25 de maig de 2013
Semblarà estrany però el cim de l'Albarda Castellana a Montserrat, no l'havia pujat mai. Sempre en vaig fixar més am la seva veïna, el Puntal. Es el sostre comarcal del Baix Llobregat amb una alçada de 1,167 metres sobre el nivell del mar es un mirador esplèndid de la muntanya. Farà tres setmanes baixant de l'Agulla Inclinada em vaig fixar que havien uns escaladors en una aresta d'aquesta roca i remenant per Internet, vaig trobar una ressenya dels germans Masó. Així que aquest dissabte ens acostem en Joaquim i jo. Mirant la ressenya original el camí per arribar a peu de via es senzill... res més lluny de la realitat. A hores d'ara, encara no tinc clar com hem arribat. Prendrem el camí de Sant Jeroni fins el punt on tenim una indicació a l'esquera, que ens mena al coll de l'Albarda. Seguirem canal a vall fins que arribem a l'alçada del Camell de Sant Jeroni i en aquest punt que no hi ha cap marca ni camí tindrem que veler-nos del "rar instint de l'home blanc" per baixar i pujar, flanquejar i ensumar per trobar el peu de via. No hi ha cap camí marcat, al menys que nosaltres trobesim... Ben esgarrinxats i plens de branques seques per dins el nostres malmesos cossos, trobem la "feltxeta" marcada a la roca on comença la via. El germans Masó diuen que es l'aresta Brucs de l'Albarda però ben mirat, està més encarada al poble de Collbató que al Bruc, es percepció meva. Via només per a col.leccionistes degut a la aproximació i el recorregut en si mateix però d'una tranquilitat i solitud perfecta, això si, arribar al cim de l'Albarda ja no serà tant solitari, Els turistes agosarats ens miraran bocabadats al veurens arribar al cim. Tot un espectacle.
1r llarg. III, II, i IV, dos espits en 55 metres
Típica rampa montserratina on superarem dos petits ressalts i on només trobarem dos expansions. Podrem posar algun merlet però el llarg no te més secrets. La reunió la farem en una alzina als peus del mur del segon llarg.
2n llarg. A0e/V+ V, IV+ IV i III, vuit expansions entre parabolts de 8mm i espits en 30 metres
Sortirem de la reunió i ens tindrem que enfilar a la part més feble de l'alzina. Penso que pel pas de les cordades, al final, es trencarà. Fent passos acrobàtics per no trencar l'alzina arribarem al primer parabolt de 8 mm. Jo he fet els passos en lliure i l'he graduat de V+ però no son obligats. Seguirem recte a munt amb molt bona roca fins que perdem dificultat i arribem a una bona i còmoda reunió. Aquí trobarem el "típic pot de registre" que fan servir els germans Masó per deixar les nostres firmes. Curiós. Es el llarg més bonic de la via.
3r llarg. III, II, V, IV i III, tres espits ens uns 50 metres
Sortim de la reunió amb facilitat per un esperó tombat que poc a poc es va fent molt fàcil fins que un ressalt vertical es barra el pas. Es un pas de bloc amb mol bon cantell i un cop superat anirem lleugerament a l'esquerra per situar-nos al vell mig de l'aresta. Trobarem un altre espit i de mica en mica arribarem al final de la via i a terra trobarem un espit i un parabolt.
Per arribar al cim seguirem caminant per l'ample llom de l'Albarda fins uns petits ressalts de roca compacta que no arriben al III grau i ja serem al cim. Com ja dic, via per col.leccionistes on tindrem tranquilitat assegurada i vistes esplèndides de la Muntanya de Montserrat. n altre via nova per la "cole"
1r llarg. III, II, i IV, dos espits en 55 metres
Típica rampa montserratina on superarem dos petits ressalts i on només trobarem dos expansions. Podrem posar algun merlet però el llarg no te més secrets. La reunió la farem en una alzina als peus del mur del segon llarg.
2n llarg. A0e/V+ V, IV+ IV i III, vuit expansions entre parabolts de 8mm i espits en 30 metres
Sortirem de la reunió i ens tindrem que enfilar a la part més feble de l'alzina. Penso que pel pas de les cordades, al final, es trencarà. Fent passos acrobàtics per no trencar l'alzina arribarem al primer parabolt de 8 mm. Jo he fet els passos en lliure i l'he graduat de V+ però no son obligats. Seguirem recte a munt amb molt bona roca fins que perdem dificultat i arribem a una bona i còmoda reunió. Aquí trobarem el "típic pot de registre" que fan servir els germans Masó per deixar les nostres firmes. Curiós. Es el llarg més bonic de la via.
3r llarg. III, II, V, IV i III, tres espits ens uns 50 metres
Sortim de la reunió amb facilitat per un esperó tombat que poc a poc es va fent molt fàcil fins que un ressalt vertical es barra el pas. Es un pas de bloc amb mol bon cantell i un cop superat anirem lleugerament a l'esquerra per situar-nos al vell mig de l'aresta. Trobarem un altre espit i de mica en mica arribarem al final de la via i a terra trobarem un espit i un parabolt.
Per arribar al cim seguirem caminant per l'ample llom de l'Albarda fins uns petits ressalts de roca compacta que no arriben al III grau i ja serem al cim. Com ja dic, via per col.leccionistes on tindrem tranquilitat assegurada i vistes esplèndides de la Muntanya de Montserrat. n altre via nova per la "cole"
Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
Vull donar el meu humil condol a la família, els amics i tota la gent que varen tenir la sort de conèixer en aquest gran alpinista i amant de la muntanya que era en Juanjo Garra. Que el seu cos i la seva ànima estiguin per sempre més, entre el cel i la terra, el millor lloc que desitjaria per morir.
 |
| Començant el primer llarg |
 |
| En Joaquim al segon llarg |
 |
| Arribant a la segona reunió |
 |
| Part final del tercer llarg |
 |
| El cim de l'Albarda Castellana |
 |
| A ponent les vistes del Montgrós... |
 |
| ...i a llevant, Patriarques, Roca de les Onze i el Cavall Bernat |
 |
| El curiós pot de registre. |
Gracies per l'info, es (era) una via totalment desconeguda per a mi i perfecte per fer amb la meva filla.
ResponEliminaVeig que les R son de 2 spits sense anella, peró potser es podria rapelar deixant mallons i recuperant-los al pujar, tot estalviant-te de fer el senglar, o queda massa forçat?
Hoa Karles. Les R son amb espits i reforçades amb un parabolt de 10 o 12, no m'enrecordo. Seriauna bona opció el rapelar la via, tot i que el primer ràpel serà una mica complicat per que crec que no va directe a la segona reunió... no ho veig gaire clar. En tots tindries que deixar cordinos i maions però els pots recuperar a la pujada. Com ja dic a la piulada es una via per col.leccionises. No se quina edat te la teva filla ni si ha escalar molt però crec que hi han altres vies més adients vaig el meu punt de vista. La ventatge es que no es una via massa complicada, només pujar-se a l'alzina i no trencar-la. Si aneu i fas els ràpel vigileu el primer i la desgrimpada desde el cim de l'Albarda. Ja direu!
EliminaJoan
Aquesta via dls Masó ja l'havia clissat aquest cop m'has passat al davant.Tan sols pel lloc on és ja valdrà la pena
ResponEliminaBona trobada Joan,
ResponEliminaEn les fotos de les vistes que hi ha des del cim, n'hi has penjat una a on s'hi veu "la miranda de la barretina" a on hi tenim feina pendent !!
Salut i a escalar
Hola Joan. Lo de la Miranda de la Barretina ja ens vem informar i per on volia obrir una via ja hi ha una oberta l'any 88 per J. Jover, em sembla que es diu "MES GOMA". el que m'agradaria es anar a fer unes vies per allí per veure com està el pati...
EliminaDoncs el racó, si el trobeu, és bucòlic.
ResponEliminaLa via, el segon llarg i l'últim tram del tercer, estan molt bé.
Un consell, si aneu, abans de pujar l'alzina, acaroneu-la i digueu-li coses boniques perquè aguanti i no es trenqui, ja que seria una putada.
El tema dels ràpels que comenta en Karles, és possible de fer-ho (a l'alzina tindries de posar una baga amb mallon) però et perdries una gran aventura: TROBAR EL PEU DE VIA!!
Quimet
Elimina...ja. pero la meva filla te 10 anys i no voldria que "fer el senglar" li fos un trauma! Mes quan caminar ja li fa mandra.