divendres, 21 de desembre de 2012

Caminant per la Terra Alta i pujada a Les Roques de Benet

8 de desembre de 2012

Les Roques de Benet desde l'entrada als Ports
Quatre dies de festa? Nosaltres no els tenim. Per que no es digui que no marxem de pont/aqüeducte encara que només sigui dos dies, marxarem! Un lloc que ens agrada i es molt tranquil en aquesta època es el poble de Sant Carles de la Ràpita per terres de l'Ebre. Hotelet moooolt barateeeet que com estem fora de temporada i tanquen ens han deixat un apartament en lloc d'una habitació i ens farem l'esmorçar i els sopars nosaltres... com diu l'LP de Supertramp: Crisis? what crisis? i qui no es conforme es per que no vol (o no el deixen, que això es pitjor).

qui diu que hi ha crisis?
He convençut a la Cristina, ja que estem per eixes contrades, anar a pujar les Roques de Benet, que jo no he pujat mai, ni escalant ni caminant.

De bon matí marxem de Sant Carles cap a Horta de Sant Joan i un cop dins el Parc dels Ports deixem el cotxe al trencall de la pista que puja a les roques de Benet. En bon punt comencem a caminar veig un trencall d'un camí que sembla que puja a munt. Decideixo prendrem que serà millor que pujar caminant per la pista que es molt monòtona. el camí es bonic i fàcil de pujar i clarament veig que ens anem allunyant de la vista de les Roques de Benet. El "raro instinto del hombre blanco" comença a rutllar i intueixo que aquest camí anirà a parar a d'al de la pista i així es. En menys d'un hora arribem a la pista i nomes tindrem que seguir-la cap a baix i en un quart d'hora arribem on comença la pujada del nostre destí. Fa molt de vent i el dia no es bo del tot. Hi han clarianes i núvols. Prenem la pujada fins el coll on trobem la canal de pujada. Aquí si que bufa el vent de valent i hem d'anar en compte de no sortir per l'aire! La canal de pujada es molt fàcil, sols tenir en compte que hi ha molta pedra suelta. Un cop dalt de la canal seguim el camí que hi ha a la nostra esquerra que ens durà en poc de mig hora al cim de les Roques d'en Benet que sembla ser que l'anomenen el Castell a 1.007 metres d'alçada. Des d'aquest cim la vista es grandiosa, els Pirineu al lluny, les Gronses a sota i al sud l'imponent Cap de Gos. Ens estem una estona al cim, poca per que fa un vent fort i gelat i de baixada en una petita balma fem un moç. Un cop hem omplert el pap ens dirigim per una canal de baixada fins el Cap de Gos. Un cop arribats al punt intento mirar si hi ha un camí de baixada (no porto mapa de la regió!!!!) per poder tornar per un altre lloc però un "manyos" que passen per aquí ens diuen que ells creuen que no hi ha cap camí endinsar-nos a la "brava" pel bosc fins la pista que es veu a sota no es gens recomanable. En vistes de tot això decidim tornar pel camí que hem fet i tornar de nou al cotxe. De baixada prenem la pista ample on hem deixat el cotxe i d'aquí carregarem aigua a la font i en anirem a Horta a fer un altre àpat... i l'endemà ja veurem que fem.

La pujada pel camí que no coneixem

Les Roques de Benet ara des de el camí bo

La canal de pujada

Al mig de la canal

El final de la canal

Les roques del Cap de Gos

Les roques del Cap de Gos i... el gosset d'atura

El cim de Les roques de Benet

Les Gronses i l'Embut des de el cim

Vistes de la part opasada

Al peus del Cap de Gos

La Capra hispana al cim!!!

1 comentari:

  1. Una bona excursió pel Ports, tan desconeguts i tan aprop...jo tampoc he pujat mai a les Roques de Benet...

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.