dijous, 5 d’agost de 2021

Via PER DAVANT a la Panxa del Bisbe 37 anys després

 Dissabte 31 de juliol de 2014

L'octubre de 1984 ens vàrem atrevir a intentar la via Per Davant de la "temible Panxa". És trist o si més no, llei de vida que amb vint-i-quatre anys, seixanta quilos i més inconsciència que experiència, els V+ de la ressenya del llibre 2/REGIÓ DE TEBAS I TEBAIDA d'en Rodés i Labraña, els rebaixés a V i IV+ pelats i amb dues expansions només a la part més difícil!!!. Ara amb vint-i-cinc quilos afegits i trenta-set anys més a les espatlles, he suat la "cansalada" per sortir-ne airós en el primer llarg... i amb la corda per dalt!!!

La via ha sofert, al llarg dels anys modificacions, l'últim com que la vaig escalar i va ser per la variant Canaletes, al primer llarg havien sis espits i un burí. Ara, despès de la darrera "restauració", s'arrebaixat a quatre parabolts, i que ens farà escalar atents i concentrats. La roca és bona però polida pel pas de les cordades de tants anys. El segon llarg és boníssim en el seu grau, exposat i de navegar amb intuició per trobar la reunió. Els darrers són de tràmit per accedir al cim.

1r llarg: IV, V+/A0, V/V+ i IV+, 4 parabolts i un cap de burí en uns 35 metres
Comencem per rampa fàcil fins a la primera expansió on realment es posa vertical i difícil, mig metre amunt hi ha un cap de burí que ens pot ajudar en fer el pas. Seguim molt vertical i amb la roca una mica polida fins la propera expansió. En mig podem emplaçar algún friend petit. Continuem igual, tot molt vertical amb canto, però polit fins a un replà on podem descansar. Tot seguit escalem en tendència a l'esquerra amb menys dificultat que fins ara i en poca estona arribem a la reunió. Llarg difícil i mantingut.

2n llarg: IV+ i IV, dos parabolts i uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió i al cap de poc trobem un parabolt, seguim en vertical fins a un replanet on trobem un altre parabolt i unes burinades velles. Aqui és ons aniriem a l'esquerra a la variant de les "Canaletes". Seguim ara per la dreta amb escalada vertical però agraïda sempre vers la dreta. Trobarem un parell de còdols característics que els podrem llaçar per assegurar-nos i ja en escalada fàcil arribarem a la llarga balma on farem la reunió. Llarg divertit però exposat.

3r llarg: III, II i III, un espit i uns 35 metres
Sortim per la dreta superant un ressalt i fàcilment anem escalant en diagonal a l'esquerra fins a un petit bosc penjant on trobarem un espit i d'aquí uns metres més amunt a la reunió.

4r llarg: III, II III, neta i uns 50 metres
Seguim en vertical amb escalada molt fàcil i un cop superat, entrem en terreny molt tombat fins a un altre ressalt al costat d'un arbust i remuntem els darrers metres fàcils per arribar al cim. Reunió amb un parabolt a terra.

A l'esquerra del cim hi ha la instal.lació del ràpel d'uns 40 metres, que el farem amb dues cordes. A mig ràpel hi ha en una cornisa amb un altre instal.lació de ràpel. Per tornar al camí, anirem baixant per la canal, molt malmesa per la quantitat d'esllavissades que ha sofert al final de la canal, Compta amb la caiguda de pedres.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Arribant a la R3

Tercer llarg

El cim de la Pantxa

La meva ressenya el 1984

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.