dilluns, 28 de gener del 2013

La Miranda de Sant Pere. Dues vies del Guillem

5 de gener de 2013
En Joan Marc surt d'una operació de menisc i fa molt de temps que està en "dique sec" i ens diu que vol anar a escalar... i de primer de corda!!! Total que ens juntem quatre arreplegats, delinqüents de l'inutil i ens dirigim a fer les vies que fa poc ha obert en Guillem Arias a la Miranda de Sant Pere. Vies fàcils i mooooooolt assegurades, ideals per en Joan Marc. Farem la via de la Nina i de la Piula amb dos cordades. Les vies no tenen cap misteri, en grau màxim de IV i predominant el III, tot molt assegurat com es habitual amb les vies del Guillem. A mi ja m'estan be, encara que molt fàcils la qüestió es fer xerinola amb els companys i de pas fem la primera escalada de l'any... i dos vies noves que encara no habia fet.
Cordades compostes per: Joan Marc Griñan, Viçenc Nin, Xavier Amill (Xas) i Joan Prunera


En Joan Marc al segon llarg de la Piula
En Joan Marc assegurant des de el cim de la roca
En Viçenc al segon llarg de la Puila
El Xas es va quedar al cim i no va voler fer la segona via
El tercer llarg de la Nina
El delinqüents de l'inutil axecant el dit de manera poc habitual...

2 comentaris:

  1. a la dreta us vàreu deixar l'estrella de la trilogia "la gateta", que de les tres és la millor, tot i que sigui la més curta... dos llargs de IV sostingudets amb una roca que és de primerísima!!!

    ResponElimina
  2. Si ja ho sabiem. Ells ja l'havien feta i jo també amb el Guillem i el dia ja no donave per més...

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.