dimarts, 20 d’abril del 2010

Via AGULLÒLEGS al Xumet (Cota 339)

Dissabte 17 d'abril de 2010
Seguint el passos dels germans Masó, aquest dissabte anem a fer la via Agullòlegs al Serrat de l’Albarda. Vàrem trobar la ressenya al blog Espures de Lluis Nadal i veient els comentaris semblava una via tranquil.la i bastant fàcil. Son tres llargs de corda amb una dificultat màxima de V i A1e
Per accedir a la via prendrem el camí de Sant Jeroni i un cop passat l'agulla del Cigronet i prendrem la drecera a ma esquera que baixa fins les vies del Puntal. Al poc, ja veurem de seguit la vistosa aresta de la via i els primer espits.
1r llarg. 45 mts V IV III,  6 espits i 50 m.
Comença en Joaquim amb uns passos fins d’entrada però que has de mirar-te una mica la roca i aquesta serà la tònica de tot el llarg, una rampa immensa amb les assegurances justes per no passar por.

2n llarg. 35 mts. II, V-, III,  2 espits i un pitó i 35 m.
Ara li toca al Balbino que surt de la reunió pràcticament caminant fins un resalt que et barra el pas, assegurat per dos espits. Després, ja més ajegut, arriba a un altre ressalt, però molt trencar on no veu el pitó que te als peus. Posa un friend i cap a munt. Ara, el terreny es molt trencat, plé de pedres que cauen i tenim que esquivar-les. La reunió es fa en un bosquet al peu del mur final.

3r llarg: IV+, 9 espits, 2 pitons junts i 35 m.
Aquest es per mi. D’entrada el primer espit està lluny i et veus obligat a pujar per una alzina que es mou molt. Com puc, arribo a on es més prima i posant un peu a la paret i l’altre a l’alzina “xapu” el primer espit. Trec els estreps i els primers passos estan a prop però hi han un parell que tens que agafar-te a la roca per arribar i sobre tot als pitons, que si no fos per les bagues que porten, costaria mes. A partir d’aqui posa A0e però prefereixo seguir amb estreps fins al final. La surtida no la trobo gens dificil i els passos en lliure son molt macos i verticals, sempre amb tendència a la dreta fins arribar als peu d’una sabina petita on faig la reunió.

Escalada divertida amb roca discreta en algun tramp i un últim llarg molt maco, divertit i amb millor roca.

La baixada es un xic perdedora i el terreny està molt humit i remogut on desprès de voltar un xic, trobem el camí de Sant Jeroni.

Escalada realitzada per:  Balbino López, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Itinerari de la via

El Balbino al primer llarg
Recuperant el primer llarg
L'artificial del darrer llarg
El Balbino arribant a dalt del cim de la roca

2 comentaris:

  1. Ep Joan, aquesta em falta! però pel que comentes la roca no es massa bona, malgrat tot l'haurem de tastar.

    ResponElimina
  2. Hola Jaume. Per els que teniu mes grau, us semblarà poca cosa, però es una escalada amb una mica de compromis per la primera tirada i divertida per la tercera, i com dius, per poder opinar, has de tastar.

    Salut i mosquetons!

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.