dijous, 16 de maig del 2019

Via L'AVI TREPADOR a la paret de la Codolosa. Montserrat

Dissabte 11 de maig de 2019
Aquest dissabte i diumenge tinc compromisos familiars però puc buscar un raconet pel dissabte al matí i ens decidim anar a fer una via que ja havia fet en dos cops, l'avi trepador. Tres llargs de corda amb roca prou ferma i equipada per gaudir d'una estona d'aquesta zona de Montserrat, molt caòtica però que ens proporciona un munt de vies de tots el nivells. La via es equipada amb espits, dos pitons i un burí i les reunions amb parabolts i rapelable, tot i que hem preferit baixar caminant per la drecera de Fra Garí, cosa que no he fet mai, per que si em puc estalviar de fer ràpels, ho faig.

El peu de via es una mica estrany, doncs no hi ha res que ens indiqui per on va  la via però ens podem fixar amb la ressenya i que força amunt hi ha el primer espit de la via.

1r llarg: IV, III+, IV+, V i IV+, 4 espits i un burí en 35 metres
Comencem enfilant-nos per uns blocs verticals uns metres fins que es torna més fàcil i en tendència a la dreta ens dirigim fins una paret vertical on trobem el primer espit del llarg. Seguim per la placa on trobaré unes bones bústies a la nostre esquerra i superant un tram vertical entrem en una petita cornisa. Segui  per placa on trobarem un burí vell. Poc a poc decau la dificultat fin arribar a un bon ressalt on hi ha un altre espit. Passos difícils i un xic exposat ens portaran a la reunió que tenim a la dreta sota una paret vertical.

2n llarg: V, V+/A0, V, IV+ i IV,5 espits i dos claus en 25 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta a cercar un dels primers espits. Passos fins i un tant polits ens portaran en vertical a sota d'una llastra on abans, en una fissura trobarem dos claus vells. Un cop superats els claus, flanquegem la llastra a l'esquerra on trobarem un altre espit i d'aquí en vertical fins la reunió. Ull els darrers metres, que la roca es a controlar.

3r llarg: IV+, IV, V+/A0, IV, V i IV, 6 espits en 25 metres
Sortim de la reunió amb uns passos verticals però francs, en tendència a la dreta fins una petita cornisa. Seguim per placa lleugerament a l'esquerra i amb passos bonics arribem a un bon ressalt assegura per un parell d'espits. Un cop superat el ressalt amb passos força difícils però no obligats, la dificultat decau fins una mena d'esperó. Escalem aquest esperó amb passos díficils  fins arribar a la reunió.

L'Agus em diu de baixar caminant. Jo no he baixat mai de la Codolosa caminant i com per raons imperioses, a mi no m'agrada gets repelar si no es per obligació, li dic que de conya i així anem fent vers ponent, amb camí poc marcat però força evident (alguna fita) fins la drassera de Fra Garí i en menys de mig hora ja estem de tornada a l'ermita de la Salut i cap a casa que m'esperen per dinar.

La via es molt ferma, tot i que la roca ja comença a estar un xic polida però per fer una matinal ràpida es perfecta. També dir que m'ha semblat més difícil des de l'últim cop que la vaig escalar, per que serà...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg
Recuperant el primer llarg
Cpmençant el darrer llarg
La placa del darrer llarg
Foto i cap a casa!!!

4 comentaris:

  1. La Codolosa és sempre un bon recurs i la seva escalada tampoc és bufar i fer ampolles, a mes l'Avi trepador com comentes ja comença a estar relliscosa. De les primeres que si van obrir, molt ben trobada.

    ResponElimina
  2. Enhorabona Joan, l'Avi Trepador és una de les vies boniques de la paret.

    ResponElimina
  3. Aquest passat diumenge la vaig fer, primera via llarga que feia! No vam tenir temps a fer l'últim llarg però em va agradar. Només comentar que considero que està poc xapada, sobretot el primer llarg, hi ha trossos que si caus per qualsevol motiu et pots fer molt de mal, encara que l'escalada sigui fàcil...

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.