Aresta BRUCS a l'Agulla del Pingüí. (Montserrat)

Diumenge 9 de febrer de 2014

Aquest cap de setmana es presentà d'allò mes estrany. Que si el dissabte molt mal temps, que el diumenge, bo però a la tarde malament, vaja, que pinta malament. Aprofitarem el dissabte per "asuntillus" familiars i diumenge quedo amb el Guillem, que fa un munt de temps que no anem plegats, amb el Joaquim i amb el Jordi. Fa temps que tinc ganes de repetir la via Ful de Sac al Setrill i el diumenge passat me la vaig estar mirant quan tornàvem d'escalar per Agulles... i ja em vaig posar "calent". Sortim de bon matí i el dia es ras i clar i tot acabats d'esmorçar com a senyors, al poble del Bruc, sortim del bar i tot d'un cop, el temps fa un gir de 360 graus. Vent i núvol. El quatre "intrèpids", camina que caminaràs en direcció al refugi Vicenç Barbé i tot de sobte, sembla que el temps cambia una mica i no fa tant de fret i amb més moral que "l'alcoyano" en dirigim a peu de via. He tingut que parar un moment per recordar per on s'hi va. L'últim cop que vaig fer aquesta via, fa divuit anys. Un cop a peu de via en Jordi que està molt valen comença i en arribar al segon espit, ja no se sent les mans. Nosaltres tres, a sota, sembla que estem dintre d'una nevera. El seny del senor Guillem ens fa veure que no val la pena "patir" d'aquesta manera avui i decidim recollir trastos.

Que fem? fa un fred d'allò més incòmode, Serà qüestió de buscar un lloc que no piqui el vent i estigui a cobert. Difícil elecció. El que tenim més a la vora es la Bitlla però veiem que no, bufa molt el vent i al final anem a cercar el Pingüí, que te grau moderat i sembla ser que allí no fa tant de fret. Tant se val, igualment vàrem passar fret i vent... dons be, marxem cap el Pingüí.

Aquesta agulla la he pujat infinitat de cops, tant per la seva aresta Brucs com per la Xemeneia. son 60 metres de quart i uns passos de V força finets en el segon llarg. Veurem si això ens treu una mica el "monu" de tocar roca avui.

Per arribar en aquesta roca sortirem del refugi i davallarem uns metres i prendrem un corriol que surt a la nostre dreta. Seguirem el camí que porta a l'avenc dels Pouetons però abans d'arribar-hi seguirem camí a munt fins la canal de les Bessones i un cop arribem a les parets de la Vespa, prendrem una canal a l'esquerra que ens durà a un coll. Es aquí on trobarem l'aresta Brucs i la Xemeneia de la cara sud del Pingüí.

1er llarg: III i IV tres parabolts molt vells dos burins i un pitó en 35 metres.
Comencem al mig de la paret, primer reste i després amb un clar flanqueig a la nostre dreta per situar-nos a sota del gran desplom. tot seguit seguirem flanquejant fins arribar a la reunió molt penjada. Antigament, recordo, fèiem reunió més a munt en una fissura on havien un parell o tres de pitons. Ara es fa una mica més per sota i amb un parabolt i dos burins.

2on llarg: IV, V i IV dos parabolts i un espit en uns 25 metres.
Encetem la darrera tirada per la dreta de la reunió fins cercar una sabina seca on podem llaçar una baga. tot segui superem un ressalt amb molt bona presa però amb roca a controlar i fem un passos de flanc a l'esquerra per situar-nos al bell mig de l'aresta sud. Ara, amb passos molt fins, pujarem fent petites passos a dreta i esquerra fins arribar a la reunió uns metres abans del cim de dos parabolts.

El descens el farem amb un ràpel curt d'una quinzena de metres per la cara nord i després amb comte, per la canal que ens durà un altre cop a la canal de les Bessones.

Be, podem donar el dia d'escalada per acabat. Estem tots quatre "garratibats" de fred i el millor que podem fer es anar a ofegar les nostres penes en en bar ben calentons i explicar-nos "batalletes" d'aquelles que les tenim ja molt sentides.

Un altre dia serà la Ful de Sac!!!

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Jordi Calabuig, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Coemnçant la via i els compans, que ja son gaire be, a la reunió

Arribant a la reunió in amb cara de fred...

Començant el segon i darrer llarg

El Joaquim als passos fins del segon llarg

El quatre conqueridos de l'inútil