dimarts, 11 de desembre de 2012

Congost de la Roixella, plaques del Nas

1 de desembre de 2012
La situació de les vies
 No soc molt (gens) aficionat a lo que anomenen "escalada esportiva" (?) No se d'on ve ni a que es refereix aquest nom. Quan erem mes jove, ho anomenàvem vies curtes i en llocs mes o menys localitzats. El Figueró, el Papiol, on trobàvem vies curtes de diferent tècnica entre lliure i artificial. El "cuento" a cambiat molt i ara es molt popular aquest tipus d'escalada, sempre hi ha gent, de gran o de poquíssim nivell. Hi ha per tots el gustos nivells i dificultats. Et permet gaudir d'una jornada o mitja, depenent de lo "cascat" que acabis, tibant de valent vies que generalment estan molt equipades i que no sobrepassen els 20 ó 25 metres. De totes maneres, el nom ja s'ha popularitzat del tot i l'anomenem "escalada esportiva" encara que no tots ens considerem "esportistes". Farà tres anys que no fèiem aquest tipus d'escalada, per que realment ens agrada més fer via, que també l'anomenen amb un nom especial, "escalada clàssica", que tampoc sé que volen dir. Crec que es una forma de diferenciar les coses i catalogar-les i que trobo perfecte en quant es refereix a aquest tipus d'activitat, d'escalada em refereixo... 

 A lo que anava, que m'enrrotllo massa! Com fa molt de fret i no teniem clar a on anar per fi m'he decidit a quedar amb uns amics que només ens coneixem virtualment a través del Facebook i en convidàrem a escalar "esportivament" a un lloc que ells coneixen i que farà uns anys varen equipar. Serà una bona excusa per veuren's la cara al natural i així ampliar el cercle d'amistats d'aquest mon tant diferent que es el de l'escalada.

Quedem en Joaquim i jo al poble d'Alcover a un quart de 10 del matí amb en J. M. Guitart Xandri (Xarli) Joan Canals i Cinto Romero (aquests dos son els equipadors que son de Tarragona) El lloc està situat entre el Poble de Picamoixons i La Riba. No es el lloc més idilic, dons passa l'AVE, el tren normal i una carretera plena de soroll de cotxes però que quan escales, depenent del grau de dificultat, no els sents. En aquesta sortida he tingut el gust i l'honor de conèixer personalment a l'Oscar Cadiach, heroi de la meva joventut, que estave fent un curs d'escalada amb un alumnes i que hem compartit cordes i mosquetons repartits en diferents vies. En Joaquim i jo, assessorats pel Cinto Romero hem fet tres vies de grau màxim de V+... només tres! es que la "burra no da pa mas". Si mal no recordo son: El palmito fación de V-, Palomino de V+ i Yo el Petete o del sostre no ho se) de V+ també. Roca fantàstica, un equipament immillorable i la companya d'allò millor.

L'Oscar Cadiach i jo

3 comentaris:

  1. Skpat ha dit...
    Volia fer un petit incís sobre aquest reportatge, comentar que les primeres vies d'escalada esportiva que es van obrir al Sector del Nas, van ser a mitjans dels 90 (No recordo l'any exacte). Les vam obrir per a un curs d'escalada del Centre Excursionista de Tarragona i van ser equipades per Jaume Grau, Joan Chaparro (Chapi) i jo mateix Jordi Vallvé (Skpat). La vies que varem obrir van ser les següents:
    MES KANTO 5B
    LES PABILAO 6A
    CRACK-CATACRACK 5C
    SLAB CRACK 5B
    CHICKEND HEAD 4C
    NATURAL MISTIC 5B
    PLAYTEX 5B
    RANCHO PA LOS POLLOS 5BC
    Cal destacar que els equipadors de la resta de les vies van canviar crec que un parell de noms de les vies que nosaltres havíem obert. Us deixo els noms i les graduacions originals de les primeres que es van obrir.
    Salut i bones escalades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabao de ller en el grupo Natura 100, dos posts parecidos, enhorabuena por el tuyo Joan, breve y conciso, ha veces menos letras y menos fotografias explican mejor los detalles, a mi tampoco me gusta eso que llaman escalada deportiva, pero el simple echo de coincidir con Oscar ya vale la pena (Hector)

      Elimina
  2. Ei Joan,
    Ara que li fots a l'esportiva acabaràs sent un bou !!!!
    Salut i a tibar

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.