dilluns, 25 de novembre del 2013

ARESTA BRUCS. El Frare Gros (Montserrat)

24 de novembre de 2013
El Frare Gros es la roca més alta de la regió dels Frares Encantats i la segona de tot el macís a 1.132 metres sobre el nivell del mar. Es una roca pionera en l'escalada a la nostra terra que fou ascendida per primer cop l'any 1921 per Lluís Estasen i dos companys més, J. Cintes i J. Sallares. Tres anys després, el mateix Lluís Estasen, aquest cop acompanyat per J. Vila i J. Puntes, pujarem per primer cop per la seva aresta sud, escalada de més compromís per aquells anys. Era el 16 de març de 1924.

L'escalada d'aquest monòlit, encara que curta per la seva vessant sud, no ens deixarà indiferents degut a que només trobarem expansions a la primera reunió i al cim. La resta es equipada amb claus molt vells i tindrem que aguditzar l'enguiny per autoprotegir-nos amb friends, ponts de roca i sabines. A peu de via trobarem la típica inscripció en color blau de que es una "via blava" però no trobarem cap parabolt. Per arribar al peu de via tenim una bona aproximació, entre un hora i un hora i mitja. Això ho podrem fer, be pel Coll de les Portelles o be des de Coll de Port. Tant per un lloc com per l'altre tindrem que seguir el camí anomenat Alta Ruta dels Frares, que en alguns llocs, es equipat amb passamans per la seva relativa dificultat.

Feia molts anys que no pujava aquesta via, son d'aquells itineraris que resten oblidats per la seva poca dificultat, que no bellesa, i amb dies tant freds i de vent com avui, conviden a caminar per la part alta de la muntanya i gaudir d'una escalada com ho feren els seus primers conqueridors.

1er llarg: IV, III i IV, tres pitons en 40 metres
Remuntarem una evident llastra pujant per la placa de l'esquerra, amb roca no gaire bona, on trobarem un primer pitó. Seguim fins una sabina i continuem escalant de la mateixa manera. Trobarem un altre pitó. De seguit arribarem a un arbust molt gros i un parell de metres més a munt trobarem dos pitons. això era l'antiga reunió. Fem un petit pas a l'esquerra que en pocs metres ens deixarà en un indret on la paret a perdut molta verticalitat i a terra trobarem la reunió.

2on llarg: III, IV i III, dos pitons i un pont de pedra en 30 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil fins la fissura horitzontal que ratlla el gran desplom. Pintat a la roca (acte vandàlic sense cap sentit) trobarem una marca enorme de color blau on hi han dos pitons. D'aqui, flanquegem a l'esquerra fins donar la volta al gran desplom i amb un pas aeri, passem a l'altre vessant de la roca. Arribem a una cornisa petita on hi ha una sabina. L'ultim pas que tenim que remuntar es un petit diedre on podrem emplaçar un bon friend mitjà i una mica més amunt trobarem un còdol encastat a la fissura on llaçarem una baga i en poca estona arribarem al cim. Mirador privilegiat de la regió dels Frares Encantats, de Les Agulles i dels Ecos. Baxarem de la roca amb un sols ràpel de 30 metres justos per la cara est fins la canal herbrada i en dos minuts serem un altre cop al peu de via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Frare Gros des de el contrafort 
Començant el primer llarg 
El flanqueig del segon llarg
Un xic "garratibats" de fred ens fem la típica foto 
Buscant el ràpel per baixar

dilluns, 11 de novembre del 2013

Esperó RIBES-SABATÉ al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 9 de novembre de 2013

Avui tornem a fer una col.lectiva STAE-ÀLIGA i repetim a Sant Llorenç de Montgai. som una bona colla que ens repartirem per tota la zona i uns aniran a la cresta den Gelis, L'esperó Remacha, l'Esperó Sud de la Pared de l'Os i una munió de gent a la popular paret de la Formiguera. Hi ha per tots els gustos. El Joaquim i jo em escollit l'Esperó Ribes-Sabaté del Cilindre. Una via que ja coneixem però que es molt maca. Amb molt ambient i ben assegurada, la intentarem amb tres llargs de corda i si dona temps farem un altre i si no, a xerrar amb els companys abans de dinar.

1r llarg: IV+, V, V+, V-, IV+, 10 parabolts, un clau i un burí en 50 metres
Llarg vertical i en algun tram, la roca la tindrem que controlar, dons no es molt bona. Podem fer reunió a mig llarg d'un arbre i un parabolt, si volem. A destacar un bonic flanqueig ascendent amb molt d'ambient. La reunió la farem en un petit ninxol de dos partabolts i un espit

2n llarg: IV, V i IV+, 3 parabolts en 25 metres
Llarg de roca molt bona que predomina la placa compacta. Un cop superem els primers 15 metres flaquejarem a l'esquerra amb passos molt aeris fins una reunió molt penjada de dos parabolts.

3r llarg: V, IV i IV+, 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un diedre inclinat, al final del diedre flanquegem a l'esquerra per seguir per un altre diedre més obert i més vertical fins un bloc de pedra pla on trobarem la reunió final de dos parabolts.

La baixada la farem caminant travessant tot el cim del cilindre ver a ponent fins trobar el camí de baixada amb fites i ben marcat fins el barranc de la Formiguera. També, si volem, podem rapelar tota la via amb dos ràpels... en el meu cas, si em puc estalviar el rapelar, millor!

Son les dos de la tarde i arribant al pàrquing de la Formiguera hi han uns quants que ja em acabat d'escalar i decidim anar al poble a fer l'aperitiu mentre arriben les altres cordades i un cop som tots, en apropiem d' una explanada que hi ha a sota la paret sud del Cilindre, on fa un "solet" de meravella, plegats fem el dinar. Bona companyia i bon ambient, ara a esperar la propera col.lectiva.

Escalada realitzada per: Joquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg
L'espectacular travessia del primer llarg
El segon llarg
Començant el darrer llarg
El Joaquim arribant al final de la via
Foto de final de via
Els companys, des de l'Esperó Remacha em van fer una foto
Vistes del poble i de l'embassament de Sant Llorenç
Després de dinar, tots plegats, ens fem una fotografia de record

dilluns, 4 de novembre del 2013

Via JOSEP MARÍA ANDREVÍ. Miranda de Can Jorba (Montserrat)

3 de novembre de 2013
Com passa amb la gent que "saturem" la xarxa amb blogs d'escalada i que poc o molt ens coneixem, amb en Miquel Haro, del blog http://mikimiau.wordpress.com/, a la fi ens truquem per quedar, després de no se quant temps, per fer una escalada plegats. Vàries propostes teníem al cap però al final va guanyar la via Josep Maria Andreví a les parets de la Miranda de Can Jorba. Jo ja l'habia fet farà uns 5 ó 6 anys però no guardava un bon record de la via i serà una bona excusa per repetir-la.

Una via dels prolífics germans Masó, que a diferència d'algunes més recents, aquesta te el seu "encant". Es una via de tall clàssic, equipada amb sobrietat, on trobarem els passos més difícils equipats amb espits o claus, i la roca, que per lo general, es de bona qualitat, ens permetrà afegit-hi tascons i friends variats al igual que ponts de roca i sabines, ideal per deixar anar el nostre olfacte per "detectar" llocs on emplaçar bones assegurances. El grau, per a mi, es ajustadet, que sense ser molt difícil ens manté alerta en tots tres llargs. Una bona via per passar un bon matí i anar després d'escalar, amb els companys, a fer un bon aperitiu a Collbató.

Per arribar a la via partirem des de l'estacionament de Can Jorba i prendrem el camí que va fins el Joc de l'Oca seguin les marques grogues del camí. Molt abans d'arribar, trobarem a mà esquerra del camí, un gran bloc de roca adossada a la paret, a la seva dreta, en un esperó molt marcat, trobarem el peu de via.

1r llarg: V, IV+, V, IV+, V i IV, cinc espits i dos pitons en 30 metres
Comencem enfilant-nos per un arbre que hi ha a l'esquerra de l'esperó fins arribar a la primera expansió, que es prou lluny del terra. El més difícil es pujar per l'arbre! Un cop superada aquesta "acrobàcia", seguirem l'esperó fins un ressalt on hi ha un espit. Seguim per una fissura un xic trencada on hi ha un pitó. Continuem amb escalada difícil per fissura a controlar i sempre amb tendència a l'esquerra on trobarem un parell d'espits i un pitó més quasi al final del llarg on muntarem la reunió en una petita cornissa on hi ha dos parabolts. (abans havien dos espits).

2n llarg: IV+, IV, IV+, V i V, quatre espits un clau i un pont de roca en 30 metres
Sortim de la reunió fent un flanqueig en horitzontal a la dreta fin un espit. Des d'aquest punt pujarem tot recte, al principi una mica tombat però a mida que pugem es fa més vertical. El llarg sembla més trencat del que es. A mida que anem pujant la roca es torna molt bona amb forats, llastres i còdols molt bons per anar progressant. En un punt, es fa molt més vertical i ben protegit per un clau i un espit i una bona sabina. Aquí em de controlar la roca, tot i que no es dolenta, però ens la em de mirar. Superada la sabina, continuem per placa fins la reunió d'un parabolt i un espit, als peus d'un esperó tombat.

3r llarg: IV, III, IV, III, IV+, V i IV, dos pitons, tres espits i un pont de roca en 40 metres
Davant nostre tenim un esperó llarg i tombat. sortim per l'esquerra de la reunió fins un pitó. Després, més fàcilment progressem fins un espit, gaire be al peus d'un ressalt. Seguim fins aquí on trobem un pont de roca. Ara seguirem en vertical per l'esperò amb facilitat fins el ressalt vertical. Protegit amb un espit i un clau el superarem  per la seva dreta per tornar una altre cop a l'esquerra i tot seguit arribar a la reunió d'un pi enorme i retorçat on també farem els ràpel de baixada.

Per baixar, el més assenyat serà fer tres ràpels des de cada reunió que estan preparades amb anelles per poder fer-ho. També, si volem, podem continuar fins el cim de la Miranda de Can, Jorba en dificultat de II i III, però això ja es més "aventureta" i ens tocaria fer una baixada caminant molt mes llarg i tenim les motxilles i el calçat a peu de via...

Aquest cop he gaudit molt més la via i he redescobert passatges que m'han agradat molt més que el primer cop, tant pel recorregut, per la roca com per les opcions d'auto-protecció. Llàstima que no tingui tres llargs més! Ara, com ja he dit, a fer el "vermut" amb el companys i explicar "batalletes d'Abuelo Cebolleta" tot prenent unes birretes, la meva 0'0.

Escalada realitzada per: Miquel Haro, Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Miquel al primer llarg
El Joaquim al primer llarg 
El segon llarg
En Miquel arribant a la segona reunió
El Joaquim fent el tercer i ultim llarg

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Via RODAMÓNS DE BOSC a la Paret de la Rufa (Alt Urgell)

27 d'octubre de 2013

Aquest estiu ja la vàrem abandonar per ser massa inconscients i voler escalar a 37º de temperatura. Ara amb la arribada de la tardor, que no es que faci massa fred, ens disposem a tornar a afrontar el repte. Teníem que ser dos cordades però a ultima hora l'Eric Promio no va poder venir i tindrem que fer una cordada de tres, en Joaquim, en Jordi-Joan i jo. La via es troba semi-equipada amb cinc espits, ponts de roca i un clau, però dona molt de joc a la auto-protecció.

Sortint de Coll de Nargó i anant per la C-1313, trobarem un desviament a la dreta. Es la L-401 que porta al Coll de Boix. Seguint aquesta carretera, al poc, a l'esquerra trobem un trencall que diu, Canelles i abans d'arribar al poble, trobarem a l'esquerra una explanada on deixar el vehicle, just davant tenim la Roca Narieda Sud. D'aquí, baixem per una pista fins al riu. El creuem i enfilem a munt, tot a la dreta seguint algunes fites, fins un espès bosc. Amb intuïció, dons no hi ha camí marcat, el creuem fins arribar als peus d'una tartera de mal caminar. La remuntem i un cop al final de la tartera, tenim la paret de la Rufa davant nostre i ja podem intuir la via. Per arribar al peu de via tindrem que grimpar per una canal polida pel pas de l'aigua fins una petita terrassa on hi ha una gran alzina i d'aqui ja podem veure els primers ponts de roca de la via. 50 minuts d'aproximació.

1er llarg: III, IV, IV+ i IV, tres ponts de roca en 50 metres
Comencem per plaques inclinades fins un ressalt on podrem protegir-lo amb un friend gros. Seguim igualment per placa tombada fins un altre ressalt, aquest mes seriós i protegit per un pont de roca. Seguirem per un esperó herbós fins que un desplom ens barra el pas i on trobarem un altre pont de roca. A l'esquerra del pont trobarem la reunió de tres espits.

2on llarg: IV+, V+, III, IV i III, dos espits en 50 metres
Sortim en direcció al sostre que ens barra el pas i podem emplaçar un bon friend en una fissura, flanquegem a l'esquerra a cercar un espit amb un pas molt fi. Ara progressem en bavaresa fins superar el diedre. Seguim fàcilment per un esperó, un pel trencat, fins els peus d'una placa llissa i fissurada, on trobem al seus peus, un espit. La placa la trobem des-equipada però, malgrat tot, podem posar "caxarrets" al gust. Superada la placa, ens dirigim en diagonal fins un desplom, que el passarem per l'esquerra, i tot seguit per unes plaques arribarem a la còmoda reunió de dos espits en una bona cornisa.

3er llarg: IV+,IV, V i IV+, dos espits en 50 metres
Aquest llarg es vertical i amb molt bon canto. sortim de la reunió caminant fins unes plaques verticals i lleugerament a la dreta de la reunió. Anem progressant, sempre amb bon canto, i trobarem dos espits en el primer tram del llarg, on sempre podrem afegir alguna cosa més. Un cop superat això arribarem a una feixa. ens dirigirem per placa fins un ressalt amb bones fissures. Aquest es la part més difícil del llarg, dons el tindrem que auto-protegir nosaltres. En altres ressenyes marquen dos pitons però ja no hi son. Sempre buscant la part més lògica per on pujar arribarem a la reunió un xic penjada però prou còmoda de dos espits.

4t llarg: III, V i IV, un pitó en uns 40 metres
Ara la via es decanta a l'esquerra. Sortim de la reunió per terrenys trencat però fàcil fins que la paret es posa vertical. Superem aquest part força difícil, fins un pitó. Tindrem que superar el pitó i tot seguit fer un pas difícil a l'esquerra per seguir per un llarg flanqueig divertit on podrem assegurar-nos amb tres savines molt bones que trobarem. Al poc arribarem a una bona cornisa on muntarem la reunió de tes espits.

5è llarg: IV+, V, V+ i V, un espit i quatre ponts de roca en 40 metres
Aquest es el llarg més difícil i compromès. Sortim de la reunió per una cornisa aèria fins un mur vertical amb bon canto on trobarem el primer pont de roca. Seguim en vertical fin un altre pont als peus d'un diedre. Pujarem amb passos de bavaresa fins que veiem un espit al mig de la placa. D'aquí, pujarem amb diagonal fins l'espit. Davant nostre tenim una placa vertical i llisa. Tindrem que fer un flanqueig ascendent aprofitant una fissura horitzontal per les mans i en adherència pel peus i amb passos prou difícils arribar fins un pont de roca en un petit ressalt. Superem el ressalt per placa fina però amb bons forats pels dits. A mitja placa trobarem un altre pont de roca i de seguit arribarem a la reunió penjada amb dos ponts de roca i un espit. Llarg realment difícil i compromès on per poden anar més tranquils el tindrem que acabar de auto-protegir.

6è llarg: IV, IV+ i III+, dos ponts de pedra en 30 metres
Sortirem per la dreta de la reunió i enfilarem per un bon mur vertical i amb molt bon canto fins que va perdent verticalitat acabant en unes plaques tombades molt adherents. La reunió es d'un espit i un pitó cossolà que no entre cap mosquetó.

7è llarg: III, net en 25 metres
Llarg de transició molt fàcil que ens durà al final de la via. De fet, nosaltres aquests dos últims llarg els em empalmat amb un sol dons amb cordes de 60 metres s'arriba sense cap problema.

Molt bona via i ben trobada, amb poquíssimes assegurances fixes, que ens farà gaudir d'una roca de primera, a excepció d'algun tram trencat, i que sap aprofitar els nombrosos ponts de roca naturals. Bona escalada per la auto-protecció, amb cert compromís i que ens ha fet suar de valent en algun troç. Em trigat cinc hores i mitja que per els gaire be tres-cents metres que te i lo lents que som escalant no està gens malament.

Per baixar seguirem per la nostre dreta, anant a buscar unes torres elèctriques que tenim davant nostre. El camí ens manarà fins l'entrada d'una canal força marcada on anirem baixant fins que trobarem unes plaques inclinades llises pel pas de l'aigua. El més assenyat, es fer un ràpel des d'una alzina (trobarem baques) que ne 60 metres ens durà mes a vall del peu de via. Del final de via fins aquí 45 minuts amb ràpel inclòs. Ara desfarem el camí de pujada i en 30 minuts més, arribarem a la carretera.

Un altre via, i de les bones, per la cole.

Escalada realitzada per:
Joaquim Llòria: Llarg 1
Jordi Joan Garcia: Llargs 4, 6 i 7
Joan Prunera: Llargs 2, 3 i 5
El primer llarg
El pas més difícil del segon llarg
El bonic tercer llarg 
En Jordi Joan arribant a la tercera reunió
Els passos més difícils del quart llarg
El fàcil però espectacular flanqueig del quart llarg
Començant el cinquè llarg
Arribant a la cinquena reunió
El Joaquim a la difícil placa del cinquè llarg
El Joaquim superant el ultims metres del cinquè llarg
Gent maca, que no guapa, del C. E. Àliga
De baixada, fem una foto a la paret que em escalat
I arribada al cotxe, ben caiguda la negre nit

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Via NAUTILUS variant d'entrada KRONOS al Montgròs

20 d'octubre de 2013
Després de molt temps, torno a retrobar-me amb el Joan Casado i quedem el diumenge per fer una grimpadeta. La primera idea era fer una altre via, però les circumstàcies van fer que cambiesim d'estratègia. Esmorzant al poble del Bruc, anàvem buscant plans "B"... alguna cosa no massa difícil i a ser possible, llarga. Sense tenir gaire cosa decidida i depenent del temps, dons era força núvol, marxem cap el camí dels Francesos a fer l'Aresta Brucs de la Cajoleta. De cop em va venir a la memòria una via que vaig fer fa anys amb el meu recordat amic Balbino López. La via Nautilus a la cara sud del Montgròs. Via llarga i de grau fàcil, el cas es que aquell cop, la vàrem fer amb molta boira i no recordo gaire be les reunions i l'itinerari amb certesa... i sense ressenya que poder consultar. Al company li sembla be i ens decidim per això. Deixarem que la intuïció aflori pels nostres "porus"i donarem pas al "raro instinto del hombre blanco" per trobar la via, les reunions i les assegurances, que no recordo si hi han moltes, poques o cap...

Es una via senzilla, on predomina la paret inclinada, però te un cert aire salvatge, on podrem gaudir de la solitud de la muntanya, fer forces metres i llarga aproximació. Tant sols ens costarà trobar els primers parabolts i sobre tot, posar els mosquetons, dons el forat de les plaquetes es petit i en uns quants no entraran, obligant-nos a fer "malabarismes" o be posar un cordino. Via per a "incondicionals" del macís. Farem l'entrada de la via Kronos degut a que la pròpia via Nautilus, el primer llarg, té setanta metres i portem cordes de seixanta.

Ens dirigim cap a Can Jorba i un cop passada la masia en un punt on podem deixar el vehicle prenem el Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajeguda. D'aquí devallem fins el Torrent de Migdia i un cop ens trobem al torrent ens dirigim al sud uns metres fins trobar unes marques grogues que ens portaran al camí dels Naps de Dalt. Sempre seguint les marques grogues i per terreny dolent ens dirigirem a la cara sud del Montgròs i un cop arribem a la paret seguirem a l'esquerra fins trobar la canal que separa el Montgròs de la Rampa de l'Esfinx. En aquest punt, a la dreta comença la via.

1er llarg: IV, IV+ i IV i sis expansions en 55 metres
Situats a l'extrem esquerra de la parat i tocant molt a prop la canal tenim davant nostre una paret prou vertical. ens costarà una mica trobar el primer i segon parabolts, però un cop localitzats, ens enfilarem fins un petit ressalt on es troba la dificultat màxima del primer llarg. Superat això seguirem en vertical, ara la paret perd verticalitat i el grau es fa més suau, fins arribar a una petita cornisa on trobarem la primera reunió.

2on llarg: II i III i tres expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió amb molt poca dificultat dons la paret s'inclina molt. Al poc, trobarem una reunió amb dos parabolts (es la primera reunió de la Nautilus de 70 metres) i seguirem a munt fins un altre ressalt, també molt fàcil i de seguit arribarem a una reunió de dos espits en un lloc que pràcticament arribarem caminant.

3er llarg: I, neta d'expansions i uns 50 metres
Llarg de transició molt fàcil on només emprarem les cames per pujar lleugerament a l'esquerra fins el gran desplom i cova on hi ha el bosc. en aquest punt farem reunió sense necessitat de lligar-nos.

4t llarg: caminant
Seguirem tot caminant a l'esquerra a buscar la paret del Montgròs. Travessarem el bosc i farem un petit flanqueix per la roca sense cap dificultat fins arribar a la canal que separa la Rampa de l'Esfinx amb el Montgròs i als peus de la roca trobarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: IV, unes 8 expansions en 55 metres
Davant nostre tenim una paret immensa, inclinada i amb petits ressalts. Només tenim que escalar a plaer i si ens fixem be, trobarem les expansions sense gaire problema. Llarg divertit i sense complicacions.

6è llarg: II, neta d'expansions en uns 40 metres
Sortirem de la reunió per la nostra dreta, per plaques inclinades molt fàcils, fins arribar als desploms finals del Montgròs, en direcció a una feixeta d'arbres on trobarem la reunió de dos parabolts.

7è llarg: V, IV i III tres expansions en uns 20 metres
De la reunió estant ens fiquem a dins dels bosquet on trobarem el primer parabolt del llarg. Es el pas més difícil de la via. Vertical, però de presa molt bona, se'ns farà molt curt, dons la dificultat està concentrada en un parell de metres. Si no podem, amb A0e el resoldrem sense cap problema. De mica en mica perdem verticalitat i si volem podem anar a la dreta en uns arbustos i fer la reunió final.

Per baixar, farem l'habitual en aquests casos, baixarem per la normal del Montgròs fins el torrent de Migdia i d'aquí al Coll de l'Ajeguda i un altre cop on em deixat el cotxe... tenim una bona estona de baixada.

Via sense cap pretensió que la de passar una bona estona i escalar en un dels llocs més feréstecs i solitaris en el bell mig de la muntanya de Montserrat.

Escalada realitzada per: Joan Casado i Joan Prunera

Els primer metres del primer llarg
El company a la part inclinada del primer llarg
El fàcil segon llarg
Dins la gran cova del desplom
El divertit cinquè llarg
I un friend que no vaig poder aguantar-me de encaixar-lo en un forat
Per no perdre la costum, ens fem una foto al final de la via

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Via NORMAL a la Salamandra, (Montserrat)

La Salamandra es una altívola roca situada a la regió central de Montserrat, els Ecos. Te una llarga aresta sud, de dificultat prou moderada, però de certa bellesa per l'ambient grandiós que la rodeja. Els Ecos, els Plecs, el Montgros i la paret nord-oest de Sant Jeroni. Un paisatge feréstec, unit a una escalada llarga i prou fàcil, fan d'aquesta roca una bona opció pels que s'inicien en via llarga poc assegurada.
Farà uns quinze anys una sèrie de "veterans", com en Joan Cerdà. Enric Sales, Agustí Ventura, Francesc Guillamon o Joan Nubiola entre d'altres, van decidir equipar una sèrie de vies d'una dificultat que no sobrepases el IVº de dificultat en roques bastant populars. Tots tenien entre 50, 60 i 70 anys i a les hores tots eren actius escaladors. A tots aquests equipaments, se'ls va anomenar "vies blaves" i segons els meus càlculs, hi han unes vuit vies d'aquest tipus al macís de Montserrat.

Per arribar a la Salamandra, sortirem de Santa Cecília i prendrem els camí que puja per la canal del Llum. Forta pujada, que en 3/4 d'hora en deixarà al Portell de Migdia. Davallem per la vessant oposada (sud) per on em pujat i al cap de poc a la nostra dreta trobarem el camí de pujada al Montgros i en vint minuts arribarem a una mena de coll ample on tenim davant nostre el Montgros i a la nostre dreta la llarga aresta de la Salamandra.

1er llarg: II i III-, sense cap assegurança en uns 55 metres
Podem pujar fins la primera reunió amb les cordes a l'esquena, dons es molt fàcil i arrampat i només trobarem una mica de dificultat uns metres abans d'arribar al pedestal on hi ha un arbre i muntar la primera reunió.

2on llarg: II i III, dos parabolts i un espit vell en 40 metres
De la reunió sortim amb tendència a la dreta a cercar el bell mig de l'aresta. Anirem escalant amb facilitat on si ens fixem be trobarem les assegurances sense cap problema i muntarem la reunió en un relleix prou còmode.

3er llarg: IV, III+ i III, tres parabolts en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra, una mica a "contrapèl", dons no es la lògica per on tindríem que anar, fins un parabolt. D'aquí, recte a munt superant un petit ressalt. Després fàcilment, fins sota d'un amenaçador sostre on muntarem la tercera reunió.

4t llarg: IV, III, IV+ i III, un parabolt en 35 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra on podrem posar algun friend a la fissura de la llastra fins una sabina on podrem llaçar una bona baga. Seguirem per terreny descompost i terròs fins situar-nos al cim de la llastra. Davant nostre tenim una paret vertical i prou trencada assegurada per un parabolts. El pas el graduo de IV+, no per la dificultat, si no per l'estat de la roca. Un cop Superada aquesta dificultat arribem fàcilment a un bon i còmoda replà on muntarem la quarta reunió.

5è llarg: III+ un parabolt en uns 20 metres
Davant nostre tenim l'ultim ressalt de la via, seguint la mateixa tònica del quart llarg, on la roca no es de prou qualitat. Sortim amb facilitat de la reunió fins la vertical, on trobem un parabolts, seguim recte per terreny trencat i de seguit arribem al cim de l'agulla on muntem reunio en un parabolt i un espit que hi ha al terra.

Per baixarem decidit que la millor opció es rapelar tota la via, tot i que les reunions hi anella els parabolts estan posats de forma que fan palanca i això no es del meu gust, es el que hi ha. Amb dos ràpels, un del cim fins a la tercera reunió de 50 metres i d'aquí, a l'arbre de la primera reunió amb 60 metres. Desprès podem des-grimpar o be fer un altre ràpel  fin el terra.

Bonica escalada, amb un ambient salvatge i solitari, tant sols trencat pels crits dels excursionistes (turistes) que des de els miradors de Sant Jeroni, trenquen l'harmonia dels corbs i les gralles que volen i criden pels cims de Montserrat.

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera
El segon llarg
El Félix al segon llarg
Encarant el curt i trencat ultim llarg
El Félix arribant al cim 
El "Titoflix" al cim de la Salamandra
El Félix, un "veterà" de l'escalada i jo, orgullós d'estar al seu costat
Les cireres de bosc, típiques en aquesta època a Montserrat...
... i una troballa, excepcional, una serp prenent el sol al quart llarg de la via



Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.