dimarts, 30 de novembre de 2010

Via del Petit Guifré al Serrat d'en Muntaner


28/11/2010

Desprès d’un dissabte fent de “canguru” amb la nostre “nebodeta”, (que ricura de nena...) i fer de nosaltres el que vol, quedem per fer una matinal el diumenge, en Joan Marc en Joaquim i jo que a la tarde tenim que anar a votar. Escollim un itinerar de poc caminar i curt, però intens. Sempre m’he mirat aquesta via de reull, dons tenia duptes de poder fer-la, però que carai, avui toca. La idea ere fer-me la segona, però en Joaquim quan veu el primer llarg... em diu que l’intenti jo. Es veu dret però curt i el parabolts semben lluny! Be, ho intentarem, i si no...

1er llarg 4 parabolts V/V+  i 15 metres.
Començo a la vertical del parabolt, que el tinc molt a prop, però la paret es veu molt “tiesa”. Sorprenentment vaig trobant “regletillas que te cagas” i foradets per els dits. Es vertical però la roca molt bona. Faig un parell de reposos en dos parabolts, dons no vull forçar molt, que la clavícula “peta”. Només arribar a l’alçada del coll de l’agulla i la paret, bufa un vent gelat que ens acompanyarà tota la via. Sorprés del llarg i com l’he fet arribo a la reunió prou cofoi!

2on llarg uns 9 parabolts de 8 i 10 mm, V+ /A0e/A1e i V, 20 metres.
Aquesta li toca a Joaquim. Quan surto de la reunió intento fer el pas de sortida en lliure però tinc esl peus i les mans gelades i a la fi tinc que reposar al parabolt. També intento l’A1e en lliure però n opuc i opto per fer Aoe. Devant meu va pujant en Joan Marc, també congelat i malauradament li salta una presa i rapa un troçet.. Es mes l’ensurt que altre cosa. Arribem tos dos a la reunió on ara fa un solet que escalfa de maravella.

3er llarg 4 parabolts de 8mm, III IV(+) i 20 metres.
Surto jo per terreny fàcil però molt trencat fins arribar a una mena de diedre/canal tambè trencat. Veig que a l’esperó del diedre hi han uns parabolts i passo d’enfilarme per la canal i surten uns passets prou macos.

Be, ja estem tots tres al cim, on ara el sol escalfa, però continua el vent. Baixem amb un rapel de 50 fins a peu de via i donem per acabada la matinal. Hem fet poques fotos, i a més, dolentes! Proposem anar a fer la cevesa al Bar Muntanya de Collbató, que a més tenen un “callos” de llepar-te el dits. Desprès de l’apat tots tres capa a casa a “votar” que tenim que arreglar el pais...




3 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Malgrat el fred, ho vàrem passar molt bé.
    Algun dia que no faci tant de fred, tindrem de tornar a fer-la per poder gaudir més dels passos.

    ¡Encara estic assaborint els "callos"!

    Quimet

    ResponElimina
  2. Sempre fot airet per la primera R i veig q en el 1er llarg no hi tocava el sol, felicitats pq recordo que és de presa petita i amb el fred que devia fer.
    Salut companys

    ResponElimina
  3. Llàstima de fred, perquè el racó és per disfrutar!
    Ara els Callos us van refer!!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.