25 de gener de 2015
Malgrat el vent que fa aquest cap de setmana i en especial el diumenge, no se'ns arronsa el melic i com bons minyons sortim al pati a esbargir-nos, o el que es el mateix, escalar. Fa temps, un amic seguidor del blog en Telm, ens a demanat a mi i al Joaquim, que si ens pot acompanyar a escalar tots plegats i aquest cop tot a coincidit i decidim per unanimitat anar a Malanyeu. També vindrà un amic seu, en Ricard així que farem dos cordades. Per a en Telm serà el seu "estrenu" a Malanyeu i crec que li agradarà. La meva idea es fer la via
ADÉU ESPANYA però per si cal tinc un plan "B".
Arribem al poble de Malanyeu i encara no dona el sol a les parets i fa un vent que tomba i malgrat tot això sembla que a les parets no bufarà tant el vent. Decidim anar a l'únic bar/restaurant del petit poble a fer temps fins que l'astre rei inundi amb els seus raigs confortants les blanques parets del Devessó. Ja toca el sol, i per un camí nevat marxem en direcció al nostre destí. Un cop localitzada la via i durant la curta aproximació ja veiem que no ens molestarà gaire be gents el vent. Enceto el primer llarg de la via i... renoi!!! El primer llarg m'ha costat de valent i veien com anirà la cosa els companys i jo decidim abandonat i fer una via amb un grau més assequible, més que res pels que no estan habituats en aquest tipus d'escalada. Avui toca gaudir i no patir... però la tinc pendent.
Trec de la "xistera" el plan "B" i es la via
LA CARLA SE'N VA A LA SELVA. com el seu nom indica es molt "selvàtica" però a veure si el grau de dificultat es més assequible. En un moment trobem el peu de via després d'uns quants dubtes i tornem-hi que no ha estat res.
1er llarg: III, IV i un pas de IV+, unes 10 o 11 expansions en uns 35 metres
Comencem el llarg en tendència a la dreta per seguir tot en vertical per un pany de paret vertical però plena de forats on serà un plaer enfilar-nos. Tant sols trobarem u pas un pel finet al mig. La reunió la farem en un bon replà de dos parabolts en un bosc penjant.
2on llarg: IV, III i II una sola expansió en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem auto-protegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem l' única expansió del llarg i seguirem fins una feixa que flanquejarem a la dreta i entrarem en un altre bosc penjant on muntarem la segona reunió.
3er llarg: III, V, IV, V- i IV, unes 6 o 8 expansions en uns 35 metres
Encetem el darrer llarg vers una mena de diedre ben protegit i superat això arribarem a un altre bosquet penjant als peus d'una bona placa vertical. Seguim per la placa amb algun pas difícil però amb molt bona presa fins un altre diedre amb tendència a a la dreta i alb passos verticals però fàcils arribem al final de la via.
Per baixar tant sols tindrem que davallar la carena cimera vers el ponent i a uns 10 metres trobarem la instal·lació del ràpel. Primer farem un de 55 metres fina la primera reunió i després un altre de 35 metres fins el terra.
Ha estat una jornada divertida tot i que pensàvem que el vent no ens deixaria escalar. Ara toca a nafr a celebrar-ho amb els companys amb un... petit àpat i com tots soms mes o menys de la mateixa edat, explicar batalletes, que això si que se'ns dona molt be... i per cert, una altre via nova a la cole, tot i que no era aquesta la que jo volia fer, però en fi, es el que hi ha. Ja tornarem.
Escalada realitzada per: Telm Huguet, Ricard Carrasco, Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El camí de l'aproximació tot nevat |
 |
| El primer llarg |
 |
| Començant el darrer llarg |
 |
| En Ricard darrera en Joaquim |
 |
| El tram final del darrer llarg |
 |
| En Telm a la placa final |
 |
| Una fotografia dels quatre |
 |
| Les darreres llums de la tarde camí del poble |
Malgrat el vent que fa aquest cap de setmana i en especial el diumenge, no se'ns arronsa el melic i com bons minyons sortim al pati a esbargir-nos, o el que es el mateix, escalar. Fa temps, un amic seguidor del blog en Telm, ens a demanat a mi i al Joaquim, que si ens pot acompanyar a escalar tots plegats i aquest cop tot a coincidit i decidim per unanimitat anar a Malanyeu. També vindrà un amic seu, en Ricard així que farem dos cordades. Per a en Telm serà el seu "estrenu" a Malanyeu i crec que li agradarà. La meva idea es fer la via ADÉU ESPANYA però per si cal tinc un plan "B".
Ei Joan, me'n alegro que us hagi fet el pes la via. La "Adéu Espanya" pica més però es pot fer. A Malanyeu ara hi tens moltes vies per anar afegint a la llista.
ResponEliminaSalut i a escalar
l'adéu a espanya, la tinc pndent per un altre cop. El primer llarg que vaig fer em va resultar dificil però em va agradar molt, a veure si la propera... o m'hi portes tu, no?
EliminaQuan vulguis anar-hi només has de dir-m'ho !
EliminaQuan vulguis anar-hi només has de dir-m'ho !
EliminaBona colla vau fer Joan! La Carla és una disfrutada de via, bona roca i menys herborista del que sembla, sobretot si es fa la variant del ràpel que s'agafa a la segona tirada contnuant recte cap a una expansió visible força amunt, així evites la "selva".
ResponEliminaJa em vaig mirar la variant del ràpel, però vàrem optar per anar més de tranquils i gaudir del dia...
EliminaL'Adéu Espanya, sembla maca però peleona, ja caurà un altre vegada.
ResponEliminaTeniem uns davant nostre que ens anaven fent regalets (pedres). Al arribar a la R1 ho vaig entendre, terra i pedres que, com et moguis una mica, van avall.
La Carla se'n va a la selva, és una via disfrutona per pasar una bona estona.
Salut