dimarts, 3 de novembre del 2020

Via LA CARLA per la variant d'entrada. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dissabte 3 d'octubre de 2020

La via "LA CARLA", té unes quantes variants i una d'elles és la variant d'entrada. De les mateixes característiques que el primer llarg original, comença uns metres més a la dreta. És un equipament més que no aporta res en una paret ja prou saturada d'itineraris.

1r llarg: III, IV, IV+ i IV uns 8 parabolts en uns 35 metres
Comencem el llarg vertical seguint els parabolts. A uns vint metres arribem a la reunió molt penjada que seria el final de la via (crec) però podem continuar fent uns passos a l'esquerra i seguir per la via original fins a la reunió en un arbre o un parell de metres més amunt de dos partabolts.

2n llarg: IV, V- i III, uns 2 o 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem autoprotegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem la primera expansió i seguirem recte fins a un altre ressalt un xic més difícil protegit per una expansió. Llavors continuem i arribem a la reunió en un replà força còmode.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 6 parabolts en i uns 35 metres
Comencem el llarg lleugerament a la dreta atacant una placa una mica curiosa al costat d'un diedre amb roca a controlar. Seguim fàcilment fins a una bona placa fissurada equipada amb parabolts, i que a més, la podem protegir amb flotants, Passos bons ens portaran al final de la via on farem la reunió d'una instal.lacio que també és el ràpel.

Bona via com moltes tantes d'aquest pany de paret que busca amb afany la roca entre els arbres i boscos penjants.

Per si us interassa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrada a la primera reunió

Tercer llarg

Placa final del darrer llarg

divendres, 30 d’octubre del 2020

Via DEL GUILLEM a la Paret del Devessó. Malanyeu

Dissabte 3 d'octubre de 2020

Com sols passar, en parets molt saturades de vies, sempre hi trobarem un lloc on encaixar un itinerari, que no sempre pot ser el més adient ni ens pot arribar a satisfer del tot. És el cas d'aquest nou itinerari en qué trobarem prou bo el primer llarg i no tant els dos darrers, que busquen amb afany la roca entre els arbres i vegetació.

La via comença al cap de munt de la vistosa "piràmide", a uns metres pel damunt de la clàssica Francesc Suñol, havent picat una "G" a peu de via per facilitar-nos la troballa.

1r llarg: IV+, V, V+, V i IV+, un pot de roca i uns 6 parabolts en 30 metres
Llarg vertical amb la roca típica de la paret on trobarem un pas fort ben curiós a mig recorregut. Comte amb els darrers metres on trobarem roca a controlar. La reunió es desmuntada i sols trobarem els "espàrrecs" dels parabolts però podem muntar-la en un bon arbre.

2n llarg: IV i III, dos parabolts i uns 25 metres
Vist de la reunió el segon llarg promet però se'ns fa curt. Escalem per placa amb tendència la dreta i tot segui en vertical. Bona roca a escepció del final que és terrós. Han desmuntat un parell de parabolts però podem completar la protecció amb flotants. La reunió en un arbre.

3r llarg: IV, V, V+, V i IV, dos parabolts i un pont de roca i uns 30 metres
Sortim de la reunió i ens dirigim a un esperòó de roca que ens porta a dins d'un bosc penjat als peus d'una placa vertical. Ens enfilem en "remonage" entre l'arbre i la paret i ens fiquem de ple en una placa amb fissura horitzontal a cercar un parabolt. Amb passos força fins cerquem un pont de roca i seguim per placa fins que decau la dificultat i muntem la reunió.

El descens el podem fer amb tres ràpels des de la via del costat o bé caminant pel camí habitual si no volem escalar més. Nova via per la cole que no ha estat del tot rodona

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El bo primer llarg
Segon llarg. Es fa curt
Buscant la roca entre l'arbrat. Tercer llarg

dimecres, 28 d’octubre del 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

Via SILVIA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 20 de setembre de 2020

La via Sílvia, ens permet escalar l'aresta sud com a "succedani" de clàssica Aresta Brucs, però amb més assegurances. Típica aresta sud d'Agulles, trobarem preses petites i de bona qualitat amb equipament més aviat vell però fiable i equipada amb prou moderació. Típica via dels anys noranta.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels MerletsGep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda en un gran contrafort que podem pujar per dos llocs diferents.

1r llarg: V, V III i II, neta i uns 20 metres
Podem començar per l'esquerra del contrafort amb una grimpada fàcil o bé per la dreta per un diedre un xic trencat i després superar un ressalt difícil a protegir. Les dues opcions ens duran al final del contrafort on trobarem un sol alnclatge que fa de reunió.

2n llarg: IV i IV+ 6 espits i uns 35 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra per una placa un xic tombada fins a arribar a la pròpia aresta. Veurem unes expansión molt a l'esquerra, nosaltres enfilarem recte amunt a cercar el primer espit. Trobarem uns passos fins i verticals. Costa veure les expansions. Seguim amb la mateixa tònica fins a un altre ressalt amb còdols grossos i així fins arribar a la reunió molt còmoda, als peus d'un mur vertical.

3r llarg: V i IV+, 2 espits i uns 15 metres
Sortim de la reunió superant un tram molt vertical i difícil a cercar la rprimera expansió. Seguim amb passos verticals però amb uns còdols de primera fins que la dificultat decau i arribem a la reunió abans d'arribar al cim. Llarg curt però intens.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt. Via curta però intensa

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aresta, tot començant el segon llarg

El vertical darrer llarg

dilluns, 26 d’octubre del 2020

Via DANIEL SA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 13 de setembre de 2020

La Daniel SA és una via prou interessant que puja per una mena d'esperó a la dreta de la clàssica Aresta Brucs. De bona roca i prou protegida, ens farà escalar tres llargs de corda molt interessants, essent el segon el més exigent, tot i que sense desmerèixer el darrer amb roca de primera i verticalitat. La via comença a la part inferior dreta d'un característic contrafort.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels Merlets, Gep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda. Al peu de via hi ha uns "espàrrecs" de dos parabolts que eren en el seu dia l'R0.

1r llarg III i IV, 3 parabolts i uns 30 metres
Comencem l'escalada a cercar el primer parabolt força lluny i en diagonal a la dreta. L'escalada es franca i sense dificultat rellevant. En el recorregut trobarem un parell de parabolts més fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg IV,V, V+ i IV+ 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim fàcilment de la reunió a cercar uns forats i una mena de llastra fins que la paret es posa vertical. Seguim amb escalada difícil fins a uns grans còdols a ma dreta que ens permeten posar-nos dempeus fàcilment i encarar el més difícil del llarg. Passos veticals i fins ens portaran, ja més relaxats, a la segona reunió.

3r llarg IV+, IV, V- i III,  5 parabolts en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg sortim en vertical de la reunió, passos fins i verticals per l'esperó ens portaran a un ressalt a l'esquerra dels darrers metres de l'aresta Brucs. El superem pel bell mig i amb un pas difícil però assegurat per un parabolt i ja més relaxats, arribarem a la reunió muntada a terra uns metres abans d'arribar al cim de la Miranda de les Boïgues.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Darrer llarg
Els "protas"

dissabte, 19 de setembre del 2020

Via Normal a la Momieta. Trenta-set anys que la vaig escalar per primer cop, Montserrat

Divendres 11 de setembre de 2020
La Momieta era coneguda antigament com l'Orella de la Mòmia. Roca modesta a l'ombra de la Mòmia però amb una via Normal per accedir al seu cim, gens fàcil. Assolida per primer cop l'any 1943 per Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat, és una via que no ens deixarà indiferents el fet de poder pujar per la seva via Normal de roca generosa i fregant la perfecció. Escalada clàssica de les més boniques i genuïnes de Sant Benet, ens farà gaudir d'aquest bonic monòlit montserratí.

1r llarg V, IV-, V, 2 parabolts i un pont de roca
Comencem l'escalada a l'esquerra d'una llastra. Són uns tres metres molt fins que ens situen a la cornisa i que el més difícil és entrar a aquesta. Seguim pràcticament caminant però amb cura fins que la cornisa s'acaba. Passos fins, comptats i un pèl llimats ens porten a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg V, IV, III, 1 parabolt i un pont de roca
Sortim de la reunió per la dreta on veiem un parabolt força lluny. Vertical però amb pressa prou bona arribem a la primera assegurança. Continuem amb la mateixa tònica fins a un pont de pedra que el podrem reforçar amb un friend petit. Seguim vers un gran còdol que tenim uns metres per damunt nostre on podrem posar el merlet característic que ens assegurarà els darrers passos prou difícils fins a entrar en un terreny més amable. Ara l'escalada es mes fàcil i en una diagonal a la dreta arribarem a la gran bauma on còmodemant farem la segona reunió

3r llarg  IV i III, sabines

Sortim de la balma per l'esquerra per pujar en placa trobant petits ressalts entre el diedre de l'esquerra. Podem llaçar sabines al gust, tant com tascons i friends. Després d'uns 25 metres arribem on antigament fèiem reunió d'una alzina als peus d'un diedre. Continuem pel díedre i un cop superat fem reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca. Petita grimpada fins al cim de la Momieta.

El descens el farem d’un sol ràpel o en dos, depenent de la llargada de les cordes. Amb dues cordes de 60 arribem a peu de via, si no d'un ràpel fins el coll i un altre fins al terra.
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera
La Momieta des de Sant Benet
Sortint de la R1
El fantàstic forat de la R2
El tercer llarg
Arribant al final de la via

dissabte, 12 de setembre del 2020

Via DIPANKARA a la Boteruda del Grà. Regió d'Agulles

Dissabte 5 de setembre de 2020
La via Dipankara, podríem dir que és un "succedani" de l'Aresta Brucs, anant paral.lela i tenint les mateixes dificultats, però més assegurada. La roca és la típica de les Arestes Brucs petita i cantelluda, tan sols en el principi del A0e, és un xic trencada i no dona gaire confiança.

Per accedir a l'agulla partirem en direcció Nord des del refugi Vicenç Barbé i prenent la canal de les Bessones, passem l'agulla de la Carnavalada, tot seguit seguirem per una canal en sentit Est i equipada amb una corda, la remuntarem fins al peu de via mateix de la Boteruda del Grà.

1r llarg: III, A0e, V,  IV+ i IV 6 expansions i uns 30 m
Comencem al mateix punt que l'Aresta Brucs i franquegem a la dreta fins a cercar la primera expansió. Fem un parell de passos en A0e i seguim en vertical amb tendència a la dreta. Primer és vertical i difícil per de mica en mica decaure la dificultat fins a la reunió a escassos metres a la dreta de l'Aresta Brucs.

2n llarg: III, IV, IV-, IV i III 4 expansions i uns 30 m
Seguim molt fàcil fins a guanyar dificultat i arribar a un ressalt que el superarem assegurats per un espit. Seguim ara més fàcil fins a un altre ressalt que ens durà al cim de l'agulla.


El ràpel el trobarem desgrimpant una mica vers llevant i en uns escassos dotze metres ens deixarà a peu de la via Normal. Només tindrem que davallat per la canal per arribar un altre cop a peu de via.

Per aprofitar el temps, ens dirigim a l'agulla de Les dues Puntes, que es troba al costat de la Boteruda del Grà. Hi ha una sèrie de vies d'un llarg equipades amb parabolts d'una trentena de metres i amb una dificultat que va del IV al V+. Hem fet un parell d'elles i la darrera ascendint al cim de la punta Sud. Pel descens podem fer un curt ràpel d'una sabina o bé desgrimpar per un arbre que ens deixarà al coll de la via Normal de la Boteruda del Grà.

Per si ens interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.