dimecres, 7 de juny del 2023

Via CHEBURASHKA a la Gronsa Sud. Els Estrets d'Arnes

Dimarts 30 de maig de 2023 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada. La via que farem avui és la CHEBURASHKA.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins al pàrquing del Lliberós, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parell de parabolts de la veïna SALSHITXES TIBETANES.

1r llarg: II i III 3 expansions en uns 30 metres
Començem a escalar per sota d'una gran llastra cap a la dreta en sentit ascendent . en el segon pàrabolt, pujarem recte fins a arribar a la reunió.

2n llarg: III, 3 expansionsen uns 40 metres
Prosseguim en vertical amb la mateixa tònica que el primer llarg però un xic més vertical i muntarem reunió.

3r llarg: III+ i II, neta i 60 metres
Llarg un tant lleig i sense cap assegurança, molt fàcil però expossat. Podrem llaçar dos sabines i en una llastro un bon frien mitjà. Son seixanta metres molt juston fina muntar la reunió d'un sol parabolt

4t llarg: IV, V-, IV+, 5 expansions i uns 50 metres
El millor llarg de tota la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguir recte amunt vers un ressalt. Seguim, ara han més facilitat fins a la reunió

5è llarg: IV, IV+ i IV, 3 expansions i uns 35 metres
Sortim en vertical vers un ressalt a l'esquerra d'un arbres i un cop superat, entrem en terreny més facil i vers l'esquerra fins aençar un altre ressalt protegit amb dos parabolts i de seguit arribem a una bona cornissa i muntem reunió.

6è llarg: II i IV, 1 expansions i uns 20 metres
Comencem el llarg fent un flanqueig a l'esquerra molt fàcil. Superem amb un pas de gegant el passar una escletxa i pugem per un esperó on hi ha una sabina per assegurar-no i tot seguit arribarem a la reunió final.

Per baixar seguirem una serie de grades i canals a la l'esquerra i per la vessant Est i després a la dreta tot sortejant ressalts per la part més feble. Trobarem alguna fita indicadora fins a arribar a sota el bost. Un cop a baix, travessarem una riera seca i seguirem traçes de camí fins a arribar al parquing del Lliberós. Conteu una hora de descens.

Via prou fàcil i llarga, amb un tercer llarg que desmereix la resta però, per mí, una nova via per la "cole"

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i joan Prunera

dimarts, 6 de juny del 2023

Via de l'AMADEU a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 27 de maig de 2023

Aquest cop, ens acostem a Sant Llorenç de Montgai que a la bnda esquerra els escaladors de Lleida han obert tot una sèrie d'itineraris força llaminers i ben assegurats, en lo de "ben assegurats", hem referixo a que no s'ha de portar res, només cintes i reunions (i un estrep pels que no fem grau). La via que decidim fer és la de l'AMADEU, oberta fa poc i ben sanejada. Ens sorprendrà per la roca, que en  algun tram no es massa bona, però amb les expansions a tocar, no patirem en excés i també per la verticalitat en els primers tres llargs.


Per accedir a peu de via podrem deixar el vehicle en el parquin que hi ha uns cinc-cents metres més endavent del pont o be, al costat del pont. Pendrem la pista que surt a la dreta i quan arribem a un petit espai per estacionar un parell de cotxes ens dirigirem  a peu de paret que es a tocar. Pedra sicada amb el nom de la via.

 

1r. Llarg:V, V+, IV i III, 8 expansions i 1 pont de roca i uns 30 metres

Ens enfilem en vertical i en escalada atlètica pregresem entre fissures i còdols fins a arribar al pas més díficil del llarg. Per sortir ens anirà be una petit tronc que ems permetrà entrar a una bonica xemeneia vertical. En acabat pujarem per una canal força bruta fina arribar a la reunió


2n llarg: IV+, IV i IV+, 10 expansions i 1 pont de roca en uns 25 metres.

Sortim per un desplom i que ens ajudarà els estreps fent un parell de passos d'Ae. Sortim en lliure difícik i anirem pujant ara amb més facilitat. Seguim a la recerca de l'expansió i a la dreta trobarem un altre pas difícil. Flanquegem a la dreta i pugem en vertical fina a un bon replà on muntem la reunió


3r llarg: V+, V, IV+, V i IV+, 11 expansions i 1 pont de roca i uns 25 metres

Flanquegem a l'esquerra i superem amb passos difícils i atletics un mur molt vertial. Seguim vers la dreta i sempre seguin les expansions per bons ressalts fins arribar a un altre replà molt còmode on farem la reunió.


4t Llarg: IV+, V i II/III, 7 expansions i 1 pont de roca i uns 35 metres

Flanquegem a l'esquerra i superem un mur vertical però no gaire difícil. Seguim a la per l'esquerra fins a arribar a un mur vertical i que superarem amb un pas díficil d'entrada, després seguirem gaire be caminant fins a la reunió.


5è. Llarg: II i IV, 3 expansions i uns 20 metres

Sortim molt fàcilment fins a un petit ressalt amb roca no massa bona però assegurat per  dues expansions ho supererem sense cap problema i muntarem la reunió.


Nosaltres hem fet un parell de llargs més, no massa interesant de la via AUGUSTA, per arribar al cim de la roca.


El descens el farem per camí prou marcat fins un coll i després per canals i camí trobafrem el descens natural de les vies de la paret del pont.


Via agradable de fer, atletica, ben assegurada ideal per gaudir d'una jornada ben complerta i... nova via per la "cole"


Escalada realitzada perRicard Rofes i Joan Prunera









dijous, 11 de maig del 2023

L'obsolescència planificada del blog

L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet, inservible o que el creador del producte estigui "cremat", com és el meu cas, per diferents raons i que al cap d'un període de temps i durant la fase de disseny, creació, modificació o ús que li dona la gent, no té sentit d'una continuació. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i estimula en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes, les xarxes van plenes de blogs sobre el món de l'escalada i el meu no és una excepció, millor o pitjor, no soc jo que he de jutjar-ho. El cas és que, per les experiències que tinc, la gent en fa molt bon ús del blog, però un cop fan servir les ressenyes i les explicacions, poc són els que deixen un comentari al blog, per no dir cap, en un sentit crític, d'agraïment o simplement que els ha fet un bon servei. També la meva petita i humil creació, la pengen a les xarxes sense esmentar d'on l'han tret, inclús modificant-la i afegint fotografies. El blog és públic i poden fer l'ús que convingui, per això és gratis, no com les guies, que tenen "copyright", no dir res dels que si els fas un comentari perqué l'han penjat a les xarxes, encara es "reboten". 

Fer entrades al blog, encara que no ho sembli, porta molta feina, dibuixar les ressenyes, recordar els llargs i les assegurances que hi han posades, picar i corregir textos, seleccionar fotografies, ... etc. És més fàcil baixar una ressenya del blog, que valorar una feina, per aquesta raó, no se quan, però el blog s'acosta a la seva fi. No sé quant durarà, el temps ho dirà. Només cal demanar que un cop baixeu les ressenyes, no costaria un comentari d'agraïment o nomenar d'on l'heu extret la informació si la pengeu a les xarxes.

També un agraïment a tots els seguidors, habituals o esporàdics del blog, sense un reconeixement, no té cap sentit la continuació del blog. 


dijous, 4 de maig del 2023

Via PALPANT L'INFINIT a la Paret del Devesó. Malanyeu

Diumenge 26 de març de 2023


El recorregut de la via

Aquesta via és a la part esquerra de la paret del Devesó, la part menys agraïda de la zona degut a la molta vegetació que predomina. Tot i això ens depararà una via divertida, d'un grau amable i amb l'alicient de que no està equipada i podrem assegurar-nos amb flotants tota l'estona. La dificultat no supera el IV grau i on només trobarem, ente 3 i 4 pont de roca emplaçats que ens marcaran el camí a seguir. El peu de via te una sageta picada a la paret i unes pedres amb un pal que indicant on comença la via

 

1r. Llarg: IV, IV+ i III, 1 pont de roca i uns 40 metres

Pujarem en vertical fins a un ressalt fissurat on al capdemunt tenim un pont de roca. Seguim per terreny fàcil per l'esquerra i seguirem per un esperò de roca a la dreta, entrant a la reunió en una feixa on muntarem la reunió en un arbre a la vertical d'una placa.


2n llarg: IV+, IV i IV+, 3 ponts de roca i uns 45 metres.

Sortim de la reunió enfilant-nos per la placa a la cerca d'un pont de roca. Superat això entrarem en un aaltre feixa  i pujarem per plaques fissurades on hi ha un pont de roca, sempre en tendència a la dreta fins a un diedre final on trobarem un altre pont i arribarem a la reunió que farem d'un arbre


El descens el farem des del cim baixant per una canal que ens durà a un coll. D'aquí passarem a la vessant nord i anirem baixant per una altre canal fins a arribar a la base de la paret. Seguirem caminant resseguin dita paret que ens portarà a un gran pont de pedra natural i entrarem a la cara sud i d'aqui a peu de via i retornant al poble.


Via senzilla però agradable de fer, s'ens fara curta i la podrem conbinar amb unaltre de la zona... i nova via per la "cole"


Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera


Primer llarg

Començant el segon llarg

Foto-finish

Via MEMÒRIA SELECTIVA, 12 anys després, a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

 Diumenge 16 d'abril de 2023

Ja farà uns quants anys que la vaig escalar i no la he tornat a repetir aquesta via. És una de tasntes més que hi han en aquest tram de paret, totes similars en metres i dificultat, però agraïdes si volem escalar amb poc compromirs i un xic de grau clàssic. El peu de via és una mica complicat el poder esbrinar si escollim l'entrada correcta, però no serà cap problema això, tant se val, la qüestió és gaudir de l'escalada.

1r llarg: IV- i III 3 parabolts i 20 metres
A la vista dels parabolts començem a pujar un primer tram un xic dret, després ja es va tombant fins que arribem a la reunió.

2n llarg: V, V+ i V uns 6 parabolts i uns 25 metres
Surtim fàcilment fins arribar a la vertical de la paret i només has de seguir el bolts. Providencialment està plé de foradets i llastretes on entren els dits a "caldo". Pel mig del llarg és la màxima dificultat i seguim amb la mateixa tònica fins a la reunió. 

3r llarg: V i 6 parabolts i 25 metres
Sortim seguin els parabolts i amb dificultat semblant al segon llarg preguessem fins a un ressalt on trobem un xic més de fificultat, deprés, seguim amb un festival de presse molt bones per a les mans i arribem al final de la via.

Pel descens el podem fer per la via normal amb un parell de ràoels que el tenim a l'esquerra mirat paret a vall o si no, pel camí de baixada pel darrera de la paret.

Via divertica i recomanble i que podem convinar-la amb qualsevol  de la zona.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Començant la via

Segon llarg

Tercer llarg

Foto-finish

dimecres, 3 de maig del 2023

Via JUBILATS a La Paret de Devesó. Malanyeu

 Diumenge 2 d'abril de 2023


Una nova via de la fornada Pany-Baraldes, que no aportan res de nou, ens pot sorprendre lleugerament. Busca la part de paret lliure i encaixonada entre les vies FRANCESC SUÑOL i la SAC D'IMPACIÈNCIA. El primer llarg es, sens dupte, el més interessant, tot assegurat amb parabolts i un grau mantigunt en el V i V+. El segon llarg no es massa "agraciat" com sols passar en aquest pany de paret i el tercer, es deixa fer, tenint alguns passos interessant que li donen un final més o menys interessant, en aquest darrer podrem, si ho creiem necessari completar els punts d'assegrament, tot i que no son necessaris.

Pel descens podem seguir la cresta cimera caminant o baixar pels ràpels de la FRANCESC SUÑOL. En resum, una via més d'aquesta, ya més que suficient, explotada paret i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert Cazorla, Joan Prunera i amics

diumenge, 23 d’abril del 2023

Via SWEET HOME BUENOS AIRES+VARIANT i MOJITO PAL NENITO i a la Pedrera dreta del Penyal de Garraf

Dimecres 15 de març de 2023

Durant els primers anys que vaig començar a fer escalada, era molt habitual agafar el tren i anar a escalar al Garraf, sobre tot al "Penyó", com l'anomenàvem. Amb els anys, el vaig abandonar per anar al Pic del Martell, doncs s'obria una nova escola per anosaltres a principis de 1980. No va ser fins al final de la dècada dels 90' que viag saber de vies obertes a la pedrera del "Penyó". Sempre m'habia acostat per mirar però mai hem va fer el pes, fins que ara, d'esprés de tants i tants anys he fet dos vies i una variant. Be, no és un lloc agradable, ni per la roca (que és una pedrera) ni per l'entorn, però serveix per passar una mica l'estona d'n matí d'hivern o tarde d'estiu.

Les vies són fàcils de localitzar, que no de seguir, degut a que hi ha moltes assegurances repartides per diferents llocs, parabolts, quimics i espits vells, és una mica anant fent a veure que surt. Ull amb les pedres, recorda una mica el Pedraforca, tenint algún llarg bonic encara que curt i quan la roca es bona. es de fon fiar.

Per baixar podrem fer ràpel des d'alguna reunió amb anelles i si ja no volem fer mes activitat i som a dalt, podrem baixar per tota la carena fins al port un altre cop.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera



Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.