la via normal i d'una vintena de metres fins un coll abocat a la cara nord i després baixarem per bosc fins a peu de via.

Via curta però ideal per combinar-la amb altres de la zona d'un cim poc divulgat i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'agulla del Cor de Be... ben be que ho sembla

El primer llarg després dels passos més difícils d'inici

El company recuperant el primer llarg

El segon llarg

Els fàcils darrers metres per accedir al cim

Foto final

Via MARTINETTI-ROS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 10 de febrer de 2018

Per aquest dissabte em proposen una via oberta fa 46 anys i recent-ment restaurada. Segons els seus restauradors es una via oblidada i que jo no tenia constància d'ella i quan me la vaig mirar em va agradar força i no m'ho vaig pensar gens. La via comença a l'esquerra del clàssic diedre Farreny i a la dreta de la gran balma que domina aquesta vessant sur-oest (crec) del Cilindre. La via, ara consta de dos llargs, antigament eren tres, força potents on trobarem parabolts emplaçats en llocs concrets en el primer llarg i quatre de seguits, amb aire, en el segon llarg. El primer es prou obligat on ens entraran els friends i tascons a "caldo" i en el segon, si no anem molt "sobrats", anirem agafant-nos dels parabolts tot i que costa força arribar. Una molt bona restauració per treure de l'oblit una bona via, encara que curta no ens deixarà indiferents.

El dia es "tapadot" i Sant Llorenç de Montgai es envoltat per la boira i així serà tot el matí però com no fa gaire fred decidim acostar-nos a la paret. Per accedir a la paret podem estacionar en la explanada de camí a la paret de la Formiguera i davant mateix ja podem veure la paret. Prendrem un corriol que amb forta pujada però curta ens deixà a peu de via. Abans passarem per una via nova, la MARISA GIL (MG pintat a la roca), la nostra via es uns metres mes amunt on serà ben visible el primer pont de roca i el primer parabolt. L'aproximació es curta i en 15 minuts ja som a peu de via.

1r llarg: V, IV+, V, V+ (Ae), V i IV, Un pont de roca i 4 parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem a cercar un pont de roca amb un pas força atlètic i tot seguit franquegem ascendent men a l'esquerra a cercar un parabolt. tot seguit pugem per una mena de diedre i placa amb escalada força atlètica fins una cornisa on trobarem els passos més difícils del llarg. Amb oposició, entre el diedre i la placa i amb passos força difícils (podem fer Ae) i verticals entrarem en una petita cornisa. Aquí tenim els darrers metres del llarg que pujarem amb una curta però potent bavaresa vertical que ens deixarà en un altre replà un parell de metres abans d'arribar a la còmoda reunió. Llarg fantàstic.

2n llarg: V+, Ae/V+ (6a+), V+ i IV+ i 5 parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos força obligats i difícils a cercar el primer parabolt. La paret ara es molt vertical i gairebé desplomada i els parabolts son a prop però no a tocar ens tindrem que esforçar fent A0e o treure un estrep. Així anirem fent fins el quart parabolts on tindrem una sortida força difícil i un pel bruta. Al poc la paret es fa més fàcil i trobem el darrer parabolt. segons els restauradors aquí es feia la darrera reunió. Seguim per un diedre fins un darrer ressalt i entrarem a la reunió poc metres abans d'assolir el cim del Cilindre. Llarg dur i vertical.

Per baixar dels cim ho podem fer caminant per el camí habitual de baixada ple de fites o si volem amb un sol ràpel per la via. Ens em quedat força contents de la via però el dia no acompanya i son quarts de dos i anem a remullar-ho al bar i xerrant amb el company recordar lo be que ens ho em passat a la via... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El nostre obgectiu

Els primers metres del primer llarg

Els darrer metres del primer llarg

Passos difíciuls per arribar al primer parabolt

Vertical i presa petita, el segon llarg

Darrers metres. La boira en ha acompanyat tota l'estona

Via DEL CALUMET a la Placa dels Roofs. Els Ecos

Dissabte 10 de febrer de 2018

La Placa dels Roofs es una paret que hi ha a la regió dels Ecos solcada de'uns quants itineraris, la majoria de molt grau, tipus escalada esportiva i la via del Calumet es una d'elles. Cosida a parabolts, podrem apurar el grau, si anem be amb el 6B+ (?) i si no, tirarem d'estreps o A0e. De totes maneres, tindrem que escalar entre parabolt i parabolts, però sempre amb poc compromís. La roca es prou bona tot i que el darrer llarg s'ha d'anar una mica amb conta.

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.

Seguirem pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via. La via comença a l'esquerra d'una gran roca adossada a la paret anomenada "el botijo"

1r llarg: V, Ae (6b+) V+/A0e i V, 14 parabolts i uns 25 metres

Comencem a pujar per una mena de fissura terrosa cercar el primer parabolt. Aquests primers metres son molt durs i els podem fer en artificial. tot seguit seguim per paret molt vertical fent passos en lliure i en el meu cas, descansant tot arribant al parabolt i així fins arribar a la reunió prou incòmoda. La roca es bona però l'escalada es molt dura.

2n llarg: V+, A0e (6a), V, IV+ i IV-, 8 parabolts en uns 25 metres

Sortim de la reunió vers la dreta a cercar el primer parabolt i amb passos difícils fent uns flanqueig ascendent. Per cercar el tercer parabolt pujarem recte amunt i trobarem el pas més difícil del llarg (6a) que el podem solventar amb un pedal o en A0e, si som prou llargs. seguim més fàcilment a la dreta vers un ressalt. el superem i continuem par terreny més amable fins la reunió, aquesta molt còmoda.

3r llarg: V, A0e (6a), V, IV i III, 7 parabolts en uns 30 metres

enfilem per la dreta de la reunió a cercar els parabolts. A partir del segon, pujarem recte on trobarem el pas més difícil del llarg que el podem fer en lliure o en A0e. Seguim ara amb tendència a l'esquerra i amb roca un pel a controlar poc a poc anirà minvant la dificultat fins arribar a la reunió als peus d'una feixa d'arbres.

Per accedir al cim, pujarem caminant per la nostre esquerra fins el cim de la paret on podrem contemplar unes vistes esplèndides de la grandiosa roca del Faraó. Per baixar només seguirem la carena que tenim encarada al sud fins el coll de la Palomera i desfent el camí que en fet per arribar a la via.

Via prou interessant de caire esportiu, divertida en els seus tres llargs i que el primer, ja et dona idea del que ens trobarem en tota la via. Una més per la "cole"

Mes informacio de la "gesta" en aquest blog:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/02/13/via-dels-calumet-placa-dels-roofs-ecos-farao-10-02-2018/

Vies properes:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2017/02/via-venus-and-mars-placa-dels-roofs.html
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Agustín Pérez i Joan Prunera

El Ramir en el fort primer llarg

Negociant el segon llarg

Els companys assegurant-me des de la primera reunió

Recuperant el segon llarg

L'Agus fent el tercer llarg

Fent el darrer llarg...

... i jo recuperant-lo

Bona companyia i bona escalada

Via REINCIDENTS a la Codolosa. Montserrat

Diumenge 4 de febrer de 2018

Avui arribem a Collbató i el dia jo no inspira gaire confiança i passem del plan A al B ben ràpid i la opció que tenim, fins que ens agafi la pluja, es la Codolosa. En la paret de la Codolosa, com popularment es coneix, trobarem infinitat d'itineraris de grau moderat i ben equipats i en el seu extrem dret hi ha aquest auster itinerari dels germans Masó, poc equipat i de roca de bona a molt bona. Coneixia la via però mai m'habia fet el pes fins que avui es el dia de ficar-nos.

Al costat esquerra de la popular Alimera comença la via on podem veure els primer dos espits del primer llarg. Es poc equipada però ofereix bones possibilitats de utilitzar tascons petits i friends i alguna sabina per llaçar. Trobarem també ponts de roca emplaçats.

1r llarg: IV, IV+ i III+, dos espits i dos ponts de roca en uns 40/45 metres
En enfilem per una mena d'esperò vertical i amb bons còdols a cercar els dos únics espits del llarg. Un cop passat aquest tram vertical, l'escalada esdevé fàcil però exposada on tindrem que aguditzar l'enginy per emplaçar friends i tascons. La reunió la muntarem als peus d'un altre esperó vertical i a l'esquerra d'una curta xemeneia.

2n llarg: IV, IV+ i III, tres ponts de roca, un pitó i un espit en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers la curta xemeneia i al final d'ella flanquegem a la dreta a cercar un pitó amb baga i continuem per l'esperó en vertical i en tendència a la dreta anants fent ziga-zagues sempre buscant els còdols més bons. En la part més dreta veurem a la dreta un espit que ens marca el camí. Seguim a munt fins que decau la dificultat i muntarem la reunió d'un espit i un clau que no inspira gaire confiança.

3r llarg: III i neta en uns 10 metres
Curt, vertical i un pel descompost llarg per accedir al final de la via. Podrem assegurar el pas amb un bon friend en una fissura a l'esquerra de la placa i de seguit arribarem al final de la via. No hi ha reunió.

Per el descens des-grimparem a la dreta baixant uns metres fins una mena de canal on trobarem una instal.lació de ràpel des de un arbre ferm amb un filferro i una baga amb maion. el podrem reforçar amb una baga mes si volem. Farem un primer ràpel d'uns 40 metres fins la primera reunió de la via Alimera i després un altre d'uns 25 metres fins el terra.

Via prou divertida i que es més bona del que a primera vista sembla... i passada per aigua, ideal per navegar pels còdols amb poques assegurances fixes i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant. La paret ben molla

La curta xemeneia del segon llarg

El segon llarg

El curt ressalt del tercer llarg 

Fotos dels companys de peu de via

Ben mullar a la reunió

El ràpel que vàrem trobar per baixar

Via MOSSEN DAVID a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge  21 de gener de 2018

Avui tocaba anar a Malanyeu peró la pliuja ens a fet recular i buscar un plan "B" desesperadamentr. Últimament, i així m'ho sembla a mi, la Serra de Queralt es molt visitada amb vies, no tant antigues i de mes o menys noves, no se, el cas es que  ja hem estat uns quants cop per aquí i gairebe sempre amb plans "B". Aquest ha estat un d'ells i, és mes que plan "B" a estat "C". La qüestió que ens hem tret de la màniga una via "rostollera" com la majoria que he fet per aquí i que no te més rellevància que el segon llarg. De totes, totes es el millor, la resta es fer el senglar entre bosc i plaques ajagudes.

Arribant a Berga i se'n se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle i prenem el camí que puja al Santuari de Queralt. Després d'una mitja hora de pujada i al cap de cinc minuts de deixar al darrera una ermita que hi ha en el camí i tot just comence un altre cop a pujar el camí trobem una paret ombrívola i que si ens fixem be veurem algun clau i parabolt del segon llarg, arqui comença la via.

1r llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 20 metres
Comencem a pujar per un ressalt de roca vertical molt curt i anirem pujant pel lloc més escaient fin que en veiem obligats a caminar i en tendència a l'esquerra. A peu de la paret muntarem la reunió aprofitant un petit arbre i emplaçant algun friend o tasco en fissures. Llarg de tràmit per accedir al segon llarg.

2n llarg: IV, V, V+, 6a o un pas d'A1, V, i IV, un pont de roca, dos claus i dos parabolts en 40 metres
Sortim cap a la dreta de la paret  a cercar un pont de roca, seguim sempre en diagonal a al dreta fins un clau. D'aquí fem uns passos de flanqueig a la dreta a cercar unes preses que es veuen picades, i continuem per paret vertical a cercar un parabolt. Seguim per placa vertical fins arribar a un clau. Per mi el pas més difícil del llarg, sortir del clau. He fet un pas d'artificial per arribar a un forat que m'ha permès continuar per placa fina fins un arbre sec. continuem per l'esquerra de l'arbre fins una cornisa on trobarem una bonica bavaresa curta i que en poca estona ens deixara en una petita feixa d0arbres on muntarem la reunió. Llarg maco i prou obligat, sens cap dubte, el millor de la via.

3r llarg: caminar i III, III+, dos pont de roca i uns 40 metres
El llarg no val gaire doncs comencem a caminar per terra i bosc fins trobar una placa tombada de conglomerat molt bo equipada amb dos ponts de roca i un cop l'hem escalar, muntem reunió en un parabolt solitari.

4t llarg: III i dos ponts de roca en uns 40 metres
Con el llarg anterior. comencem per placa molt tombada on els dos ponts de roca en indican el camí a seguir fins el final de la placa i llavors caminant arribarem als peus d'un petit mur de 10 metres que els ratlla tot una fissura ampla de dalt a vall. Podem muntar la reunió amb un friend o tascó mitja que serà suficient.

5è llarg: IV i neta d'assegurances en uns 10 metres
Llarg maco, llàstima que es molt curt i et deixa amb ganes de continuïtat. Ens enfilem per la fissura en escalada vertical però molt franca fins que als deu metres arribem al final on trobarem dos parabolts per puntar la reunió.

El descens de la via el farem crestejant fàcilment en direcció al Santuari. Al poc desgrimparem per la cresta amb conta (passos de III i segon) que ens portaran a un ample coll. La cresta continua però nosaltres hem optat per baixar fins el camí per corriols més o menys evidents i de seguit arribem al camí.

Ha estat un dia profitós veient l'estat meteorològic, ara, la via, només per incondicionals de la zona, algú ho ha anomenat "excursions verticals"... via nova per la "cole.

Per els més tafaners, mes informació al blog del company:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/23/via-mossen-david-serra-de-queralt-21-01-2018/

Escalada ralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg baixant del Santuari

El segon llarg venint de Berga

El primer llarg de tràmit

Començant el segon llarg

Anem fent

Aquí comença el "ball de bastons"

La bavaressa final del segon llarg

Quart llarg "rustulleru" igual que el tercer

Bons passos del darrer llarg malgrat lo curt que es

Tot i així ens podem donar per satisfets