Via L'AVI TREPADOR a la paret de la Codolosa. Montserrat

Dissabte 11 de maig de 2019

Aquest dissabte i diumenge tinc compromisos familiars però puc buscar un raconet pel dissabte al matí i ens decidim anar a fer una via que ja havia fet en dos cops, l'avi trepador. Tres llargs de corda amb roca prou ferma i equipada per gaudir d'una estona d'aquesta zona de Montserrat, molt caòtica però que ens proporciona un munt de vies de tots el nivells. La via es equipada amb espits, dos pitons i un burí i les reunions amb parabolts i rapelable, tot i que hem preferit baixar caminant per la drecera de Fra Garí, cosa que no he fet mai, per que si em puc estalviar de fer ràpels, ho faig.

El peu de via es una mica estrany, doncs no hi ha res que ens indiqui per on va  la via però ens podem fixar amb la ressenya i que força amunt hi ha el primer espit de la via.

1r llarg: IV, III+, IV+, V i IV+, 4 espits i un burí en 35 metres

Comencem enfilant-nos per uns blocs verticals uns metres fins que es torna més fàcil i en tendència a la dreta ens dirigim fins una paret vertical on trobem el primer espit del llarg. Seguim per la placa on trobaré unes bones bústies a la nostre esquerra i superant un tram vertical entrem en una petita cornisa. Segui  per placa on trobarem un burí vell. Poc a poc decau la dificultat fin arribar a un bon ressalt on hi ha un altre espit. Passos difícils i un xic exposat ens portaran a la reunió que tenim a la dreta sota una paret vertical.

2n llarg: V, V+/A0, V, IV+ i IV,5 espits i dos claus en 25 metres

Sortim de la reunió per la nostra dreta a cercar un dels primers espits. Passos fins i un tant polits ens portaran en vertical a sota d'una llastra on abans, en una fissura trobarem dos claus vells. Un cop superats els claus, flanquegem la llastra a l'esquerra on trobarem un altre espit i d'aquí en vertical fins la reunió. Ull els darrers metres, que la roca es a controlar.

3r llarg: IV+, IV, V+/A0, IV, V i IV, 6 espits en 25 metres

Sortim de la reunió amb uns passos verticals però francs, en tendència a la dreta fins una petita cornisa. Seguim per placa lleugerament a l'esquerra i amb passos bonics arribem a un bon ressalt assegura per un parell d'espits. Un cop superat el ressalt amb passos força difícils però no obligats, la dificultat decau fins una mena d'esperó. Escalem aquest esperó amb passos díficils  fins arribar a la reunió.

L'Agus em diu de baixar caminant. Jo no he baixat mai de la Codolosa caminant i com per raons imperioses, a mi no m'agrada gets repelar si no es per obligació, li dic que de conya i així anem fent vers ponent, amb camí poc marcat però força evident (alguna fita) fins la drassera de Fra Garí i en menys de mig hora ja estem de tornada a l'ermita de la Salut i cap a casa que m'esperen per dinar.

La via es molt ferma, tot i que la roca ja comença a estar un xic polida però per fer una matinal ràpida es perfecta. També dir que m'ha semblat més difícil des de l'últim cop que la vaig escalar, per que serà...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

Recuperant el primer llarg

Cpmençant el darrer llarg

La placa del darrer llarg

Foto i cap a casa!!!

Via BADALONA a la Paret del Devesó. Malanyeu

Dissabte 4 de maig de 2019

Tornem a Malanyeu a fer una de les vies que ens quedaven pendents de fer, la Badalona. No es una via que m'ha fet el pes, doncs te un primer llarg massa difícil pel que diuen les "ressenyes" i la roca, en el tram més difícil, es molt polida i les restants, doncs el típic d'aquest indret, matollera. Però de totes maneres es una bona via que als tres ens ha fet suar de valent. Esta ubicada a l'esquerra de la via Adéu Espanya i te escrit el nom a peu de via, no tindrem cap problema en localitzat el peu de via.

1r llarg: V, IV, V, V+/Ae, V+, V i V+, 15 parabolts i uns 45 metres

Comencem a enfilar-nos vers el primer parabolt, El llarg no te misteri, hem de seguir els parabolts. Un gran arbre ens barra el pas i el sortegem per la banda dreta i tornem a la placa amb tendència a l'esquerra fins que es posa molt vertical. Superem aquest primers passos molt difícils i entrem en una fissura. Aquí els que no tenim grau, podem fer-ho amb un estrep i allargant prou el cos. els darrers metres de la fissura ens podem ajudar amb unes bones savines fins arribar a una còmoda plataforma on respirar. Continuem amb tendència a l'esquerra fins un ressalt prou difícil però amb bones bústies (amagades) i de seguit arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, III i V uns 8 o 9 parabolts i uns 30 metres

Sortim de la reunió en vertical per placa agraïda fins un parabolts que es força lluny. Continuem amb la mateixa tònica fins entrar en una mena de feixa terrosa als peus d'una placa vertical. Comencem a pujar per un diedre inclinat que hi ha a la nostre dreta (polit i relliscós) i en el segon parabolt entrem de ple per la placa amb escalada díficil. Al final de la placa trobem un ressalt que el superem per la dreta i amb cura doncs la roca es un pel trencada, entrarem a la reunió.

3r llarg: IV, IV+ i IV uns 3 parabolts i uns 25 metres

Sortim de la reunió per una mena d'esperó/placa fins un ressalt. Aquí trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat, entrem en un terreny més fàcil fins una curta placa amb dos parabolts i tendint a la dreta arribarem a la reunió final. Ull els darrers metres que la roc en trencada.

A en Dídac li havien dit en una ocasió que ens perdíem un descens ben maco i curiós en contes de baixar rapelant per les vies de la paret del Davesso. Aquest cop ho hem provat i si, realment es un camí agradable i bonic i com no teníem intenció de fer cap vies més ens decidim a fer-ho. Tant sols tenim que seguir carenant per la tota la cinglera, hi ha un parell de passos per anar amb conta però es fa be. en poca estona arribem al punt culminant i descendim suau-ment fins uns prat on hi ha una masia. A la dreta, veurem un camí marcat amb grog i blanc que ens portara fins la pista i d'aqui al poble i tot això en poc mes de mig hora.

Be, ja tinc una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac García, Joquim Llòria i Joan Prunera

Començem el primer llarg 

La cosa es posa dreta 

Començem el segon llarg

El darrer llarg 

Final de la via i ara baixarem caminant

Via LOS CHICHOS a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 27 d'abril de 2014

Després d'un any i quatre mesos d'estar com un vaixell en dic sec, en Joaquim es decideix a omplir-se de coratge i venir a escalar amb nosaltres, ben retornat company i esperem que la cosa continuï!!!

Aquest dissabte decidim anar a fer una via que ja habiem abandonat els tres fa dos anys i que per força major vàrem recular, ara amb tot a favor anirem a escalar  la via LOS CHICHOS a la Pared de la Formiguera. La via no te pràcticament cap misteri, tota equipada per no passar gaire por i roca de primera a excepció d'algun tram del primer i segon llarg. En el primer, el podrem completar amb algun friend petit i mitja, només al primer. Si no anem molt "sobrats" en V+, ens anirà be un estrep al darrer llarg que es prou mantingut.

Un comentari. Ens hem fixat que a la primera reunió, el parabolt de la dreta, l'espàrrec, es mou perillosament i a la darrera reunió, es el de l'esquerra que també ho fa, per això vàrem decidir no baixar amb ràpel des de el final de la via... ull companys!!!

1r llarg: III, IV, V i IV+, 3 parabolts i uns 20 metres

Comencem en diagonal a l'esquerra seguin un parabolt i després en direcció a un ressalt que el superarem per l'esquerra fins arribar a una plataforma a sota d'un segon ressalt mes fort assegurat per dos parabolts. Un cop superem el ressalt flanquegem a la dreta fins la reunió.

2n llarg: IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres

Sortim per la dreta de la reunió a cercar un parabolt per continuar per un esperó que en algun lloc tindrem que vigilar la roca. De mica en mica anem perdent dificultat fins arribar a la reunió que es al terra.

3r llarg: I/II i IV, 1 parabolt i uns 35 metres

Sortim de la reunió caminant fins un ressalt que tenim força metres davant nostre. Aquest el el pas mes difícil. podíem dir del llarg. Després, caminat, arribem a la reunió.

4t llarg: III, V, V+/Ae i V, 10 parabolts i uns 30 metres

Ens dirigim fàcilment per l'esquerra de la reunió pujant amb diagonal a cercar el primer dels deu parabolts que trobarem en el llarg. Bastant mantingut de dificultat però amb expansions prou juntes i que en algun pas podrem utilitzar un estrep si anem justets de grau. Se'n se cap dubte, el millor llarg de la via.

Per baixar ho farem caminant ver llevant per raons obvies al que he exposat abans i seguin el camí arribarem a la via del tren i tot travessant-la seguirem el camí fins on hem deixat el cotxe.

Via divertida, discontinua i ben assegurada per passar un bon matí amb els companys i un d'ells, ben retrobat... i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustí Pérez i Joan Prunera

El pas més difícil del primer llarg 

arribant a la primera reunió 

El tercer llarg, de tràmit noméss 

El quart llarg, el millor de tots

Arribant al final de la via

Ja està be, després d'un any sense escalar!!!

Via RATAFIA sortint per la via NORMAL a la Filigrana. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 13 d'abril de 2019

La Filigrana o Faluga (embarcació o animal petit i bellugadís) es potser, l'agulla més esvelta de les que hi han a la regió de les Agulles. Cap via de les que solquen els seus vessants, podríem dir que son fàcil, curtes però no fàcils. Per la vessant sud, trobem una via de dos llargs, que si volem i es el més normal, la podem completar amb la que seria la via Normal. La via que ens toca descriure es la Ratafia, via amb un equipament auster i restaurada recentment que ja la vaig escalar per primer cop el desembre de 1988. La roca es bona a molt bona en general i que ens farà aguditzar els instints per anar a caçar el lluent parabolt. La segona part es mes antiga, típica aresta vertical i fina que ens posarà a flor de pell l'adrenalina.

Partint del coll de les Portelles seguirem el camí cap el refugi i quan siguem al torrent de les Boïgues, abans d'arribar al mateix, remuntarem la canal fins arribar al costat de la Agulla del Dàtil i remuntant la canal de la dreta al costat de l'agulla del Cirerer arribarem a peu de la Filigrana.Quan arribem ja hi ha una cordada i son el Fermí i la Pilar que anirem al darrere d'ells i ens ho passarem d'allò mes be.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 3 parabolts i un clau en uns 40 metres

Comencem al costat d'un arbre a pujar per la paret omblivola i de seguit trobem un clau seguim en vertical amb tendència a la dreta buscant les millors preses. A partir del segon parabolt l'escalada es en vertical i ben dreta fins arribar a la reunió ben còmoda

2on llarg: III, IV+, V-, IV i III+, 3 parabolt en uns 40 metres

Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un mur molt vertical on hi ha un parabolt al mig de la placa, amb escalada de preses petites superem la placa fins arribar a una zona mes amable i amb tendència a la dreta arribarem a un altre parabolt. Una mica mes a munt, a l'esquerra, trobem un bon arbre per assegurar-nos (antigament vàrem fer reunió aquí) i continuar per una mena de canal un xic descomposta fins arribar a l'amble plataforma on farem la segona reunió.

3er llarg: dos claus un parabolt i dos burins junts en uns 25 metres

Encetem el llarg flanquejant a l'esquerra on trobarem un clau vell i ens situarem en plena aresta sur-oest. Primer passos molt verticals però amb grossos còdols que de cop desapareixen i en obliguen a escalar per una paret molt fina i difícil, tot això assegurat per dos burins vells junt i una mica més amunt un parabolt. Poc a poc disminueix la dificultat i trobem una reunió de dos burins vella, seguim per la fina i aèria aresta fins la reunió.

Per accedir al cim grimparem un parell de metres i ens situarem al petit cim de l'esvelta agulla. El ràpel es abocat al buit un metre i mig per sota del cim i fent unes maniobres acrobàtiques i una mica impresionants muntarem el descens de uns 25 metres fils el terra.

Si voleu sentir el que es tenir els pels en punta aneu a escalar-la, sobre tot el darrer llarg. Com sempre que repeteixo alguna via de fa un mínim de trenta anys, sempre em semblen mes díficils, per que serà...?

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg 

En Dídac arribant a la primera reunió

El segon llarg

El darrer llarg que es la via Normal 

Sortint del darrer llarg

El aeri ràpel de la Filigrana 

La foto del grup

Via AFRODITA. Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dissabte 30 de març de 2019

Tornem a Predicadera per acabar un via que voliem fer fa temps degut a les pluges i a quest cap de setmana i amb molt bones prediccions metereològiques ens decidim anar-hi.

Per mes informació per arribar:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Per arribar a peu de via seguirem el mateix camí que la JABALí ERRANTE i un metres a l'esquerra trobarem una corda fixe que ens permetran baixar uns cinc metres al fons de la canal on comença la xemeneia.

1er llarg: IV, IV+, V+/Ao, V, 17 parabolts i un pont de roca en 40 metres
Comencem a escalar per una xemeneia molt franca i en oposició fins que la xemeneia es posa mes oberta a mena de diedre. La roca es polida pel pas de l'aigua, Al final de la xemeneia sortim per la dreta i en placa vertical superem els darrers metres fins la reunió que la tenim en una plataforma un xic incòmoda a l'esquerra. Llarg totalment equipat amb parabolts i molt maco de fer.

2on llarg: IV+/A0, V i IV+, uns 8 parabolts i uns 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta superant un ressalt difícil no obligat. seguim per l'esperó amb algun pas difícil fins entrar en la reunió dins de la xemeneia.

3er llarg: IV, III i IV uns 8 parabolts en uns 30 metres

Continuem xemeneia amunt, araq molt més fàcil que el primer llarg on només trobarem una mica de dificultat en els darrers metres doncs la xemeneia es fa més estreta.

4t llarg: IV+, V+/A0 i V, uns 8 parabolts i uns 30 metres

Comencem el llarg per l'esquerra de la reunió enfilant-nos per un vertical esperó fins que amig llarg la placa es fa molt fina i díficil. amb passos no obligats, arribem a un desplom que sortosament i han unes bones preses de mà i superem amb passos atlètics l'esmentat ressalt. Ara gaire be caminant veurem la reunió a la dreta en un altre esperó. La reunió es del tot il·lògica dons estem penjants en una mena d'escletxa que no es gents còmoda.

5è llarg: Ae, V, III i IV uns 10 parabolts en uns 30 metres

Aquí trobem el pas més díficil de la via (6a?) però que no es obligat i amb un pas d'estrep arribem al segon parabolt. Seguim per la dreta de l'esperó pujant per una mena de diedre vertical però amb unes preses excepcionals i tot seguit arribar al final de l'esperó. Fàcil ment sortirem pels darrers metres de la veia JABALÍ ERRANTE fent reunió en dos parabolts.

El descens es igual per a totes les vies d'aquesta zona, malgrat que la volguesiu rapelar tota, en el nostre cas, donem la jornada per finiquitada i baixarem caminant per fer un bon àpat i celebrar l'activitat.

Via per no passar gents de por i gaudir d'unes bones xemeneies i del tot assegurada amb parabolts. Ideal per una bona jornada d'escalada amb gents de compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

Per on va la via

Començant la xemeneia del primer llarg

Seguim en "remonage"

Els companys gaudint de la xemeneia

Passos molt estètics

Sortim de la xemeneia al segon llarg

Arribant a la segona reunió

La xemeneia del tercer llarg

L'esperó del quart llarg

Els passos més difícils, no obligats, del darrer llarg

Darrers passos de la via

Feina feta

Canal NOBITA al Pic de la Dona. Ull de Ter

Dissabte 23 de març de 2019

Aquest dissabte em porten a una zona nova d'Ull de Ter que jo no coneixia, be, el Pic de la Dona si que el coneixia i l'he pujant uns quants cops, però la vessant nord, no. Es tota una cinglera plena de canals que a primera vista son ben engrescadores si no fos per lo curtes que son. Quan creus que comences a gaudir de la escalada... puf!!! s'acaba el "bròquil" i tot això li sumes una aproximació de ben be hora tres quarts, et deixa una sensació de que t'han pres el pel. tot s'ha de dir que hi ha que li semblara be però a mi m'ha deixat frustrat.

La canal que ens decidim a fer es la "NOVITA" en voltada d'altres canals semblants tant en dificultat com en els noms, "POCOYO" i "DORAEMON"... es com a les pel.licules de Hollywood, que es queden se'n se imaginació per donar-lis nos guions, aquí els i donen noms d'allò més... es igual, deixem-ho estar.

Sortim de la Estació hivernal de Vallter 2000 i penem la pujada a la Portella de Mantet i un cop al coll davallem fins la vall. Travessem boscos i una primera vall que tenim a l'esquerra. Continuem fins l'altre vall i la remuntem i arribarem a una mena de circ on una carena descendeix plena de canals curtes. Seguim per la vall fins gaire be al final on intuirem la canal que volem fer.

Comença suau i de mica en mica va posant-se dreta mai assolint els 50º, tant sols en un petit ressalt que pot arribar a 60º o mixta segons la nivació. Un cop superat aquest ressalt la dificultat desapareix i ens trobem un gran llom que en portarà la cim del Pic de la Dona. Total, gaire be 2 hores d'apoximació i 3/4 de ascensió per la canal i vaja, a mi no em queden ganes de baixar i tornar a fer un altre canal, que ja he tingut prou avui!!!

El descens des de el cim del Pic de la Dona es senzill, només tenim que davallart per carena veres llevant fins arribar a la Portella de Mantet i d'aquí a l'Estació de Vallter2000 i donar per acabada la sortida.

Canals de neu per a molt, molt, però molt fanàtics.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Les canals vistes des de l'altre banda 

Baixant de la Portella de Mantet

Remuntant la vall camí de la canal 

Començant la canal 

A mitja canal 

Encarant el petit ressalt 

... i nosaltres al darrera

... i aquí s'acaba tot

Poca neu i corredor molt curt