Via VARIANT PER DAVANT o MONTPART a la Panxa del Bisbe 37 anys després

 Dissabte 31 de juliol de 2014

L'octubre de 1984 ens vàrem atrevir a intentar la via Per Davant de la "temible Panxa". És trist o si més no, llei de vida que amb vint-i-quatre anys, seixanta quilos i més inconsciència que experiència, els V+ de la ressenya del llibre 2/REGIÓ DE TEBAS I TEBAIDA d'en Rodés i Labraña, els rebaixés a V i IV+ pelats i amb dues expansions només a la part més difícil!!!. Ara amb vint-i-cinc quilos afegits i trenta-set anys més a les espatlles, he suat la "cansalada" per sortir-ne airós en el primer llarg... i amb la corda per dalt!!!

La via ha sofert, al llarg dels anys modificacions, l'últim com que la vaig escalar i va ser per la variant Canaletes, al primer llarg havien sis espits i un burí. Ara, despès de la darrera "restauració", s'arrebaixat a quatre parabolts, i que ens farà escalar atents i concentrats. La roca és bona però polida pel pas de les cordades de tants anys. El segon llarg és boníssim en el seu grau, exposat i de navegar amb intuició per trobar la reunió. Els darrers són de tràmit per accedir al cim.

1r llarg: IV, V+/A0, V/V+ i IV+, 4 parabolts i un cap de burí en uns 35 metres

Comencem per rampa fàcil fins a la primera expansió on realment es posa vertical i difícil, mig metre amunt hi ha un cap de burí que ens pot ajudar en fer el pas. Seguim molt vertical i amb la roca una mica polida fins la propera expansió. En mig podem emplaçar algún friend petit. Continuem igual, tot molt vertical amb canto, però polit fins a un replà on podem descansar. Tot seguit escalem en tendència a l'esquerra amb menys dificultat que fins ara i en poca estona arribem a la reunió. Llarg difícil i mantingut.

2n llarg: IV+ i IV, dos parabolts i uns 35 metres

Sortim per la dreta de la reunió i al cap de poc trobem un parabolt, seguim en vertical fins a un replanet on trobem un altre parabolt i unes burinades velles. Aqui és ons aniriem a l'esquerra a la variant de les "Canaletes". Seguim ara per la dreta amb escalada vertical però agraïda sempre vers la dreta. Trobarem un parell de còdols característics que els podrem llaçar per assegurar-nos i ja en escalada fàcil arribarem a la llarga balma on farem la reunió. Llarg divertit però exposat.

3r llarg: III, II i III, un espit i uns 35 metres

Sortim per la dreta superant un ressalt i fàcilment anem escalant en diagonal a l'esquerra fins a un petit bosc penjant on trobarem un espit i d'aquí uns metres més amunt a la reunió.

4r llarg: III, II III, neta i uns 50 metres

Seguim en vertical amb escalada molt fàcil i un cop superat, entrem en terreny molt tombat fins a un altre ressalt al costat d'un arbust i remuntem els darrers metres fàcils per arribar al cim. Reunió amb un parabolt a terra.

A l'esquerra del cim hi ha la instal.lació del ràpel d'uns 40 metres, que el farem amb dues cordes. A mig ràpel hi ha en una cornisa amb un altre instal.lació de ràpel. Per tornar al camí, anirem baixant per la canal, molt malmesa per la quantitat d'esllavissades que ha sofert al final de la canal, Compta amb la caiguda de pedres.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Arribant a la R3

Tercer llarg

El cim de la Pantxa

La meva ressenya el 1984

Via A.C. VALDRIC al Pic de la Solana de LLauset

 Dissabte 18 de juliol de 2021

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. És un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferents vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des del pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit és la A.C. Valdric, sense equipar i  les reunions muntades amb dos espits. La dificultat és moderada i el fet que no està equipada fa que sigui un bon terreny d'aventura. Com que no hi ha res entre els llargs, fa que la lectura sigui diferent de la via original de com es va obrir perqué son moltes les variants que podem fer.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ampla fins a trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mitg hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Tots els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins a una tartera que baixarem als peus de via. La nostre és en una vistosa i espectacular placa al costat d'un diedre.

1r llarg: IV i V- , neta i uns 55 metres

Comencem uns metres per diedre i al poc ja veiem que hem de continuar per placa. L'escalada és plaent on anirem buscant les fissures anant en vertical i amb tendència a l'esquerra tot seguint les fissures i sempre per placa, Al final és on trobarem la màxima dificultat, però mai sense ser excessiva. Sens dubte el millor llarg de la via.

Ara farem un canvi de reunió uns deu metres més amunt als peus d'una placa. Un espit de reunió

2n llarg: III i IV, neta i uns 45 metres

Encetem el llarg per placa fàcil fins a arribar a una llastra que la superem per l'esquerra. Ara entrem en un seguit de plaques i diedres per la dreta d'uns desploms. Seguim per una placa vertical i tot seguit a un diedre. La reunió la trobarem a l'esquerra en un gran bloc que sembla suspès i dempeus a ell, muntarem la reunió.

3r llarg: III, IV i IV+, neta i uns 55 metres

Aquest llarg l'hem fet pel mig de la canal i els esperons de la dreta i per una sèrie de diedres arriarem a uns ressalts que fent un flanqueig curt a l'esquerra, pujarem per un esperó fins a assolir la reunió. Ull els darrers metres del llarg, hi ha algun bloc inestable. 

4t llarg: II i III i uns 60 metres

Seguirem ara uns metres per un esperó i tot seguit per cresta. Passarem per una reunió que podria ser de la via CADE. Seguim per la cresta i als seixanta metres trobarem la reunió.

5è llarg: II i III, net, i uns 45 metres

Ara només hem de seguir la cresta de poca dificultat fins al final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tan sols haurem de grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Angliós, i nova via per la "cole"

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins a una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalat i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Escalada realitzada per: Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrant al primer llarg

Al mig de la placa del primer llarg

La placa

Començant el segón llarg

Els companys recuperant el segón llarg

Arribant a la R2

El tercer llarg

Final del tercer llarg

El quart llarg

Final de la via

ARESTA BRUCS a la Cua de Bacallà o Agulla Joan Salvat Papasseit

Dissabte 10 de juliol de 2021

Aquesta via fa temps que volia fer-la l'Agus i com de començament ens hem fet enrere de la primera proposta, ens decidim a anar-hi. Fa molta calor però com s'acostuma a dir: "de perdidos al río...", farem acopi de valor i ens acostarem.

La via només és per col.leccionistes o molt fanàtics de la muntanya, de fet l'únic bo és el primer llarg, els altres són per arribar a cim. De la via no hi han dades, tan sols en la guia Escalades als Frares Encantats del Dani Brugarolas, que la comenta, però no la ressenya i tot dient que és de bona roca excepte els primers metres, tot el contrari al meu entendre.

Per accedir a la via podem anar pel Coll de Porc per la cara nord, o bé pel camí d'Agulles venint des del refugi. Ja des de el coll del Pas del Príncep, podem veure part de la roca i la reva aresta sud. El peu de via es evident des del camí.

1r llarg: V, IV+, IV i III+, 4 espits en uns 45 metres
Estan a peu de via de l'aresta, comencem a pujar en vertical, primer amb l'ajuda d'un arbre que és molt feble i de seguit ens enganxem a la paret, Passos fins i verticals ens apropen a un espit. El proper espit es força lluny, però podem emplaçar un friend mitjà en un forat i tot seguit, llaçar un bon merlet. Seguim per aresta amb rocam de primera (típica Aresta Brucs) navegant entre petits còdols, fins que anem perdent dificultat i arribem a la reunió original de tres burins amb plaquetes no gaire en bon estat. És recomanable seguir uns vuit metres més amunt i fer reunió a la via Wolfgang Amadeus Mozart.

2n llarg: II i III, 1 burí sense plaqueta en uns 40 metres
Comencem per rampa molt fàcil vers la dreta dels gran desplom. Quan es posa un xic vertical trobem un burí sense plaqueta a terra, no entren les plaquetes convencionals, podem posar un tascó escanyat. Seguim en direcció un arbre on ens podem assegurar i seguir fins a un altre arbre al costat del gran desplom i muntar la reunió.

3r llarg: III, III+, i II/III, un burí i uns 40 metres
Continuem per la dreta a cercar un burí amb plaqueta que hi ha força amunt. Al costat hi ha una reunió amb parabolts, Seguim pel costat d'un ressalt i el superem per l'esquerra i continuem pel fil de l'aresta amb passos fàcils, però aeris i amb roca a controlar fins a arribar al cim on podem muntar reunió en un arbust.

La baixada la farem descendint cap al nord arribant al coll de la pròpia roca amb l'Enclusa dels Frares o El Bacallà i tot seguit baixant per la canal de la nostra esquerra fins al camí.

Bé, ja ens hem tret "l'espina" del "bacallà" i ja tenim escalada aquesta aresta Brucs, que com ja dic, només per molt fanàtics i nova via per la "cole".

Per si us interessa:https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/12/via-w-amadeus-mozart-lagulla-den-salvat.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primers metres molt fins i verticals

Navegant pels darrers llargs

Al final no hem passat tanta calor

Via ALBERTO GONZÁLEZ al Serrat d'en Muntaner, 18 anys després

Dijous 8 de julio de 2021

Buscant un itinerari fàcil per aquesta matinal, hem anat a parar al Serrat d'en Muntaner. Portàvem unes ressenyes d'aquesta paret inclinada i la primera idea era fer la Traca i mocador, però entre la calor i que no tinc massa clar on comença, ens hem decantat per la Alberto González , Ha estat després de fer-la que buscant amb la meva llibreta d'escalades que la vaig escalar  l'any 2003. No recordava res de la via i m'ha sorprès, no l'he trobat tan fàcil com la pinten per les "xarxes", els anys, que deuen passar factura o bes a saber que.

Des del pàrquing de La Vinya Nova, marxem on comença el camí de les Artigues i un cop arribem al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix prenem un corriol a mà esquerra que entre ziga-zagues els porta a peu de la vistosa paret inclinada. Entre dos arbres més o menys gruixuts comença la via. Parabolt visible a pocs metros del peu de via.

1r llarg: IV i IV+, uns 6 o 7 parabolts i uns 45 metres
Comencem en escalada fàcil fins a un petit ressalt amb un pas fi, però protegit, entrem en terreny més fàcil fins que es fa un pél més vertical. Seguim en vertical amb tendència la dreta amb bona roca. En algun punt la roca és plena de pols degut a que si ha plogut pot regalimar aigua. Trobem un antre pas finet i ens decantem a un tram més vertical i amb bona roca i de seguit arribem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV+ i III+ uns 4 parabolts i uns 30 metres
Marxem de la reunió per la dreta per terreny fàcil vers a un ressalt assegurat per una expansió. Continuem escalant fàcilment fins a un mur ben vertical. Passos fins amb roca de primera i assegurats per dues expansions superem aquesta paret i entrem en dificultat fàcil fins a arribar a la instal.lació de la reunió i ràpel.

Pel descens farem un parell de ràpels des de les reunions amb les dues cordes i ja serem un altre cop a peu de via.

Bona via per combinar-la amb d'altres properes de la zona

Escalada realitzada per: Joaquim Homs i Joan Prunera

Primer llarg

Recuperant el primer llarg

Segón i darrer llarg

Foto abans de fer els ràpels

DÍEDRE JOAN COLET a Coll Roig, El Ripollès

Dissabte 3 de juliol de 2021

El 21 de juny, en Toni Vilaseca em va enviar un whatsapp dient-me que ja havien acabat d'equipar una nova via amb el Santi Sanz a Coll Roig, i evidentment, a la que hem pogut, tenim sobrats motius per apropar-nos.

La via després d'una bona feinada de neteja, ha quedat prou correcte per gaudir d'un matí en aquest lloc, ara ja tan "mediàtic", del Ripollès. Té poc ambient o gens, perqué es va obrint pas entre el bosc netejat a la recerca d'un diedre en diagonal. L'única "pega" és que els dies que ha plogut, crec que serà inpracticable la tercera tirada. Tot i que la roca és bona, en el tercer llarg, l'adherència no és massa bona, però fent A0, es pot "trampejar".

L'aproximació la farem igual que per anar a la via Malalts de Roca, que és a pocs metres d'aquesta, només seguirem el camí de pujada i en quinze metres, ja som a peu de via. Químic a la vista. Tot i que a primer cop d'ull sembli una via ràpida, per a nosaltres no ha estat així. una de les ventatges es que no toca el sol al matí.

1r llarg: V, V+/A0, V, IV+ i IV, 11 parabolts i uns 30 metres
Comencem amb un llarg flanqueig per placa fins que els parabolts ens menen a la vertical. Passos difícils, però amb bona roca i no gaire obligats ens faran tibar de valent. En un punt ens quedem aturats, perqué la propera expansió és lluny. Trobarem una sèrie de bústies que no es veuen bé i podrem encadenar uns bons passos fins que perdem dificultat i en flanqueig ascendent, arribarem a la reunió.

Ara farem un petit canvi de reunió. Caminarem uns metres fins un esperò on comença el segón llarg.

2n llarg: IV, V i IV, 4 parabolts en uns 25 metres
Pugem per l'esperó amb bona roca. Al mig trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat arribem a un petit ressalt i en poca estona arribem a la que seria la reunió. La deixem i descendim uns metres fàcilment fins a la cornisa de terra que tenim davant de la tercera tirada.

3r llarg: IV+, V+/A0, V+, Ae i IV+, 11 parabolts en uns 30 metres
Comencem per placa en vertical fins a uns matolls i comencem el llarg flanqueig ascendent per la placa. Passos d'adherència a controlar, però no obligats ens portaran a uns bonics passos de bavaresa combinats amb placa. En un punt, els parabolts ens obliguen a seguir en vertical. Aquí, nosaltres, fem tres passos en Ae fins a arribar a la reunió.

4r llarg: V, IV i III+, 3 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt. La roca rellisca prou. Ficats en el diedre superem el ressalt i continuem per placa inclinada plena de fissures i forats amb una escalada plaent i divertida. Podrem posar tota mena d'assegurances flotants fins a arribar a la reunió que és al terra al costat d'un arbre.

La baixada és el camí habitual de baixada d'aquest tram de paret. També es pot rapelar la via des de les reunions que són equipades amb anelles.

A estat una bona escalada, perqué a tots ens ha agradat força i ja donem la jornada per acabada i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Gracía, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

El segon llarg

La "desgrimpada" per accedir a la segona reunió

La difícil tercera tirada

Recuperant la tercera tirada

El divertit darrer llarg

Bona via i sense sol i calor

Vies NORMAL i Aresta BRUCS a l'Agulla del Sol Ponent. Agulles. Montserrat

Dissabte 26 de juny de 2021 

Les propostes, de cops surten be i d'altres malament, aquest ha estat el cas i com vàrem perdre massa el temps en trobar la via i no ho vem saber resoldre i que el sol picaba de valent, vem decidir fer un parell de vies que, al menys, feia tren-tacinc anys que no les escalava i serien ràpides de fer.

La NORMAL de l'Agulla del Sol Ponent va ser la segona via que vaig escalar després de l'Aresta Brucs de l'Agulla Pelada el febrer de 1979, tot un repte per a mi sent la primera via en que vaig despitonar un clau.

Trobarem poc equipament, un burí vell i un clau falcat amb un altre clau però serà una bona obcio per emplaçar tant tascons com friends. Antigament feiem reunió d'un arbre i d'aquest tambe rapelàvem, ara hi ha una bona instal.lació per fer-ho.

Com ja es tard i com ja dic, el sol apreta de valent, farem l'Aresta Brucs que hi ha a la seva esquerra. Escalda típica d'aresta amb uns passets finets al seu bell mig.

Au, cap a casa que fa calor!

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La via Normal

La via Normal

L'Aresta Brucs

L'Aresta Brucs

Via DOMÈNEC FAURA al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

 Dissabte 12 de juny de 2021

Aquest és un pany de paret que la veritat, no és massa agradable, ja vaig tenir l'experiència de les seves veïnes, les vies del Guillem i la Núria. Aquesta segueix la seva mateixa tònica, però més difícil. No serà una via que desitge repetir algún dia. Oberta, sembla ser des de sota, té algun llarg bo com el quart i el darrer, El primer, ja et posa les piles i seria un bon llarg si no fos per el brut que està. El cinquè té massa matoll i és perdedor. La via resta equipada amb claus i parabolts. Alguns claus no són massa, diríem, "catòlics". Com a mala cosa o curiosa, si més no, és que en alguns trams hi ha pintat a la roca, taques liles per no perdre't i gual que pintades, de manera maldestra, les assegurances, tant claus com "xapes". Bé, és una via per "col.leccionistes", que de ben segur, no hi tornaré. Via dedicada a un amic dels aperturistes.

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns cent de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins a pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via del Guillem. Seguim uns metres a l'esquerra fins a trobar la placa metal.lica que indica el començament de la via. Una mig hora d'aproximació.

1r llarg: V+/Ae, 18 assegurances entre expansions i claus en uns 40 metres
Comencem escalant una bavaresa que tenim  al damunt, pas no obligat, Després entrem en un terreny molt brut amb molta molsa i de seguit en un diedre també molt brut. Seguim per placa amb tendència la dreta amp passos fins (algún Ae), fins a fer un flanqueig terrós i amb fang per superar en vertical un ressalt i arribar a la reunió 

2n llarg: llarg caminant de trancissió 80 metres
Aquest llarg és de tràmit i el farem caminant en pujadaa seguint taques liles que hi han pintadses al terra. 

3r llarg: IV, II i III, 2 expansions en uns 40 metres
Llarg fàcil i també de tràmit amb uns pas al començament i un altre al arribar a la reunió 

4r llarg: Ae, V, IV+ V i III, 7 o 8 assegurances entre parabolts i claus en uns 25 metres
Damunt nostre tenim un fort desplom amb un clau col.locat cap a baix que no inspira confiança. Ens allarguem molt i arribem al parabolt. Amb un parell de passos en Ae, sortim en lliure i seguim amb un flanqueig llarg a la dreta a sota d'un ressalt. Pas difícil amb tendència a la dreta i continuem per terreny un xic trencat fins a arribar a la reunió

5è llarg: Ae, V, IV+, 5 assegurances entre parabolts i claus en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt, aquí tot és molt trencat i amb terra. Fem un pas d'Ae i seguim per zona de molt matoll. Hi han taques liles a la paret que més o menys ens indican per on arribar a la reunió. Molt a prop, a la dreta tenim la reunió de la via del Guillem.

6è llarg: III i IV+ un parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment però amb herba i terra fins a un fort ressalt (taques liles a la paret) on hi ha un únic parabolt del llarg. Pas atlètic, però franc, ens fa arribar a la reunió amb cadena.

7è llarg: V+/A0, IV i V+/A0, 7 parabolts i un clau en uns 30 metres
Ens enlairem a cercar els tres parabolts que veiem des de la reunió. Amb passos forts anem progressant fins al darrer parabolt, llavors sortim en flanc a l'esquerra fent un llarg flanqueig que ens porta a un últim ressalt força dur, però no obligat i ja serem al final de la vía

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via, vers les torres elèctriques, fins a arribar al bosc i tot seguit fins el tallafoc de les torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins a l'última on desgrimpem o fent servir una instal.lacio amb bagues posant una corda a manera de passamà. Amb cura seguim baixant per terrasses d'herba fins al corriol, que ens porta a la pista, molt visible. Uns 3/4 d'hora de baixada. Diuen que es pot rapelar tota la via, però jo no ho recomano i malgrat tot, nova vía per la "cole" 

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

La part lletja del llarg

El primer llarg des de la reunió

El fort començament del quart llarg

El quart llarg des de la reunió

El perdedor cinquè llarg

El fort començament del darrer llarg

Sortint de la part difícil del darrer llarg

Ja som al final