dilluns, 22 de març de 2010

Via Trinxats a la Trumfa

20 de març de 2010
 Aquest dissabte com que les prediccions dels "mentidòlegs" seran bones i despres d'un temps de poca activitat, decidim anar a fer la Trinxats de la Trumfa a Sant Benet. Es una via que la vaig fer per primer cop l'any 94. Recordo que el mateix Alsina ens va dir de fer-la, que era molt fàcil. La veritat es que no m'enrecordave gens de la via i feia temps que volia anar a repetir-la, però al ser curta, nomès dos llargs, sempre la deixàvem aparcada.

Quedem en Joaquim i jo i al final s'apunta en Balbino, que fa com tres mesos que está en "dique seco", segons ell, per culpa del fret...

L'aproximació es molt curta si no fos per les malïdes escales de pujada a Sant Benet. Arribem a peu de via i l'unic que tenia de recort de la via ere que la primera tirada em va costar molt mes que la segona, per això em demano la primera.

1er llarg: IV, IV+ i V- set espits en 35 metres
Començo a pujar i d'entrada es finet però ajegut fins un replanet terrós i llavors es on es posa vertical la cosa. Segueixo pujant fins un mur vertical, que sense ser massa difícil em costa una mica fer-lo, però passat a quest tram arribo quasi a sota del sostre i es aqui on ja no està tan clara la cosa. Porto unes setmanes de poca activitat i em trobo una mica "pato". M'el miro i no li trobo la punta. Començo be! no fotis que tindré que baixar d'aquí? Res, començo a tocar una mica "el piano" per dalt i trobo una presa bona per agafar-me i tot just tiro cap amunt i amb dos o tres passos ja veig la reunió a la meva dreta. A totes les ressenyes que he vist la graduen de IV+ però per a mi es un pelet mes. Ara puja en en Joaquim i en Balbino a l'hora. També els i costa una mica fer aquest passos i estan d'acort amb mí que es una mica més dificil del que diuen, però com sempre, aixó es molt personal.

2on llarg: IV, III, V-, IV+ i V- cinc espits en 35 metres

Ara li toca al Joaquim fer la segona. Està una mica preocupat per que emb diu: Si això ere IV+, com serà el V d'adalt? Surt de la reunió sense cap dificultat i va pujant fins el mur vertical. Desde la reunió no arribo a veure'l gaire be, però va pujant. Al cap de poc ja el sentim cridar que està a la reunió. Surto darrera d'en Balbino i em vaig trobant millor. Arribo als passos finals, on hi ha un mur vertical, que el superes recte fins una bauma. Llavors fas uns pasos de flanc a l'esquerra per pujar tot seguit un altre mur vertical amb un bon canto i ja hi et a la reunió. Aquest llarg, al contrari del primer, no l'he trobat tan difícil, tot i que el graduen de V, però...

Ja som els tres al cim. La idea ere fer la Normal de la Momieta pero decidim no fer res més dons el Joaquim no vol forçar molt el peu, que te una petita recaiguda de la "fascitis" al peu i el Balbino, que per ell ja n'ha tingut prou. Els hi dic: podriem anar a mirar un lloc, que es d'esportiva, que li diuen La Bimba. Jo no he estat mai, però podriem probar.

Després de voltar una mica trobem el lloc i, esclar, està petat de gent. No m'agrada escalar amb tanta gent al meu voltant i tant de xivarri, Semble que estàs al bar de la cantonada de casa. Malgrat tot, ens fiquem en un raconet i mirem la guia. Veiem tres vies de 5c, 5a i 4b. Començo per la de 4b, que es diu "ZETA", i quan arribo a la reunió, no em sembla pas 4b, més aviat, tirant a 5a o 5b, però es grau de Sant Benet, diuen. La veritat es que, si aquest llarg es de 4b, la via Trinxats es III+! Desprès puja en Joaquim, també de primer, i no sé si se li enganxen les meves tonteries, però tambe li sembla molt dificil. Per últim puja en Balbino també rebufant. Mentre fem aquesta via, arriba mes gent. Total que quasi no cabem i decidim marxar a Santa Cecilia a fer un mos i cap a casa, que em tingut sort d'un dia de, al menys, una mica de sol.
El Joaquim al primer llarg
En Balbino arribant a la primera reunió
En Balbino i jo a la primera reunió

1 comentari:

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.