dimarts, 3 de novembre de 2020

Via LA CARLA per la variant d'entrada. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dissabte 3 d'octubre de 2020

La via "LA CARLA", té unes quantes variants i una d'elles és la variant d'entrada. De les mateixes característiques que el primer llarg original, comença uns metres més a la dreta. És un equipament més que no aporta res en una paret ja prou saturada d'itineraris.

1r llarg: III, IV, IV+ i IV uns 8 parabolts en uns 35 metres
Comencem el llarg vertical seguint els parabolts. A uns vint metres arribem a la reunió molt penjada que seria el final de la via (crec) però podem continuar fent uns passos a l'esquerra i seguir per la via original fins a la reunió en un arbre o un parell de metres més amunt de dos partabolts.

2n llarg: IV, V- i III, uns 2 o 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem autoprotegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem la primera expansió i seguirem recte fins a un altre ressalt un xic més difícil protegit per una expansió. Llavors continuem i arribem a la reunió en un replà força còmode.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 6 parabolts en i uns 35 metres
Comencem el llarg lleugerament a la dreta atacant una placa una mica curiosa al costat d'un diedre amb roca a controlar. Seguim fàcilment fins a una bona placa fissurada equipada amb parabolts, i que a més, la podem protegir amb flotants, Passos bons ens portaran al final de la via on farem la reunió d'una instal.lacio que també és el ràpel.

Bona via com moltes tantes d'aquest pany de paret que busca amb afany la roca entre els arbres i boscos penjants.

Per si us interassa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrada a la primera reunió

Tercer llarg

Placa final del darrer llarg

Cap comentari:

Publica un comentari

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.