dijous, 13 de gener de 2011

Els Graus, via d'en Pitu

08.01.2011

Aquest dissabte, resigna’t, tenia molt clar que aniria a fer d’espelma a la rebaixes... però en Guillem Arias em pasa un MSM que han quedat a Collbató a les nou! Ja tinc una excusa de pes per escapulirme de les rebaixes!


En el Bar de Collbató, en Joan Marc ha fet els deures i proposa anar a fer la via d’en Pitu al Graus. Mirant la ressenya te bona pinta i plena d’assegurances, que son les vies que més li agraden a Joan Marc. Com que no tenim cap cosa en concret, decidim anar-hi.

Pel camí al graus trobem gent de la UEC de Sants i ens informen de com arribar-hi i desprès de vint minuts, ja som a peu de via. El primer llarg s’el demana en Joan Marc, dons sembla facilet i amb parabolts!

1er llarg 20 metres IV i IV+, 5 parabolts
El llarg comença en un replà on tenim un resalt mes o menys fàcil, per desprès, flanquejar una mica cap a l’esquerra i tot seguit fins una petita panxeta i arribem a la reunió. Bueno, facilet, no tant, dons de segon, m’ha costat un xic algun paset.

2on llarg 20 metres V, A0, V, A0 i V, 5 parabolts
Ara em toca a mi. Surto de la R per una placa fina i vertical amb una mena de llastra a l’esquerra fins arribar a soto d’un pronucia’t desplom. Diu la ressenya que es 6b... Intento fer un pas, però ja veig que no podré. Tiro d’A0 i al segon parabolt, crec que tindré que treure un estrep. No, m’enganxo a una presa mes o menys bona, trec cul cap en fora i faig el pas. Ara estic en una cornisa molt fàcil i devant meu tinc un diedre extrany amb un parabolt. Renoi! no hi ha manera. Trec l’estrep i també em costa. No se com fer m’ho. A la fí, poso l’esquena amb oposició i puc col.locar el peu en el primer escaló de l’estrep i l’altre peu l’empotro a la fissura. Hosti tu, quina merda de pas! M’ha costat molt, i la reunió es incòmoda de nassos! No m’ha agradat gaire aquest llarg, però en fi, es el que hi ha.

3er llarg, 30 metres A0, IV+, IV i III  5 o 6 parabolts (no m’enrecordo)
El proper llarg està a “can Pistraus” i decidim fer la reunió a peu del llarg. No hi ha cap parabolt però sembla que estiguis a terra dons no hi ha cap perill de caure.
Ara comença en Guillem. Te un pas dificil d’entrada pero que ho salvas fent un A0 per desprès flanquejjar una baumeta i seguir per una mena d’esperó amb roca boníssima fins la reunió

4t larg 20 metres IV i IV+ 4 parabolts
Ara em toca a mí. Es veu la roca un pel trencada i segons la ressenya que portem marca dos V+.
Surto de la R superant un petit resalt molt fàcil per ananr caminant fins un altre on vertaderment comença el llarg. Supero el segon resalt que no m’ha semblat V+, mes aviat IV+... cosa extranya! Segueixo per l’esquerra bastant fàcil fin situar-me sota un mur vertical un xic trencadot, però amb dos parabolts. tiro cap a munt. Ho trobo molt fàcil. Ara tinc un altre parabolt amb plaqueta petita a la dreta, flanquejo i ja estic a la reunió. Ha sorprés el llarg... l’he trobat molt fàcil.

Ja som els tres a dalt del que podriem dir cim, fem la xarradeta perque no tenim pressa i ells es fan un cigarret. La baixada la fem amb dos rapels, un desde el cim fins el començament del tercer llarg i l’altre desde la segona reunió, fins al terra.

La via no ens ha agradat gaire, en especial a mí però, be, ja tenim un altre per la cole. Ara a buscar un bar amb terrasseta per que es puguin fer el cigarret mentre ens beben la cervessa, que per sort (per a mí) ja no deixen fumar en els bars (veurem el que dura...)







3 comentaris:

  1. Hola Joan, veig que apures el temps abans de "l'aturada tècnica".

    ResponElimina
  2. Si noi, tot el que pugui i mes, que encara no m'han dit el dia exacte de la operació, però vaja que te que ser la setmana que be o l'altre...
    Per cert a veure si quedem un dia per anar a escalar...

    ResponElimina
  3. "Doncs, potser la via no era gaire encisadora, però del que sí m'enrecordaré una bona temporada és del portentós plat de "callus" que em vaig cruspir abans. Amb el puntet just de picant, els vaig estar assaborint tot el matí.
    Quan hi tornem ?"

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.