Diumenge 27 de maig de 2012
A plogut molt des de el primer cop que vaig fer aquesta via, farà 28 anys... Llegint la descripció de la via a la guia d'en Rodés i Labraña de la Regió de Tebes/Tebaida, tant sols podies "acollonir-te"... "una de les vies més difícils de Montserrat", si la volies fer. Per això l'any 1984 vàrem fer només la via per Davant i al cap de dues setmanes vem voler repetir-la per que puges un company i aquest cop a mi en va tocar el segon llarg. Arribat en el punt on pots anar a la per Davant o la Canaletes, m'ho miro i... de cap a la Canaletes! Recordo que eren 40 metres clavats i cap assegurança en tot el recorregut, tant sols unes burinades d'una reunió abans d'entrar a la canal. En aquella època ja no era VI, però V si que li vaig posar. Ara després de tants any i veien la ressenya dels Escalatroncs ens animem a fer-la. L'últim cop que veig fer la per Davant va se l'any 2002, veurem com la trobo aquest cop.
Farem cordada en Joaquim i jo i pujant per les escales a Sant Benet ens trobem a Jordi Monterde que va cap a la ermita dons hi ha una reunió de "suposats escaladors", que dic jo, per discutir, amigable-ment, assumptes grimpaires. Ens convida a pujar-hi però li diem que anirem desprès, ara a la via no li toca el sol i això es ideal.
1r llarg IV, V, V+ (A0e), V i IV+ 6 espits molt vells i un burí sense plaqueta en 40 metres
Pujo per rampa amb roca agraïda, però sense cap assegurança, fins que de cop es posa dret de debò. Arribo a un espit vell i el "xapo" es molt dret i la roca bona però una mica polida. Arribo al proper espit, també molt vell i aquí es el pas clau de la via. Sortosament a prop hi ha un cap de burí que li poso una plaqueta i em serveig per ajudar-me una mica i fer el pas. La resta es escalda obligada de V fins un replà on hi ha una vella reunió on aprofito un burí per seguir uns passos a l'esquerra i continuar, ara una mica més fàcil, per un mur vertical fin la reunió en un còmode replà. Poca broma amb la tiradeta, m'ha fet suar de debò.
2n llarg IV+ i IV 2 espits i 15 metres
Seguirem la ressenya del blog dels Escalatroncs i farem un llarg intermig curt. Antigament, no vaig fer reunió aquí, per la raó de que no hi havia... Surt en Joaquim en flanqueig ascendent a la dreta fins un espit. Aquí els còdols son petits. després recte a munt fins un altre espit i al poc arribem a la segona reunió en un replà còmode.
3r llarg IV, V i IV+ un parabolt de reunió i dos espits en 30 metres
Com no sabem el que ens trobarem i la por nostra es que no hi hagin assegurances, sobre el camí decidirem si anem a la Canaletas o continuarem per la per Davant. Surto de la reunió amb clar flanqueig a l'esquerra buscant lo fàcil fin un punt on estic a la canal. Miro a munt i veig un parabolt lluent en una reunió a la dreta de la canal però molt a munt. Pel mig de la canal diviso un parell d'espits i això em dona moral. Facilment arribo al parabolt i de seguit entro a la canal. Aquí la cosa es més difícil, roca llisa i poca presa però amb molt bona roca esdevé una escalda plaent fins la reunió. Inclus puc posar un friend. Be, no ha sigut tant tràgic i a quedat un llarg ben bonic!
4t llarg III i II un espit i 30 metres
Els propers dos llargs don els típic de la Panxa, fàcils i arrampats per accedir al cim. Surt el Joaquim tot recte fin un muret que el supera fàcilment i llavors diagonal-ment en escalada molt fàcil fins una reunió amb parabolts al peu d'un altre muret.
5è llarg III i II un espit i 50 metres
Surt també en Joaquim i aquest llarg de les mateixes característiques que l'anterior ens durà al cim d'aquesta curiosa roca montserratina.
Ja som al cim. Deu anys feia que no pujava i ha sigut una bona escalda, obligada i amb unes assegurances que deixen molt que desitjar... però la hem gaudit de valent. Ara toca en ràpel que es molt aeri, uns 40 metres per la cara NW on ens deixarà al coll de la roca i tot seguit baixarem per una canal una mica en mal estat que en durà de nou al camí. Com el sol "pica" de valent donem per acabada la jornada i ens dirigim a Sant Benet a veure que es el que queda d'aquella" trobada d'escaladors montserratins"
Via molt maca per fruir de la roca de la Panxa del Bisbe, però no aniria malament fer-li una neteja de cara a les assegurances que son espits... i en bastant mal estat.
Farem cordada en Joaquim i jo i pujant per les escales a Sant Benet ens trobem a Jordi Monterde que va cap a la ermita dons hi ha una reunió de "suposats escaladors", que dic jo, per discutir, amigable-ment, assumptes grimpaires. Ens convida a pujar-hi però li diem que anirem desprès, ara a la via no li toca el sol i això es ideal.
1r llarg IV, V, V+ (A0e), V i IV+ 6 espits molt vells i un burí sense plaqueta en 40 metres
Pujo per rampa amb roca agraïda, però sense cap assegurança, fins que de cop es posa dret de debò. Arribo a un espit vell i el "xapo" es molt dret i la roca bona però una mica polida. Arribo al proper espit, també molt vell i aquí es el pas clau de la via. Sortosament a prop hi ha un cap de burí que li poso una plaqueta i em serveig per ajudar-me una mica i fer el pas. La resta es escalda obligada de V fins un replà on hi ha una vella reunió on aprofito un burí per seguir uns passos a l'esquerra i continuar, ara una mica més fàcil, per un mur vertical fin la reunió en un còmode replà. Poca broma amb la tiradeta, m'ha fet suar de debò.
2n llarg IV+ i IV 2 espits i 15 metres
Seguirem la ressenya del blog dels Escalatroncs i farem un llarg intermig curt. Antigament, no vaig fer reunió aquí, per la raó de que no hi havia... Surt en Joaquim en flanqueig ascendent a la dreta fins un espit. Aquí els còdols son petits. després recte a munt fins un altre espit i al poc arribem a la segona reunió en un replà còmode.
3r llarg IV, V i IV+ un parabolt de reunió i dos espits en 30 metres
Com no sabem el que ens trobarem i la por nostra es que no hi hagin assegurances, sobre el camí decidirem si anem a la Canaletas o continuarem per la per Davant. Surto de la reunió amb clar flanqueig a l'esquerra buscant lo fàcil fin un punt on estic a la canal. Miro a munt i veig un parabolt lluent en una reunió a la dreta de la canal però molt a munt. Pel mig de la canal diviso un parell d'espits i això em dona moral. Facilment arribo al parabolt i de seguit entro a la canal. Aquí la cosa es més difícil, roca llisa i poca presa però amb molt bona roca esdevé una escalda plaent fins la reunió. Inclus puc posar un friend. Be, no ha sigut tant tràgic i a quedat un llarg ben bonic!
4t llarg III i II un espit i 30 metres
Els propers dos llargs don els típic de la Panxa, fàcils i arrampats per accedir al cim. Surt el Joaquim tot recte fin un muret que el supera fàcilment i llavors diagonal-ment en escalada molt fàcil fins una reunió amb parabolts al peu d'un altre muret.
5è llarg III i II un espit i 50 metres
Surt també en Joaquim i aquest llarg de les mateixes característiques que l'anterior ens durà al cim d'aquesta curiosa roca montserratina.
Ja som al cim. Deu anys feia que no pujava i ha sigut una bona escalda, obligada i amb unes assegurances que deixen molt que desitjar... però la hem gaudit de valent. Ara toca en ràpel que es molt aeri, uns 40 metres per la cara NW on ens deixarà al coll de la roca i tot seguit baixarem per una canal una mica en mal estat que en durà de nou al camí. Com el sol "pica" de valent donem per acabada la jornada i ens dirigim a Sant Benet a veure que es el que queda d'aquella" trobada d'escaladors montserratins"
Via molt maca per fruir de la roca de la Panxa del Bisbe, però no aniria malament fer-li una neteja de cara a les assegurances que son espits... i en bastant mal estat.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El verticals passos del primer llarg |
 |
| Arribant a la primera reunió |
 |
| Al mig de la tirada de les Canalaetas |
 |
| En Joaquim al mig de la canal |
 |
| Vista de la tercera reunio des de la canal |
 |
| Foto al cim de la Panxa del Bisbe |
He gaudit molt d'aquesta via.
ResponEliminaLa primera tirada exigent i mantinguda però amb unes assegurances que dubto fossin de molta utilitat. Em fio més d'un buril molt vell que d'un spit molt vell.
Sort que la primera tirada l'ha fet en Joan de primer ja que si no, m'hagués menjat molt el tarro.
La canaleta m'ha agradat moltíssim.
Salutacions
Quimet
Esteu valents de debó. Estic d'acord que vies com aquestes necessiten una repasada. No cal afegir res pero al menys que el que hi hagi sigui de fiar.
ResponEliminaJoan C
Home, valents, valents... ganes d'escalar que tenim per que de valents no tenim res... hehehehehe
EliminaSalut i a tibar Joan C
Hola Joan i Joaquim,
ResponEliminaJa teniu feina a fer amb el nou trepant, restaurar aquesta via.
Salut i a tibar
Si Joan seria una bona feina. A veure si ens decidim
EliminaSalut company
Doncs pel què és veu, Un bon desè aniversari!!! Felicitats! si senyo!
ResponEliminaI Ara, hehehe.. no cal ni pensar en com han envellit aquells spits... Per no pensar com estem també nosaltres, no? jajaja
Una abraçada
Gràcies, vells però actius... hehehehehe
EliminaSalut
Noi la frase "supusats escaladors" sona una mica malament, a mi d'entrada al llegiro e pensat qui collons es pensa que es aquet paio per ser tal altivol y trepitjar als demes sense coneixens, realment gent del teu grau i la teva valentia poc podria aportar a la reunio , fora de deixarnos a l'altura del betum, vaig preguntar al carioca qui eras i ranoi, la veritat el teu curriculum imposa molt, no tots tenim el collons de baixar de la momieta d'un salt. Busca sisplau al diccionari la paraule "Humildat".
ResponEliminaCollons noi!!! poder que et prenguis la vida amb una mica més d'humor, no. Jo hem considero "supusat escalador" perque considero que ho soc, per la edat i per les vies que faig, podriem dir "mediocre" però es el que hi ha i per això faix "conya". Penso, si a tu t'ha ofes el comentari, es que deus ser un "supermegacrack" escalant i entenc que t'ofengui. Quan pugui cambiaré l'escrit del blog i posaré:...dons hi ha una reunió de "suposats escaladors" menys un, l'Anònim, que aquet si que es el millor escalador, que dic jo,...
EliminaAh! Anònim, no es qüestió de tindre o no tindre collons de baixar de la Mòmia (no era la Momieta) d'un salt. Poder tu si que en tens molts de "collons"per fer això i més... Crec que es de mala educació el, comentari sobre un accident que vaig patir on hem podia haber deixat la vida (i els collons?). Tu has buscat en el diccionari la paraula "humiltat"? jo diria que no. Per sort el blog es lliure i te cabuda qualsevol opinió, sigui ofensiva o sigui... tan sols per expresar el meus sentiments del dia viscut, encara que ha "bonísims escaladors" no estiguin prou d'acord. Busca en el diccionari pa paraula "Sarcasme"
Salut i bones escaladaes... Anònim
Hola Anònim,
EliminaLa frase "supusats escaladors" no sé de on l'has tret tu ja que ell ha dit "suposats escaladors" je, je, je.
Si tens ganes de polèmiques, jo crec que podries anar a un d'aquests programes de "marujeo" a Tele5.
Hi ha una dita castellana que diu "Quien se pica, ajos come!" tu sabràs.
El que si que és cert, és que, amagant-te sota l'anonimat, ets un covard i burlant-te de les desgràcies alienes, no arribes ni a persona.
Per últim, per molt que es busqui al diccionari la paraula "Humildat" no es podrà trobar mai ja que no existeix. Suposo que vols referir-te a una altra paraula que es diu "Humilitat" i que, a més d'aprendre a escriure-la, també tindries d'aprendre a fer-la servir.
Salut i Humilitat...SUPERMEGACRACK
Quimet
Enhorabona Joan! una via que pel que expliques i he sentit comentar és molt interessant, hi hauiré d'anar que encara no la conec.
ResponEliminaLa Canaletes és per mi una de les millors vies de Montserrat, la variant perdavant (el segon llarg )le fet un sol cop i vaig pasar molta por…😥
ResponElimina