Dimats 9 i dimecres 10 de l'agost de 2011
Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el Guillem Arias hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromis o pel plaer d'escalar. És una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem Arias. La vem obrir en dos dies, el primer rapelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la desde sota vem col.locant els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.
Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt ens marcarà el començament de la via.
Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt ens marcarà el començament de la via.
1r llarg: III i III, 5 parabolts i uns 35 metres
En quest llarg la roca es molt bona. Trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem El llarg es molt fàcil i pujem per unes rampes fins atravessar una mena de canal per seguir per una placa vetical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió.
Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts.
2n llarg: III, IV, IV+ i III, 11 parabolts i uns 35 metres
En quest llarg la roca es molt bona. Trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem uns pasos força macos i una entrada de reuinió no tan bona degut a la roca, però tot això garantit per uns bons parabolts.
3r llarg: III, 9 parabolts. i uns 45 metres
Ara és una aresta on el primer tram es mes dificil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fi tombat fins la reunió. A mig reecorregut trobarem una reunió que es del tot innecessaria.
5è llarg: 20 metres III, V o Ae, III i 6 parabolts.
Sortim directe de la reunió amb un pas vertical i tot seguit ens decantem a l'esquerra fins a sota del resalt final amb passos força difícils pero si no ens veiem en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passos i ja hi som a dalt del cim.
Escalada realitzada per; Guillem Arias i Joan Prunera
Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts.
La baixada la farem caminant desde el cim en 10/15 minuts fins els cami de Sant Jeroni.
 |
| Jo començant el segon llarg |
 |
| En Guillem al curt tercer llarg |
 |
| En guillem a la tercera reunió |
 |
| En Guillem fent els últims passos de la via |
 |
| El dos, al cim, desprès de dos jornades de "dura feina" sota un solt de justícia |
ep!! felicitats Joan! ja t'has tret una espineta de sobre! ara falta que la resta l'anem a repetir! bona i dura feina!! je je je
ResponEliminaFelicitats Joan, una estrena com a obridor de vies molt emotiva i sentida, fa il.lusió. A l'amic Balbino segur que també ni faria.
ResponEliminaUna abraçada.
Enhorabona segur que serà un bon record.
ResponEliminaEi Joan,
ResponEliminaNosaltres ja la varem fer i per tant ja hem fet un homenatge al teu amic.
La via és tal i com la descrius, fàcil i sense pretensions, i per tant segur que pot servir per iniciar a nous escaladors de Montserrat.
Nosaltres vam trobar material a la R4 que el Guillem em va dir que era seu. Quan tornem a sortir a escalar ja us el tornaré.
Salut i a tibar
Gràcies a tots "piulaires"!!!
ResponEliminaHola Joan.
ResponEliminaAhir la vaig fer en solitari i vaig tenir, al acabar, un record per el teu amic Balbino. De la via no en vull fer cap altre comentari que el que es una via amb la pretensió mes que important de ser un homenatge al teu amic.
Salutacions.
Antoni Aymami.
A vore... la via, es el que es, i no se li ha de trobar més explicacions. La gent que fa vies tipus Joan Marc, la gaudirà i gent que te nivell, no la tornara a fer, inclòs jo, nomès portaré a novells o amb poc nivell i com diu en Guillem: son "plans de pensions" per que arribat el dia (que ja s'acosta) que no m'aguanti els "pets" pugui anar a fer vies del Guillem Arias, per que llavors, tornar-me posar a la EASY RIDER... "tururut violas" i tot el demés son anècdotes.
ResponEliminaDe totes maneres, agraït de tastar-la, Antoni.
Hola Joan,
ResponEliminaVeig que per fi, la via en memòria d'en Balbino ja és una realitat.
Desitjo que sigui una via que es repeteixi molt ja que, encara que pujarà molta gent que no han conegut al Balbino, el seu nom .no quedarà en l'oblit
Espero que la gent novell, els que no es puguin aguantar els pets i els que vulguin passar una bona estona sense complicacions, la gaudeixin de valent.
Quan la meva filla Angélique i el Míguel vulguin fer alguna escaladeta, crec que els portaré a fer-la.
Salutacions
Joaquim
Hola Joan,
ResponEliminaVeig que el teu desig s'acompleix i molts companys li fan petit homenatges al Balbino.
Segur que mai s'hagués imaginat que seria tant conegut a la muntanya però és molt bonic això que has fet i mai ho oblidarem!
El que m'agradaria un dia que a tots ens anés bé és fer una sortideta per conéixer la teva feina i no fer-ho molt tard perquè "ja tenim una edat....".
No sé si els nens estarien disposats a fer-la però si més no suposo que els farà sentir orgullosos de conéixer-la i de tenir un amic com tu.
Moltes gràcies Joan i Guillem.
Hola Joan,
ResponEliminaamb el Toni hem fet la via Balbino.
comença amb poc ambient però mica en mica s'el va guanyant, el flanqueig, interessant i l'aresta final molt maca i ammb bona roca, bon pas de sortida que li posa el pebre. Amb cordes de seixanta vàrem fer els tres últims llargs d'una tacada.
Jaume, m'enalegro que us hagi agradat. Com ja dic, es una via senzilla que per gent que tenim un mínim de (petit) nivell ens pot semblar poca cosa, però per passar l'estona es, pot ser, més maca que la famosa "Joan Marc". Pel meu gust, te masses parabolts, però en Guillem Arias manave...
ResponEliminaGràcies per fer la via.
Hola Joan!
ResponEliminaQuina orientacio te la via? Es pot fer a l'hivern?
Merci!
Fins la propera
Ursula
Hola Ursula. He vist el comentari de "xiripa" La via està orinetana una mica al sur-oest i els dos primers llargs queden una mica encaixonats pwer l'espesura del bosc i no toca el sol. La via es molt fàcil però a l'hivern i amb molt de fret, no se...
ResponEliminaSalutacions
Confirmo. No és massa apta per dies molt freds com ha sigut avui. No sobrepassàvem gaire dels 0 graus, i entre que la pedra està gelada i li costa que li toqui el sol... deu ni do quin mal de mans!!
ResponEliminaAra bé, bona via per iniciar-se a anar de primer o per recuperar sensacions després d'un temps sense escalar. A més a més, fas una bona excursió! En el nostre cas, des de vinyanova.
Enhorabona per la via!
Hoy he llevado a iniciarse en vía larga a un compañero a esta vía. El estado de los parabolts y reuniones a fecha de hoy es bueno. Pie de vía, primer largo y primera reunión a la sombra o con muy poco sol. Para el segundo largo, usad cintas largas para evitar el roce de las cuerdas. En mi opinión, recomendable empalmar el tercer y cuarto largo. El paso de V/Ae del último largo se les puede atragantar a los escaladores muy noveles, un estribo les puede venir bien. El descenso a pie es evidente, encontraréis el camino de bajada si andáis unos metros en dirección al Gorro Frigi. Gracias por la vía y por la reseña.
ResponEliminaRepetida hoy. Empalmando el 3 y 4 largo (quizá la opción más lógica porque son bastante rectos).
ResponEliminaMuy bien equipada, ideal para empezar o como via blava. Buen trabajo, Joan, gracias.
(algunas tuercas de la 4a reunión se veian algo oxidadas, pero el espárrago de los parabolts estaba en perfecto estado)
Estabais hoy en la Paparra? Nosotros estabamos en la cara oeste del Gorro Frigi y vimos gente arriba de la Paparra.
ResponElimina