divendres, 2 de setembre de 2011

via Balbino López Méndez a la Paparra

9 i 10 d'agost de 2011

Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el company Guillem hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromis o pel plaer d'escalar, que si no. Ja dic, es una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem. La vem obrir en dos dies, el primer rapelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la desde sota vem col.locant els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.

Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt groc ens marcarà el començament de la via.

1er llarg 35 metres II, III i 5 parabolts.
Comença en Guillem. el llarg es molt fàcil i puja per unes rampes fins atravessar una mena de canal per seguir per una placa vetical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió. En aquest tram de canal vem deixar una corda fixa.


2on llarg 35 metres III, IV, IV+, III i 11 parabolts.
Començo jo. En quest llarg la roca es molt bona oon trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem uns pasos força macos i una entrada de reuinió no tan bona degut a la roca, però tot això garantit per uns bons parabolts.

3er llarg un 18 metres III i II i 4 parabolts.
Surt en Guillem i aquest llarg, si volem el podem empalmar amb el següent. Es una aresta on el primer tram es mes dificil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fins la reunió.

4t llarg 25 metres III i 5 parabolts.
Surto jo i el llarg es de les mateixes característiques que el de sota. Val a dir que a la nostra dreta tenim un bon ambient.

5è llarg 20 metres  III, V o Ae, III i 6 parabolts.
Primer en Guillem va optar per sortir per l'esquerra però desprès jo viag opinar que sortint directe de la reunió quedava una llarg mes maco. Despres pujes en tendència a l'esquerra fins sota del resalt final amb passos força difícils pero si no ens veiem en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passos i ja hi som a dalt del cim.





Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts pintats de grog. La baixada la farem caminant desde el cim en 5 minuts escassos fins els cami de Sant Jeroni.
Jo a peu de via
Jo començant el segon llarg
En Guillem al curt tercer llarg
En guillem a la tercera reunió
En Guillem fent els últims passos de la via
El dos, al cim, desprès de dos jornades de "dura feina" sota un solt de justícia

15 comentaris:

  1. ep!! felicitats Joan! ja t'has tret una espineta de sobre! ara falta que la resta l'anem a repetir! bona i dura feina!! je je je

    ResponElimina
  2. Felicitats Joan, una estrena com a obridor de vies molt emotiva i sentida, fa il.lusió. A l'amic Balbino segur que també ni faria.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Enhorabona segur que serà un bon record.

    ResponElimina
  4. Ei Joan,
    Nosaltres ja la varem fer i per tant ja hem fet un homenatge al teu amic.
    La via és tal i com la descrius, fàcil i sense pretensions, i per tant segur que pot servir per iniciar a nous escaladors de Montserrat.
    Nosaltres vam trobar material a la R4 que el Guillem em va dir que era seu. Quan tornem a sortir a escalar ja us el tornaré.

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  5. Hola Joan.

    Ahir la vaig fer en solitari i vaig tenir, al acabar, un record per el teu amic Balbino. De la via no en vull fer cap altre comentari que el que es una via amb la pretensió mes que important de ser un homenatge al teu amic.

    Salutacions.

    Antoni Aymami.

    ResponElimina
  6. A vore... la via, es el que es, i no se li ha de trobar més explicacions. La gent que fa vies tipus Joan Marc, la gaudirà i gent que te nivell, no la tornara a fer, inclòs jo, nomès portaré a novells o amb poc nivell i com diu en Guillem: son "plans de pensions" per que arribat el dia (que ja s'acosta) que no m'aguanti els "pets" pugui anar a fer vies del Guillem Arias, per que llavors, tornar-me posar a la EASY RIDER... "tururut violas" i tot el demés son anècdotes.
    De totes maneres, agraït de tastar-la, Antoni.

    ResponElimina
  7. Hola Joan,

    Veig que per fi, la via en memòria d'en Balbino ja és una realitat.

    Desitjo que sigui una via que es repeteixi molt ja que, encara que pujarà molta gent que no han conegut al Balbino, el seu nom .no quedarà en l'oblit

    Espero que la gent novell, els que no es puguin aguantar els pets i els que vulguin passar una bona estona sense complicacions, la gaudeixin de valent.

    Quan la meva filla Angélique i el Míguel vulguin fer alguna escaladeta, crec que els portaré a fer-la.

    Salutacions

    Joaquim

    ResponElimina
  8. Hola Joan,
    Veig que el teu desig s'acompleix i molts companys li fan petit homenatges al Balbino.
    Segur que mai s'hagués imaginat que seria tant conegut a la muntanya però és molt bonic això que has fet i mai ho oblidarem!
    El que m'agradaria un dia que a tots ens anés bé és fer una sortideta per conéixer la teva feina i no fer-ho molt tard perquè "ja tenim una edat....".
    No sé si els nens estarien disposats a fer-la però si més no suposo que els farà sentir orgullosos de conéixer-la i de tenir un amic com tu.
    Moltes gràcies Joan i Guillem.

    ResponElimina
  9. Hola Joan,
    amb el Toni hem fet la via Balbino.
    comença amb poc ambient però mica en mica s'el va guanyant, el flanqueig, interessant i l'aresta final molt maca i ammb bona roca, bon pas de sortida que li posa el pebre. Amb cordes de seixanta vàrem fer els tres últims llargs d'una tacada.

    ResponElimina
  10. Jaume, m'enalegro que us hagi agradat. Com ja dic, es una via senzilla que per gent que tenim un mínim de (petit) nivell ens pot semblar poca cosa, però per passar l'estona es, pot ser, més maca que la famosa "Joan Marc". Pel meu gust, te masses parabolts, però en Guillem Arias manave...
    Gràcies per fer la via.

    ResponElimina
  11. Hola Joan!
    Quina orientacio te la via? Es pot fer a l'hivern?
    Merci!
    Fins la propera
    Ursula

    ResponElimina
  12. Hola Ursula. He vist el comentari de "xiripa" La via està orinetana una mica al sur-oest i els dos primers llargs queden una mica encaixonats pwer l'espesura del bosc i no toca el sol. La via es molt fàcil però a l'hivern i amb molt de fret, no se...
    Salutacions

    ResponElimina
  13. Confirmo. No és massa apta per dies molt freds com ha sigut avui. No sobrepassàvem gaire dels 0 graus, i entre que la pedra està gelada i li costa que li toqui el sol... deu ni do quin mal de mans!!
    Ara bé, bona via per iniciar-se a anar de primer o per recuperar sensacions després d'un temps sense escalar. A més a més, fas una bona excursió! En el nostre cas, des de vinyanova.
    Enhorabona per la via!

    ResponElimina
  14. Hoy he llevado a iniciarse en vía larga a un compañero a esta vía. El estado de los parabolts y reuniones a fecha de hoy es bueno. Pie de vía, primer largo y primera reunión a la sombra o con muy poco sol. Para el segundo largo, usad cintas largas para evitar el roce de las cuerdas. En mi opinión, recomendable empalmar el tercer y cuarto largo. El paso de V/Ae del último largo se les puede atragantar a los escaladores muy noveles, un estribo les puede venir bien. El descenso a pie es evidente, encontraréis el camino de bajada si andáis unos metros en dirección al Gorro Frigi. Gracias por la vía y por la reseña.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.