dissabte, 19 de setembre de 2020

Via Normal a la Momieta. Trenta-set anys que la vaig escalar per primer cop, Montserrat

Divendres 11 de setembre de 2020
La Momieta era coneguda antigament com l'Orella de la Mòmia. Roca modesta a l'ombra de la Mòmia però amb una via Normal per accedir al seu cim, gens fàcil. Assolida per primer cop l'any 1943 per Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat, és una via que no ens deixarà indiferents el fet de poder pujar per la seva via Normal de roca generosa i fregant la perfecció. Escalada clàssica de les més boniques i genuïnes de Sant Benet, ens farà gaudir d'aquest bonic monòlit montserratí.

1r llarg V, IV-, V, 2 parabolts i un pont de roca
Comencem l'escalada a l'esquerra d'una llastra. Són uns tres metres molt fins que ens situen a la cornisa i que el més difícil és entrar a aquesta. Seguim pràcticament caminant però amb cura fins que la cornisa s'acaba. Passos fins, comptats i un pèl llimats ens porten a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg V, IV, III, 1 parabolt i un pont de roca
Sortim de la reunió per la dreta on veiem un parabolt força lluny. Vertical però amb pressa prou bona arribem a la primera assegurança. Continuem amb la mateixa tònica fins a un pont de pedra que el podrem reforçar amb un friend petit. Seguim vers un gran còdol que tenim uns metres per damunt nostre on podrem posar el merlet característic que ens assegurarà els darrers passos prou difícils fins a entrar en un terreny més amable. Ara l'escalada es mes fàcil i en una diagonal a la dreta arribarem a la gran bauma on còmodemant farem la segona reunió

3r llarg  IV i III, sabines

Sortim de la balma per l'esquerra per pujar en placa trobant petits ressalts entre el diedre de l'esquerra. Podem llaçar sabines al gust, tant com tascons i friends. Després d'uns 25 metres arribem on antigament fèiem reunió d'una alzina als peus d'un diedre. Continuem pel díedre i un cop superat fem reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca. Petita grimpada fins al cim de la Momieta.

El descens el farem d’un sol ràpel o en dos, depenent de la llargada de les cordes. Amb dues cordes de 60 arribem a peu de via, si no d'un ràpel fins el coll i un altre fins al terra.
Escalada realitza per: Dídac García i Joan Prunera
La Momieta des de Sant Benet
Sortint de la R1
El fantàstic forat de la R2
El tercer llarg
Arribant al final de la via

Cap comentari:

Publica un comentari

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.