dimarts, 22 de setembre de 2009

La Pastereta, Diedre Bonington

20.09.2009
Aquest diumenge decidim anar a Pastereta a fer el Diedre Bonington, doncs ja fa temps que la tenia en ment, però amb els comentaris d’alguns companys de que els “segurus” allunyaven molt, ens habia frenat. Deixem enrrera les nostres “pors” i em presento a casa del Joaquim a Sant Boi amb la “Vespa” a les 8 tocades. Em quedat amb Ferran a Collbató per esmorzar i afrontar l’aventura amb l’estòmac plè. Anem a la aventura perque no la coneixem, tot hi ser una via assegurada i de V mantingut, però justeta de parabolts. El temps sembla que serà bo però fresquet: és cara oest i no tocarà el sol fin la tarda. Arribem a peu de via ben suats i ens mirem la situació dels parabolts. Ja em detectat l’itinerari i ja estem decidits: ens hi fiquem. Decidim repartir-nos els llargs sense preferències i Joaquim decideix fer el primer. Ferran i jo ja negociarem els següents depenent del que veiem. Comença Joaquim pujant per una rampa de III fins un pedestal on ja es “mastega la tragèdia”. Mur vertical amb bona pressa i de, segons la ressenya, V. El “bolt” li queda a dos metres al damunt de la cornisa i desprès d’un parell d’intents aconsegueix “xapar”. Tot seguit continua “rebufant” a cada pas, Ferran i jo mirem callats però veiem que “va fent”. Arriba a la R1. Be, ja tenim un! Sortim nosaltres a l’hora i m’enfilo a cercar el parabolt, faig uns pasos finets i arribo al seguent. Renoi!, si això es un V, com seràn els altres llargs...?
Arribem tots dos a la R1, i decidim que continui Joaquim el segon llarg que de fet es un canvi de reunió. Es fa caminant i pujant una canal fins una cornisa on està la R3. Ja estem tots tres a la R i decideix Ferran de fer-se el tercer llarg. Be, em tocarà a mi l’últim, que a més no es veu i no se com serà... Puja Ferran per un tram que es podrien posar alguns friends petits però es fàcil, el cas és que el parabolt esta força lluny. Va pujant pausadament pero segur fins arribar a la R3. Ara surt Joaquim i jo al darrere seu. El primer tram no, costa gens fins que es fa mes vertical, Hi han molt bones preses, fins hi tot, fortats on entrarien friends. Pujo millor, igual ja he entrat en calor i m’ho veig amb uns altres ulls. Em quedo encallat en un pas a uns 3 metres de la R: coi, aquest pas es dificil! no se com “manegar-mel”. En calma, aconsegueixo arribar a la reunió. Ens donem ànims mutuament per trencar el gel. De moment la via es força maca i ens agrada. Be companys, ara em toca a mi. Joaquim ja ha mirat per on va la via i ja ha vist tres assegurances. Em passan material i enfilo cap a dalt. La sotida de la reunió no es dificil però has d’anar en compte, la roca no sembla tan cantelluda com als altres llargs. Arribo al primer “bolt” i respiro amb més tranquilitat. Ah! ja veig el següent. Pujo amb cura amb passos finets però ara la roca es més cantelluda i bona. El “xapo” i... batua!, el següent està a “can Pistraus”, al menys hi han 8 metres!, hostia puta, collons!..., però per que esta tan lluny? Calla, calla, que hi ha un pitó amagat al diedre, avans del següent parabolt! Buf!, salvat. D’aquí a la última reunió hi ha un altre “bolt” i per a mi, amb passets dificils. Arribo a la R4 que tambè es el primer rapel i asseguro als companys. No porto la càmara... (tonto de mi) i d’aquí surten unes fotos fantàstiques. Ferran diu que la puja ell i li farem el reportatge gràfic al Joaquim. Ja hi som els tres a dalt, però no ens felicitem encara que això d’escalar és com els castellers, tambe s’ha de descarregar el castell i a nosaltres ens queden dos rapels.
Em trigat unes tres hores i mitja en fer la via i baixar, no està malament per lo lents que som. Arribem un altre cop a peu de via on hem deixat les motxilles i ara si, encaixades de mans i somniant amb la propera “aventurilla”. Ja decidirem quina via anirem a fer el proper dia, en tenim tantes en ment...





1 comentari:

  1. Felicitats per la via. A mi em va agradar molt. I benvingut a la blogosfera, que és molt maco compartir les experiències, encara que no hi hagi una cervesa pel mig!

    Ens veiem!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.