Via ÍTACA a la Saca Gran

27.03.2010

Quedemen Joaquim i jo, per fer la via Ítaca a la Saca Gran. Jo ja l’havia fet fa una pila d’anys, concretament l’any  84 i el 91 i la recordave bastant dura, però com sabiem que estave “arregladeta” decidim anar-hi.  Anem a fer un entrepa al Bar Anna del Bruc i ens trobem, ja entaulats, al Lluis Nadal a l’Angel i la Lourdes que encara tenen que decidir que faran. Li comento al Lluis que anem a fer aquesta via i ens fot la por al cos sobre el grau... Diu que li va costar bastant de fer i ell que està fort, quan diu  algo així... MOSKIS!!!

Arribem a peu de via i ja veig els parabolts de l’Ae, lluents com el sol que fa avui. No sé si serà la “peli” d’air a TV3 (los 300) que em va motivar i venia molt decidit, tot i que tinc “papellones revolotejant al meu estòmag. Em demano la primera que recordo una mica treballosa per l’artifo i el lliure i ens posem a la feina.

Primer llarg A2e V, 30 metres, 10 parabolts i un pitó (vell)

Començo pujant amb A2e fins la sortida en lliure, que es fineta però col.locante be, surts sense complicació fins arribar a un tram molt vertical per entrar al diedre. Arribo al parabolt abans del diedre i faig un repos, donç es molt dret i vertical (a la ressenya antiga, recordo que feiem un pas d’A1e). M’enganxo a la roca i tiro cap a munt fins arribar a una petita savina, li poso una baga i entro al diedre. Veig un pitó que te al menys 30 anys i quan el toco, es mou! Estudio el pas, perque fins el proper parabolt tinc una excursió. Ara el sol pica de valent o vaig molt acalorat? Es dur aquest diedre, i el pitó no acompanya! Busco els pas entre la placa i el diedre i pujo uns passos on veig una fisura per posar un friend del nº 1/2. continuo un pas mes i veig un altre fissura mes maca a on entra un friend del nº 1 i amb un altre pas “xapo” el bolt i respiro mes tranquil. Ara fins la reunió em quedan uns 10 metres de IV, però que s’en fan mes difícils del normal.

Segon llarg V, 25 metres 4 parabolts.

Despres de varius intents del Joaquim no aconsegueix passar del segon parabolt i em diu que ho intenti jo. Estic bastant motivat però tinc recanses, dons el primer llarg m’ha deixat “tocat” però al descansar a la reunió em trobo millor. Surto de la reunió i amb passos bastant fins arribo a una mena de desplomet que em barra el pas, passo a la dreta i amb un parell mes de passos arribo al segon parabolt. M’enganxo  amb el “fifí” i estudio el pas. Joaquim estave caficat tota l’estona fent el pas per la dreta. Ho intento i no emb surt, dons es una placa llisa al damunt d’una petita bauma, miro a l’esquerra i a munt i veig una presa bona però força amunt. Li dic al Joaquim: “al lloro que vaig” i surto. Vaig pujant prou be, encara que una mica nerviós, dons el proper seguro esta bastant lluny (a la ressenya que portem posa V, V+). Despres d’aquets passos emb trobo molt be i vaig pujant mes tranquil, xapant dos assegurances mes fins arribar a la reunió.

Tercer llarg IV, 25 metres i 2 parabolts

Ara surt Joaquim i fa molt de vent, dons estem a plena aresta. El llarg no presenta cap dificultat desprès dels altres dos anteriors, però la vista es esplèndida arribant al cim. En la ressenya posa tres seguros, però només hem trobat dos.

La via ens ha costat de fer, dons per 80 metres em estat tres hores, però la via no te la “regalen” i sobre tot les assegurances son justetes però molt ben emplaçades. Mirant la ressenya que vaig dibuixar l’any 84, ara hi han mes assegurances que abans. Ens fem la foto asseguts per que si ens axequem s’ens emporta el vent. Bufa molt fort i en el rapel em tenen que aguantar les cordes per que si no m’en vaig a l’altre banda de l’agulla!

Satisfets de la petita “gesta”, dons com ja he dit, amb els comentaris del Lluis Nadal, no les teniem totes i marxem a Monistrol a dinar al Bar El Rincon de l’Aeri de Montserrat que ens tracten molt be i ens donen de dinar a qualsevol hora.

Començant l'Ae del primer llarg

Rl Joaquim al primer llarg

El diedre del primer llarg

El Joaquim arribant a la segona reunió

Foto de cim, via aconseguida!!